Dolors Bramon:

LA
qüESTIÓ
¿
Dolors Bramon:
‘L’Alcorà és un llibre
feminista’
Els tràgics atemptats
a França contra el
setmanari satíric
«Charlie Hebdó» han
donat peu a noves pors
i molts interrogants.
Intentem buscar
respostes amb una
de les persones que
coneix millor l’islam i
la cultura musulmana.
És Dolors Bramon.
Filòloga i historiadora,
fa més de 25 anys
que fa classes a la
Universitat de Barcelona
com a professora
titular d’Estudis àrabs i
islàmics. També ensenya
a l’Institut Superior de
Ciències Religioses de
Barcelona.
L·
Biel Cadilla
a van sorprendre els atemptats
de París? O era previsible que
passés una cosa així?
Sempre sorprenen i sempre són
previsibles, en l’època en què estem vivint.
Hi ha tan mala relació entre món
occidental i una mínima part d’un
altre tipus de món situat a l’òrbita de
l’islam, tot i que no tenen dret a dir-se
musulmans, que hi pot haver desgràcies
d’aquest tipus el dia menys pensat.
¿Tan greu és per a un musulmà veure
una caricatura de Mahoma en una revista
satírica?
Això se li hauria de preguntar un
per un a cada musulmà. El que sí que
puc dir és que no hi ha res a l’Alcorà
que impedeixi representar la figura
humana. Alguns musulmans creuen
erròniament que està prohibit, influïts
per la cultura àrab, que no té tradició
figurativa. Iran ha tingut sempre tradició
figurativa. Les miniatures perses
estan plenes de representacions del
profeta, de la seva mare, de la seva filla,
dels seus néts... i no hi ha cap problema.
Però alguns musulmans de tradició
àrab parteixen erròniament de la idea
que està prohibit. A algunes persones,
els pot molestar per una qüestió personal,
de bon gust, de sentit de l’humor
o d’oportunitat. Però, des del punt de
vista religiós, no hi ha cap prohibició.
¿Per tant, estem davant d’una perversió
de la religió islàmica?
D’una de les moltes perversions a
què estan sotmeses, en general, totes les
religions. La cosa va a èpoques. Aquests
últims anys sembla que l’islam té més
tendència a la tergiversació, mentre
que, a l’Edat Mitjana, era un model de
convivència, i el cristianisme va fer un
paper ben galdós. És cíclic. Però, evidentment,
creure que l’islam prohibeix
la representació humana és un error. I
reaccionar posant bombes és més que
un error: és terrorisme i no és islam.
Per què no es pot considerar islam?
Perquè fer accions terroristes està
totalment prohibit per l’islam, de la
mateixa manera que ho està pel cristianisme,
pel judaisme, i suposo que per
la resta de religions. Per tant, si hi ha
persones que actuen contra la doctrina
de l’islam, no se les pot considerar musulmanes.
Però aquests terroristes diuen que actuen
en nom de Déu...
El terrorisme que ha sorgit a
partir de desviacions horroroses de
setembre-octubre 2014 / 18