Dolors Bramon:

persones que han estat musulmanes
és doblement pervers. En primer
lloc, perquè practica l’assassinat i la
barbàrie. I, en segon, perquè utilitza
en els seus comunicats llenguatge
pseudoreligiós. ETA va néixer a redós
d’algunes esglésies del País Basc, i tot
i així mai no l’hem qualificat de catòlic,
perquè mai no ha fet ús de la
religió en els seus comunicats. En
canvi, aquest terrorisme de l’àmbit
de l’Islam confon els usuaris, les víctimes
i també els autors. Això és doble
perversitat, doble engany i doble
horror.
¿I com és possible que alguns musulmans
es deixin enganyar d’aquesta manera?
No coneixen la seva religió?
Sempre és una suma de factors, el
que fa que hi hagi persones que hagin
estat primer musulmanes com cal.
Que després algunes d’elles hagin fet
un pas més cap a la bogeria, i es converteixin
en islamistes. I que alguns
encara facin un pas més cap a l’horror,
i es dediquin a fer terrorisme i els hàgim
de negar del tot el qualificatiu de
musulmans. Escandalitza pensar que
una persona nascuda, per exemple, a
Londres es converteixi en terrorista.
Però és el mateix procés pel qual algunes
persones educades a Barcelona
s’han fet d’una secta.
¿Però, una religió que parla d’amor i de
respecte, com pot acabar derivant en accions
tan violentes?
És terrible perquè, fins ara, ens havíem
escandalitzat, i amb raó, veient
filmades decapitacions. Jo pensava
que la humanitat havia arribat a un
grau de barbàrie insuperable. Però la
setmana passada van cremar viva una
persona dins d’una gàbia. I no m’estranyaria
que la setmana que ve ens
arribés una cosa pitjor que ni ens hem
imaginat, perquè la barbàrie humana
no té límits.
Això de cremar persones a Europa
s’havia fet a l’Edat Mitjana, durant la
Inquisició, en nom de Déu, també. ¿El
món islàmic està vivint ara la seva particular
Edat Mitjana?
No hi ha res a l’Alcorà
que impedeixi representar
la figura del profeta,
aquesta creença és Errònia
No. Alguns deuen estar a l’Edat
Mitjana, i potser d’altres, fins i tot, a
la de Pedra. Però els musulmans són
entre 1.200 i 1.400 milions. Per tant,
quan parlem de terrorisme, estem parlant
d’una ínfima minoria i d’un grup
que abans havia estat musulmà. La
immensa majoria n’estan al marge.
Per tant, no és correcte parlar de terrorisme
islàmic. És preferible utilitzar la
paraula «gihadista»?
L’any 2005, els mitjans van començar
a parlar de «gihadisme», i ara es
parla també de «gihadistes». Les dues
paraules provenen d’un mot àrab, «gihad»,
que des del 2007 apareix al diccionari
de l’Institut d’Estudis Catalans.
És un terme masculí que significa
«esforç», i també, en segona accepció,
«guerra que fan alguns musulmans
per ampliar els seus dominis o per intentar
convertir la resta de gent». Segons
Averrois, perquè una guerra sigui
«gihad», no es poden matar ni vells,
ni nens, ni dones, ni cecs, ni malalts
crònics, ni pagesos, ni comerciants, ni
animals. No es poden cremar collites
ni cremar edificis. Tot això no és el
que fan els terroristes. Però, després
dels atemptats de les Torres Bessones,
Bin Laden va fer tres comunicats en els
quals deia «nosaltres, els mujahidins»,
que vol dir «els que fem el gihad». Va
fer trampa, perquè es referia als terroristes
com els que no maten vells
ni dones ni nens... Però Occident és
tan savi que va acceptar la paraula, i,
pels volts del 2005, vàrem començar a
qualificar-los de «gihadistes». És a dir,
que ens hem cobert de glòria perquè
no són gihadistes, sinó assassins, fills
de sa mare.
foto: marçal mora
19 / setembre-octubre 2014