Dolors Bramon:

Arcadi Oliveres
Eleccions municipals
així crec
que són
les
coses
.
Quan la
democràcia
s’apropa a les
persones.
L·
Els ajuntaments hauran
de prioritzar l’educació
per a la pau i la no-violència
a convocatòria d’eleccions municipals pel pròxim mes de maig posa damunt
la taula determinats aspectes de la vida política, econòmica i social que convé
tenir en compte per tal de fer-hi imprescindibles progressos.
La primera faceta a considerar és la de l’escassa rellevància dels pressupostos
municipals dins del global de la despesa pública estatal que, en el cas espanyol,
representa al voltant d’un 14% del total, mentre que, per exemple, en el cas suec, suposa
un 55%. Si pressupostos vol dir competències, resulta evident que ens trobem en un
estat que allunya dels ciutadans la discussió, la participació i la decisió sobre despesa i
la inversió suposadament destinada al seu servei, i deixa al marge aquella població que
lògicament és la més propera.
La priorització de les polítiques socials, educatives i d’assistència sanitària, ja de per
si sempre necessàries, esdevenen urgents en circumstàncies de crisi com les que afecten
una part rellevant de la població marcada per la manca de cobertura de necessitats
bàsiques en l’alimentació, la salut i l’habitatge. Caldria, per tant, treballar en el seu favor
i allunyar-nos de grans obres d’infraestructura, sovint tan sols dedicades al lluïment, i
temptadorament proclius a costos exagerats i a corrupcions vàries. És bo pensar, per
altra banda, que l’obra nova no és sempre la més aconsellable: recuperar, remodelar i
reaprofitar poden resultar alternatives vàlides i amb estalvi
assegurat.
En una etapa en què les banques privades, les companyies
de subministraments energètics i les grans empreses
transnacionals funcionen tan sols amb els principis de la
competència i del lucre, i allunyades totalment del criteri
de profit comunitari. Segurament sigui arribat el moment en què els consistoris que
sorgeixin dels propers comicis procurin buscar abastiments fiables i de caràcter social,
com poden ésser banques ètiques, compres públiques a cooperatives, projectes de l’estil
de Som Energia, assegurances col·lectives, petit comerç, etc. En canvi, s’haurien de desestimar
implantacions de grans superfícies i zones de vendes amb horaris lliures.
Si avancem ara cap a criteris polítics, seria recomanable facilitar l’accés dels immigrants
a consultes de temàtica variada per suplir, d’aquesta manera, la violació de drets
humans que suposa el fet queel Govern central no els permeti exercir el de vot. La idea de
multireferèndums, posada en marxa en algunes poblacions catalanes l’any 2014, podria
ésser un exemple a seguir.
No cal dir que, a més a més, els ajuntaments hauran de prioritzar l’educació per a
la pau i la no-violència, renunciant a espectacles vergonyants com el de la presència de
l’exèrcit i de la policia en salons de la infància i de l’educació. En la mateixa línia de progrés
del desarmament, caldrà reprendre una antiga i convenient campanya: la de declarar
els municipis com a desnuclearitzats, és a dir lliures de les aberracions de les armes i de
l’energia nuclear.
Els temps són difícils, i com molta gent ve reclamant-ho des de fa temps, calen noves
formes en l’organització de la vida pública. Una primera ocasió de fer-ho, i potser fins i
tot la més important, siguin les naixents modalitats vinculades a una vida municipal ben
participativa.
17 / gener-febrer 2015