Dolors Bramon:

des de les
illes
Teodor Suau
Transformar la societat
la base de totes les formes culturals d’avui,
A
s’hi troba l’absolutització del consum.
Aquest no es dóna sense diners: res de més natural,
doncs, que l’exercici del poder es trobi en
funció d’aquest absolut. En referència a aquesta
proposta, s’estructura el sistema de valors, justificacions
i pautes de comportament vigents entre
nosaltres.
Però, perquè això funcioni sense massa oposició,
cal aconseguir una sèrie d’actituds majoritàriament
presents entre la ciutadania; és la funció
dels mitjans.
En primer lloc, cal que els ciutadans desconeguin
les vertaderes raons dels mals que ens afligeixen;
les causes de la superabundància d’uns en
detriment dels altres..., m’atreviria a dir, de totes
aquelles coses que, per evidents, ja no és culturalment
correcte plantejar ni plantejar-se. El criteri
és distreure per entretenir.
Cal substituir la saviesa per la curiositat, dirigir-se
sols a la zona emocional del subjecte. Cal
suprimir l’argument, i substituir-lo per la superposició
d’opinions no raonades, sinó formulades
amb força. El criteri és evitar l’exercici de pensar.
Cal que ningú no superi el llistó de l’estupidesa.
Si tots en som, d’estúpids, aleshores no es
nota tant la meva estupidesa personal. No és cert
que tothom hagi perdut la vergonya i l’educació.
Tampoc que no hi hagi milers d’homes i dones
que saben, encara i malgrat tot, mantenir la dignitat
de persones. Però ha de semblar que és així.
El criteri és fer creure que el mal acaba per vèncer
sempre el bé.
Sobretot, cal justificar la violència. Perquè
també es pot dir aquí el que hem dit més amunt:
si no hi ha alternativa a la violència, si és la violència
la forma més eficaç i única que resta en el
mercat a l’hora de resoldre les nostres diferències,
problemes i egoismes, quan jo som violent, som
normal: he arribat a la identitat que ja no m’arriba
per cap altra banda. El criteri és confondre la
llibertat en pertinença a la majoria.
¿Hi ha alguna cosa que puguem fer, nosaltres,
que no disposem de mitjans de comunicació
poderosos i suficients per tenir milions d’espectadors?
Ni posseïm el poder útil per a incidir en
la realitat?
Alerta, perquè la resposta negativa (no podem
fer-hi res!) suposa la gran victòria, definitiva victòria
per als qui controlen la societat: per al Mal.
La nostra gramàtica, com sempre, és l’Evangeli.
Val més un gra de blat que brosta, que quatre
grapades que es perden.
La llavor més petita, sembrada amb constància,
sempre dóna molt més fruit que l’esperat pel
sembrador.
Sola la tendresa és realment transformadora.
Perquè hi ha un amor més fort que la mort:
cal introduir sempre, sempre, en les nostres anàlisis
la força omnipotent de l’amor intens, tendre
i gratuït, aquell que hem rebut gratuïtament del
Pare.
I «No tingueu por. Jo he vençut el món», on
hem d’entendre «món» per societat del consum.
gener-febrer 2015 / 32