Relats Breus Dones 9e i 10e - Dones Despí - Sant Joan Despí

64
una i allà hi passàvem moltes estones esperant el proper tren. Les nostres mirades ballaven
d’un cantó a l’altre amb desfici. Quan escoltàvem el xiulet, dansàvem entusiasmades
i fixàvem els ulls molt oberts per a no perdre’ns cap detall. Saludàvem tota la gent desconeguda,
somrèiem mentre tibàvem les mans de l’àvia que no ens deixava ni un moment,
finalment ens acomiadàvem d’aquella gent forastera amb moviment de mans i ens quedàvem
quietes una estona com si aquell adéu hagués estat important per a nosaltres...
Quan l’àvia ja havia perdut molta mobilitat però encara caminava tot xino-xano, érem
nosaltres dues que l’acompanyàvem a l’estació del tren. L’agafàvem una per cada cantó
i la portàvem a l’andana, ens asseiem a un banc i esperàvem, pacientment, l’arribada
del proper tren. Ella no feia escarafalls però mirava encuriosida el moviment de gent
amunt i avall. I, nosaltres, jugàvem al joc del “potser” en el que ens inventàvem una
història per a cada persona que passava.. “aquest senyor del bigoti que surt amb
aquesta bossa tant gran potser és un lladre que acaba d’atracar un banc i porta el botí
a la bossa”, “aquestes dues noies potser són models, van molt guapes!”, “aquell home
va amb el cap cot potser se li ha mort el gos...”, “aquesta àvia potser ve de veure el
seu fill que viu molt lluny, potser a la conxinxina...” Ja, ja, ja... Rèiem de les nostres
ocurrències i l’àvia es deixava encomanar de les nostres rialles i també reia. Totes tres
assegudes en aquell banc posàvem somriures a la vida.
No ens agraden les ensaïmades per esmorzar, tant l’Anna com jo preferim salat,
un bon entrepà o un biquini... Un matí ens va portar dues ensaïmades que acabava
de comprar al forn de la placeta. “Però, àvia, que no recordes que no ens agrada
el dolç per esmorzar?”. Ens mirava estranyada i ens donava la raó tot dient que
no ho faria més, però per sorpresa nostra al cap de dos, tres dies o una setmana a
molt estirar hi tornava, es presentava a casa, de bon matí, amb dues ensaïmades
acabades de comprar al forn de la placeta.
De tant en tant li fèiem galetes. Ens posàvem els davantals que ella ens havia regalat
feia uns anys per l’aniversari i ens passàvem tota la tarda ben enfeinades. Això ho