Dolors Bramon:

LLEGIR,
MIRAR,
ESCOLTAR
“
Filosofías y praxis de la paz
Francisco A. Muñoz, Irene
Comins Mingol (editors)
Icaria, Barcelona 2013, 320 pàg., 23€
U
na obra que fa pensar i obre perspectives,
de lectura no gaire senzilla,
però rica. Potser no és tan indicada
per a una lectura seguida com per a un
aprofundiment per etapes, segons els
interessos del moment.
A més del pròleg de Federico Mayor Zaragoza, consta
d’onze capítols, de diferents autors individuals o col·lectius.
En ells, s’hi planteja una sèrie de temes de fons, com ara: el
paper de la filosofia, i de quina mena de filosofia, de cara a
crear marcs de sentit que afavoreixin bones pràctiques que
condueixin a la pau; la relació entre teoria i pràctica, els conceptes
de complexitat, de fragilitat i dels equilibris dinàmics;
el plantejament anomenat pau imperfecta; la relació entre globalització
i investigació per a la pau; les polítiques educatives i
el currículum, explícit i ocult, de la no-violència (experiències
a Galícia, a Andalusia); la problemàtica de la nova indústria
de serveis militars i els complexos militar-industrials; dues
reflexions situades a Colòmbia sobre gènere, lideratge i construcció
de la pau, i sobre cooperació; la cultura del Dao i la
pau.
Ja es comprèn que, atesa la diversitat de temàtica i d’autors,
es fa difícil oferir una valoració global de l’obra, ja que
cada capítol és ben diferent dels altres, i pot resultar més o
menys proper als interessos del lector. Això sí, un cop acabada
la lectura, fa una mica la impressió d’haver assistit a unes jornades
sobre la temàtica, plenes d’intuïcions noves i de possibilitats
que s’obren, totes en la mateixa direcció però diverses
en l’enfocament i en la qualitat o l’oportunitat.
A més de les persones interessades directament per la
temàtica de la pau, aquest llibre pot ser recomanable per a
persones que es moguin en àmbits educatius, especialment si
ocupen posicions de responsabilitat o direcció al capdavant
d’institucions educatives, escoles, entitats culturals, etc. Bona
part del contingut té relació directa amb l’educació per a la
pau des de l’experiència de la pau, i no des de l’òptica de la
guerra o la violència, que es vol superar. –Andreu Trilla
El diari de l’ànima, de Joan XXIII
Claret, Barcelona 2013, 482 pàg., 17,10 €
n ocasió de la canonització del papa bo, torna a ser un
E
bon moment per acostar-se al seu Diari de l’ànima,
del qual ja existien dues edicions en català (1964). Aquesta
és la 3a, revisada i publicada en l’avinentesa dels 50 anys del
Concili.
Per a molta gent, una bona ocasió de rellegir un text
commovedor en la seva simplicitat i bonesa. Per a altres, un
primer contacte amb l’ànima d’aquell que tant va fer per
l’Església actual. El llibre comprèn el Diari, que abasta de
1895 a 1963, i el Testament espiritual, precedits per una Nota,
les Presentacions de l’actual edició i de la primera italiana, i
una cronologia. Una joia de debò. –A. Trilla
El liderazgo de los jesuitas, de Chris Lowney
Sal Terrae, Santander 2014, 344 pàg., 18,95 €
nteressant reflexió d’un antic jesuïta, director executiu
de J.P. Morgan, sobre el lideratge, a partir del
I
model de la Companyia, que analitza i aclareix amb diversos
exemples, principalment de les primeres fornades de jesuïtes.
Bon coneixedor del món empresarial, ajuda a entendre
la diferència, que ell resumeix en quatre paraules: autoconsciència,
enginy, amor i heroisme. En onze capítols i una conclusió,
els va desgranant. Sense deixar d’analitzar alguns
elements negatius, el text pot semblar una mica massa optimista,
però no deixa de ser ben útil i estimulador, especialment
per a persones que estan al capdavant d’altres persones.
–A. Trilla
Regresar a Jesús de Nazaret. Conocer a Dios
y al ser humano a través de la vida de Jesús,
de Rafel Luciani
PPC, Madrid 2014, 328 pàg., 14,00 €
U
n llibre que refà l’esperit i ofereix reconfort, tornant la
paraula al Vaticà II i a teòlegs que durant un temps han
estat arraconats. El pròleg de José Antonio Pagola resumeix
bé el sentit de l’obra: retornar a Jesús no vol dir més estudis
biogràfics ni una revisió de la cristologia, sinó canviar el
punt de vista del nostre accés a Jesús per recuperar allò que
els primers cristians van saber guardar i transmetre, llegint
l’Escriptura a la llum d’allò que havia dit i fet Ell. En quatre
parts s’analitza pausadament la temàtica, i, al final, es presenten,
com a conclusió, tres conseqüències de cara a la comunitat
i la vida cristianes. –A. Trilla
gener-febrer 2015 / 40