Dolors Bramon:

saben programar... Actualment, les
institucions policials tenen sobretot
informàtics, perquè la feina ara és via
xarxes socials.
¿Per tant, no cal que es controli tant
el que diuen alguns imams en algunes
mesquites?
Bé, sí, també hi pot haver algun
imam que digui certs disbarats, però
ja no és tan fàcil. Per exemple, l’imam
de Terrassa va dir públicament que el
musulmà podia pegar la seva dona i
que fes dissimuladament, sense deixar-hi
senyals. I els mateixos fidels
d’aquest imam varen ser els que van
denunciar-lo. I el 2009, al Marroc, un
imam va predicar que els musulmans
era bo que es casessin amb nenes menors
de 9 anys, perquè donaven millor
resultat al llit. I el mateix públic,
l’auditori, es va escandalitzar i el van
denunciar.
Una de les tasques pendents és la de la
integració?
Jo no crec que s’hagin d’integrar,
sinó que es pot aspirar a un islam europeu.
França ho ha aconseguit força.
I, per tant, es pot aspirar a un islam català,
perquè ja no és que el practiquin
persones que han vingut de fora, sinó
que el practiquen catalans de tota la
vida, nascuts a Gràcia o a Berga. És a
dir, ja no és una cosa aliena a la catalanitat.
Però això és feina dels mateixos
musulmans, no crec que sigui feina
dels que no en som.
El que sí que és feina nostra, de la societat
catalana en general, és decidir, per
exemple, si prohibim o no el burca...
Prefereixo que parlem de vel integral,
perquè, de burques, no se’n
veuen a Catalunya. Hi ha nicabs, abaies...
o sigui que més val dir-ne vel
integral, és a dir, una peça de roba
que impedeix saber qui la vesteix. A
l’Alcorà, no hi hi ha cap mena d’obligatorietat
de vestir-se així. Sí que és
cert que Déu mana al profeta que digui
a les musulmanes que no caminin
de manera provocativa, que es tapin
el sexe i que amaguin el seu pit amb
una peça del vestit. Per tant, no és
obligat tapar-se d’aquesta manera, i
ens trobem davant d’una tergiversació
de l’islam. I quan l’Alcorà diu
que es tapin el sexe, algun exemplar
mal traduït el que pot estar dient és
que es tapin de dalt a baix, i aleshores
entens un burca. I encara hi ha
qui entén que, a sobre, s’han de posar
guants! ¿Tu creus que té sentit,
quan a la península aràbiga estan a 50
graus a l’ombra? Ja es veu que és una
interpretació malèvola i malintencionada
del text. Com a ciutadana, a mi
m’agrada saber qui tinc a classe com a
alumne, qui examino i qui tinc assegut
al costat a l’autobús. Per tant, des
del punt de vista de la seguretat, crec
que no s’hauria de permetre.
El que passa és que hi ha maneres de fer
o costums del món àrab que estan tan
arrelats que difícilment es poden canviar.
Per exemple, el tracte envers les dones...
Si un musulmà llegeix l’Alcorà
sencer i l’entén, haurà d’arribar a la
conclusió que és un llibre feminista.
La predicació del profeta va resultar
un salt de gegant per les dones àrabs.
Ara bé, quan mor el profeta i deixa de
recitar l’Alcorà, aquesta feina l’hereten
els homes, que s’han oblidat de tots els
avenços dictats en favor de la dona, i
han seguit amb el seu costum patriarcal
i la seva idiosincràsia. Avui, els musulmans
progressistes diuen «anem a
l’Alcorà i deixem-nos estar de tot el
que s’ha dit des de la mort del profeta,
anem a la paraula de Déu». I teològicament,
és del tot correcte prendre el
text de l’Alcorà com una cosa atemporal,
perquè Déu és etern i, per tant, la
paraula de Déu no es pot considerar
conclosa, sinó viva.
Té la sensació que, a casa nostra, l’islam
fa una certa por?
No és bo que els catalans creguin
que un musulmà és un perill, perquè
un musulmà és un germà en la fe. Creu
i adora el mateix Déu. A mi, em fa por
la islamofòbia, perquè ja hi ha hagut
insults, o, fins i tot, un assassinat de
tres estudiants als Estats Units pel fet
de ser musulmans. La maldat humana
no té aturador.
21 / setembre-octubre 2014