Dolors Bramon:

Oriol Domingo
prés hi veurem cara a cara. Ara el meu
coneixement és limitat; després coneixeré
del tot, tal com Déu em coneix».
2. Josep Costa (Franciscà. Creador
de la Fundació Acollida i Esperança).
«La meva vida és estimar i servir al
pobre. Sense això no hi ha sentit. Un
dia arribarà la germana mort i crec
que em portarà amb Déu, però no sé
on ni com serà. Sé que Déu és amor,
i on hi ha amor hom s’ho passa bé. I
encara que no hi hagués res després
d’aquesta vida, jo sóc feliç, m’ho he
passat molt bé estimant i fent el bé. La
millor recompensa és la del somriure
de les persones. Amb això, ja tinc el cel
a la terra».
Contrapunt primer. Ignasi Ricart
(claretià i biblista). «En Jesús es dóna
la reobertura de la comunicació entre
Victòria Molins
el cel i la terra. Déu s’humanitza i es fa
accessible a la humanitat per mitjà de
Jesús, a qui anomena el seu Fill estimat».
Contrapunt segon. Josep Gil i
Ribas (prevere i teòleg). «Segons el
llenguatge bíblic, el “fill de l’home”
baixa del cel. Baixar o davallar és una
expressió que posa de manifest que el
diví habita en l’humà, des de la perspectiva
del món com a casa de Déu. I
el cel no és un lloc, sinó un sinònim de
Déu i de l’àmbit de la seva influència.
Segons el paradigma evangèlic, de cel
només n’hi ha un: l’home Jesús, en el
qual la divinitat habita corporalment».
3. El president Artur Mas afirma que
el seu Govern i Catalunya han d’actuar
amb «determinació, fermesa, habilitat
i astúcia». El periodista Lluís Foix
se sorprèn que Mas inclogui l’astúcia
com a valor en política, i en discrepa.
Contrapunt. (Evangeli de Mateu
10,16). Jesús diu als seus deixebles:
«Mireu, jo us envio com ovelles enmig
de llops. Sigueu astuts com les serps
i innocents com els coloms». El papa
Francesc parla de l’astúcia cristiana
segons aquest text evangèlic: «Posar
juntes aquestes dues realitats, astuts
com les serps i innocents com els
coloms, és una gràcia i un do de l’Esperit
Sant que hem de demanar (...) El
cristià ha de ser sempre com una ovella,
però no neci; com una ovella amb
l’astúcia cristiana; astut, però no llop».
4. Joan de Sagarra (periodista).
«M’agradaria que, en la remodelada
Diagonal de Barcelona, davant de l’església
de Pompeia, un actor pronunciés
un d’aquells terribles sermons que
tant agradaven als seus nombrosos
parroquians».
Contrapunt. Les monges Viqui
Molins i Lucia Caram, que treballen
amb els marginats i al seu servei,
podrien fer davant l’església de
Pompeia profètics sermons sobre les
benaurances que serien considerats
terribles per sectors nacionalcatòlics o
no. Evangeli de Mateu 5,5-7: «Feliços
els pobres en l’esperit, perquè d’ells
és el Regne del cel. Feliços els qui ploren,
perquè seran consolats. Feliços
els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser
justos, perquè seran saciats. Feliços els
compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran
Déu. Feliços els qui treballen per la
pau, perquè seran anomenats fills de
Déu. Feliços els perseguits per ser justos,
perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços...».
Lucia Caram
27 / gener-febrer 2015