Relats Breus Dones 9e i 10e - Dones Despí - Sant Joan Despí

66
L’àvia no menja amb nosaltres, ja ha menjat abans; l’Angus li ha donat com acostuma
a fer des de fa uns mesos. Ella s’està asseguda a la seva butaca de vímet en una punta
de la taula, té la mirada perduda en algun lloc entre aquest món i un altre que no
coneixem i que ella ja comença a descobrir. Des de fa un temps l’Angus en té cura, a
estones. Als pares els hi cal un cop de mà perquè se’ls hi fa costerut tot el trasbals de
la malaltia de l’àvia, ara viu amb nosaltres. Poc a poc, han hagut d’anar-se fent càrrec
d’aquesta situació complicada i dolorosa. Nosaltres, les bessones (les gotetes, com
diria l’àvia) hem anat creixent en tot aquest procés i hem col·laborat en petites coses,
potser només són petites gotes enmig de l’oceà, només gotetes insignificants però són
gotetes d’amor.
Sobre l’autora:
Vaig néixer i visc a Campdevànol (Catalunya), un poble envoltat de muntanyes a la Comarca del
Ripollès, sempre hi he viscut i m’hi trobo molt bé i, encara que per a alguns és petit, per a mi és
molt gran.
La meva vida no és gens complicada. Treballo fora de casa i a casa, com tantes dones d’aquesta
societat. M’agrada gaudir de les petites coses de cada dia, estar en contacte amb la natura, caminar,
anar amb bicicleta, llegir, ballar, escriure, somiar, estimar... (Potser alguns en dirien perdre el
temps, però, per a mi, és guanyar-lo).
Vaig descobrir la màgia d’escriure de gran, i ara n’estic ben enganxada. Què divertit és inventarse
contes, imaginar-se històries, crear personatges...! El meu home té la paciència de llegir els
meus escrits i, a sobre, animar-me. Això em deu donar una força positiva ja que he tingut la sort
d’aconseguir forces premis literaris, cosa que, com podeu deduir, em fa molt feliç! Però, el que
m’omple més encara és la meva família, amb tres filles i una neta acabada de néixer.