3.3 Teoria de la demostració - La Salle

Operacions sobre facts
Els fets que formen part d’una base dades poden estar especificats en temps de
compilació (estàticament) en la secció clauses i després, durant l’execució, se n’hi
poden afegir de nous o esborrar-ne.
Visual Prolog permet mitjançant predicats predefinits fer les següents operacions:
- Afegir nous fets (assert)
- Esborrar fets (retract)
- Llegir un conjunt de fets de fitxer (consult)
- Guardar un conjunt de fets a fitxer (save)
Fixeu-vos que per actualitzar alguna informació d’un fet, hem d’esborrar i afegir. És a
dir, no existeix cap operació d’actualització.
Predicats assert. Afegint-hi fets
Podem afegir fets a qualssevol de les bases de dades internes a través dels predicats
assert o a través dels predicats consult.
Hi ha tres predicats assert que permeten d’afegir-hi un fet en temps d’execució:
asserta(El fet que hi volem afegir)
asserta(El fet que hi volem afegir, NomDatabase)
assertz(El fet que hi volem afegir)
assertz(El fet que hi volem afegir, NomDatabase)
assert(El fet que hi volem afegir)
assert(El fet que hi volem afegir, NomDatabase)
Com podeu observar cadascun dels predicats té dues sintaxis, una en el cas de tenir
una sola base dades sense nom i l’altra en el cas de tenir diverses bases de dades
perquè puguem especificar on volem afegir.
Recordeu que l’ordre dels fets és important a l’hora d’executar el programa, per tant, el
programador pot escollir introduir el fet de primer (asserta) o d’últim (assertz). Assert
es comporta com assertz.
Predicat consult. Llegint fets
Una altra manera d’afegir-hi fets, és llegir-los d’un fitxer. Això permet tenir fitxers (tipus
text) amb fets que poden ser introduïts durant l’execució del programa.
Restriccions sobre el fitxer de fets:
1. No poden haver-hi caràcters en majúscules ni espais. Només si són en strings.
2. No poden haver-hi comentaris ni línies buides.
3. No poden haver-hi symbols sense dobles cometes.
4. Un fet per línia i acabant amb un punt.
Els predicats que permeten llegir són:
131