3.3 Teoria de la demostració - La Salle

Estratègia d’execució (el control)
En l’exemple anterior hem vist que l’estratègia per l’execució d’un programa inclou els
següents processos:
1. Incloure objectius en la llista d’objectius com a resultat de la resolució entre un
objectiu i una regla.
2. Seleccionar una regla, entre les possibles, per resoldre un objectiu.
3. Seleccionar el proper objectiu, de la llista d’objectius a resoldre.
Visual Prolog segueix la següent estratègia. Sigui o1, o2,...en què la llista d’objectius a
demostrar en un pas determinat de l’execució.
1. Seleccionar l’objectiu més a l’esquerra (o1). Efectivament, es demostraran
d’esquerra a dreta.
2. Seleccionar una regla r1 :- p1,p2,...pm. de manera que o1 i r1 tinguin el mateix nom
de predicat i els seus termes (arguments) siguin unificables. Com la lògica permet tenir
predicats no deterministes, aleshores poden haver-hi diverses regles potencials per
resoldre l’objectiu. Prolog selecciona la primera en l’ordre que apareixen en el
programa. Fixeu-vos doncs en la importància de l’ordre ja que és una manera
d’intervenir en l’estratègia.
3. Aplicar la regla seleccionada. L’execució de la regla consisteix en:
- unificar els termes de l’objectiu i del predicat de la part esquerra de la regla.
- aplicar l’unificador als predicats de la part dreta de la regla i els objectius restants de
la llista que falten per demostrar.
- substituir l’objectiu que s’està demostrant per als predicats unificats de la part dreta
de la regla.
Aquests predicats s’insereixen com a nous objectius en la part esquerra de la llista
d’objectius
Backtracking
En l’estratègia descrita anteriorment, a l’hora d’escollir i aplicar una regla de les
possibles per demostrar un objectiu, poden presentar-se dues situacions:
1. Algun o tots els objectius nous introduïts no poden ser provats.
2. Els objectius nous introduïts poden ser provats però hi ha altres regles que també
ens portarien a una solució.
En els dos casos Visual Prolog aplica la tècnica de backtracking. És a dir, torna enrere
desfent el que ha fet per seguir un altre camí aplicant la següent regla possible. En el
primer cas és necessari per continuar provant i per esgotar tots el camins per trobar
una solució. En el segon cas, es fa per trobar totes les solucions possibles. Aquesta és
una característica espectacular de Prolog que fa que sigui un llenguatge de
programació molt poderós.
En aquesta mateixa sessió donarem exemples per il·lustrar aquest mecanisme.
105