Relats Breus Dones 9e i 10e - Dones Despí - Sant Joan Despí

M’hagués agradat de descansar-me amb la Cesca, però alguna cosa em deia que era
millor callar. A més, segurament no m’hagués cregut, fora de casa en Robert era encantador;
m’ho havia de passar tota sola.
Quan sortia de la feina, pel camí, ja m’anava fent mala sang. Pensava que el trobaria
espatarrat davant la televisió o al damunt del llit mig endormiscat mentre el Pendó
m’esperava darrera la porta per poder sortir a pixar. Em vaig anar tornant aspra, malhumorada,
irritable i irascible; i van arribar les intoleràncies.
Li vaig demanar que marxes. Em va contestar que de cap manera, que ell ja estava
bé. Vaig comprar un pany per posar-lo mentre fos fora i que no pogués entrar. Com si
s’ho hagués ensumat: no sortia quan jo era a casa. Aclaparada per la impotència vivia
encongida i m’anava corcant per dintre, ja només em faltava carrisquejar les dents. Un
dia què em va fer encendre com una teia, li vaig dir que si no se n’anava faria algun
disbarat. Amb la seva flema habitual em va contestar: “no em trauràs d’aquesta casa
ni mort”. Se’m va obrir el cel!
De tallar carn rai, que en sabia. Vint anys en una planta d’esquarterar porcs dóna molta
pràctica. Dit i fet. Un cap de setmana vaig endur-me cap a casa les eines que em
va semblar que necessitava. Vaig calcular que, la carn, per treballar-la bé, ha d’estar
reposada. El vaig matar el divendres a la nit; d’una manera polida, una estocada en el
punt precís i llestos, com als toros per rematar-los; bona punteria i queden plegats, i
poca sang.
L’endemà, ja fred, vaig esquarterar-lo. Tallat convenientment vaig fer-ne paquetets
individuals per anar-me’l menjant sense presses. Les vísceres i les parts que a mi no em
feien peça, les vaig coure amb arròs i s’ho va menjant el Pendó; i bons cops de llengua
que fa en acabar! Ho vaig endreçar al congelador i entre el Pendó i jo en fem més via
del que pot semblar.
Per no deixar cap rastre de res em vaig endur els ossos i el cap a l’escorxador i els vaig
tirar al contenidor on van a parar els que es destinen a fer farina.
Li vaig dir a la Cesca que, un dia, en tornar a casa, ell no hi era i que s’havia endut totes
les seves pertinences menys el Pendó. Als veïns que han preguntat els he dit el mateix,
i no me n’han parlat més.
57