Dolors Bramon:

QUÈ
M’EXPLIQUES?
Una fe adulta?
Què demanaria?
Senzillament, que
ens tractin com a
persones adultes i
intel·ligents que som.
Els textos bíblics no
són narracions com
les que trobem en
els actuals llibres
d’història.
¿U·
Jordi Valls
s heu preguntat mai per què
la majoria dels nois que fan
catequesi i la «primera comunió»
en les nostres comunitats cristianes
desapareixen als 15-16 anys? Jo fa
temps que hi dono voltes, tot mirant
com puja any rere any la mitjana d’edat
dels i les que participem en les celebracions
religioses.
Una causa possible, jo crec que pot
ser l’infantilisme de la majoria de conceptes
que trobem en la nostra praxi
religiosa, i sobretot en el que diuen els
líders de les nostres comunitats. Em refereixo
tant a l’exegesi bíblica com als
«consells» per a la nostra vida espiritual.
¿Voleu dir que no ens mereixeríem unes
interpretacions menys literals i més
adultes dels textos bíblics? ¿Cal la insistència
en «Jesús va dir» o «Abraham va
fer», quan molt probablement ni Jesús
no va dir mai allò o ni tan sols Abraham
no va existir? Tot això, per no parlar dels
«consells» per a la nostra vida espiritual
que, com a molt, no fan més que repetir
el que hem sentit tantes vegades des de
la nostra més tendra infantesa.
Què demanaria? Senzillament, que
ens tractin com a persones adultes i
intel·ligents que som. Els textos bíblics
no són narracions com les que trobem
en els actuals llibres d’història. Són relats
per alimentar la vida espiritual i la
fe de les persones a qui van adreçats. I
és justament això el que volem sentir en
les nostres celebracions. Cada cop que
un mossèn pronuncia el fatídic «Jesús
va dir», no puc evitar sentir-me ofès,
perquè considero que aquell home em
considera una criatura incapaç de saber
i entendre el que ell sap.
I per acabar, deixeu-me compartir
una anècdota dels meus anys de formació
religiosa. Un prevere sapientíssim
ens va fer una classe sobre la resurrecció
de Jesús i sobre el mateix fet de la resurrecció.
En resum, ens va dir que els
textos explicaven l’experiència íntima
de les primeres comunitats de seguidors
de Jesús, que el sentien viu, i entre ells i
elles. Crec que no havien passat ni dues
hores, quan el mateix prevere sapientíssim
feia l’homilia a l’església. Com us
podeu imaginar, no va dir absolutament
res del que ens havia explicat a classe.
En l’efervescència dels meus vint-i-pocs
anys, vaig anar-lo a interpel·lar de seguida.
La seva resposta va ser que «la gent
no entendria el que us vaig explicar a
vosaltres».
¿No podria ser que els nostres nois
i noies de 15-16 anys marxin d’un lloc
on encara se’ls tracta com criatures?
gener-febrer 2015 / 22