Dolors Bramon:

Francesc Romeu
mai més la guerra! És la pau, la pau, la
que ha de guiar el destí dels pobles i de
tota la humanitat!». Un clam que avui
en dia segueix tenint tota validesa.
Les encícliques agosarades
El seu pontificat, de 15 anys, va
del 21 de juny del 1963, dia de la seva
elecció, fins al 6 d’agost del 1978,
festa de la Transfiguració, quan va
morir amb 80 anys, prop de Roma, a
Castelgandolfo. Pel que fa a les seves
encícliques, recordem, per exemple, la
«Populorum Progressio» (del 1967),
escrita en un moment en el qual, amb
el final del colonialisme, naixien i
creixien en el món les noves nacions
i els nous estats. Un text que hauríem
de rellegir ara amb la clau de lectura
dels drets dels pobles, o per tornar a
repetir que les matèries primeres i els
recursos de la natura no són il·limitats,
i que cal tenir cura de les riqueses del
món i fer que siguin un profit per a
tothom.
Després, amb no tant d’èxit, la
«Humanae Vitae» (del 1968), l’encíclica
sobre el control de la natalitat (i
més coses), va significar un clar tancament
de les postures més progressistes
del postconcili, i pràcticament
va representar també un clar replegament
del pontificat i de la persona
del Papa. Jo crec que, del 1968 fins a
la seva mort, el 1978, van ser 10 anys
d’un Papa molt intel·lectual, molt
pensador, però també molt abandonat
a la seva soledat. Alguns l’han qualificat,
fins i tot, d’un Hamlet. D’aquesta
etapa és la seva Exhortació apostòlica
sobre l’Anunci de l’Evangeli, l’«Evangelii
Nuntiandi», del 8 de desembre
del 1975, que avui encara és un text de
referència quan parlem de transmetre
l’Evangeli.
Contra la dictadura franquista
Pel que fa a la nostra situació,
en plena dictadura espanyola sota el
general Franco, el papa Pau VI va ser
una autèntica benedicció de Déu, i en
molts casos es va mantenir ferm contra
les complicitats religioses que demanava
el dictador. Ell va saber moure
prou bé els fils perquè guanyés terreny
l’Evangeli per sobre de les imposicions,
i en totes les ocasions va demanar
clemència contra les atrocitats de les
condemnes a mort, encara que amb un
resultat nul. Tot i així, a poc a poc, va
poder anar renovant l’episcopat espanyol,
deixant un episcopat que estigués
preparat per quan es produís el canvi
de règim. Potser per això vam tenir
uns bisbes que es van moure amb més
agilitat i més encert durant la Transició
que no pas ara o darrerament.
En aquest sentit de recordar el que
va representar Pau VI durant la dictadura
franquista, en la pàgina web de la
parròquia de Sant Ildefons de la ciutat
de Barcelona, el seu rector, Josep Maria
Jubany, també va publicar un article
tot recordant les grans intervencions
del papa Pau VI en els afers d’Espanya,
deia així:
En defensa dels Drets Humans
«Aquestes són algunes de les actuacions
de Pau VI amb Espanya. No
totes, n’hi ha moltes més. L’arquebisbe
Ramon Torrella ens aportà unes paraules
del papa Montini. Dolgut, Pau VI li
va dir “sé que a Espanya no se m’es-
5 / gener-febrer 2015