Dolors Bramon:

L’OBSERVATORI
de cristianisme i justícia
Cuidem-nos!
Cuidar és escoltar,
preguntar, tractar amb
tendresa, somriure,
fer partícip d’alegries
i penes, rentar, ajudar
a menjar, portar a
passejar, trucar,
visitar o reconèixer
el sofriment, entre
d’altres.
U·
Nani Vall-llossera
n percentatge significatiu de
les consultes d’una metgessa
de família tenen a veure amb la
crisi de cuidar: persones amb malestars
o malalties lleus, que, en fer-se patent
la seva fragilitat i contingència, necessiten
unes cures, de les quals no disposen;
homes i dones que no tenen a qui
explicar la seva ruptura sentimental, o
amb qui compartir la seva dificultat per
gestionar una crisi vital o de parella, o
el dolor per la mort d’un ser estimat,
o la sobrecàrrega que suporten amb la
dependència d’un familiar. Als treballadors
sanitaris, en principi, ens agrada
cuidar, però aquesta crisi de les cures
afecta també de ple les nostres professions,
enlluernats com estem pel poder i
la comoditat de la tecnologia, enfront de
la implicació personal.
Cuidar és escoltar, preguntar, tractar
amb tendresa, somriure, fer partícip
d’alegries i penes, rentar, ajudar a
menjar, portar a passejar, trucar, visitar,
reconèixer el sofriment, acollir-lo,
ajudar a dimensionar-lo, acompanyarlo,
tocar, estar, acariciar, callar, romandre,
abraçar, besar, respectar els ritmes,
anar-se’n en el moment adequat. Cap
d’aquestes coses no requereix formació
ni l’ús de tecnologia avançada. Moltes
d’aquestes accions només les pot realitzar
algú afectivament proper. A més,
resulten més gratificants i terapèutiques
si es fan des de l’afecte gratuït.
Als sanitaris ens agrada
cuidar, però aquesta
crisi de les cures afecta
les nostres professions
Necessitem cures quan sofrim, però
també en el quotidià. D’aquí que molt
dolor del cos i de l’ànima vingui de la
falta de cures.
A cuidar, se n’aprèn cuidant i sent
cuidat, requisits a l’abast de tots, excepte
doloroses excepcions. No obstant
això, de cuidar en saben infinitament
més les dones, no perquè tinguin unes
qualitats genètiques especials, sinó perquè
ho posen en pràctica diàriament.
Cuidar no està de moda; els treballs
de cura no són visibles o són
menyspreats socialment i en salari; les
ajudes a la dependència, l’únic reco-
novembre-desembre 2014 / 34