Dolors Bramon:

fronteres
enllà
Teresa Carreras
Entrevista a Gemma Figueras Balaguer
a Gemma Figueras i Balaguer,
L
relata com des d’ Hamburg els
alemanys estan començant a notar la
crisi econòmica.
Fa un any que aquesta mataronina
de 31 anys va decidir marxar a viure
a Alemanya per seguir al seu xicot
a qui no li anaven bé les coses aquí, a
Barcelona. Ell és músic. La Gemma
Figueras i Balaguer ha estudiat biologia
a la UB i ha fet un doctorat. Ara està
treballant a l’empresa japonesa Sysmex
Europa, del sector del diagnòstic in
vitro, i es dedica al màrqueting científic.
“A Hamburg, molt aviat em vaig
adonar que hi tenia més oportunitats
laborals, estava més ben pagada i la
meva feina era més reconeguda socialment
que aquí a Catalunya”, ha explicat
la Gemma a Foc Nou els pocs dies de
Nadal que va poder venir a visitar a la
família.
Et sents bé vivint i treballant a
Alemanya?
Sí. Ha costat però sí. Després del que
he estudiat, per a mi és una prioritats
tenir un sou que em permeti tenir uns
mínims. Sense excessos. A Sysmex, el sou
no és elevat però tens moltes altres contrapartides
que milloren el nostre estat
del benestar. Hi ha moltes facilitats per
compatibilitzar la vida laboral i familiar.
M’hi sento bé. L’ambient és internacional.
Creus que els alemanys noten la crisi?
A Alemanya les coses actualment no
són com eren abans.
Crec que Merkel sap que la gent del
sud pateix i que hi ha moltes llars amb
gent sense feina. Alemanya ha estat terra
d’acollida, però Merkel ha posat limitacions
a la immigració i els alemanys
ho comparteixen. Hi ha molts turcs.
És veritat que la gent els critica perquè
“Estem vivint un excés de consumisme.
Això ha de canviar”
diuen que s’aprofiten del sistema, però
no ho fan mai per qüestions de religió.
Aquest és un tema intern de les famílies.
El papa Francesc va criticar al PE
l’Europa dels rics. Quina va ser la lectura
que en van fer els alemanys?
Aquest Papa agrada molt, encara
que abans n’hi havia un d’alemany.
Amb els meus amics vam comentar
que nosaltres i les generacions que ens
segueixen hem de canviar el xip.
A tot Europa hem passat una
època en la qual tot anava massa bé
i érem més feliços si teníem més. Jo
sóc d’aquesta generació. Estem vivint
un excés de consumisme i això s’ha
de canviar. I molts joves alemanys ho
comparteixen. Els meus pares eren
molt feliços i no tenien tants béns
materials. Hem de canviar i això no es
fa d’un dia per l’altre.
Què opinen els alemanys sobre que els
catalans no podem decidir el nostre futur?
Això si que no ho entenen. No entenen
aquesta democràcia tan fràgil que
hi ha a Espanya. El meu xicot és suís.
Allà fan molts referèndums i la gent hi
està de gust perquè és preguntada sobre
moltíssimes coses. A Alemanya la democràcia
és més representativa, però també
té els seus canals perquè la gent es pugui
expressar. S’escolta molt més la gent
que aquí. Jo m’encarrego d’explicar als
alemanys les aspiracions dels catalans a
decidir el nostre futur.
Teniu pensat formar una família
aquí a Alemanya o marxar cap a un altre
país?
Per ara no hem pensat anar a un
altre país. Si les coses anessin més bé
aquí a Catalunya, algun dia m’agradaria
tornar. Per a mi crear una família no és
ara una prioritat. Encara no hem decidit
res. Però sí que, en el seu dia, ens agradaria
tenir fills. Nosaltres dos, però, sabem
que el més important és donar-los uns
valors.
Quins valors mouen la teva vida?
Pe a mi el més important és respectar
el que pensa cadascú i no fer mal als
altres. Els meus pares m’han ensenyat
que així puc anar pel món.
45 / gener-febrer 2015