Dolors Bramon:

ESPAI
OBERT
Excombatents de la Segona Guerra Mundial
Temes d’avui
Arguments universals del cinema
quests dies passo estones dedicades a un llibre el subtítol
del qual és «Arguments universals del cinema».
A
Es tracta de saber fins a quin punt són originals els arguments
cinematogràfics.
En la humanitat, hi ha uns quants temes, àdhuc mites,
que un bon director sap presentar de manera nova, fresca,
contemporània. Es fa una nova mostra dels problemes de la
humanitat, com si s’acabessin d’inventar.
A mi, em va impressionar una pel·lícula en la qual un
excombatent de la Segona Guerra Mundial, donat per desaparegut,
en el seu retorn a casa troba la llar capgirada i la
seva dona casada amb un altre home, que era un seu enemic
personal. Això sí que, per a ell, ha estat una odissea.
Guerra en el camp de batalla, guerra a casa. Desesperació,
pèrdua de la memòria, oblit de la identitat, com passà, també,
a molts soldats tornats de la guerra del Vietnam. Qui
sóc? Qui he estat?
Mn. Pere Campàs Bonay
Vic
Concerts desconcertants. Operació bengala
ctualment, alguna vegada, se sent dir que tal o tal
A
altre grup de tres o quatre aficionats ha gravat un
disc. Que qui vulgui el pot comprar. Hom té la impressió
que aquells aficionats l’han fet només per a la seva satisfacció
personal.
No és cap miracle que aquests amateurs tinguin, entre
el clan de les amigues, algunes fans disposades a tirar
damunt de l’escenari –durant la interpretació punk– tota
mena de coses, com mocadors, xandalls, gots de plàstic,
i fins i tot alguna sabata per demostrar la seva passió per
aquella mena de música i per qui la toca.
Com si aquesta colla d’amics fossin els Sex Pistols, en
un concert dels quals una dona va arribar a perdre un ull
d’un cop de llauna de Coca-Cola. És fàcil que, per això, es
creguin idolatrats, ni que toquin seguint aquell lema del
mercat de la música que, dirigit als joves, diu: «No cal que
n’aprenguis, entra, compra un instrument i posa’t a tocar».
És fàcil que el cantant es cregui un ídol, encara que
canti amb un to de veu gens natural i pronunciï les paraules
fent ressonar les erres com un gat enrabiat en temps de zel.
No té res d’estrany que els seus fans embogeixin sentint
que el cantant parla de semàfors (manca de llibertat)
o digui que la humanitat empesta (ells, no), o faci, desafinant,
l’apologia de la masturbació (el més gran alliberament
del segle). O, reforçat per la bateria, grunyi: «Amb el
garrot de jugar a beisbol fot un cop al “carrossa” que vulgui
barrar-te el pas amb normes: la vida és teva».
Segur que, entre el públic, n’hi haurà que, entusiasmats
amb aquestes proclames, acabin tirant enlaire llumins
encesos com bengales, i aquell concert tan desconcertant
sigui un èxit, una veritable apoteosi.
Mn. Pere Campàs Bonay
Vic
gener-febrer 2015 / 16