You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
8 - 14 DE GENER DE 2022<br />
No faces de la teua ig<strong>no</strong>rància un argument<br />
Joan Fuster<br />
I SI EL PROBLEMA REAL<br />
ÉS QUE NO DEIXEN CANVIAR<br />
LES FRONTERES?<br />
ENTREVISTA A TIMOTHY WATERS
2<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
SUMARI<br />
8 - 14 DE GENER DE 2022<br />
PORTADA<br />
ENTREVISTES<br />
Timothy William Waters: “La independència <strong>és</strong> la solució,<br />
<strong>no</strong> <strong>el</strong> <strong>problema</strong>”<br />
Per Andreu Barnils.<br />
Eduard Forn<strong>és</strong>: “Volíem una esglé<strong>si</strong>a deslligada d<strong>el</strong> franquisme,<br />
però l’esglé<strong>si</strong>a ens va <strong>canviar</strong> a <strong>no</strong>saltres”<br />
Per Josep Rexach Fumanya.<br />
Quim Masferrer: “M’autocensuro perquè hi ha gags <strong>que</strong> hauríem<br />
de tenir superats”<br />
Per Clara Ardévol Mallol.<br />
Lurdes Zabalza: “La Guàrdia Civil ens va dir <strong>que</strong> cerqu<strong>és</strong><strong>si</strong>m en Mik<strong>el</strong><br />
a objectes perduts; aquí va començar <strong>el</strong> calvari”<br />
Per Josep Rexach Fumanya.<br />
Javier Martínez: “Villarejo <strong>no</strong> diu tot allò <strong>que</strong> <strong>real</strong>ment sap”<br />
Per Tx<strong>el</strong>l Partal.<br />
Xavi Abad: “Administrar do<strong>si</strong>s de record a la població en general<br />
cada pocs mesos <strong>no</strong> té sentit”<br />
Per Josep Rexach Fumanya.<br />
REPORTATGES<br />
Dos anys tancats a casa esperant la vaccinació d<strong>el</strong> seu fill:<br />
“Ens sentim abandonats”<br />
Per Clara Ardévol Mallol.<br />
L’estratègia de covid zero de la Xina afronta l’òmicron setmanes<br />
abans d<strong>el</strong>s Jocs Olímpics d’Hivern<br />
Per Alexandre Sola<strong>no</strong>.<br />
Com un eslògan d’Unamu<strong>no</strong> ha acabat marcant l’any Joan Fuster<br />
Per Esperança Camps Barber.<br />
ANÀLISI<br />
OPINIÓ<br />
Papi Rob<strong>les</strong>, un tap d’urgència per a la via d’aigua de Compromís<br />
Per Esperança Camps Barber.<br />
El retorn de Puigdemont i la paradoxa de l’exili<br />
Per Ot Bou Costa.<br />
Els nervis exagerats de l’auto<strong>no</strong>misme republicà<br />
Per Vicent Partal.<br />
Això són nervis, nena<br />
Per Marta Rojals.<br />
Jordi Sabat<strong>és</strong>, amb tot l’enyor<br />
Per Joan Josep Isern.<br />
Senyora Arrimadas, <strong>no</strong> digui blat fins <strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>el</strong> tingui al sac i ben lligat<br />
Per Gemma Pasqual i Escrivà.<br />
La deci<strong>si</strong>ó de Joan Fuster<br />
Per Núria Cadenes.<br />
IMATGE DE PORTADA: CLAY BANKS / UNSPLASH
3<br />
PORTADA<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
TIMOTHY WILLIAM WATERS<br />
“La independència <strong>és</strong> la solució,<br />
<strong>no</strong> <strong>el</strong> <strong>problema</strong>”<br />
TIMOTHY WILLIAM WATERS, EN UNA IMATGE D’ARXIU<br />
Entrevista a l’autor de ‘Boxing Pandora’ (Yale<br />
Univer<strong>si</strong>ty Press), <strong>que</strong> defensa una independència<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> es ba<strong>si</strong> en la nació, <strong>si</strong>nó en la voluntat política
4<br />
PORTADA<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ANDREU BARNILS<br />
Timothy William Waters <strong>és</strong> professor i investigador a<br />
la facultat de dret Maurer School of Law de la Univer<strong>si</strong>tat<br />
d’Indiana. També <strong>és</strong> director associat d<strong>el</strong> Center for Constitutional<br />
Democracy. Acaba d’escriure <strong>el</strong> llibre Boxing<br />
Pandora (Yale Univer<strong>si</strong>ty Press), en què defensa <strong>que</strong> <strong>les</strong><br />
independències poden ser m<strong>és</strong> estab<strong>les</strong> i pacífi<strong>que</strong>s <strong>que</strong> <strong>no</strong> pas<br />
<strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> actuals. El seu llibre <strong>és</strong> una crítica demolidora als<br />
partidaris de l’statu quo i <strong>el</strong>s seus suposats valors de pacifisme i<br />
estabilitat. Alhora, Waters defensa <strong>que</strong> <strong>no</strong> calgui ser una nació<br />
per optar a la independència, <strong>si</strong>nó solament voluntat política<br />
mitjançant referèndums. I proposa un mètode per defensar<br />
també <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s qui són arrossegats cap a un estat <strong>no</strong>u<br />
sense voler-ho. VilaWeb ha entrevistat <strong>el</strong> senyor Waters per<br />
videoconferència i a<strong>que</strong>sta n’<strong>és</strong> l’entrevista.<br />
—Heu treballat en <strong>el</strong> Tribunal Penal Internacional per a<br />
l’antiga Iugoslàvia. Podríeu parlar-<strong>no</strong>s-en?<br />
—Va ser una gran experiència. Ja havia treballat a Iugoslàvia.<br />
Era a la fiscalia amb un equip de recerca per a donar suport a<br />
<strong>les</strong> investigacions i acusacions. No investigava <strong>el</strong>s assas<strong>si</strong>nats<br />
<strong>si</strong>nó <strong>el</strong>s lligams polítics amb gent com Milošević. Treballava<br />
amb historiadors i periodistes. Ens centràvem en <strong>les</strong> r<strong>el</strong>acions<br />
entre <strong>el</strong>s dirigents polítics a B<strong>el</strong>grad i la primera línia de lluita<br />
i crims a Kossove.<br />
Molta gent r<strong>el</strong>aciona la<br />
independència amb caos i<br />
violència. Obrir la capsa de<br />
Pandora <strong>és</strong> perillós. Volia<br />
suggerir <strong>que</strong> potser <strong>és</strong> al<br />
rev<strong>és</strong>, i <strong>que</strong> la in<strong>si</strong>stència<br />
a mantenir la capsa de<br />
Pandora tancada, i <strong>el</strong>s<br />
estats tal com són, <strong>és</strong> allò<br />
<strong>que</strong> causa violència<br />
—I un dia us vau trobar un anglès borratxo.<br />
—Ha! Això va ser una mica abans, a Bòsnia. Just despr<strong>és</strong> de<br />
la guerra. Deia <strong>que</strong> potser podríem permetre a la gent de separar-se<br />
de Bòsnia. L’home anglès i borratxo em cridà: “Per<br />
què <strong>no</strong> proves <strong>les</strong> teories en un altre país?” Ho vaig trobar<br />
molt irònic. Tenia raó, proposava <strong>les</strong> meves teories al país<br />
d’uns altres, i <strong>no</strong> al meu. Però <strong>és</strong> exactament allò <strong>que</strong> feien <strong>el</strong>l<br />
i tota la resta d’organitzacions a Bòsnia. Tenien una teoria i<br />
in<strong>si</strong>stien <strong>que</strong> la unitat de Bòsnia seria la bona, sense demanar<br />
a la gent <strong>si</strong> ho volia.<br />
—Boxing Pandora. Per què a<strong>que</strong>st títol?<br />
—Molta gent r<strong>el</strong>aciona la independència amb caos i violència.<br />
Obrir la capsa de Pandora <strong>és</strong> perillós. Volia suggerir <strong>que</strong> potser<br />
<strong>és</strong> al rev<strong>és</strong>, i <strong>que</strong> la in<strong>si</strong>stència a mantenir la capsa de Pandora<br />
tancada, i <strong>el</strong>s estats tal com són, <strong>és</strong> allò <strong>que</strong> causa violència.<br />
Que obrir la capsa i deixar <strong>que</strong> <strong>les</strong> comunitats se’n vagin pacíficament<br />
pot fer <strong>les</strong> coses menys caòti<strong>que</strong>s i violentes. Potser<br />
<strong>el</strong> <strong>problema</strong> <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>si</strong>gui tancada. Vull fer vi<strong>si</strong>ble <strong>que</strong> <strong>el</strong> <strong>si</strong>stema<br />
actual, <strong>que</strong> per defecte assumeix <strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> <strong>no</strong> s’han de<br />
tocar, <strong>és</strong> una cosa <strong>que</strong> hem de qüestionar. I <strong>que</strong> també hem de<br />
qüestionar <strong>si</strong> mantenir <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> actuals estabilitza <strong>el</strong> món,
5<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
PORTADA<br />
tal com ens diuen. Potser <strong>no</strong> <strong>és</strong> així. I a la segona part d<strong>el</strong> llibre<br />
miro de dissenyar un mod<strong>el</strong> millor.<br />
—Ací hi ha algunes declaracions, o idees, d<strong>el</strong> vostre llibre.<br />
Podríeu comentar-<strong>les</strong>?<br />
—Sí.<br />
—“I <strong>si</strong> <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> existents “són <strong>el</strong> <strong>problema</strong>?”<br />
—A<strong>que</strong>st sóc jo. Reclamo a<strong>que</strong>sta cita. I <strong>si</strong> <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> actuals<br />
són <strong>el</strong> <strong>problema</strong>? És la meva te<strong>si</strong>. Qüestio<strong>no</strong> <strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong><br />
fixes <strong>si</strong>guin bones. I <strong>que</strong> <strong>el</strong> <strong>si</strong>stema <strong>si</strong>gui estable.<br />
—“Les <strong>fronteres</strong> existents proporcionen estabilitat. És cert?”<br />
—A<strong>que</strong>st llibre defensa <strong>que</strong> la independència <strong>és</strong> la solució, <strong>no</strong><br />
<strong>el</strong> <strong>problema</strong>. Si veus <strong>que</strong> comunitats amb identitats diferents<br />
són forçades a compartir un espai únic i <strong>no</strong> funciona, <strong>no</strong> hi ha<br />
estabilitat. Hi ha conflictes interns. Mira Kossove, per exemple.<br />
La violència d<strong>el</strong>s anys <strong>no</strong>ranta va ser una qüestió de la rivalitat<br />
entre serbis i alba<strong>no</strong>-kossovesos coexistents en un sol estat. És<br />
bonic <strong>que</strong> es pugui coexistir, però a vegades viure en la mateixa<br />
unitat <strong>és</strong> allò <strong>que</strong> porta conflictes i <strong>no</strong> estabilitat. Qui domina?<br />
Quina llengua i r<strong>el</strong>igió hi ha dins l’estat únic? La separació pot<br />
solucionar a<strong>que</strong>stes qüestions.<br />
—“Po<strong>que</strong>s independències triomfen.”<br />
—Tant <strong>si</strong> estàs a favor de <strong>les</strong> independències com en contra,<br />
<strong>és</strong> un fet.<br />
—“La re<strong>si</strong>stència violenta a la independència <strong>és</strong> <strong>el</strong> <strong>problema</strong>.”<br />
—La independència porta a la violència, ens diuen. I, certament,<br />
hi ha corr<strong>el</strong>ació entre independència i violència. Però n’<strong>és</strong> la causa?<br />
No <strong>és</strong> clar <strong>si</strong> la causa <strong>és</strong> la independència o la re<strong>si</strong>stència de<br />
l’estat. La re<strong>si</strong>stència violenta a la independència <strong>és</strong> <strong>el</strong> <strong>problema</strong>.<br />
En <strong>el</strong>s pocs exemp<strong>les</strong> en què la independència ha estat de mutu<br />
acord <strong>no</strong> hi ha hagut violència. I <strong>el</strong>s independentistes hi eren<br />
igualment. El Canadà, Escòcia, Txecoslovàquia. En uns llocs s’hi<br />
arriba, en uns altres, <strong>no</strong>. Però sense violència. Compara-ho amb<br />
Catalunya, en què la violència, tot i <strong>que</strong> m<strong>és</strong> baixa <strong>que</strong> en unes<br />
altres parts d<strong>el</strong> món, va ser instigada per l’estat. L’estat <strong>és</strong> qui<br />
mostra la violència d<strong>el</strong>s policies amb <strong>les</strong> porres. I arreu d<strong>el</strong> món<br />
es veu i s’entén m<strong>és</strong> bé la violència <strong>si</strong> la mires com a resposta a<br />
un moviment <strong>que</strong>, d’una altra manera, <strong>és</strong> pacífic. Kossove, per<br />
exemple. Els independentistes, al començament, eren qua<strong>si</strong><br />
gandhians, als anys vuitanta. I es tornen violents arran de la<br />
re<strong>si</strong>stència de l’estat. Sovint, la font de la violència <strong>és</strong> l’estat.<br />
—Quins són <strong>el</strong>s principis de la teoria clàs<strong>si</strong>ca i <strong>les</strong> diferències<br />
amb la teoria de Wilson?<br />
—Són <strong>les</strong> meves eti<strong>que</strong>tes. D<strong>el</strong> món actual, en dic clàs<strong>si</strong>c (1945-<br />
1970), i d<strong>el</strong> de Wilson, pre-clàs<strong>si</strong>c. Wilson deia: “Fem <strong>que</strong> la<br />
identitat, l’etnicitat, determini <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong>.” Ara som al món<br />
clàs<strong>si</strong>c, de despr<strong>és</strong> de la Segona Guerra Mundial, en què diem<br />
<strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong>, <strong>el</strong> territori, són fixes. I <strong>les</strong> poblacions <strong>que</strong><br />
hi viuen són <strong>les</strong> <strong>que</strong> tenen dret a autogovernar-se. Solament<br />
<strong>el</strong><strong>les</strong>. El 1945, això semblava una idea revolucionària, perquè<br />
així es justificaven la descolonització i <strong>les</strong> independències, però<br />
sempre dins <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> colonials. No es demanava a la gent<br />
<strong>que</strong> hi vivia <strong>si</strong> compartien la voluntat de viure junts. Sembla<br />
radical, però <strong>és</strong> molt conservador; la idea <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong><br />
<strong>no</strong> han de <strong>canviar</strong> mai.<br />
L’estat <strong>és</strong> qui mostra la violència d<strong>el</strong>s policies<br />
amb <strong>les</strong> porres. I arreu d<strong>el</strong> món es veu i s’entén<br />
m<strong>és</strong> bé la violència <strong>si</strong> la mires com a resposta<br />
a un moviment <strong>que</strong>, d’una altra manera, <strong>és</strong><br />
pacífic
6<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
PORTADA<br />
Molta gent es pensa incorrectament <strong>que</strong><br />
<strong>el</strong>s independentistes són <strong>el</strong>s nacionalistes i<br />
<strong>el</strong>s violents. I sovint <strong>és</strong> al rev<strong>és</strong>. La gent <strong>que</strong><br />
s’oposa a <strong>les</strong> independències són <strong>el</strong>s <strong>que</strong> fan<br />
a<strong>que</strong>stes coses<br />
—Cita: “La idea <strong>que</strong> un grup podria florir m<strong>és</strong> bé en un estat<br />
propi o <strong>si</strong>mplement de<strong>si</strong>tja <strong>el</strong>s beneficis de la condició d’estat<br />
–la idea original de l’autodeterminació– <strong>no</strong> es troba enlloc.”<br />
—La idea original d’autodeterminació, de Wilson –i de Lenin,<br />
per cert–, <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>si</strong> un grup <strong>és</strong> una nació, pot tenir <strong>el</strong> seu estat.<br />
Una idea <strong>que</strong> pot ser complicada perquè es basa en l’etnicitat<br />
o la raça. Sobretot <strong>si</strong> ho imposes als altres. Però a<strong>que</strong>sta idea,<br />
d’ençà de la Segona Guerra Mundial, ja <strong>no</strong> té la força d’abans.<br />
Fem servir l’autodeterminació en <strong>el</strong> sentit <strong>que</strong> <strong>el</strong>s grups tenen<br />
<strong>el</strong> dret d’autogovern dins <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> existents. És a dir, just<br />
<strong>el</strong> contrari d’allò <strong>que</strong> volia dir abans l’autodeterminació.<br />
—Què <strong>és</strong> l’autodeterminació interna i externa?<br />
—L’externa <strong>és</strong> <strong>el</strong> dret de formar un estat <strong>no</strong>u. D’anar-se’n. La<br />
interna té a veure amb la idea, molt sen<strong>si</strong>ble, <strong>que</strong> <strong>si</strong> vols autogovernar-te,<br />
també t’ha de preocupar com t’autogovernes.<br />
M<strong>és</strong> democràcia per als teus, drets de <strong>les</strong> mi<strong>no</strong>ries, etc. Estic<br />
molt a favor d<strong>el</strong>s drets humans, i la democràcia, però en <strong>el</strong>s<br />
casos en què <strong>no</strong> <strong>és</strong> pos<strong>si</strong>ble d’aconseguir-los dins l’estat o en<br />
què una comunitat <strong>no</strong> vol ser-hi, neces<strong>si</strong>tem una altra eina. La<br />
gent es <strong>que</strong>da encallada. Tal com deia un macedoni: “Per què<br />
he de ser la mi<strong>no</strong>ria al teu país, <strong>si</strong> tu pots ser-ne una al meu?”<br />
—D’independències com a dret de revolució arran d<strong>el</strong>s atacs,<br />
quines hi ha?<br />
—La d’Amèrica. Si llegeixes la declaració, veuràs <strong>que</strong> posen<br />
com a justificació <strong>les</strong> agres<strong>si</strong>ons viscudes. Part de la meva<br />
crítica a a<strong>que</strong>sta via <strong>és</strong> <strong>que</strong>, <strong>si</strong> creiem <strong>que</strong> <strong>és</strong> la millor eina, <strong>és</strong><br />
poc habitual, <strong>és</strong> tardana i crea incentius perversos. Porta <strong>el</strong>s<br />
grups a patir públicament per a tenir suport internacional. És<br />
pervers. Si creus <strong>que</strong> una comunitat ha de ser independent,<br />
has de creure-ho abans <strong>no</strong> hi hagi morts i guerra. Hem de fer<br />
<strong>que</strong> la gent visqui guerres per a donar-los suport diplomàtic?<br />
—És la via gandhiana. I va funcionar.<br />
—Cert. La via va ser int<strong>el</strong>·ligent, humana i es basava en <strong>el</strong> fet<br />
<strong>que</strong> l’imperi britànic en molts sentits era brutal, però alhora<br />
la societat britànica era oberta, humana, liberal i <strong>no</strong> estava<br />
preparada per entrar en conflictes m<strong>és</strong> violents.<br />
—Qui va dir a<strong>que</strong>sta cita: “Què poden <strong>si</strong>gnificar parau<strong>les</strong> com<br />
‘independència’ o ‘sobirania’ per a un estat de tan sols <strong>si</strong>s<br />
milions? Avui solament sota presumpcions bastant peculiars<br />
a<strong>que</strong>sta formació pot tenir una pos<strong>si</strong>bilitat de vida. Com podria<br />
de tenir èxit un estat amb la grandària d’una sola província”?<br />
—Les parau<strong>les</strong> són d’Adolf Hitler demanant-se quin sentit té<br />
una Àustria independent. Molta gent es pensa incorrectament<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong>s independentistes són <strong>el</strong>s nacionalistes i <strong>el</strong>s violents. I<br />
sovint <strong>és</strong> al rev<strong>és</strong>. La gent <strong>que</strong> s’oposa a <strong>les</strong> independències són<br />
<strong>el</strong>s <strong>que</strong> fan a<strong>que</strong>stes coses. El nacionalisme <strong>no</strong> <strong>és</strong> solament una<br />
qualitat d<strong>el</strong>s independentistes <strong>si</strong>nó també d<strong>el</strong>s unionistes <strong>que</strong><br />
in<strong>si</strong>steixen en la glòria de la nació.<br />
—Expli<strong>que</strong>u <strong>que</strong> la mida mitjana de <strong>les</strong> nacions, per culpa de<br />
la Xina i l’Índia, <strong>és</strong> de 40 milions d’habitants per país. Però<br />
la mediana –la m<strong>és</strong> habitual, la <strong>que</strong> m<strong>és</strong> països tenen– <strong>és</strong> de<br />
7,6 milions.<br />
—Cert. I <strong>no</strong> tinc res en contra d<strong>el</strong>s països grans. El meu ho <strong>és</strong>.<br />
Espero <strong>que</strong> es mantingui unit tot i <strong>les</strong> meves teories. Si funciona,<br />
funciona. Però <strong>si</strong> <strong>no</strong>, <strong>no</strong>.<br />
—Quina <strong>és</strong> la <strong>no</strong>va <strong>no</strong>rma <strong>que</strong> proposeu? No voleu <strong>que</strong> <strong>el</strong>s<br />
independentistes s’hagin de basar en etnicitat o territori ja<br />
marcat? Ni Wilson, ni mod<strong>el</strong> clàs<strong>si</strong>c. Dieu <strong>que</strong> l’única cosa<br />
<strong>que</strong> compta <strong>és</strong> <strong>si</strong> la gent se’n vol anar o <strong>no</strong>. Siguin nació o <strong>no</strong>.<br />
Visquin en <strong>fronteres</strong> ja conegudes o <strong>no</strong>.<br />
—Exacte. Vull apartar-me d<strong>el</strong> mod<strong>el</strong> actual, <strong>que</strong> veig rígid,
7<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
PORTADA<br />
Vull <strong>que</strong> <strong>el</strong> de<strong>si</strong>g polític<br />
vagi per davant de la<br />
qualitat ètnica. Fer-ho<br />
mitjançant referèndums.<br />
Les dues coses <strong>que</strong><br />
neces<strong>si</strong>tes són <strong>el</strong> de<strong>si</strong>g<br />
polític i <strong>que</strong> la comunitat<br />
visqui junta en un lloc<br />
perquè <strong>no</strong> deixa sortir de <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong>. I <strong>no</strong> vull anar al mod<strong>el</strong><br />
de Wilson, <strong>que</strong> diu <strong>que</strong> heu de ser tots francesos o musulmans.<br />
Vull <strong>que</strong> <strong>el</strong> de<strong>si</strong>g polític vagi per davant de la qualitat ètnica.<br />
Fer-ho mitjançant referèndums. Les dues coses <strong>que</strong> neces<strong>si</strong>tes<br />
són <strong>el</strong> de<strong>si</strong>g polític i <strong>que</strong> la comunitat visqui junta en un lloc. Per<br />
exemple: <strong>si</strong> <strong>el</strong>s catalans volen ser independents, poden escollir<br />
<strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> existents de Catalunya. Però també poden escollir<br />
<strong>el</strong>s Països Catalans. Ara, potser a<strong>les</strong>hores perden <strong>el</strong> referèndum.<br />
També poden escollir <strong>que</strong> parts de Catalunya <strong>no</strong> <strong>si</strong>guin independents,<br />
perquè hi ha parts en què <strong>no</strong> són independentistes.<br />
Barc<strong>el</strong>ona ho <strong>és</strong> menys <strong>que</strong> Girona. Proposo <strong>que</strong> la gent esculli.<br />
El mecanisme fa <strong>que</strong> <strong>el</strong>s independentistes escullin <strong>fronteres</strong> en<br />
què creuen <strong>que</strong> poden guanyar.<br />
—Dieu <strong>que</strong> hi ha d’haver un milió de gent <strong>que</strong> se’n vulgui anar,<br />
p<strong>el</strong> cap baix. No s’hi val <strong>que</strong> un poble de dos-cents habitants<br />
reclami la independència.<br />
—És una aproximació pràctica, he de posar límits a la meva<br />
proposta. És <strong>el</strong> meu vessant legal, i <strong>no</strong> de filosofia política.<br />
Evitem l’absurd d’un home sol en una muntanya volent la<br />
independència. Dic un milió, però en poden ser dos, cinc o<br />
mig. Prou gran per a evitar casos de màfies o multinacionals<br />
controlant poca gent. I una altra cosa. Tot i <strong>que</strong> una majoria de<br />
m<strong>és</strong> d<strong>el</strong> 50% pot ser prou, crec <strong>que</strong> una supermajoria d<strong>el</strong> 70%<br />
<strong>és</strong> millor. I sé <strong>que</strong> als independentistes catalans potser <strong>no</strong> <strong>el</strong>s<br />
agrada. És com ho veig.<br />
—És molt interessant la idea d<strong>el</strong> referèndum en cascada. Quan<br />
un milió vol la independència, què passa amb aqu<strong>el</strong>ls <strong>que</strong> són<br />
dins i <strong>no</strong> la volen? Dieu <strong>que</strong> <strong>si</strong>, en a<strong>que</strong>st milió, hi ha 100.000<br />
persones <strong>que</strong> se’n volen anar, <strong>que</strong> facin un referèndum per<br />
mirar de romandre on eren. I <strong>si</strong> <strong>el</strong> guanyen, <strong>que</strong> hi romanguin.<br />
I <strong>si</strong> ara, d’a<strong>que</strong>sts 100.000, n’hi ha 10.000 <strong>que</strong> volen ser<br />
independents, <strong>que</strong> facin un altre referèndum, i <strong>si</strong> <strong>el</strong> guanyen,<br />
<strong>que</strong> ho <strong>si</strong>guin. Així evitem <strong>que</strong> la gent <strong>si</strong>gui on <strong>no</strong> vol.<br />
—Exacte. Els <strong>no</strong>mbres són arbitraris. La idea de la cascada <strong>és</strong><br />
donar l’oportunitat als <strong>que</strong> guanyen i als <strong>que</strong> <strong>no</strong>. Una part de<br />
la crítica a fer a llocs com Catalunya <strong>és</strong> <strong>que</strong>, <strong>si</strong> arribes al 50%<br />
m<strong>és</strong> 1 i te’n vas, vol dir <strong>que</strong> <strong>el</strong> 49% <strong>no</strong> se’n vol anar. I <strong>el</strong>s arrossegues.<br />
Sembla injust. I <strong>si</strong> la resposta <strong>és</strong>: “Home, <strong>el</strong> 51% <strong>és</strong><br />
m<strong>és</strong> gent <strong>que</strong> <strong>el</strong> 49%; <strong>és</strong> m<strong>és</strong> injust, encara.” És cert. Acceptem,<br />
doncs, <strong>que</strong> sempre pots arrossegar algú, però intentem <strong>que</strong> la<br />
xifra <strong>si</strong>gui ben petita. Deixem <strong>que</strong> la mi<strong>no</strong>ria <strong>que</strong> <strong>no</strong> se’n vol<br />
anar tingui l’opció de romandre. Si <strong>no</strong>, acabes fent opcions<br />
coercitives, imposades.<br />
—D’on traieu a<strong>que</strong>sta idea?<br />
—De la Primera Guerra Mundial. A la frontera entre Alemanya<br />
i Polònia i a la frontera entre Àustria i Iugoslàvia es van fer referèndum<br />
per a permetre <strong>que</strong> la gent <strong>que</strong> es veia arrossegada a<br />
fora pogu<strong>és</strong> tornar a dins. La frontera s’ajusta m<strong>és</strong> a la <strong>real</strong>itat.<br />
I encara funciona.
8<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
PORTADA<br />
—El cas català, què us suggereix?<br />
—És un cas molt interessant. Els independentistes han estat<br />
molt hàbils a<strong>que</strong>sts darrers quinze anys d’evitar la idea <strong>que</strong> la<br />
independència es basa en l’ètnia o la sang, ho han mantingut<br />
dins <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> territorials i <strong>no</strong> ho han obert a l’espai lingüístic,<br />
tot i <strong>que</strong> la llengua <strong>és</strong> important. Voler Països Catalans seria<br />
la mort d<strong>el</strong> moviment. Han estat molt l<strong>les</strong>tos de <strong>no</strong> centrar-ho<br />
en la identitat, tot i la r<strong>el</strong>ació evident. Es basa en <strong>el</strong> de<strong>si</strong>g polític.<br />
Crec <strong>que</strong> <strong>el</strong> cas català va d’això m<strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>no</strong> d<strong>el</strong> 1714 o de Franco.<br />
La força ve d<strong>el</strong> de<strong>si</strong>g de voler governar-se amb respecte i amb<br />
idees obertes.<br />
—A Catalunya, <strong>el</strong> 2021 <strong>el</strong>s independentistes van tenir una<br />
majoria de m<strong>és</strong> d<strong>el</strong> 50% en unes <strong>el</strong>eccions per primera vegada.<br />
Això canvia res?<br />
—És una mica millor. I de la llista de coses a fer, a<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> feta.<br />
Una m<strong>és</strong>. Som la majoria d<strong>el</strong>s votants. Molt bé. Ara estaria m<strong>és</strong><br />
bé ser la majoria d<strong>el</strong> cens. Difícil, però <strong>no</strong> impos<strong>si</strong>ble. I aconseguir-ho<br />
en un referèndum i <strong>no</strong> en unes <strong>el</strong>eccions en què la<br />
gent escull governs m<strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>no</strong> pas opcions. L’inconvenient <strong>és</strong><br />
<strong>que</strong> l’estat espanyol <strong>no</strong> <strong>el</strong> deixa fer, a<strong>que</strong>st referèndum. Cert.<br />
Tan sols descric la <strong>si</strong>tuació ideal. Em dema<strong>no</strong> <strong>si</strong> va ser int<strong>el</strong>·ligent<br />
de tirar endavant, tal com es va fer quatre anys enrere,<br />
sabent <strong>que</strong> <strong>les</strong> xifres <strong>no</strong> eren tan altes. No <strong>és</strong> fàcil de respondre.<br />
Simpatitzo amb <strong>el</strong>s grups <strong>que</strong> tenen davant tantes dificultats<br />
i fan moviments extraconstitucionals i, fins i tot, exerceixen<br />
violència davant la violència de l’estat. Però són moviments<br />
arriscats. S’ha de saber. Imagina’t <strong>que</strong>, quatre anys enrere, tot<br />
i la violència estatal, hi ha una participació molt m<strong>és</strong> alta, <strong>que</strong><br />
fou un 63% d<strong>el</strong> cens. Potser haurien canviat <strong>les</strong> coses. A<strong>que</strong>st<br />
<strong>és</strong> l’objectiu. Basar-ho en xifres d’<strong>el</strong>eccions <strong>és</strong> m<strong>és</strong> feble.<br />
—Per acabar: la part m<strong>és</strong> difícil <strong>no</strong> <strong>és</strong> tenir la idea, <strong>si</strong>nó <strong>que</strong><br />
s’apliqui.<br />
—No crec <strong>que</strong> pas<strong>si</strong> aviat. Sóc <strong>real</strong>ista i estudio r<strong>el</strong>acions<br />
internacionals, <strong>que</strong> es basen en <strong>el</strong> poder. Ho sé. Hi ha moments,<br />
incidents, en què la idea pot agafar força. El cas de<br />
Kossove. Però essent honest, <strong>les</strong> forces en contra són m<strong>és</strong><br />
poderoses. No arribarem al punt <strong>que</strong> <strong>les</strong> Nacions Unides es<br />
facin seva a<strong>que</strong>sta idea. O veure-la <strong>si</strong>gnada en un tractat.<br />
En la teoria d<strong>el</strong>s drets humans, cada vegada té m<strong>és</strong> pes la<br />
idea de cultura de la conformitat, tot i <strong>que</strong> <strong>no</strong> tens maneres<br />
de fer-la complir. Els valors s’internalitzen. Per exemple,<br />
la idea <strong>que</strong> s’han de respectar <strong>les</strong> voluntats democràti<strong>que</strong>s<br />
de la gent. Pensa en <strong>el</strong>s kurds o <strong>el</strong>s catalans. No tenen gaires<br />
cartes diplomàti<strong>que</strong>s. Si fem pres<strong>si</strong>ó perquè <strong>el</strong>s estats es<br />
prenguin seriosament <strong>el</strong>s de<strong>si</strong>tjos democràtics, ajudarà a la<br />
causa. Per poc <strong>que</strong> <strong>si</strong>gui. I, en segon lloc, vull originar debat.<br />
Sé <strong>que</strong> a curt termini, a mitjà termini, <strong>no</strong> passarà això <strong>que</strong><br />
dic. Però <strong>el</strong> debat, sí.<br />
Els independentistes han estat molt hàbils<br />
a<strong>que</strong>sts darrers quinze anys d’evitar la idea <strong>que</strong> la<br />
independència es basa en l’ètnia o la sang, ho han<br />
mantingut dins <strong>les</strong> <strong>fronteres</strong> territorials i <strong>no</strong> ho<br />
han obert a l’espai lingüístic, tot i <strong>que</strong> la llengua<br />
<strong>és</strong> important
9<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
EDUARD FORNÉS<br />
“Volíem una<br />
esglé<strong>si</strong>a deslligada<br />
d<strong>el</strong> franquisme,<br />
però l’esglé<strong>si</strong>a<br />
ens va <strong>canviar</strong><br />
a <strong>no</strong>saltres”<br />
Entrevista a un d<strong>el</strong>s cap<strong>el</strong>lans catalans <strong>que</strong> van passar<br />
per la presó concordatària de Zamora, ideada p<strong>el</strong> règim<br />
franquista amb l’ajut de la Conferència Episcopal<br />
espanyola
10<br />
EDUARD FORNÉS<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
JOSEP REXACH FUMANYA<br />
Es van passar tota la<br />
nit interrogant-<strong>no</strong>s<br />
i demanant-<strong>no</strong>s <strong>que</strong><br />
identifiqu<strong>és</strong><strong>si</strong>m gent.<br />
El comissari en algun<br />
moment treia la pistola,<br />
però <strong>no</strong> sabia què fer-ne.<br />
El fet d’anar amb sotana<br />
ens protegia i ens donava<br />
una certa autoritat<br />
El documentari La presó d<strong>el</strong>s cap<strong>el</strong>lans<br />
(Apaiz Kartz<strong>el</strong>a) ha destapat una<br />
història poc coneguda sobre com<br />
<strong>el</strong> franquisme va idear una presó<br />
per a cap<strong>el</strong>lans <strong>que</strong> defensaven <strong>el</strong>s<br />
drets civils. Sobretot eren bascs, però per<br />
a<strong>que</strong>st centre de Zamora també hi van<br />
passar cinc catalans. Un d’<strong>el</strong>ls <strong>és</strong> Eduard<br />
Forn<strong>és</strong>, una de <strong>les</strong> veus d<strong>el</strong> documentari,<br />
<strong>que</strong> recorda en a<strong>que</strong>sta entrevista <strong>el</strong> seu<br />
pas per la presó. Quan en va sortir, es va<br />
secularitzar i despr<strong>és</strong> va fundar l’Editorial<br />
Mediterrània.<br />
—Per què us van tancar a la presó de<br />
Zamora?<br />
—Despr<strong>és</strong> d’ordenar-me cap<strong>el</strong>là, vaig<br />
anar a la parròquia d<strong>el</strong> Sagrat Cor, al barri<br />
de Ca n’Oriac de Sabad<strong>el</strong>l. Era una barriada<br />
d’immigració amb unes condicions<br />
molt precàries. El primer de maig de<br />
1968, CCOO i m<strong>és</strong> grups organitzats d<strong>el</strong><br />
barri van fer una trobada als afores de la<br />
ciutat i ens hi van convidar, als cap<strong>el</strong>lans<br />
d<strong>el</strong> barri. Que ens convides<strong>si</strong>n volia dir<br />
<strong>que</strong> estàvem integrats. Hi vam anar i vam<br />
tornar tots en grup i, com <strong>que</strong> hi devia<br />
haver algun infiltrat, quan vam arribar<br />
al pas a niv<strong>el</strong>l <strong>que</strong> separava <strong>el</strong> barri de<br />
Sabad<strong>el</strong>l, ens hi esperaven <strong>el</strong>s grisos. Es<br />
va sentir un toc de xiulet i van començar a<br />
carregar i a pegar la gent. Vàrem obrir <strong>les</strong><br />
portes de l’esglé<strong>si</strong>a perquè la gent pogu<strong>és</strong><br />
entrar-hi, perquè segons <strong>el</strong> concordat,<br />
quan algú entrava dins una esglé<strong>si</strong>a <strong>que</strong>dava<br />
protegit. La policia va envoltar-la<br />
i ens hi vàrem <strong>que</strong>dar unes trenta-cinc<br />
persones, entre dones, homes i criatures.<br />
—Quantes hores?<br />
—L’esglé<strong>si</strong>a va estar envoltada tota la<br />
nit amb focus i gossos, i fins i tot van<br />
venir amb metralletes. Ens van tallar <strong>el</strong><br />
t<strong>el</strong>èfon, la llum, l’aigua... Durant la nit<br />
em vaig posar la sotana i vaig sortir per<br />
acompanyar una dona, la Pilar, perquè<br />
se l’emport<strong>és</strong> l’ambulància. Estava embarassada<br />
i va avortar a causa d<strong>el</strong>s cops<br />
de porra.<br />
—...<br />
—L’endemà al migdia, la policia em<br />
va ensenyar una carta escrita p<strong>el</strong> bisbe<br />
Marc<strong>el</strong>o González <strong>que</strong> <strong>el</strong>s autoritzava a<br />
entrar a l’esglé<strong>si</strong>a. En contra d’allò <strong>que</strong><br />
diu <strong>el</strong> concordat. Van entrar i amb dos<br />
autocars se’ns van endur a la comissaria<br />
de Sabad<strong>el</strong>l. A tots tres cap<strong>el</strong>lans ens van<br />
separar per fer creure <strong>que</strong> col·laboràvem<br />
amb la policia, cosa <strong>que</strong> era mentida. Es<br />
van passar tota la nit interrogant-<strong>no</strong>s i<br />
demanant-<strong>no</strong>s <strong>que</strong> identifiqu<strong>és</strong><strong>si</strong>m gent.<br />
El comissari en algun moment treia la<br />
pistola, però <strong>no</strong> sabia què fer-ne. El fet<br />
d’anar amb sotana ens protegia i ens<br />
donava una certa autoritat. Ens havien<br />
de portar a la Via Laietana, però mentre<br />
hi anàvem van arribar ordres <strong>que</strong> ens<br />
portes<strong>si</strong>n a <strong>les</strong> Tere<strong>si</strong>anes d<strong>el</strong> carrer de<br />
Ganduxer, on vivia l’ar<strong>que</strong>bisbe Marc<strong>el</strong>o<br />
González. Va donar una carta als policies<br />
i <strong>el</strong>s va dir: “Es <strong>que</strong>den sota la meva<br />
jurisdicció.” Els policies se’n van anar i<br />
l’ar<strong>que</strong>bisbe ens va deixar en llibertat tot<br />
adduint <strong>que</strong> teníem una funció pastoral.<br />
No m’ho creia. Em deté la policia i m’allibera<br />
<strong>el</strong> bisbe? Però què coi <strong>és</strong>, això? No ho<br />
podia acceptar. Era la manera d’actuar<br />
de l’esglé<strong>si</strong>a d<strong>el</strong> nacionalcatolicisme, d<strong>el</strong><br />
franquisme.<br />
—Però això <strong>no</strong> us va alliberar de <strong>les</strong><br />
acusacions.<br />
—No. El 25 de març de 1969, ens van<br />
jutjar p<strong>el</strong>s fets d<strong>el</strong> maig d<strong>el</strong> 1968 al Tribunal<br />
d’Ordre Públic, a Madrid, acusats<br />
de manifestació violenta i desacatar la<br />
policia. El judici es va fer a porta tancada<br />
perquè hi havia estat d’excepció. Per sort,<br />
la defensa de l’Albert Fina i en Josep Soler<br />
Barberà va ser molt bona, i de la petició<br />
de dos anys de presó, ens van condemnar<br />
a <strong>si</strong>s mesos i un dia.<br />
—I cap a Zamora.<br />
—Sí. Abans de <strong>no</strong>saltres tres de Sabad<strong>el</strong>l,<br />
ja hi havia passat en Botey i havia ensenyat<br />
als cap<strong>el</strong>lans bascs alguna cançó en<br />
català. Hi vam arribar tard, de nit. Ens<br />
van posar en c<strong>el</strong>·<strong>les</strong> individuals. Imagina’t<br />
la <strong>si</strong>tuació, i, de cop, a mitjanit,<br />
<strong>el</strong>s bascs s’assabenten <strong>que</strong> <strong>el</strong>s catalans<br />
hem arribat i comencen a cantar: “Vull<br />
ser lliure, vull ser lliure ara mateix.” És<br />
clar, se’t fa un nus a la gola quan sents<br />
cantar en català quan estàs tot sol en una
11<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
EDUARD FORNÉS<br />
Per a<strong>que</strong>sta presó hi van<br />
passar solament cinc<br />
catalans. I de bascs, una<br />
cinquantena<br />
c<strong>el</strong>·la d’una presó en què et diuen <strong>que</strong><br />
seràs tractat com un enemic polític. Va<br />
ser molt impactant.<br />
—Com eren <strong>les</strong> condicions de la presó?<br />
—Vàrem passar molt de fred. Era una<br />
presó gran en què hi havia molts presos<br />
comuns <strong>que</strong> tenien unes condicions<br />
molt m<strong>és</strong> bones <strong>que</strong> <strong>no</strong> pas <strong>les</strong> <strong>no</strong>stres.<br />
Ens havien adaptat un pav<strong>el</strong>ló, però ens<br />
feien dormir a tots en una mateixa sala<br />
<strong>que</strong> donava al patí a trav<strong>és</strong> d’una reixa. Al<br />
matí, quan et llevaves, havies de vigilar<br />
de <strong>no</strong> r<strong>el</strong>liscar perquè hi havia g<strong>el</strong> al terra<br />
de l’habitació. I <strong>el</strong> menjar <strong>no</strong>rmalment<br />
era una galleda amb un potatge amb unes<br />
ta<strong>que</strong>s verm<strong>el</strong><strong>les</strong> de greix, o v<strong>és</strong> a saber<br />
què. Alguna vegada ens hi vam trobar<br />
un drap o un fregall, com a missatge de<br />
menysteniment cap a <strong>no</strong>saltres. Per sort,<br />
<strong>el</strong>s bascs tenien un bon rebost de menjar<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong>s enviaven. I hi havia algun funcionari<br />
<strong>que</strong> ens tenia en certa con<strong>si</strong>deració.<br />
Un d’<strong>el</strong>ls –<strong>que</strong> surt al documentari– es<br />
va oferir a aconseguir-<strong>no</strong>s medicament<br />
o allò <strong>que</strong> neces<strong>si</strong>t<strong>és</strong><strong>si</strong>m.<br />
—Per què hi havia tants cap<strong>el</strong>lans bascs?<br />
—Per a<strong>que</strong>sta presó hi van passar solament<br />
cinc catalans. I de bascs, una<br />
cinquantena, i a alguns, com ara en Jon<br />
Etxabe, <strong>el</strong>s van demanar pena de mort en<br />
<strong>el</strong> proc<strong>és</strong> de Burgos. Els bascs van patir<br />
molt i uns quants van passar molts dies<br />
en c<strong>el</strong>·<strong>les</strong> de càstig –vint-i-tres hores<br />
dins la c<strong>el</strong>·la i una al pati, tot sol. Era molt<br />
dur. A<strong>que</strong>sta diferència era perquè havien<br />
ajudat alguns pròfugs i <strong>el</strong>s van vincular<br />
amb ETA. Per això a uns quants <strong>el</strong>s demanaven<br />
condemnes molt altes. Arran<br />
d’això al País Basc hi havia una sen<strong>si</strong>bilitat<br />
molt gran envers <strong>el</strong>s cap<strong>el</strong>lans i aquí<br />
<strong>no</strong> n’hi havia. Estaven molt organitzats<br />
i rebien molt de menjar, cosa <strong>que</strong> ens<br />
anava molt bé. Fins i tot vam arribar a<br />
tenir una emissora dins la presó, feta<br />
amb peces <strong>que</strong> havien entrat en llaunes<br />
de conserva. Vaig arribar a parlar amb<br />
periodistes de Le Monde per explicar la<br />
<strong>no</strong>stra <strong>si</strong>tuació.<br />
—La cosa <strong>que</strong> m<strong>és</strong> sorprèn d<strong>el</strong>s cap<strong>el</strong>lans<br />
bascs <strong>és</strong> <strong>el</strong> seu caràcter contesta-
12<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
EDUARD FORNÉS<br />
tari, molt allunyat d<strong>el</strong> caràcter pacifista<br />
<strong>que</strong> hom pot pressuposar a un cap<strong>el</strong>là.<br />
—Segurament era per tot allò <strong>que</strong> havien<br />
viscut i per la <strong>si</strong>tuació <strong>que</strong> hi havia País<br />
Basc. Cada nit cantaven l’himne basc.<br />
També hi ha diferència entre bascs i catalans,<br />
però certament <strong>el</strong>ls tenien molta<br />
forta<strong>les</strong>a i eren molt durs.<br />
—Fins i tot van arribar a construir un<br />
tún<strong>el</strong>. Bèstia.<br />
—Exacte. N’hi havia un <strong>que</strong> havia estudiat<br />
arquitectura i van començar un tún<strong>el</strong>.<br />
Van arribar a tenir-hi una mica de llum<br />
a dins amb un cablejat <strong>que</strong> havien ideat.<br />
Realment <strong>és</strong> admirable allò <strong>que</strong> van fer.<br />
Van excavar vint metres de tún<strong>el</strong>! I van<br />
arribar a veure llum a fora, però <strong>el</strong> dia <strong>que</strong><br />
volien sortir hi havia lluna plena. Com<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong> voltant de la presó era molt àrid<br />
i <strong>el</strong>s haurien pogut veure, van ajornar la<br />
sortida, però això va fer <strong>que</strong> descobris<strong>si</strong>n<br />
<strong>el</strong> tún<strong>el</strong>.<br />
—El documentari hi passa molt per sobre,<br />
però vàreu ser d<strong>el</strong>s qui va intercedir<br />
perquè <strong>el</strong> proc<strong>és</strong> de Burgos <strong>no</strong> es fes a<br />
porta tancada. Com va anar?<br />
—Vaig escriure una carta en un mocador<br />
de paper per al bisbe Saint-Gaudens de<br />
Tolosa, amb qui era amic. Li explicava<br />
<strong>que</strong> en <strong>el</strong> proc<strong>és</strong> de Burgos, com <strong>que</strong> es<br />
jutjaven dos cap<strong>el</strong>lans a qui demanaven<br />
pena de mort, <strong>el</strong> judici es faria a porta<br />
tancada. I <strong>que</strong> pensaven de secularitzar-se<br />
perquè es fes a porta oberta i fos<br />
m<strong>és</strong> transparent. Vam amagar la carta<br />
a l’a<strong>no</strong>rac d’un pres basc <strong>que</strong> sortia <strong>el</strong><br />
mes de febrer i la va portar a Tolosa.<br />
Saint-Gaudens tenia contactes amb <strong>el</strong><br />
secretari d’estat d<strong>el</strong> Vaticà, <strong>que</strong> va parlar<br />
d<strong>el</strong> proc<strong>és</strong> de Burgos a Pau VI. El Vaticà<br />
va enviar tres cartes: una al nunci d’Espanya<br />
al Vaticà, una altra al bisbe de<br />
Bilbao i la tercera al ministre de Justícia.<br />
En a<strong>que</strong>stes cartes, <strong>el</strong> Vaticà renunciava<br />
al privilegi d<strong>el</strong> concordat <strong>que</strong> <strong>el</strong> judici es<br />
fes a porta tancada. Madrid va acceptar<br />
de fer-lo a porta oberta, van millorar una<br />
mica <strong>les</strong> condicions de la <strong>no</strong>stra presó,<br />
Franco va indultar <strong>el</strong>s catalans i a final<br />
de març vam sortir en llibertat. Va ser<br />
una maniobra política per a dir: “Amb<br />
<strong>el</strong>s catalans pactem, però amb <strong>el</strong>s bascs<br />
<strong>no</strong>.” No teníem cap intenció de sortir de<br />
la presó i ens van haver de fer fora.<br />
—Quan sortiu de la presó, us secularitzeu.<br />
És una pregunta molt personal, però<br />
per què vau prendre a<strong>que</strong>sta deci<strong>si</strong>ó?<br />
—Va arribar un moment en què hi havia<br />
un plegat de tradicions r<strong>el</strong>igioses sense<br />
base <strong>real</strong>. El diumenge, fer <strong>no</strong> sé quants<br />
casaments, a la tarda m<strong>és</strong> bateigs... Tota<br />
l’esglé<strong>si</strong>a plena de gent, allò era una<br />
festa, però incapaços de resar junts un<br />
pare <strong>no</strong>stre. Tenia la sensació <strong>que</strong> sagramentalitzava<br />
un poble <strong>que</strong> <strong>no</strong> estava<br />
evang<strong>el</strong>itzat. Sona molt fort, però vull dir<br />
<strong>que</strong> anàvem repartint sagraments, però<br />
<strong>no</strong> sentia <strong>que</strong> es visqu<strong>és</strong> <strong>el</strong> cristianisme,<br />
cosa <strong>que</strong> em creava ten<strong>si</strong>ons. Això va ser<br />
un aspecte. Per una altra banda, havia<br />
començat a treballar de soldador <strong>el</strong>èctric<br />
per renunciar a la paga de l’estat,<br />
perquè <strong>no</strong> estava d’acord amb a<strong>que</strong>sta<br />
esglé<strong>si</strong>a. Els cap<strong>el</strong>lans érem pagats com<br />
a funcionaris de l’estat! I la presó va ser<br />
determinant. T’anul·len d<strong>el</strong> punt de vista<br />
humà. I va arribar un punt en què <strong>no</strong> em<br />
veia amb cor de continuar.<br />
—Sobre la secularització, un cap<strong>el</strong>là <strong>que</strong><br />
apareix al documentari fa una reflexió<br />
interessant: “Volíem <strong>canviar</strong> l’esglé<strong>si</strong>a<br />
i l’esglé<strong>si</strong>a ens va <strong>canviar</strong> a <strong>no</strong>saltres.”<br />
Us hi sentiu reflectit?<br />
—Sí, entenc què vol dir. Hi va haver un<br />
moment en què volíem <strong>canviar</strong> l’esglé<strong>si</strong>a.<br />
Vàrem renunciar a la paga de l’estat, ens<br />
vàrem posar a treballar, volíem tenir <strong>les</strong><br />
portes de l’esglé<strong>si</strong>a sempre obertes a tothom,<br />
acollir tothom, volíem una esglé<strong>si</strong>a<br />
m<strong>és</strong> pròxima a la gent. El Concili Vaticà<br />
II ens va crear unes esperances de re<strong>no</strong>vació<br />
a fons, però l’episcopat espanyol<br />
mai <strong>no</strong> en va acceptar l’esperit. Volíem<br />
una esglé<strong>si</strong>a deslligada d<strong>el</strong> franquisme,<br />
<strong>no</strong> tan jeràrquica, m<strong>és</strong> participativa,<br />
però l’esglé<strong>si</strong>a ens va <strong>canviar</strong> a <strong>no</strong>saltres.<br />
Arriba un punt en què ets conscient de la<br />
teva impotència i ja <strong>no</strong> pots m<strong>és</strong>.<br />
—Us en vau anar decebut.<br />
—Els anys despr<strong>és</strong> d<strong>el</strong> concili, molts<br />
cap<strong>el</strong>lans van decidir de secularitzar-se i<br />
formar una família. Per diversos motius.<br />
També <strong>és</strong> cert <strong>que</strong> la qüestió d<strong>el</strong> c<strong>el</strong>ibat<br />
<strong>és</strong> un inconvenient greu i s’hauria de<br />
resoldre. I la prova <strong>és</strong> <strong>el</strong> <strong>problema</strong> de la<br />
pederàstia <strong>que</strong> hi ha hagut a l’esglé<strong>si</strong>a.<br />
En canvi, unes altres r<strong>el</strong>igions accepten<br />
<strong>que</strong> es pugui fer una funció pastoral i<br />
formar una família. És una herència d<strong>el</strong><br />
Concili de Trento, enlloc de l’evang<strong>el</strong>i<br />
<strong>no</strong> diu <strong>que</strong> per a ser cap<strong>el</strong>là <strong>no</strong> et puguis<br />
casar. Em vaig casar quatre anys despr<strong>és</strong><br />
d’haver sortit de la presó i tinc tres fills<br />
i cinc néts.<br />
Enlloc de l’evang<strong>el</strong>i <strong>no</strong> diu<br />
<strong>que</strong> per a ser cap<strong>el</strong>là <strong>no</strong><br />
et puguis casar. Em vaig<br />
casar quatre anys despr<strong>és</strong><br />
d’haver sortit de la presó i<br />
tinc tres fills i cinc néts
13<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
QUIM MASFERRER<br />
“M’autocensuro perquè hi ha gags<br />
<strong>que</strong> hauríem de tenir superats”<br />
Entrevista a l’actor i presentador, <strong>que</strong> estrena una altra<br />
temporada de ‘El foraster’, i continua fent ronda amb<br />
l’espectacle ‘Bona gent’<br />
ADIVA KOENIGSBERG
14<br />
QUIM MASFERRER<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />
Avui TV3 estrena una altra temporada<br />
d’El foraster, amb un primer<br />
capítol a Mura (Bages). Ja fa <strong>no</strong>u<br />
anys <strong>que</strong> <strong>el</strong>s espectadors segueixen<br />
fid<strong>el</strong>ment <strong>les</strong> aventures de<br />
Quim Masferrer per diversos pob<strong>les</strong><br />
catalans. El secret de l’èxit, explica l’actor<br />
i presentador, rau en la gent <strong>que</strong><br />
protagonitza <strong>el</strong>s programes, sempre<br />
diversa i anònima, però amb moltes<br />
històries a explicar. Masferrer, a m<strong>és</strong>,<br />
continua fent ronda p<strong>el</strong> Principat amb<br />
l’espectacle Bona gent, sense guió, en<br />
què <strong>el</strong>s espectadors d<strong>el</strong> públic són <strong>el</strong>s<br />
protagonistes. Hi parlem de tot plegat i<br />
també hi comentem la <strong>si</strong>tuació política.<br />
Masferrer es mostra optimista: “La gent<br />
hi <strong>és</strong>. I tant <strong>que</strong> hi <strong>és</strong>!”<br />
—Què ens podeu avançar de la <strong>no</strong>va<br />
temporada d’El foraster?<br />
—És una temporada molt maca, amb<br />
capítols molt diferents <strong>el</strong>s uns d<strong>el</strong>s altres.<br />
Hem estat en <strong>no</strong>ranta-cinc pob<strong>les</strong> i tots<br />
<strong>el</strong>s programes són diferents, però sempre<br />
fem <strong>el</strong> mateix! [Riu.] Arribem a un lloc,<br />
coneixem la gent i a partir d’aquí passen<br />
coses sensacionals: rius, t’emociones, et<br />
sorprens... La importància rau en la gent,<br />
i com <strong>que</strong> cada vegada la gent <strong>és</strong> diferent,<br />
<strong>no</strong> hi ha dos capítols iguals. A<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> la<br />
màgia d’El foraster, <strong>que</strong> <strong>és</strong> una aventura.<br />
Els espectadors també són forasters quan<br />
veuen <strong>el</strong> programa.<br />
—La covid ha dificultat gaire <strong>el</strong> rodatge?<br />
—Hem filmat amb màscara i hem canc<strong>el</strong>·lat<br />
monòlegs perquè hi ha hagut brots<br />
o perquè algun d<strong>el</strong>s entrevistats ha estat<br />
po<strong>si</strong>tiu. Però El foraster té molta veritat i<br />
també retratem a<strong>que</strong>st moment <strong>que</strong> ens<br />
ha tocat viure, <strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>si</strong>gui tan sols una<br />
cosa negativa.<br />
—I com us ha afectat en l’àmbit humà?<br />
—Hi ha una cosa <strong>que</strong> m’han repetit als<br />
pob<strong>les</strong> <strong>que</strong> m’ha emocionat molt: “Amb<br />
a<strong>que</strong>st temps tan dur <strong>que</strong> hem viscut, la<br />
teva vi<strong>si</strong>ta ha estat una alenada d’aire<br />
fresc, al poble han passat coses. I <strong>el</strong> fet de<br />
poder riure i sentir-<strong>no</strong>s protagonistes ha<br />
estat una medecina.” Quan et diuen això,<br />
t’adones <strong>que</strong> allò <strong>que</strong> fas va m<strong>és</strong> enllà<br />
d’un programa de t<strong>el</strong>evi<strong>si</strong>ó. La covid ha<br />
obligat a canc<strong>el</strong>·lar molts actes <strong>que</strong> es fan<br />
en comunitat, com ara <strong>les</strong> festes majors,<br />
i la gent té ganes de tornar a c<strong>el</strong>ebrar<br />
coses junts.<br />
—Realment l’humor té un gran poder<br />
sanador.<br />
—I tant! L’humor <strong>és</strong> una medecina natural<br />
des de temps immemorials. Riure<br />
ens serveix per a sentir-<strong>no</strong>s vius. També<br />
crec molt en la capacitat de riure’ns de<br />
<strong>no</strong>saltres mateixos. No sé qui va dir la<br />
frase aqu<strong>el</strong>la de: “La int<strong>el</strong>·ligència de <strong>les</strong><br />
persones <strong>no</strong> es valora p<strong>el</strong> seu coeficient<br />
int<strong>el</strong>·lectual, <strong>si</strong>nó per la capacitat <strong>que</strong><br />
tenen de riure’s de <strong>si</strong> mateixes.” La base<br />
de la feina <strong>que</strong> faig <strong>és</strong>, primer de tot,<br />
riure’m de mi mateix i de <strong>les</strong> ridicu<strong>les</strong>es<br />
de l’espècie humana.<br />
—A l’anunci de la <strong>no</strong>va temporada us feu<br />
ressò d<strong>el</strong> fe<strong>no</strong>men de la gent de ciutat<br />
<strong>que</strong> ha anat a viure a pob<strong>les</strong> arran de la<br />
pandèmia. Per què a<strong>que</strong>sta qüestió?<br />
—Això depèn de l’equip de promoció de<br />
TV3. És cert <strong>que</strong> amb <strong>el</strong> t<strong>el</strong>etreball això ha<br />
passat, i està molt bé perquè molts pob<strong>les</strong><br />
tenen despoblament. M’agrada molt la<br />
gent <strong>que</strong> <strong>és</strong> valenta i se’n va d<strong>el</strong> lloc d’on<br />
<strong>és</strong>, perquè costa molt. Que de cop algú de<br />
ciutat se’n vagi a viure a un poble ho trobo<br />
sociològicament interessant, també <strong>si</strong><br />
passa al rev<strong>és</strong>...<br />
—A l’anunci dieu: “Passeu dos hiverns<br />
en un poble i en parlem!” Creieu <strong>que</strong> hi<br />
ha certa desconfiança <strong>que</strong> a<strong>que</strong>sta gent
15<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
QUIM MASFERRER<br />
Sense públic <strong>no</strong> hi ha cultura, s’ha vist amb la<br />
pandèmia, i, per tant, <strong>el</strong>s ho volia agrair, fer-los<br />
protagonistes<br />
se’n pugui cansar de pressa o tracti la<br />
vida als pob<strong>les</strong> amb certa banalitat?<br />
—Bé, la gent de ciutat té dificultats per<br />
a moure’s p<strong>el</strong>s pob<strong>les</strong> i al rev<strong>és</strong> també<br />
passa, però a<strong>que</strong>stes coses <strong>no</strong> em creen<br />
conflicte. Sí <strong>que</strong> <strong>és</strong> veritat <strong>que</strong> tenim molt<br />
arr<strong>el</strong>at <strong>el</strong> concepte de foraster. Vaig parlar<br />
amb un <strong>no</strong>i <strong>que</strong> li deien “<strong>el</strong> foraster”,<br />
però <strong>no</strong> era <strong>no</strong>uvingut al poble, <strong>si</strong>nó <strong>que</strong><br />
<strong>el</strong> seu avi hi havia anat a viure i a <strong>el</strong>l, <strong>el</strong> nét,<br />
encara li deien així! La frase de l’anunci<br />
me la van dir al programa de Formentera:<br />
“Passeu-hi dos hiverns i ja sereu formenterencs.”<br />
No <strong>és</strong> igual l’agost <strong>que</strong> un<br />
dimarts de febrer fosc al vespre sense <strong>les</strong><br />
botigues obertes. També recordo <strong>el</strong> programa<br />
de l’Estany, en què una doctora de<br />
Barc<strong>el</strong>ona estava encantada d’haver anat<br />
a viure al poble, on coneixia tots <strong>el</strong>s pacients<br />
i podia vi<strong>si</strong>tar-los a casa. Tenia la<br />
sensació <strong>que</strong> se li morien molt, i <strong>no</strong> <strong>és</strong> <strong>que</strong><br />
se’n moris<strong>si</strong>n m<strong>és</strong>, <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>el</strong>s coneixia i<br />
quan es morien ho sabia. A Barc<strong>el</strong>ona,<br />
treballava en un CAP i <strong>no</strong> coneixia la vida<br />
d<strong>el</strong>s pacients ni <strong>el</strong> desenllaç <strong>que</strong> tenien...<br />
—A la ciutat, a<strong>que</strong>sta vida en comunitat<br />
costa molt m<strong>és</strong>.<br />
—Sí. Gisclareny, <strong>el</strong> poble m<strong>és</strong> petit de<br />
Catalunya, té <strong>no</strong>m<strong>és</strong> vint-i-<strong>si</strong>s habitants,<br />
<strong>que</strong> poden viure a deu quilòmetres<br />
de distància, però es coneixen tots. I em<br />
van dir: “En canvi, al replà d’un pis de<br />
l’Eixample <strong>no</strong> es coneixen, i viuen a dos<br />
metres!”<br />
—Acabeu amb <strong>el</strong> “sou molt bona gent”.<br />
Sempre us heu trobat bona gent o heu<br />
tingut alguna experiència negativa?<br />
—No con<strong>si</strong>dero <strong>que</strong> tingui potestat per<br />
dir <strong>si</strong> la gent <strong>és</strong> bona o dolenta, m’hauria<br />
d’analitzar primer a mi, però sí <strong>que</strong> puc<br />
constatar <strong>que</strong> la bona gent guanya de<br />
pallissa la gent <strong>que</strong> <strong>no</strong> ho <strong>és</strong>. La frase ve<br />
d<strong>el</strong> primer programa. Trobava <strong>que</strong> dir:<br />
“Gent d’Espolla, moltes gràcies!”, es feia<br />
molt curt. T’ho han donat tot, se t’han<br />
obert de bat a bat i gràcies a <strong>el</strong>ls hi ha<br />
programa, <strong>no</strong> pots dir tan sols això. Em<br />
va sortir de dir: “Gent d’Espolla, moltes<br />
gràcies, sou molt bona gent!” I ens vam<br />
mirar amb <strong>el</strong> director com dient: “És<br />
això!” Vol dir: “Gràcies per enriquir-<strong>no</strong>s,<br />
emocionar-<strong>no</strong>s i riure plegats.” Ha fet<br />
molta fortuna perquè la gent p<strong>el</strong> carrer<br />
em diu: “Bona gent!” Sembla <strong>que</strong> <strong>si</strong>gui<br />
en Bonagent, i <strong>és</strong> collonut.<br />
—Fa temps <strong>que</strong> feu ronda per teatres<br />
amb l’espectacle Bona gent, precisament,<br />
en què <strong>el</strong> protagonista també <strong>és</strong> <strong>el</strong><br />
públic. És molt diferent fer-ho al teatre<br />
<strong>que</strong> a la t<strong>el</strong>evi<strong>si</strong>ó?<br />
—És diferent, però la font d’energia <strong>és</strong><br />
la mateixa: la gent. Va ser una proposta<br />
agosarada <strong>que</strong> vaig fer a la meva productora.<br />
Sense públic <strong>no</strong> hi ha cultura, s’ha<br />
vist amb la pandèmia, i, per tant, <strong>el</strong>s ho<br />
volia agrair, fer-los protagonistes. A la<br />
productora em van mirar força malament<br />
perquè vaig voler fer-ho sense guió<br />
i <strong>que</strong> <strong>el</strong>s protagonistes fos<strong>si</strong>n <strong>les</strong> persones<br />
<strong>que</strong> em vingues<strong>si</strong>n a veure, tal com<br />
faig amb El foraster, però in <strong>si</strong>tu. I ja hem<br />
fet dues-centes cinquanta funcions. Una<br />
par<strong>el</strong>la em va dir <strong>que</strong> m’havien vingut a<br />
veure catorze vegades perquè l’espectacle<br />
sempre <strong>és</strong> diferent. És un format <strong>no</strong>u,<br />
completament boig, <strong>que</strong> s’ha convertit<br />
en una mena de catar<strong>si</strong> col·lectiva. Normalment<br />
<strong>no</strong> saps qui tens al costat quan<br />
vas al teatre o al cinema, i en a<strong>que</strong>sts
16<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
QUIM MASFERRER<br />
casos s’uneixen i parlen entre <strong>el</strong>ls. Hi va<br />
haver una <strong>no</strong>ia <strong>que</strong> va trobar feina!<br />
—Com va ser?<br />
—Li vaig demanar a què es dedicava i<br />
em va dir <strong>que</strong> estava desocupada, amb<br />
una nena petita. Va dir <strong>que</strong> era educadora<br />
social i va resultar <strong>que</strong> entre <strong>el</strong> públic hi<br />
havia <strong>el</strong> director d’un centre cívic <strong>que</strong><br />
buscava una educadora social i li va donar<br />
feina. Això <strong>és</strong> molt bèstia! O gent <strong>que</strong> ha<br />
demanat de casar-se a la par<strong>el</strong>la davant<br />
d<strong>el</strong> públic. Quan comparteixes a<strong>que</strong>stes<br />
coses, s’enri<strong>que</strong>ix qui ho explica i qui<br />
ho rep, encara <strong>que</strong> <strong>si</strong>guin desconeguts.<br />
A vegades sembla <strong>que</strong> solament tenim<br />
entrevistes <strong>el</strong>s <strong>que</strong> tenim un programa,<br />
<strong>el</strong>s <strong>que</strong> mar<strong>que</strong>n un gol o <strong>el</strong>s <strong>que</strong> escriuen<br />
un llibre. Doncs <strong>no</strong>, tothom té una<br />
entrevista, tothom té coses interessants<br />
a explicar, i amb El foraster i Bona gent ho<br />
hem demostrat.<br />
—Segurament un d<strong>el</strong>s secrets de l’èxit<br />
també <strong>és</strong> l’espontaneïtat, dir allò <strong>que</strong> us<br />
surt en cada moment. Això de fer bromes<br />
sense guió us ha fet mai por? Us heu<br />
autocensurat?<br />
—M’aplico censura a mi mateix, però<br />
volguda. Hi ha coses sobre <strong>les</strong> quals <strong>no</strong><br />
em ve gens de gust de fer humor. Entra<br />
dins <strong>el</strong> sentit comú. Es pot fer humor de<br />
qualsevol cosa, qui jutja la mena d’humor<br />
<strong>és</strong> <strong>el</strong> públic, <strong>que</strong> deixa de veure’t o <strong>no</strong>,<br />
però hi ha moments en què <strong>no</strong>to <strong>que</strong> de<br />
certes coses <strong>no</strong> em ve de gust. No <strong>és</strong> <strong>que</strong><br />
tinguis uns principis i uns valors inamovib<strong>les</strong>,<br />
vas canviant. Fa vint anys podia<br />
fer unes bromes <strong>que</strong> socialment podien<br />
ser acceptades i ara crec <strong>que</strong> a<strong>que</strong>sta<br />
mena d’humor s’ha acabat i hem de<br />
fer passes endavant. Amb qüestions de<br />
gènere, per exemple. Aplico allò <strong>que</strong> em<br />
diu <strong>el</strong> cor i m’autocensuro, però perquè<br />
<strong>no</strong> vull dir certes coses, perquè hi ha certs<br />
gags <strong>que</strong> hauríem de tenir superats.<br />
tothom faci l’humor <strong>que</strong> vulgui, són <strong>el</strong>s<br />
espectadors <strong>que</strong> deci<strong>deixen</strong> fer la creu a<br />
una persona perquè <strong>no</strong> <strong>el</strong>s agrada aqu<strong>el</strong>l<br />
humor o perquè <strong>no</strong> convergeixen amb<br />
allò <strong>que</strong> diu. Però això de prohibir... No<br />
fotem! Et poden agradar <strong>les</strong> lletres de<br />
Valtònyc o <strong>no</strong>, però hem de fotre a la<br />
presó un <strong>no</strong>i per cantar? En <strong>el</strong> meu cas,<br />
com amb moltes coses a la vida, amb<br />
l’humor m’escolto molt allò <strong>que</strong> em diu<br />
<strong>el</strong> cor, m’agrada fer <strong>les</strong> coses de veritat.<br />
En a<strong>que</strong>st camp, hi tinc molt de guanyat<br />
perquè crec <strong>que</strong> tinc la millor feina d<strong>el</strong><br />
món i <strong>que</strong> m’ho agafi amb a<strong>que</strong>st esperit<br />
té a veure amb <strong>el</strong> fet <strong>que</strong> tingui bona rebuda.<br />
No em prenc cada programa com<br />
“oh, un programa m<strong>és</strong>”, al contrari. A<br />
final de gener comencem a enregistrar<br />
capítols <strong>no</strong>us i ja em forastejo a sobre!<br />
—El programa i la ronda us demanen<br />
força moviment, i quan van començar<br />
El foraster encara <strong>no</strong> éreu pare. Us ha<br />
canviat gaire la perspectiva?<br />
—Sí, la paternitat i la maternitat transformen!<br />
Quan <strong>no</strong> era pare deia adeu i<br />
agafava ja<strong>que</strong>ta i claus. Ara han canviat<br />
Que tothom faci l’humor <strong>que</strong> vulgui, són <strong>el</strong>s espectadors<br />
<strong>que</strong> deci<strong>deixen</strong> fer la creu a una persona perquè <strong>no</strong> <strong>el</strong>s<br />
agrada aqu<strong>el</strong>l humor o perquè <strong>no</strong> convergeixen amb allò<br />
<strong>que</strong> diu. Però això de prohibir... No fotem!<br />
—Sembla <strong>que</strong> hi ha re<strong>si</strong>stència a fer<br />
a<strong>que</strong>sts canvis. Hi ha humoristes <strong>que</strong><br />
diuen <strong>que</strong> ja <strong>no</strong> es pot fer broma de res...<br />
—Bé, de prohibicions, <strong>les</strong> justes. Que
17<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
QUIM MASFERRER<br />
moltes coses. Tot i <strong>que</strong> la Xantal petita<br />
està molt acostumada <strong>que</strong> <strong>si</strong>gui uns dies<br />
fora i torni. A tot estirar passo unes tres<br />
nits fora, en <strong>el</strong> meu cas <strong>és</strong> molt compaginable.<br />
Fa <strong>que</strong> gaudeixi molt m<strong>és</strong> <strong>el</strong><br />
temps <strong>que</strong> estem junts. Ara, per exemple,<br />
fa mig any <strong>que</strong> <strong>no</strong> enregistro i he estat<br />
molt a casa.<br />
—Com viviu la paternitat? Es diu molt<br />
<strong>que</strong> s’aprèn m<strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>no</strong> s’ensenya. Teniu<br />
a<strong>que</strong>sta sensació?<br />
—Sí, perquè tornes als orígens, tal com<br />
eres tu. Redescobreixes <strong>les</strong> coses <strong>que</strong><br />
tenies guardades en un calaix i <strong>no</strong> recordaves.<br />
No recordaves com vas començar<br />
a raonar o l’esponja <strong>que</strong> eres i la memòria<br />
<strong>que</strong> tenies. Si promets una cosa i <strong>no</strong> la<br />
fas, se’n recorden! És un gran misteri.<br />
Con<strong>si</strong>deres moltes coses existencials i<br />
apareix un proteccionisme animal molt<br />
bèstia <strong>que</strong> ig<strong>no</strong>raves. És una barreja de<br />
racionalitat i animalitat, una experiència<br />
brutal. Constantment neixen criatures, té<br />
poca cosa excepcional, perquè <strong>és</strong> la mar<br />
d’habitual, però ho vius com una cosa<br />
<strong>real</strong>ment extraordinària.<br />
—Per acabar, volia demanar-vos també<br />
p<strong>el</strong> moment polític. Mai <strong>no</strong> us heu<br />
amagat <strong>que</strong> sou independentista i heu<br />
participat activament en unes quantes<br />
campanyes r<strong>el</strong>acionades amb <strong>el</strong> proc<strong>és</strong>.<br />
Com veieu la <strong>si</strong>tuació?<br />
—Fa molts anys <strong>que</strong> dic <strong>que</strong> sóc independentista<br />
i <strong>no</strong>m<strong>és</strong> faltaria, seria absolutament<br />
absurd amagar-se’n. Amagar <strong>les</strong><br />
coses <strong>no</strong> surt a compte, ben al contrari:<br />
<strong>si</strong>guem <strong>si</strong>ncers i oberts. Deixaré de ser<br />
independentista <strong>el</strong> dia <strong>que</strong> <strong>si</strong>guem independents,<br />
i estic segur <strong>que</strong> ho serem.<br />
És una cosa d’estómac, de cor, de sentiment,<br />
una cosa <strong>que</strong> t’arr<strong>el</strong>a, <strong>que</strong> t’identifica<br />
amb un territori. De la mateixa<br />
manera <strong>que</strong> et sents identificat amb <strong>el</strong><br />
món rural, <strong>que</strong> estimes <strong>el</strong> teu poble, estimes<br />
<strong>el</strong> teu país i vols <strong>que</strong> t’hi identifiquin.<br />
Ningú <strong>no</strong> ens va dir <strong>que</strong> seria fàcil! Potser<br />
sí <strong>que</strong> ens ho vam pensar, però <strong>és</strong> qüestió<br />
de lluitar fins al final amb arguments i<br />
amb <strong>el</strong> poder de la gent. Els polítics ja s’ho<br />
Deixaré de ser independentista <strong>el</strong> dia <strong>que</strong> <strong>si</strong>guem<br />
independents, i estic segur <strong>que</strong> ho serem. És una cosa<br />
d’estómac, de cor, de sentiment, una cosa <strong>que</strong> t’arr<strong>el</strong>a,<br />
<strong>que</strong> t’identifica amb un territori<br />
faran, això m’interessa r<strong>el</strong>ativament poc.<br />
M’interessa la gent. La força de la gent<br />
<strong>és</strong> molt bèstia i <strong>no</strong> s’ha apagat. No conec<br />
cap independentista <strong>que</strong> hagi deixat de<br />
ser-ho. Pot haver-hi algun desenganyat<br />
amb <strong>el</strong>s <strong>que</strong> semblava <strong>que</strong> ens havien de<br />
portar a l’objectiu.<br />
—Us veig optimista.<br />
—Em sabria molt de greu <strong>que</strong> de cop i<br />
volta deix<strong>és</strong><strong>si</strong>m de confiar en la gent. No<br />
he deixat de confiar-hi en cap moment.<br />
És com una mena de muntanya russa.<br />
Ara <strong>que</strong> en Llach ha fet <strong>el</strong> concert sembla<br />
<strong>que</strong> tornem a ser a dalt de tot. [Riu.] És<br />
un autèntic mestre, eh? Però <strong>és</strong> un concert!<br />
A vegades estem baixos, a vegades<br />
alts, però la força de la gent <strong>és</strong> la <strong>que</strong> ens<br />
acabarà portant a l’objectiu final. Per<br />
això estem absolutament a favor <strong>que</strong> la<br />
gent digui la seva en un referèndum, i <strong>no</strong><br />
s’entén com es pot arribar a prohibir. La<br />
gent hi <strong>és</strong>. I tant <strong>que</strong> hi <strong>és</strong>!
18<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
LURDES ZABALZA<br />
“La Guàrdia Civil ens va dir <strong>que</strong><br />
cerqu<strong>és</strong><strong>si</strong>m en Mik<strong>el</strong> a objectes perduts;<br />
aquí va començar <strong>el</strong> calvari”<br />
Entrevista a la germana de Mik<strong>el</strong> Zabalza, detingut<br />
per la Guàrdia Civil i <strong>que</strong> va ser trobat mort dies<br />
despr<strong>és</strong> al riu Bidasoa · TV3 emet avui <strong>el</strong> documentari<br />
“On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?”
19<br />
LURDES ZABALZA<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
JOSEP REXACH FUMANYA<br />
El <strong>no</strong>vembre de 1985, la Guàrdia Civil<br />
va detenir <strong>el</strong> conductor d’autobusos<br />
Mik<strong>el</strong> Zabalza. El van traslladar a la<br />
caserna d’Intxaurrondo juntament<br />
amb la seva xicota i <strong>el</strong> seu cosí. Ells<br />
dos van ser alliberats, però Zabalza <strong>no</strong>.<br />
M<strong>és</strong> de dues setmanes m<strong>és</strong> tard, va aparèixer<br />
mort al riu Bidasoa. La família ho<br />
té clar: en Mik<strong>el</strong> va morir per <strong>les</strong> tortures<br />
<strong>que</strong> li va infligir la Guàrdia Civil, <strong>que</strong><br />
sempre ha defensat <strong>que</strong> es va escapar i<br />
va morir quan es va llançar al riu.<br />
La mort de Zabalza va commocionar <strong>el</strong><br />
País Basc, però mai <strong>no</strong> es van escatir tots<br />
<strong>el</strong>s interrogants <strong>que</strong> l’envolten. N’hem<br />
parlat amb la seva germana, Lurdes,<br />
<strong>que</strong> ho va viure a primera línia. Els fets<br />
s’expli<strong>que</strong>n amb preci<strong>si</strong>ó al documentari<br />
On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?, <strong>que</strong> avui emet TV3.<br />
—Què va passar <strong>el</strong> 26 de <strong>no</strong>vembre de<br />
1985?<br />
—Jo vivia en un poble al costat de Pamplona<br />
i quan vaig arribar a la feina em<br />
va trucar la mare. Em va dir <strong>que</strong> havien<br />
detingut dos germans, l’Aitor i en Patxi,<br />
i <strong>que</strong> <strong>el</strong>s havien portat a la caserna de<br />
Pamplona. A primera hora de la tarda <strong>el</strong>s<br />
van deixar lliures despr<strong>és</strong> d’haver-los<br />
torturat i haver-los fet la bossa. Quan<br />
vam sortir de la caserna, vam trucar a en<br />
Mik<strong>el</strong> per avisar-lo d<strong>el</strong> <strong>que</strong> havia passat.<br />
Però <strong>no</strong> ens va contestar, tampoc a la feina,<br />
on havia faltat aqu<strong>el</strong>l dia sense haver<br />
avisat. Quan vam trucar a casa la seva<br />
xicota, ens van dir <strong>que</strong> estava detinguda<br />
a Sant Sebastià, i ja vam deduir <strong>que</strong> <strong>el</strong>l<br />
també ho estava. L’endemà, la mare va<br />
anar a Sant Sebastià i es va presentar a la<br />
caserna d’Intxaurrondo.<br />
—I què li van dir?<br />
—Li van negar <strong>que</strong> fos allà. Però va parlar<br />
amb un veí d’en Mik<strong>el</strong> i li va dir <strong>que</strong> sí,<br />
<strong>que</strong> l’havien detingut i <strong>que</strong> ho havia vist.<br />
Llavors va tornar a Intxaurrondo i li van<br />
tornar a dir <strong>que</strong> <strong>no</strong> hi era. Els va contestar<br />
<strong>que</strong> sabia <strong>que</strong> l’havien detingut i <strong>que</strong><br />
tenia un testimoni. A<strong>les</strong>hores un guàrdia<br />
civil li va contestar: “Senyora, <strong>si</strong> vostè ha<br />
perdut <strong>el</strong> fill, vagi a buscar-lo a objectes<br />
perduts.” S’ha de ser pocavergonya per<br />
a dir això... I aquí comença <strong>el</strong> calvari.<br />
—Quan vau tornar a tenir-ne <strong>no</strong>tícies?<br />
—Al cap de dos dies, quan la Guàrdia<br />
Civil va dir <strong>que</strong> se’ls havia escapat. De<br />
<strong>no</strong> estar detingut, a haver-se escapat...<br />
Van dir <strong>que</strong> havia declarat, voluntàriament,<br />
sense <strong>que</strong> <strong>el</strong>ls li digues<strong>si</strong>n res, <strong>que</strong><br />
tenia un amagatall amb armes. I amb<br />
tres agents van acompanyar-lo fins a<br />
l’amagatall. Primera incongruència. Vas<br />
a un amagatall amb un detingut amb tres<br />
guàrdies civils i prou? No <strong>és</strong> creïble. Segons<br />
la seva ver<strong>si</strong>ó, anaven per un tún<strong>el</strong> i<br />
en un moment donat, <strong>el</strong> meu germà, <strong>que</strong><br />
anava emmanillat, va donar una puntada<br />
de peu als testic<strong>les</strong> d’un d<strong>el</strong>s agents i per<br />
un forat <strong>que</strong> hi havia al tún<strong>el</strong> es va escapar<br />
en direcció al riu Bidasoa. Un detall<br />
important, <strong>el</strong> meu germà <strong>no</strong> sabia nedar,<br />
i per on diuen <strong>que</strong> es va llançar al riu hi<br />
ha una petita presa.<br />
—Què va pensar la família en aqu<strong>el</strong>l<br />
moment?<br />
—Que <strong>si</strong> s’havia escapat, hi havia pos<strong>si</strong>bilitats<br />
<strong>que</strong> fos viu. Tant de bo s’hagi<br />
escapat, pensava. Hi va començar a haver<br />
manifestacions per tot <strong>el</strong> País Basc<br />
i molta gent va participar en la cerca al<br />
voltant d<strong>el</strong> riu. “On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?, on <strong>és</strong><br />
en Mik<strong>el</strong>?”, preguntava la gent. Crec <strong>que</strong><br />
la meva mare va saber conduir molt bé<br />
la <strong>si</strong>tuació, perquè en algunes trobades<br />
alguns cridaven “gora ETA” i va dir <strong>que</strong><br />
en <strong>les</strong> reunions convocades per la família<br />
<strong>no</strong> s’admetrien a<strong>que</strong>sts càntics. Crec <strong>que</strong><br />
això va atraure m<strong>és</strong> gent i, <strong>és</strong> clar, cada<br />
vegada menys gent es creia <strong>que</strong> fos cert<br />
<strong>que</strong> hagu<strong>és</strong> desaparegut.<br />
—“On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?” D’aquí ve <strong>el</strong> títol<br />
d<strong>el</strong> documentari?<br />
Tant de bo s’hagi escapat,<br />
pensava. Hi va començar<br />
a haver manifestacions<br />
per tot <strong>el</strong> País Basc i molta<br />
gent va participar en la<br />
cerca al voltant d<strong>el</strong> riu.<br />
“On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?, on <strong>és</strong> en<br />
Mik<strong>el</strong>?”
20<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
LURDES ZABALZA<br />
—Sorgeix d<strong>el</strong>s companys de feina d’en<br />
Mik<strong>el</strong>, <strong>que</strong> era conductor d’autobús.<br />
Van treure un autobús al carrer on es<br />
podia llegir: “On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?” Un dia, un<br />
guàrdia civil, molt amable, va venir a casa<br />
i ens va dir <strong>que</strong> l’havien vist en un poble<br />
de la part francesa. Els meus germans hi<br />
van anar, però ningú <strong>no</strong> havia vist res.<br />
Despr<strong>és</strong>, <strong>que</strong> <strong>si</strong> l’havien vist en una casa<br />
d’Hendaia. Corrents cap a Hendaia, i res<br />
de res. Entenc <strong>que</strong> la intenció era <strong>que</strong><br />
call<strong>és</strong><strong>si</strong>m i <strong>que</strong> <strong>el</strong> fet de saber <strong>que</strong> era viu<br />
en algun indret aturaria <strong>les</strong> protestes.<br />
—I al riu, <strong>no</strong> s’hi va trobar res.<br />
—Al lloc per on deien <strong>que</strong> s’havia escapat<br />
hi havia una presa petita, <strong>el</strong>s submarinistes<br />
de la Creu Roja d<strong>el</strong> Mar van revisar<br />
pam a pam la zona i van concloure <strong>que</strong><br />
allà <strong>no</strong> hi era. La Creu Roja va deixar la recerca<br />
un divendres i <strong>el</strong> diumenge següent<br />
ens va trucar Luis Roldan. Ens va dir <strong>que</strong><br />
la Guàrdia Civil havia trobat un cadàver<br />
al riu Bidasoa, en un punt pròxim a on<br />
deien <strong>que</strong> s’havia escapat. La Creu Roja<br />
va treure un comunicat dient <strong>que</strong> allà <strong>no</strong><br />
hi havia cap cos.<br />
—Qui va atendre la trucada d<strong>el</strong> director<br />
de la Guàrdia Civil Luis Roldan?<br />
—Hi vaig parlar jo. Ens va dir <strong>que</strong> havien<br />
descobert un cadàver i <strong>que</strong> tenia <strong>les</strong><br />
mans emmanillades. Li vaig preguntar<br />
<strong>si</strong> estaven segurs <strong>que</strong> era <strong>el</strong> meu germà.<br />
“Qui ha de ser, <strong>si</strong> <strong>no</strong>”, em va contestar.<br />
És l’única comunicació <strong>que</strong> hem tingut<br />
amb un representant oficial d<strong>el</strong> govern.<br />
La resta d’informacions <strong>les</strong> hem sabudes<br />
per la premsa.<br />
—Què vau sentir en <strong>el</strong> moment de saber<br />
<strong>que</strong> era mort?<br />
—[Fa un <strong>si</strong>lenci] … Ràbia. Sabia <strong>que</strong> era<br />
mort, però hi havia una petita esperança<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> ho fos. I confirmar-ho ens va<br />
enfonsar. Vaig sortir corrents, vaig anar<br />
al bar on hi havia <strong>el</strong> meu pare. Els meus<br />
germans van sortir corrents en direcció<br />
al riu, però quan van arribar ja havien<br />
portat <strong>el</strong> cos a Pamplona. Despr<strong>és</strong> de<br />
parlar amb Roldán, va trucar l’agència<br />
Efe i em va demanar què hi deia la família.<br />
Els vaig dir <strong>que</strong> la Guàrdia Civil<br />
havia llençat en Mik<strong>el</strong> al riu. Quan vam<br />
baixar a Pamplona, per la ràdio deien<br />
<strong>que</strong> estava desfigurat i irreconeixible.<br />
Vam demanar de veure <strong>el</strong> cos, hi vam<br />
in<strong>si</strong>stir i ho vam aconseguir. Estava<br />
inflat, però <strong>el</strong> cos estava intacte. Un<br />
cadàver <strong>que</strong> en teoria fa vint dies <strong>que</strong> <strong>és</strong><br />
al riu, amb una fauna molt rica, <strong>no</strong> pot<br />
ser <strong>que</strong> estigui intacte. Era inversemblant.<br />
Diuen <strong>que</strong> quan algú cau en un<br />
riu, <strong>el</strong> primer <strong>que</strong> fa l’aigua <strong>és</strong> deixar-lo<br />
sense roba. En Mik<strong>el</strong> anava vestit, fins<br />
i tot amb <strong>les</strong> sabatil<strong>les</strong>.<br />
—No sé <strong>si</strong> recordeu <strong>les</strong> parau<strong>les</strong> de<br />
José Barrionuevo: “No hi ha <strong>si</strong>gnes de<br />
violència ni maltractament en <strong>el</strong> cos<br />
d’en Mik<strong>el</strong>”.<br />
—Si a tu et posen una bossa al cap i<br />
t’ofeguen, quins <strong>si</strong>gnes fí<strong>si</strong>cs hi haurà?<br />
Que <strong>no</strong> hi hagi <strong>si</strong>gnes <strong>no</strong> vol dir <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
s’hagi torturat. Si et fan la banyera,<br />
quins <strong>si</strong>gnes de tortura trobaràs? Això<br />
vol dir <strong>que</strong> <strong>no</strong> ha estat torturat? Vam<br />
encarregar una segona autòp<strong>si</strong>a a una<br />
forense danesa, però algunes proves<br />
s’havien destruït. I algunes mostres <strong>que</strong><br />
s’havien extret van ser supervisades per<br />
la Guàrdia Civil fins <strong>que</strong> es van traslladar<br />
a Majadahonda. És a dir, <strong>el</strong>s qui <strong>no</strong>saltres<br />
inculpem van ser <strong>el</strong>s encarregats de<br />
controlar <strong>les</strong> proves.<br />
—Què creieu <strong>que</strong> va passar?<br />
—El dia de la detenció d’en Mik<strong>el</strong> també<br />
van detenir <strong>el</strong> meu cosí, <strong>que</strong> vivia amb <strong>el</strong><br />
meu germà perquè havia trobat una feina<br />
molt a prop. A <strong>el</strong>l i a la xicota d’en Mik<strong>el</strong><br />
<strong>el</strong>s van deixar en llibertat sense càrrec de<br />
seguida. Quan va arribar a casa ens va dir:<br />
“Amb <strong>el</strong> <strong>que</strong> vaig sentir, <strong>no</strong> podia tenir<br />
forces per a escapar-se. El vaig sentir<br />
vomitar, <strong>el</strong> vaig sentir cridar... En Mik<strong>el</strong><br />
Si a tu et posen una bossa<br />
al cap i t’ofeguen, quins<br />
<strong>si</strong>gnes fí<strong>si</strong>cs hi haurà? Que<br />
<strong>no</strong> hi hagi <strong>si</strong>gnes <strong>no</strong> vol dir<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> s’hagi torturat
21<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
LURDES ZABALZA<br />
<strong>no</strong> s’ha pogut escapar.” La Idoia, <strong>el</strong> dia<br />
de la detenció, va veure en Mik<strong>el</strong> amb<br />
una bossa de plàstic al cap. Per tant, <strong>no</strong><br />
tenim cap dubte <strong>que</strong> en Mik<strong>el</strong> va morir<br />
per <strong>les</strong> tortures <strong>que</strong> li van infligir a Intxaurrondo.<br />
I encara <strong>no</strong> sabem <strong>el</strong>s motius<br />
de la detenció.<br />
—Quines sospites teniu?<br />
—Barrionuevo ja va dir <strong>que</strong> havia estat un<br />
error i <strong>que</strong> en Mik<strong>el</strong> <strong>no</strong> tenia res a veure<br />
amb ETA. Imagina’t com treballaven.<br />
Dos dies abans, havien matat un agent<br />
de la Guàrdia Civil molt a prop d’on viva<br />
<strong>el</strong>l. Els qui hi entenen diuen <strong>que</strong> sempre<br />
<strong>que</strong> mataven un agent de la policia, immediatament,<br />
es feia una batuda. I li va<br />
tocar a en Mik<strong>el</strong>.<br />
—L’afer es va judicialitzar, però es va<br />
acabar arxivant. Per què?<br />
—Si <strong>no</strong> s’ha esclarit què li va passar a en<br />
Mik<strong>el</strong> <strong>és</strong> perquè <strong>no</strong> hi ha hagut voluntat.<br />
Van passar com a mínim set jutges p<strong>el</strong><br />
cas. El primer va demanar una reconstrucció<br />
d<strong>el</strong>s fets i va veure <strong>que</strong> la ver<strong>si</strong>ó<br />
oficial <strong>no</strong> se sostenia, però <strong>el</strong> van <strong>canviar</strong><br />
per un altre instructor. Tan bon punt<br />
un jutge entrava a fons, <strong>el</strong> canviaven. El<br />
1998, van arxivar la causa per manca de<br />
proves. Despr<strong>és</strong>, <strong>el</strong> 1995, per uns determinats<br />
interessos, <strong>el</strong> diari El Mundo va<br />
començar a publicar informació sobre<br />
<strong>el</strong>s GAL amb declaracions de Luis Alberto<br />
Perote, ex-coron<strong>el</strong> d<strong>el</strong> Centre Superior<br />
d’Informació de la Defensa (CSID) i Pedro<br />
Gómez Nieto, capità de la Guàrdia Civil,<br />
on parlaven sobre Lasa, Zabala i casos de<br />
la guerra bruta de l’estat. I per això es va<br />
reobrir <strong>el</strong> cas.<br />
Pili Zabala: “Una de <strong>les</strong> X d<strong>el</strong>s GAL em<br />
va demanar perdó”<br />
manera <strong>que</strong> hi va haver temps per a fer<br />
coses. També hi va haver canvis d’instructor.<br />
Van citar a declarar <strong>el</strong>s periodistes<br />
<strong>que</strong> havien publicat <strong>les</strong> informacions,<br />
però es van acollir al secret profes<strong>si</strong>onal.<br />
Hauria estat interessant <strong>que</strong> hagues<strong>si</strong>n<br />
declarat. Perote va dir <strong>que</strong> <strong>les</strong> declaracions<br />
eren certes, però Gómez Nieto <strong>les</strong><br />
va negar. Gómez Nieto tenia m<strong>és</strong> força i<br />
<strong>el</strong> cas es va arxivar.<br />
—A<strong>que</strong>stes converses entre Perote i<br />
Gómez Nieto apareixen al documentari<br />
On <strong>és</strong> en Mik<strong>el</strong>?<br />
—Sí. Les declaracions ja existien i es<br />
van investigar, però allò <strong>que</strong> aporta de<br />
<strong>no</strong>u <strong>el</strong> documentari <strong>és</strong> <strong>que</strong> reprodueix<br />
<strong>el</strong>s enregistraments. I <strong>no</strong> <strong>és</strong> <strong>el</strong> mateix<br />
llegir <strong>les</strong> declaracions transcrites <strong>que</strong><br />
escoltar-<strong>les</strong>. Perquè sents la fredor amb<br />
què Gómez Nieto s’expressa sobre <strong>les</strong><br />
pràcti<strong>que</strong>s habituals de l’estat <strong>que</strong> han<br />
<strong>que</strong>dat impunes.<br />
—El cas sembla <strong>que</strong> es troba en un carreró<br />
sense sortida.<br />
—Sí. No tan sols <strong>no</strong> s’han volgut esclarir<br />
<strong>el</strong>s fets ni s’ha obert un expedient<br />
als qui van actuar malament, <strong>si</strong>nó <strong>que</strong>,<br />
a m<strong>és</strong>, van ser premiats; van ser ascendits<br />
i condecorats. A<strong>que</strong>sta era una<br />
pràctica habitual de la Guàrdia Civil<br />
al País Basc amb tots <strong>el</strong>s joves <strong>que</strong> es<br />
detenien i als quals s’aplicava la llei<br />
antiterrorista, i això <strong>no</strong> s’ha volgut<br />
esclarir. Seria bo <strong>que</strong> es publi<strong>que</strong>s<strong>si</strong>n <strong>el</strong>s<br />
secrets d’estat, i allà podríem veure <strong>que</strong><br />
hi ha m<strong>és</strong> gent implicada, gent de m<strong>és</strong><br />
poder, i rodarien caps. Però <strong>no</strong> passarà,<br />
perquè darrere hi ha l’estat. Jo <strong>no</strong> vull<br />
<strong>que</strong> vagin a la presó, <strong>no</strong>m<strong>és</strong> vull <strong>que</strong> se<br />
sàpiga la veritat i la reparació d<strong>el</strong> <strong>no</strong>m<br />
d<strong>el</strong> meu germà.<br />
Seria bo <strong>que</strong> es<br />
publi<strong>que</strong>s<strong>si</strong>n <strong>el</strong>s secrets<br />
d’estat, i allà podríem<br />
veure <strong>que</strong> hi ha m<strong>és</strong> gent<br />
implicada, gent de m<strong>és</strong><br />
poder, i rodarien caps<br />
—I què va passar?<br />
—D<strong>el</strong> 1995 al 2010 <strong>el</strong> cas era obert, de
22<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
JAVIER MARTÍNEZ<br />
“Villarejo <strong>no</strong><br />
diu tot allò <strong>que</strong><br />
<strong>real</strong>ment sap”<br />
Entrevista a Javier Martínez, <strong>el</strong> pare d’en Xavi,<br />
<strong>el</strong> nen mort als atemptats d<strong>el</strong> 17 d’agost de 2017<br />
a la Rambla de Barc<strong>el</strong>ona
23<br />
JAVIER MARTÍNEZ<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
TXELL PARTAL<br />
I fent a<strong>que</strong>stes<br />
declaracions amenaça<br />
d’explicar m<strong>és</strong> coses<br />
<strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>que</strong> ha dit. Ell<br />
juga a això perquè <strong>no</strong> <strong>el</strong><br />
fiquin a la presó. Ha dit<br />
això interessadament?<br />
I tant! Però la pregunta<br />
important <strong>és</strong>: ha dit una<br />
mentida? No<br />
Les declaracions <strong>que</strong> l’ex-comissari<br />
de la policia espanyola José Manu<strong>el</strong><br />
Villarejo ha fet a l’Audiència espanyola<br />
sobre <strong>el</strong>s atemptats d<strong>el</strong> 17-A<br />
han revolucionat la societat catalana<br />
a<strong>que</strong>sts últims dies. També la política.<br />
Es<strong>que</strong>rra, Junts i la CUP reclamen <strong>que</strong><br />
s’investigui i s’aclareixi què va passar.<br />
Exigeixen de saber <strong>si</strong>, com diu Villarejo,<br />
<strong>el</strong> CNI va tenir-hi cap implicació, en tot<br />
plegat. Però <strong>el</strong> govern espanyol manté<br />
un <strong>si</strong>lenci sepulcral. Nom<strong>és</strong> s’hi ha pronunciat<br />
la d<strong>el</strong>egada d<strong>el</strong> govern espanyol<br />
a Catalunya, Teresa Cunillera, <strong>que</strong> diu<br />
<strong>que</strong> Villarejo <strong>no</strong> té gens de credibilitat.<br />
Però com ho viuen tot plegat <strong>les</strong> víctimes<br />
de l’atemptat? En parlem amb Javier<br />
Martínez, <strong>que</strong> aqu<strong>el</strong>l 17 d’agost va viure<br />
<strong>el</strong> pitjor dia de la seva vida. En Xavi, <strong>el</strong> seu<br />
fill petit, va ser assas<strong>si</strong>nat a la Rambla.<br />
Nom<strong>és</strong> tenia tres anys. De llavors ençà,<br />
Martínez i <strong>el</strong>s seus advocats han lluitat<br />
per mirar de saber tota la veritat sobre<br />
<strong>el</strong>s atemptats de la Rambla i Cambrils.<br />
—Què vau pensar quan vau sentir <strong>les</strong> declaracions<br />
de Villarejo sobre <strong>el</strong>s atemptats<br />
d<strong>el</strong> 17-A i la pos<strong>si</strong>ble implicació d<strong>el</strong><br />
CNI?<br />
—Que <strong>és</strong> tornar enrere un altra vegada.<br />
És tornar al dia d<strong>el</strong> judici i <strong>el</strong> de l’atemptat.<br />
Et <strong>que</strong>da <strong>el</strong> cos com aqu<strong>el</strong>ls dies. La<br />
mateixa fredor. És tornar a tenir an<strong>si</strong>etat,<br />
ho pagues amb la gent <strong>que</strong> tens al costat,<br />
et poses de mal humor... Tot i això, jo<br />
me’n surto bastant bé, perquè fa molt<br />
de temps <strong>que</strong> lluito i tinc a<strong>que</strong>sta informació,<br />
però he parlat amb algunes altres<br />
víctimes i ho passen molt malament. Fins<br />
i tot ara pateixen m<strong>és</strong> <strong>que</strong> abans. Despr<strong>és</strong><br />
d<strong>el</strong> judici tot va <strong>que</strong>dar com en pausa,<br />
mort. Però ara <strong>que</strong> han sortit a<strong>que</strong>stes<br />
declaracions molta gent té molts dubtes<br />
i la neces<strong>si</strong>tat de saber què ha passat. Tot<br />
<strong>el</strong>s grinyola. I això fa molt de mal.<br />
—Deu ser un sentiment contradictori.<br />
Per què això <strong>que</strong> diu Villarejo <strong>no</strong> <strong>és</strong> <strong>no</strong>u<br />
per a vós. Ho defenseu de fa molts anys...<br />
—És clar, quan es va saber què deia em va<br />
trucar la meva filla i em va dir <strong>que</strong> havia<br />
d’estar content d’això <strong>que</strong> he fet durant<br />
a<strong>que</strong>sts quatre anys. Ara Villarejo corrobora<br />
allò <strong>que</strong> jo deia. I <strong>si</strong>, estic content<br />
per això, però ningú <strong>no</strong> em priva de la<br />
tristesa. Ni <strong>que</strong> se sàpiga tota la veritat,<br />
jo <strong>no</strong> recuperaré <strong>el</strong> Xavi. Així i tot, sí <strong>que</strong><br />
tinc una mica de satisfacció. Si m<strong>és</strong> <strong>no</strong> es<br />
demostrarà <strong>que</strong> <strong>no</strong> sóc boig, com em van<br />
dir a l’Audiència Nacional. Jo <strong>no</strong> sóc un<br />
conspira<strong>no</strong>ic, com m’han dit.<br />
—Malgrat tot, enteneu <strong>que</strong> hi hagi gent<br />
<strong>que</strong> dubti de Villarejo? No <strong>és</strong> un personatge<br />
clar. Quan diu això també es mou<br />
per interessos.<br />
—I tant <strong>que</strong> té interessos. Ha tret la<br />
informació quan a <strong>el</strong>l li ha interessat.<br />
I fent a<strong>que</strong>stes declaracions amenaça<br />
d’explicar m<strong>és</strong> coses <strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>que</strong> ha<br />
dit. Ell juga a això perquè <strong>no</strong> <strong>el</strong> fiquin a<br />
la presó. Ha dit això interessadament?<br />
I tant! Però la pregunta important <strong>és</strong>:<br />
ha dit una mentida? No. M’ho crec perfectament,<br />
això <strong>que</strong> explica. I t’asseguro<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> diu tot allò <strong>que</strong> <strong>real</strong>ment<br />
sap. Hi una cosa <strong>que</strong> <strong>no</strong> entenc: la gent<br />
com s’imagina <strong>que</strong> <strong>és</strong> un personatge<br />
d<strong>el</strong> CNI? Estem acostumats a veure<br />
p<strong>el</strong>·lícu<strong>les</strong> de James Bond. A<strong>que</strong>st <strong>és</strong><br />
un senyor espanyol, comissari de tota<br />
la vida, criat en <strong>el</strong> franquisme. Era un<br />
cap d<strong>el</strong> CNI, <strong>no</strong> parlem de qualsevol<br />
persona. No m’estranya <strong>que</strong> ara la gent<br />
faci una campanya de descrèdit. Quina<br />
campanya farien de mi <strong>si</strong> digues tot<br />
això? És boig, <strong>és</strong> un conspira<strong>no</strong>ic. Ho<br />
diu una persona <strong>que</strong> ha estat implicada<br />
en <strong>el</strong> CNI i tampoc <strong>no</strong> <strong>el</strong>s val? Jo sé<br />
<strong>que</strong> <strong>és</strong> veritat. Durant <strong>el</strong> judici molts<br />
dubtes <strong>no</strong> es van resoldre. Encara <strong>no</strong><br />
sabem qui conduïa la furgoneta quan<br />
va explotar la casa d’Alcanar. No sabem<br />
com va explotar aqu<strong>el</strong>la casa. No<br />
sabem per què van poder comprar tots<br />
aqu<strong>el</strong>ls explo<strong>si</strong>us quan tot <strong>és</strong> regulat.
24<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
JAVIER MARTÍNEZ<br />
Això <strong>és</strong> una guerra entre<br />
un estat gran i un estat<br />
petit. Si <strong>és</strong> reobrís <strong>el</strong> cas,<br />
tots rebrien. Els d<strong>el</strong> gran<br />
i <strong>el</strong>s d<strong>el</strong> petit. Hi ha coses<br />
molt m<strong>és</strong> grosses <strong>que</strong> <strong>les</strong><br />
<strong>que</strong> ha dit Villarejo i <strong>no</strong><br />
reobriran res<br />
Quines vi<strong>si</strong>tes rebien a<strong>que</strong>sts <strong>no</strong>is a la<br />
presó? Falta molta informació. No ens<br />
han deixat investigar res.<br />
—Villarejo ja ha matisat <strong>les</strong> primeres<br />
declaracions. Diu <strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>és</strong> <strong>que</strong> volgues<strong>si</strong>n<br />
fer l’atemptat, <strong>si</strong>nó <strong>que</strong> se’ls va<br />
escapar de <strong>les</strong> mans.<br />
—Sí, <strong>és</strong> clar, Villarejo <strong>que</strong> diu <strong>que</strong> feien<br />
cèl·lu<strong>les</strong> amb gent <strong>que</strong> <strong>és</strong> a la presó per<br />
a despr<strong>és</strong> poder dir <strong>que</strong> fan molt bona<br />
feina i <strong>que</strong> han agafat la gent <strong>que</strong> volia<br />
atemptar. És a dir, <strong>que</strong> feien cèl·lu<strong>les</strong><br />
falses. Ha explicat coses <strong>que</strong> la gent <strong>no</strong><br />
entén, però per desgràcia sembla <strong>que</strong> era<br />
<strong>el</strong> funcionament habitual.<br />
—A Catalunya hi ha hagut molt de rebombori<br />
per <strong>les</strong> declaracions. En canvi,<br />
a Madrid molt de <strong>si</strong>lenci...<br />
—Estic acostumat a a<strong>que</strong>st <strong>si</strong>lenci. Qui<br />
hi havia a l’Audiència Nacional durant<br />
<strong>el</strong> judici? El primer dia hi havia quatre<br />
o cinc mitjans, despr<strong>és</strong> van desaparèixer.<br />
A ningú <strong>no</strong> li interessava saber què<br />
va passar. L’única cosa <strong>que</strong> sap la gent<br />
de Madrid sobre <strong>el</strong> judici <strong>és</strong> <strong>que</strong> volien<br />
atemptar en un Mercadona. Tenim clar<br />
per què hi ha a<strong>que</strong>st <strong>si</strong>lenci. Volen <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
se’n parli m<strong>és</strong>. També hi ha mitjans de<br />
Catalunya <strong>que</strong> <strong>no</strong> han dit res. On <strong>és</strong> la <strong>no</strong>ta<br />
de la CIA d’El Periòdico. Tu l’has vista?<br />
Vaig demanar al director, Enric Hernández,<br />
<strong>que</strong> me l’ensenyes... No ho va fer. I<br />
despr<strong>és</strong> de fer això on va anar a treballar<br />
Hernández? A T<strong>el</strong>evi<strong>si</strong>ó Espanyola? Que<br />
cadascú en tregui conclu<strong>si</strong>ons.<br />
—Us sorprèn <strong>que</strong> Ada Colau hagi dit “<strong>si</strong><br />
es fan afirmacions greus, <strong>que</strong> s’acompanyi<br />
de proves”?<br />
—Tots volem proves, però què passa quan<br />
anem a un judici i portem proves i <strong>el</strong> jutge<br />
<strong>no</strong> <strong>les</strong> vol mirar, com va passar en <strong>el</strong> judici<br />
d<strong>el</strong> 17-A? Ada Colau s’ha portat molt bé,<br />
ha fet coses <strong>que</strong> <strong>no</strong> havia fet ni la Generalitat<br />
ni ningú. Però <strong>no</strong> pot demanar coses a<br />
canvi d’haver-<strong>no</strong>s ajudat, com va fer amb<br />
mi. Això em va fer perdre la confiança.<br />
Mira l’alcalde de Ripoll, Jordi Mon<strong>el</strong>l, com<br />
està. És ben diferent, està com una moto,<br />
està dolgut perquè va ser a la comis<strong>si</strong>ó d<strong>el</strong><br />
parlament, perquè està amarat de tot allò<br />
<strong>que</strong> va passar al seu poble.<br />
—Confieu <strong>que</strong> <strong>les</strong> declaracions de Villarejo<br />
serveixin?<br />
—Ja han servit! Ha servit perquè la gent<br />
pen<strong>si</strong>. Que surti la veritat. No em tornarà<br />
<strong>el</strong> meu fill, però <strong>si</strong> m<strong>és</strong> <strong>no</strong>, <strong>si</strong> sabem qui<br />
va fer això, <strong>el</strong>s <strong>que</strong> <strong>que</strong>dem aquí estarem<br />
m<strong>és</strong> protegits. Jo <strong>no</strong> sabia <strong>que</strong> <strong>el</strong> meu fill<br />
podia morir en un atemptat terrorista,<br />
era com tocar-te la loteria. Però sí <strong>que</strong><br />
ha passat, sí <strong>que</strong> m’ha tocat i d’una manera<br />
molt bèstia, d’una manera salvatge<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> tocava. Ara sé <strong>que</strong> passa, <strong>que</strong> pot<br />
passar i <strong>no</strong> podem deixar <strong>que</strong> es mati la<br />
gent i <strong>el</strong>ls <strong>que</strong>din impunes.<br />
—Creieu <strong>que</strong> això obre la pos<strong>si</strong>bilitat<br />
<strong>que</strong> d’alguna manera es reobri <strong>el</strong> cas o<br />
<strong>les</strong> comis<strong>si</strong>ons d’investigació?<br />
—No reobriran res. Això <strong>és</strong> una guerra<br />
entre un estat gran i un estat petit. Si <strong>és</strong><br />
reobrís <strong>el</strong> cas, tots rebrien. Els d<strong>el</strong> gran i <strong>el</strong>s<br />
d<strong>el</strong> petit. Hi ha coses molt m<strong>és</strong> grosses <strong>que</strong><br />
<strong>les</strong> <strong>que</strong> ha dit Villarejo i <strong>no</strong> reobriran res.<br />
—Sabeu què va passar?<br />
—Tinc la meva idea, la meva teoria de<br />
què va passar. Fa quatre anys <strong>que</strong> estic<br />
cada dia amb això, he parlat amb molta<br />
gent. Hi ha gent <strong>que</strong> m’ha dit moltes<br />
coses. Despr<strong>és</strong> <strong>no</strong> <strong>les</strong> repetiran, però jo<br />
sé què m’han dit. I tant <strong>que</strong> sé què va<br />
passar! Potser un dia ho hauré d’escriure<br />
en forma de <strong>no</strong>v<strong>el</strong>·la perquè la gent sàpiga<br />
la veritat d<strong>el</strong> 17-A. Jo he arribat molt lluny<br />
i hi ha molta por.<br />
—Confieu en la justícia europea?<br />
—Tampoc. Molts països <strong>que</strong> ens envolten<br />
tenen un territori <strong>que</strong> es vol independitzar.<br />
Tu creus <strong>que</strong> a<strong>que</strong>sta gent<br />
ajudarà? No interessa, <strong>no</strong> interessa.
25<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
XAVI ABAD<br />
“Administrar do<strong>si</strong>s de record<br />
a la població en general cada pocs<br />
mesos <strong>no</strong> té sentit”<br />
Entrevista al cap de la Unitat<br />
d’Alta Biocontenció de l’Institut de Recerca<br />
i Tec<strong>no</strong>logia Agroalimentàries (IRTA)
26<br />
XAVI ABAD<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
JOSEP REXACH FUMANYA<br />
Fa poc m<strong>és</strong> d’un any, vam començar<br />
a vaccinar-<strong>no</strong>s contra <strong>el</strong> coronavirus.<br />
En una cursa acc<strong>el</strong>erada<br />
cap a la immunitat, durant a<strong>que</strong>st<br />
temps, bona part de la població ja<br />
s’ha administrat dues do<strong>si</strong>s i s’ha obert la<br />
tercera per a tots <strong>el</strong>s m<strong>és</strong> grans de divuit<br />
anys. Però quan encara <strong>no</strong> s’ha completat<br />
l’a<strong>no</strong>menada do<strong>si</strong> de reforç, la indústria<br />
farmacèutica ja comença a parlar de la<br />
quarta do<strong>si</strong>s. Fins i tot, països com Isra<strong>el</strong><br />
ja l’han aprovada.<br />
Hi ha científics <strong>que</strong> assenyalen <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
cal administrar m<strong>és</strong> do<strong>si</strong>s a la població<br />
en general. Un d’<strong>el</strong>ls <strong>és</strong> <strong>el</strong> viròleg Xavier<br />
Abad, cap de la Unitat d’Alta Biocontenció<br />
de l’Institut de Recerca i Tec<strong>no</strong>logia<br />
Agroalimentàries (IRTA). Defensa <strong>que</strong><br />
cal reservar <strong>el</strong>s vaccins per a <strong>les</strong> persones<br />
<strong>que</strong> desenvolupen poca resposta immunitària,<br />
com ara la gent de la tercera edat,<br />
i per als països <strong>que</strong> tenen problemes de<br />
subministrament de vaccins.<br />
—Per què sou d<strong>el</strong> parer <strong>que</strong> <strong>no</strong> cal <strong>que</strong><br />
ens posem una quarta do<strong>si</strong>?<br />
—Perquè <strong>no</strong> s’ha demostrat <strong>que</strong> calgui.<br />
No <strong>és</strong> perquè pugui fer-<strong>no</strong>s mal, <strong>si</strong>nó<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> hi ha proves <strong>que</strong> demostrin <strong>que</strong><br />
s’hagi d’implementar una política de<br />
revacunacions. Tot <strong>el</strong> càlcul de pos<strong>si</strong>b<strong>les</strong><br />
revacunacions es va fent d’acord amb la<br />
resposta humoral, <strong>és</strong> a dir, la detecció<br />
d’anticossos en sang, però en la major<br />
part de <strong>les</strong> vacunacions i de <strong>les</strong> infeccions,<br />
passat un cert temps, <strong>el</strong>s anticossos<br />
desapareixen. Això <strong>no</strong> vol dir <strong>que</strong> <strong>que</strong>dis<br />
desprotegit; senzillament, <strong>el</strong>s anticossos<br />
es degraden, <strong>no</strong> se’n generen m<strong>és</strong> perquè<br />
<strong>el</strong> patogen <strong>no</strong> <strong>és</strong> present. Però en <strong>el</strong><br />
moment <strong>que</strong> tornes a estar en contacte<br />
amb una infecció, es torna a despertar<br />
la resposta immunitària mitjançant <strong>les</strong><br />
cèl·lu<strong>les</strong> de memòria i desenvolupes una<br />
reacció <strong>que</strong> habitualment evita <strong>que</strong> tinguis<br />
la malaltia.<br />
Sí <strong>que</strong> té sentit una<br />
política de revacunar,<br />
però <strong>no</strong> cada <strong>si</strong>s<br />
mesos, <strong>si</strong>nó cada tres<br />
o quatre anys; i donar<br />
<strong>les</strong> do<strong>si</strong>s de record als<br />
col·lectius sen<strong>si</strong>b<strong>les</strong> <strong>que</strong><br />
desenvolupen poca<br />
resposta immunitària,<br />
com <strong>és</strong> la gent de la<br />
tercera edat<br />
—A m<strong>és</strong>, tenim una immunitat c<strong>el</strong>·lular.<br />
Els estudis <strong>no</strong> la tenen en compte?<br />
—A<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> la clau. Tots <strong>el</strong>s estudis <strong>que</strong><br />
comproven l’eficàcia de la vacuna es fan<br />
d’acord amb la immunitat humoral <strong>que</strong><br />
comentava, però hi ha molt pocs estudis<br />
sobre la immunitat c<strong>el</strong>·lular <strong>que</strong> adquirim<br />
mitjançant <strong>les</strong> vacunes. És una resposta<br />
<strong>que</strong> costa d’avaluar, i <strong>si</strong> algú va començar<br />
a avaluar-ho fa un any, a tot estirar,<br />
podrà dir <strong>que</strong> a<strong>que</strong>sta resposta dura un<br />
any. Però abans de dir a la gent <strong>que</strong> es po<strong>si</strong><br />
una quarta do<strong>si</strong>, hauríem de demostrar<br />
<strong>que</strong> a<strong>que</strong>sta immunitat c<strong>el</strong>·lular es perd.<br />
—Quant de temps pot durar, la immunitat?<br />
—A vegades a<strong>que</strong>sta immunitat dura<br />
anys. Sí <strong>que</strong> té sentit una política de revacunar,<br />
però <strong>no</strong> cada <strong>si</strong>s mesos, <strong>si</strong>nó cada<br />
tres o quatre anys; i donar <strong>les</strong> do<strong>si</strong>s de<br />
record als col·lectius sen<strong>si</strong>b<strong>les</strong> <strong>que</strong> desenvolupen<br />
poca resposta immunitària, com<br />
<strong>és</strong> la gent de la tercera edat. Administrar<br />
do<strong>si</strong>s de record a la població en general<br />
cada pocs mesos, per a mi, <strong>no</strong> té sentit.<br />
—Doncs Pfizer i Moderna diuen <strong>que</strong><br />
ja treballen en un <strong>no</strong>u vaccí m<strong>és</strong> eficaç<br />
contra l’òmicron.<br />
—Vacunant-<strong>no</strong>s, farem pujar una immunitat<br />
tran<strong>si</strong>tòria. Amb <strong>el</strong>s recordatoris,<br />
pujarà la resposta immunitària, però <strong>el</strong>s<br />
anticossos tornaran a caure al cap d’unes<br />
setmanes o mesos. Si <strong>el</strong> paràmetre a seguir<br />
<strong>és</strong> mantenir <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l d’anticossos,<br />
evidentment, ens haurem de vacunar cada<br />
<strong>si</strong>s mesos. D’això i de moltes coses. Però<br />
la política ha de ser una altra, i despr<strong>és</strong> de<br />
la tercera vacuna, potser hem de deixar<br />
estar la població general i concentrar-<strong>no</strong>s<br />
en la població susceptible. El <strong>problema</strong><br />
<strong>és</strong> <strong>que</strong> ens hem tornat –i ara seré incorrecte–<br />
una mica figaflors. No solament<br />
<strong>no</strong> volem morir ni ser hospitalitzats, <strong>que</strong><br />
<strong>és</strong> obvi, <strong>si</strong>nó <strong>que</strong> tampoc <strong>no</strong> volem tenir<br />
gaires símptomes, o cap, ni infectar-<strong>no</strong>s.<br />
—Ho volem tot.<br />
—Sí, i hem oblidat <strong>que</strong> <strong>el</strong>s <strong>no</strong>stres pares
27<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
XAVI ABAD<br />
i avis tenien infeccions i estaven contents<br />
<strong>si</strong> es recuperaven i <strong>no</strong> <strong>el</strong>s <strong>que</strong>daven<br />
seqü<strong>el</strong>es. Però ara <strong>no</strong> volem ni<br />
infectar-<strong>no</strong>s, i <strong>no</strong> dic <strong>que</strong> <strong>no</strong> estigui bé,<br />
però sí <strong>que</strong> <strong>és</strong> una mica antibiològic, i<br />
inassumible. I <strong>si</strong> ens infectem, <strong>no</strong> volem<br />
tenir cap símptoma. Si <strong>el</strong> grial <strong>és</strong> <strong>no</strong> voler<br />
infectar-se o <strong>no</strong> tenir símptomes, es pot<br />
modificar la vacuna per fer-ne una <strong>que</strong><br />
<strong>si</strong>gui m<strong>és</strong> anti-òmicron, de manera <strong>que</strong><br />
la resposta generada <strong>si</strong>gui m<strong>és</strong> ràpida i<br />
<strong>el</strong>s anticossos <strong>si</strong>guin molt m<strong>és</strong> específics<br />
perquè l’òmicron <strong>no</strong> s’escapi i blocar la<br />
infecció. Però hauríem de mirar m<strong>és</strong> per<br />
la gent <strong>que</strong> <strong>no</strong> està vacunada i <strong>no</strong> prioritzar<br />
a<strong>que</strong>st egoisme de voler tenir una<br />
do<strong>si</strong> m<strong>és</strong>. Perquè <strong>no</strong>saltres, em refereixo<br />
a la població en general, per sort, estem<br />
força protegits. Plantegem-<strong>no</strong>s <strong>si</strong> <strong>no</strong> caldria<br />
demanar a <strong>les</strong> institucions <strong>que</strong> ens<br />
representen <strong>que</strong> comencin a derivar <strong>el</strong><br />
material per a hipotèti<strong>que</strong>s quartes do<strong>si</strong>s<br />
a llocs on sí <strong>que</strong> <strong>les</strong> neces<strong>si</strong>ten. Em refereixo<br />
al tercer món i al segon món. I <strong>que</strong><br />
tothom pugui assolir una protecció prou<br />
<strong>el</strong>evada perquè allò <strong>que</strong> pugui passar ens<br />
pugui passar a tots. Perquè ara l’alegria i<br />
la desgràcia van per barris.<br />
—En resum, la <strong>si</strong>tuació <strong>que</strong> dibuixeu<br />
<strong>és</strong> la de tractar sanitàriament la covid<br />
com <strong>si</strong> fos una grip estacional, en què es<br />
vaccinen certs grups de la població i<br />
prou.<br />
—A<strong>que</strong>sta seria la <strong>si</strong>tuació de futur, sí.<br />
Si es confirma <strong>que</strong> la resposta c<strong>el</strong>·lular<br />
<strong>és</strong> prou profunda i àmplia per a <strong>no</strong> haver<br />
d’anar posant vacunes cada dos per tres.<br />
La meva hipòte<strong>si</strong> <strong>és</strong> <strong>que</strong> ja tenim a<strong>que</strong>sta<br />
resposta c<strong>el</strong>·lular i <strong>que</strong> ens ha de durar un<br />
cert temps. En tot cas, <strong>si</strong> d’aquí a dos o<br />
tres anys, observem <strong>que</strong> la gent comença<br />
a entrar, un altre cop, de manera m<strong>és</strong><br />
freqüent a l’hospital, llavors sí <strong>que</strong> potser<br />
estarem perdent la resposta i haurem de<br />
tornar a posar un recordatori. Però <strong>no</strong><br />
té sentit posar do<strong>si</strong>s de reforç sense tenir-ne<br />
clara la neces<strong>si</strong>tat. Aquí la qüestió<br />
<strong>és</strong> <strong>que</strong> posem <strong>el</strong> recordatori per <strong>si</strong> de cas,<br />
però hauríem d’assegurar-<strong>no</strong>s <strong>si</strong> cal.<br />
No tan sols p<strong>el</strong> dispendi econòmic, <strong>si</strong>nó<br />
també per la logística i <strong>el</strong> personal <strong>que</strong> es<br />
podria dedicar a altres tas<strong>que</strong>s mèdi<strong>que</strong>s<br />
<strong>que</strong> també són necessàries.<br />
—El govern espanyol ja ha dit <strong>que</strong> quan<br />
hagi passat la <strong>si</strong>sena onada, tractarà la<br />
covid com una grip. A efectes pràctics,<br />
què vol dir, això?<br />
—Per a tractar la covid com una grip, cal<br />
<strong>que</strong> <strong>si</strong>gui una infecció endèmica i a un<br />
niv<strong>el</strong>l r<strong>el</strong>ativament baix. El <strong>problema</strong> <strong>és</strong><br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong> concepte “endèmia” s’equipara<br />
massa directament a una malaltia benigna,<br />
i això <strong>és</strong> una cosa <strong>que</strong> sospitem<br />
<strong>que</strong> passarà però <strong>que</strong> encara <strong>no</strong> ha passat<br />
pas. Vistes <strong>les</strong> tendències, crec <strong>que</strong> sí<br />
<strong>que</strong> podem començar a pensar <strong>que</strong> això<br />
serà una endèmia <strong>que</strong> s’assemblarà a la<br />
grip, però haurem d’esperar uns quants<br />
mesos, com a mínim. Con<strong>si</strong>derem-ho a<br />
la tardor, segons com hagi evolucionat<br />
tot plegat, <strong>no</strong> pas ara.<br />
—I quan es pot con<strong>si</strong>derar <strong>que</strong> una malaltia<br />
<strong>és</strong> una endèmia?<br />
—Per a con<strong>si</strong>derar-ho una endèmia, ens<br />
hem de plantejar quants morts estem<br />
disposats a acceptar com a “<strong>no</strong>rmals”.<br />
Amb la grip sabem <strong>que</strong> cada any es paga<br />
un peatge. Cada any, es mor un cert <strong>no</strong>mbre<br />
de persones per la grip i <strong>no</strong> s’activa<br />
cap alarma addicional a la vigilància<br />
habitual, <strong>si</strong> <strong>no</strong> se supera un llindar, i<br />
la gent <strong>no</strong> va p<strong>el</strong> carrer amb màscares<br />
habitualment.<br />
—Alguns experts ja havien dit <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
calia la tercera do<strong>si</strong>. Ho compartiu?<br />
—Abans <strong>que</strong> arrib<strong>és</strong> la <strong>no</strong>va variant,<br />
sí <strong>que</strong> ho compartia. Això es deia al<br />
setembre, i es parlava segons la variant<br />
d<strong>el</strong>ta, <strong>que</strong> a<strong>les</strong>hores era la variant<br />
predominant i <strong>que</strong> ja teníem m<strong>és</strong> apamada.<br />
Ara bé, l’òmicron ha canviat <strong>el</strong><br />
terreny de joc i, tenint en compte <strong>que</strong><br />
escapa parcialment, però <strong>no</strong> totalment,<br />
de la resposta humoral, la tercera do<strong>si</strong><br />
<strong>no</strong> està mal plantejada. Perquè ens<br />
incrementa la quantitat i la qualitat<br />
El <strong>problema</strong> <strong>és</strong> <strong>que</strong> ens<br />
hem tornat –i ara seré<br />
incorrecte– una mica<br />
figaflors. No solament<br />
<strong>no</strong> volem morir ni ser<br />
hospitalitzats, <strong>que</strong> <strong>és</strong> obvi,<br />
<strong>si</strong>nó <strong>que</strong> tampoc <strong>no</strong> volem<br />
tenir gaires símptomes, o<br />
cap, ni infectar-<strong>no</strong>s
28<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
XAVI ABAD<br />
No crec <strong>que</strong> tinguem una<br />
<strong>no</strong>va variant <strong>que</strong> oca<strong>si</strong>oni<br />
taxes de mortalitat com<br />
<strong>les</strong> <strong>que</strong> vam tenir <strong>el</strong> 2020.<br />
En tot cas, <strong>no</strong> <strong>és</strong> tant<br />
l’òmicron, <strong>que</strong> marca <strong>el</strong><br />
principi d<strong>el</strong> final, <strong>si</strong>nó tota<br />
l’expo<strong>si</strong>ció <strong>que</strong> ha tingut<br />
la població a la vacuna o<br />
al virus<br />
de la resposta immunitària. Per això<br />
crec <strong>que</strong> ara la tercera do<strong>si</strong> té sentit. I<br />
ara mateix, <strong>si</strong> <strong>no</strong> hi ha cap variant <strong>que</strong><br />
substitueixi l’òmicron, i fins i tot en <strong>el</strong><br />
cas <strong>que</strong> la substituís, <strong>no</strong> crec <strong>que</strong> calgui<br />
una quarta do<strong>si</strong> en la població general<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> té problemes de salut.<br />
—Amb tot això <strong>que</strong> dieu, de què han de<br />
servir <strong>el</strong>s vaccins de segona generació,<br />
doncs?<br />
—Poden aportar-<strong>no</strong>s moltís<strong>si</strong>m. A<br />
l’Àfrica pràcticament <strong>no</strong> es vacuna, molts<br />
països d’Amèrica d<strong>el</strong> Sud vacunen amb<br />
vacunes inactivades, <strong>que</strong> segons la bibliografia<br />
confereixen menys protecció<br />
<strong>que</strong> altres tipus de vacunes. I per una altra<br />
banda, caldrà revacunar, perquè en molts<br />
països tenen, p<strong>el</strong> cap alt, una do<strong>si</strong> o dues.<br />
Ens cal tenir vacunes <strong>que</strong>, logísticament<br />
i productivament, puguin subministrar-se<br />
i <strong>que</strong> encara <strong>no</strong> són al mercat. Cal<br />
la vacuna d’Hipra, cal la vacuna Novavax.<br />
I m<strong>és</strong> <strong>que</strong> en caldran.<br />
—D’altra banda, aviat poden arribar <strong>el</strong>s<br />
antivirals. Què aporten?<br />
—La vacuna <strong>és</strong> un tractament preexpo<strong>si</strong>ció<br />
i <strong>el</strong>s antivirals són postexpo<strong>si</strong>ció.<br />
Sempre <strong>és</strong> millor prevenir <strong>que</strong><br />
curar, per això <strong>és</strong> millor vacunar-se.<br />
Però per a aqu<strong>el</strong>la gent <strong>que</strong> <strong>no</strong> vol vacunar-se,<br />
per una postura <strong>que</strong> jo crec<br />
<strong>que</strong> <strong>és</strong> incorrecta però personal, o <strong>que</strong><br />
<strong>no</strong> pot, tenir un antiviral evita <strong>que</strong> la<br />
malaltia evolucioni en greu. És una bona<br />
eina <strong>que</strong> permet de cobrir un forat de la<br />
salut pública com són <strong>el</strong>s <strong>no</strong> vacunats,<br />
<strong>que</strong> <strong>és</strong> un col·lectiu important p<strong>el</strong> seu<br />
potencial impacte sanitari i r<strong>el</strong>acionat<br />
amb la transmis<strong>si</strong>bilitat d<strong>el</strong> virus. Ara bé,<br />
<strong>és</strong> un tractament <strong>que</strong> implica unes deu<br />
pastil<strong>les</strong> durant cinc dies, i falta veure’n<br />
<strong>el</strong> cost final i la disponibilitat.<br />
—És <strong>real</strong>ista pensar <strong>que</strong> la variant<br />
òmicron ens ensenya <strong>el</strong> principi d<strong>el</strong><br />
final?<br />
—Quan va aparèixer la d<strong>el</strong>ta, vaig comentar<br />
<strong>que</strong> ja gairebé acabàvem, ja veieu<br />
quin oracle <strong>que</strong> sóc. Perquè la d<strong>el</strong>ta va<br />
donar una pujada en transmis<strong>si</strong>bilitat i<br />
una certa pujada en virulència. L’òmicron<br />
ha fet un pas m<strong>és</strong> quant a transmis<strong>si</strong>bilitat,<br />
però <strong>no</strong> en virulència, encara <strong>que</strong><br />
<strong>no</strong> diria mai <strong>que</strong> <strong>és</strong> una variant benigna.<br />
Tinc dubtes <strong>que</strong> <strong>el</strong> virus arribi a ser m<strong>és</strong><br />
transmis<strong>si</strong>ble, perquè ja ha passat d’una<br />
millor replicació en pulmons a una millor<br />
replicació en vies respiratòries superiors,<br />
<strong>que</strong> permeten <strong>que</strong> <strong>el</strong> virus es propagui<br />
m<strong>és</strong>. No pot anar gaire m<strong>és</strong> enllà d’aquí.<br />
Podria fer-se m<strong>és</strong> s<strong>el</strong>ectiu i virulent, però<br />
l’evolució <strong>no</strong> <strong>és</strong> un proc<strong>és</strong> dirigit. I hi ha<br />
un altre factor.<br />
—Quin?<br />
—No ens oblidem de l’hoste, <strong>que</strong> som<br />
<strong>no</strong>saltres. Ja <strong>no</strong> som naïfs i tenim resposta<br />
immunitària generada per la infecció<br />
o la vacuna. Una altra variant <strong>que</strong><br />
intenti d’encendre una zona ja cremada?<br />
Li costarà de fer forat. No crec <strong>que</strong><br />
tinguem una <strong>no</strong>va variant <strong>que</strong> oca<strong>si</strong>oni<br />
taxes de mortalitat com <strong>les</strong> <strong>que</strong> vam tenir<br />
<strong>el</strong> 2020. En tot cas, <strong>no</strong> <strong>és</strong> tant l’òmicron,<br />
<strong>que</strong> marca <strong>el</strong> principi d<strong>el</strong> final, <strong>si</strong>nó tota<br />
l’expo<strong>si</strong>ció <strong>que</strong> ha tingut la població a la<br />
vacuna o al virus.<br />
—Creieu <strong>que</strong> l’obligació de dur la màscara<br />
hauria de desaparèixer?<br />
—En exteriors mai <strong>no</strong> ha tingut sentit.<br />
L’obligació de la màscara en exteriors<br />
<strong>és</strong> una mesura estúpida i un brindis al<br />
sol. No s’hauria d’haver instaurat. Em<br />
poso francament nerviós quan algú<br />
intenta justificar-me a<strong>que</strong>sta mesura.<br />
Mentre hi hagi <strong>les</strong> incidències i la mortalitat<br />
actual, sí <strong>que</strong> la mantindria com<br />
a obligatòria en interiors i transport<br />
públic. Tot i <strong>que</strong> veient com <strong>les</strong> porten<br />
certes persones, tampoc <strong>no</strong> serveix de<br />
gaire. I <strong>si</strong> la covid acaba essent com una<br />
grip, hauria de passar a ser recomanable,<br />
una mesura voluntària d’intervenció <strong>no</strong><br />
farmacèutica.
29<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Dos anys tancats a casa esperant la<br />
vaccinació d<strong>el</strong> seu fill: “Ens sentim<br />
abandonats”<br />
Oriol Rodrigo i Marina Núñez, <strong>el</strong>s pares d’en Bernat<br />
En Bernat, de <strong>no</strong>u anys, té problemes respiratoris greus, però <strong>no</strong> s’havia pogut<br />
vaccinar fins ara · Els seus pares lamenten <strong>que</strong> casos com <strong>el</strong> seu s’oblidin, també<br />
per qüestions <strong>que</strong> <strong>no</strong> tenen a veure amb la pandèmia<br />
CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />
“Cada vegada tenim <strong>el</strong>s<br />
ànims m<strong>és</strong> baixos, <strong>el</strong> tancament<br />
<strong>és</strong> insuportable.”<br />
Oriol Rodrigo explica <strong>que</strong> la<br />
seva família fa dos anys <strong>que</strong><br />
pràcticament <strong>no</strong> surt de casa<br />
arran de la pandèmia de la<br />
covid. El seu fill, en Bernat,<br />
<strong>és</strong> un nen de <strong>no</strong>u anys <strong>que</strong> té<br />
problemes respiratoris molt<br />
greus i <strong>no</strong> ha pogut sortir<br />
al carrer durant tot a<strong>que</strong>st<br />
temps per <strong>les</strong> conseqüències<br />
<strong>que</strong> podria tenir una infecció<br />
per coronavirus en <strong>el</strong> seu cas.<br />
Els seus pares denuncien, a<br />
m<strong>és</strong>, <strong>que</strong> <strong>no</strong> ha estat pos<strong>si</strong>ble<br />
de vaccinar-lo fins fa pocs<br />
dies i demanen ajuda a <strong>les</strong> administracions<br />
perquè tinguin<br />
en compte l’especificitat d<strong>el</strong><br />
seu cas en diversos àmbits, a<br />
m<strong>és</strong> de tot allò <strong>que</strong> té a veure<br />
amb la covid.<br />
Seqü<strong>el</strong>es greus despr<strong>és</strong> d’un<br />
part molt prematur<br />
En Bernat va néixer <strong>el</strong> 29<br />
d’octubre d<strong>el</strong> 2012 despr<strong>és</strong><br />
d’un part molt prematur, i<br />
pesava solament 690 grams.<br />
Va estar <strong>no</strong>u mesos ingressat<br />
a l’UCI neonatal, en què va tenir<br />
diverses complicacions en<br />
l’apar<strong>el</strong>l respiratori derivades<br />
d<strong>el</strong> naixement prematur. A<br />
tan sols dos mesos li van haver<br />
de fer una tra<strong>que</strong>otomia, un<br />
orifici a la trà<strong>que</strong>a, <strong>que</strong> encara<br />
té obert. Despr<strong>és</strong> de rebre l’alta<br />
va haver d’estar connectat<br />
a un respirador fins als dos<br />
anys. Això va implicar <strong>que</strong> <strong>el</strong>s<br />
seus pares hagues<strong>si</strong>n de tenir<br />
cura d’<strong>el</strong>l <strong>les</strong> vint-i-quatre<br />
hores d<strong>el</strong> dia per cuidar-lo<br />
i protegir-lo d<strong>el</strong>s perills de<br />
tenir uns problemes respiratoris<br />
tan greus. Una atenció
30<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
total <strong>que</strong> encara <strong>és</strong> necessària.<br />
En Bernat té displà<strong>si</strong>a<br />
broncopulmonar i le<strong>si</strong>ons a<br />
la trà<strong>que</strong>a i a m<strong>és</strong> neces<strong>si</strong>ta<br />
una teràpia d’administració<br />
d’oxigen a demanda.<br />
També té autisme i <strong>no</strong> pot<br />
parlar perquè té <strong>les</strong> cordes<br />
vocals afectades a causa d<strong>el</strong>s<br />
problemes respiratoris. “Que<br />
<strong>no</strong> es pugui comunicar ho<br />
complica tot m<strong>és</strong>”, explica<br />
Rodrigo. “Neces<strong>si</strong>ta una<br />
atenció constant: <strong>no</strong> es pot<br />
dialogar amb <strong>el</strong>l i <strong>no</strong> veu <strong>el</strong><br />
risc. De cop i volta pot tenir<br />
un accident perquè ha viscut<br />
tants tractaments <strong>que</strong> té<br />
molta tolerància al dolor: es<br />
fa un cop i <strong>no</strong> plora. També cal<br />
tenir cura <strong>que</strong> <strong>no</strong> li entri res<br />
p<strong>el</strong> forat d<strong>el</strong> coll, perquè respira<br />
per allà. Tenint en compte<br />
això, coses quotidianes com<br />
ara banyar-lo es tornen molt<br />
complicades. Neces<strong>si</strong>ta constantment<br />
<strong>el</strong> suport de tots<br />
dos, i <strong>no</strong> tenim temps per a<br />
res m<strong>és</strong>.”<br />
Rodrigo també explica <strong>que</strong><br />
a<strong>que</strong>stes circumstàncies van<br />
fer <strong>que</strong> <strong>no</strong> pogues<strong>si</strong>n escolaritzar-lo<br />
gairebé fins als<br />
set anys: “Era molt difícil de<br />
trobar escola per tot allò <strong>que</strong><br />
representava. Quan l’havíem<br />
de moure, portàvem a sobre<br />
respirador, saturador, oxigen,<br />
recanvis... Sempre sortim amb<br />
un equip de reanimació a sobre,<br />
i alguna vegada <strong>que</strong> s’ha<br />
posat crític hem hagut de reaccionar.<br />
No som metges, som<br />
pares, però fem de metges i<br />
molts cops <strong>no</strong> fem de pares.”<br />
Confinament prolongat<br />
arran de la covid<br />
Les coses es van complicar<br />
m<strong>és</strong> per a la família <strong>el</strong> 2017,<br />
quan tots dos pares van perdre<br />
la feina pràcticament<br />
alhora. Oriol Rodrigo va ser<br />
acomiadat despr<strong>és</strong> de deu<br />
anys treballant d’administratiu<br />
interí al Servei Català<br />
de Salut: “Estava de baixa per<br />
depres<strong>si</strong>ó i em van acomiadar<br />
amb un concurs intern, sense<br />
desocupació. Vaig anar a judici<br />
i es va determinar <strong>que</strong> era un<br />
acomiadament improcedent,<br />
però igualment <strong>no</strong> em van<br />
readmetre. A<strong>les</strong>hores vaig decidir<br />
de fer-me autò<strong>no</strong>m, però<br />
en la <strong>no</strong>stra <strong>si</strong>tuació tampoc<br />
<strong>no</strong> puc buscar clients i facturar<br />
sense sortir de casa, i la<br />
meva dona <strong>no</strong> té feina.”<br />
La covid-19 ha acabat de fer<br />
insostenible la <strong>si</strong>tuació. El gener<br />
d<strong>el</strong> 2020, despr<strong>és</strong> d’una<br />
intervenció quirúrgica, es va<br />
posar en quarantena en Bernat<br />
per la pandèmia de grip, i<br />
al cap de poc temps <strong>el</strong>s metges<br />
també van recomanar-los<br />
<strong>que</strong> romangu<strong>és</strong> a casa arran<br />
d<strong>el</strong> perill <strong>que</strong> podia comportar<br />
<strong>el</strong> coronavirus. Despr<strong>és</strong><br />
va començar <strong>el</strong> confinament<br />
general, i, per tant, en Bernat<br />
fa dos anys <strong>que</strong> <strong>no</strong> surt de<br />
casa. “Fa uns anys va agafar<br />
un <strong>si</strong>mple refredat i va estar<br />
quatre mesos llargs amb<br />
antibiòtics”, explica <strong>el</strong> seu<br />
pare. “Hem aconseguit <strong>que</strong> es<br />
po<strong>si</strong> la màscara, però <strong>el</strong> forat<br />
de la tra<strong>que</strong>otomia <strong>no</strong> es pot<br />
protegir. Si agaf<strong>és</strong> la malaltia,<br />
l’agafaria de manera molt<br />
virulenta. Això ens complica<br />
<strong>el</strong> fet <strong>que</strong> pugui sortir de casa.<br />
Potser <strong>si</strong> visqu<strong>és</strong><strong>si</strong>m en una<br />
casa amb jardí, seria m<strong>és</strong> fàcil,<br />
però vivim en un edifici de<br />
Barc<strong>el</strong>ona amb una vuitantena<br />
de veïns, treure’l a l’escala<br />
ja <strong>és</strong> un risc e<strong>no</strong>rme.” Durant<br />
<strong>el</strong> primer any de pandèmia, a<br />
Finalment, i despr<strong>és</strong> de denunciar <strong>el</strong><br />
cas a Twitter, en Bernat ha pogut rebre<br />
la primera do<strong>si</strong> d<strong>el</strong> vaccí a casa seva fa<br />
pocs dies<br />
m<strong>és</strong>, en Bernat <strong>no</strong> va poder<br />
continuar l’escolarització,<br />
mentre <strong>que</strong> enguany sí <strong>que</strong> té<br />
una professora <strong>que</strong> ve a casa,<br />
amb totes <strong>les</strong> precaucions.<br />
A<strong>que</strong>st confinament prolongat<br />
ha passat factura emocionalment<br />
a tots tres, i una<br />
dificultat afegida <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>és</strong><br />
difícil saber com està en Bernat<br />
perquè <strong>no</strong> es comunica.<br />
“Acostuma a estar molt absent,<br />
té pautes molt repetitives,<br />
<strong>no</strong> li pots dir què passa...<br />
El <strong>no</strong>tem molt neguitós, molt<br />
mogut, mira molt per la finestra<br />
i a vegades ens demana de<br />
sortir, però li diem <strong>que</strong> <strong>no</strong>. No<br />
li podem explicar <strong>les</strong> raons<br />
perquè <strong>no</strong> <strong>les</strong> entén, i <strong>el</strong> comencem<br />
a veure cremat. No<br />
<strong>el</strong> poden ajudar <strong>el</strong>s p<strong>si</strong>còlegs<br />
perquè <strong>no</strong> hi hauria comunicació<br />
pos<strong>si</strong>ble i <strong>no</strong> se centraria,<br />
<strong>no</strong> atendria, se n’aniria...<br />
Quan tenim vi<strong>si</strong>tes mèdi<strong>que</strong>s<br />
es posa molt violent.”<br />
Dificultats per a vaccinar en<br />
Bernat<br />
Arran d’a<strong>que</strong>sta <strong>si</strong>tuació, la<br />
família pensava <strong>que</strong> <strong>el</strong> seu fill<br />
seria prioritari per a rebre <strong>el</strong><br />
vaccí, <strong>que</strong> pot donar-los certes<br />
garanties de portar una<br />
vida una mica m<strong>és</strong> <strong>no</strong>rmal.<br />
Però <strong>no</strong> ha estat així: “Ens<br />
pensàvem <strong>que</strong> <strong>el</strong>s nens amb<br />
malalties greus tindrien un<br />
circuit ràpid i prioritari, però<br />
vam trucar al CAP i a l’hospital<br />
i ningú <strong>no</strong> en sabia res. No hi<br />
va haver cap ordre específica<br />
de Salut per a fer a<strong>que</strong>st circuit<br />
amb <strong>el</strong>s me<strong>no</strong>rs malalts.” El<br />
pare també denuncia <strong>que</strong>, una<br />
vegada oberta la vaccinació<br />
per als nens, <strong>no</strong> <strong>el</strong>s van donar<br />
alternatives per al seu cas específic,<br />
perquè en Bernat <strong>no</strong> es<br />
podia traslladar. Finalment, i<br />
despr<strong>és</strong> de denunciar <strong>el</strong> cas a<br />
Twitter, en Bernat ha pogut<br />
rebre la primera do<strong>si</strong> d<strong>el</strong> vaccí<br />
a casa seva fa pocs dies.<br />
Els pares tampoc <strong>no</strong> estan<br />
satisfets amb com s’ha gestionat<br />
la qüestió de la vaccinació<br />
a cuidadors com <strong>el</strong>ls. “A<br />
l’abril es va obrir una finestra<br />
de vacunació prioritària p<strong>el</strong>s<br />
col·lectius <strong>que</strong> tenien cura de<br />
gent malalta greu i ens van<br />
vacunar abans <strong>no</strong> tocava”,
31<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
explica Rodrigo. “Però ja han<br />
passat <strong>si</strong>s mesos de la darrera<br />
do<strong>si</strong>, hem demanat p<strong>el</strong> circuit<br />
de cuidadors i ens han dit <strong>que</strong><br />
ara <strong>no</strong> existeix. Hem entrat en<br />
la vacunació per franja d’edat,<br />
però <strong>no</strong> s’ha tingut en compte<br />
<strong>que</strong>, <strong>si</strong> ens vacunen a tots dos<br />
molt seguidament, <strong>no</strong> podrem<br />
tenir cura d<strong>el</strong> nen; cal<br />
<strong>que</strong> ens ho alternem.”<br />
Un cas invi<strong>si</strong>ble<br />
El pare d’en Bernat explica<br />
<strong>que</strong> a<strong>que</strong>st retard en la vaccinació<br />
d<strong>el</strong> seu fill ha estat la<br />
gota <strong>que</strong> ha fet vessar <strong>el</strong> got<br />
respecte de l’atenció <strong>que</strong> la<br />
família ha rebut sempre per<br />
part de <strong>les</strong> administracions.<br />
Vol transmetre un missatge<br />
d’agraïment als qui durant<br />
a<strong>que</strong>st temps han fet tot allò<br />
<strong>que</strong> podia per ajudar-los, però<br />
es mostra crític amb la gestió<br />
de Salut i d<strong>el</strong>s serveis socials.<br />
“Estem molt cremats per<br />
l’abandonament <strong>que</strong> vivim.<br />
Ningú <strong>no</strong> sap què fer amb <strong>no</strong>saltres,<br />
<strong>el</strong> cas se’ls escapa. No<br />
<strong>és</strong> tan sols una qüestió d’ajuts<br />
econòmics, neces<strong>si</strong>tem suport<br />
emocional i p<strong>si</strong>cològic.<br />
Ningú <strong>no</strong> té cura de la <strong>no</strong>stra<br />
salut mental i <strong>no</strong> <strong>és</strong> fàcil<br />
de pair un tancament de dos<br />
anys en què ni tan sols hem<br />
sortit per anar a comprar i<br />
en què solament hem pogut<br />
veure la família en oca<strong>si</strong>ons<br />
comptades. Acabes perdent<br />
la <strong>no</strong>ció d<strong>el</strong> temps i <strong>no</strong> par<strong>les</strong><br />
amb ningú. Ens causa angoixa<br />
baixar al carrer, <strong>no</strong> tan sols<br />
per la malaltia, <strong>si</strong>nó perquè<br />
ens angoixen <strong>les</strong> multituds.”<br />
A m<strong>és</strong> de <strong>les</strong> complicacions<br />
derivades de la covid, la família<br />
tampoc <strong>no</strong> ha tingut<br />
facilitats per a poder contractar<br />
un cuidador preparat<br />
per a cuidar en Bernat. Els<br />
únics cuidadors a què podien<br />
accedir mitjançant la llei de<br />
dependència estaven acostumats<br />
a treballar amb gent<br />
gran. “No hi ha personal preparat<br />
per a nens com <strong>el</strong> <strong>no</strong>stre<br />
fill. Finalment ho vam refusar<br />
perquè acabàvem estant amb<br />
<strong>el</strong> nen m<strong>és</strong> <strong>no</strong>saltres <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
<strong>el</strong> cuidador, i <strong>no</strong> ens alliberava<br />
de la feina. No <strong>és</strong> fàcil de<br />
trobar-ne un d’especialitzat<br />
en tra<strong>que</strong>otomies <strong>que</strong> també<br />
sàpiga portar un nen autista”,<br />
explica Rodrigo.<br />
Els pares lamenten <strong>que</strong> fa<br />
anys <strong>que</strong> topen amb la “fredor”<br />
d’unes administracions<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong>s contesten <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
es pot fer res m<strong>és</strong> per ajudar<br />
en Bernat a dur una vida millor<br />
o per descarregar-los de<br />
feina. “Tot ho hem de lluitar<br />
molt: tot són hores de trucar,<br />
de fer papers, de demanar,<br />
buscar, desplaçar-<strong>no</strong>s... Ens<br />
sentim molt i molt abandonats<br />
i oblidats, <strong>és</strong> com <strong>si</strong> <strong>no</strong><br />
existís<strong>si</strong>m”, conclou. “Hi ha<br />
m<strong>és</strong> pares com <strong>no</strong>saltres, encara<br />
<strong>que</strong> <strong>si</strong>guin pocs, però tots<br />
tenim una lluita i un patiment<br />
emocional <strong>que</strong> ens treu <strong>les</strong><br />
forces. Sortim de la <strong>no</strong>rma i<br />
ens agradaria <strong>que</strong> algú mir<strong>és</strong><br />
què es pot fer en a<strong>que</strong>sts casos<br />
especials, <strong>si</strong> m<strong>és</strong> <strong>no</strong> <strong>que</strong> algú<br />
es preocup<strong>és</strong> de com evolucionen.<br />
És una desgràcia <strong>que</strong><br />
hagi d’acabar exposant públicament<br />
la meva vida i la<br />
d<strong>el</strong> meu fill per qüestions com<br />
una vacuna.”<br />
Els pares lamenten <strong>que</strong> fa anys <strong>que</strong> topen<br />
amb la “fredor” d’unes administracions<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong>s contesten <strong>que</strong> <strong>no</strong> es pot fer res m<strong>és</strong><br />
per ajudar en Bernat a dur una vida millor<br />
o per descarregar-los de feina
32<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
L’estratègia de covid zero de la Xina<br />
afronta l’òmicron setmanes abans<br />
d<strong>el</strong>s Jocs Olímpics d’Hivern<br />
El país registra <strong>el</strong> <strong>no</strong>mbre m<strong>és</strong> gran de casos actius d’ençà d<strong>el</strong> primer brot<br />
de principi d<strong>el</strong> 2020<br />
ALEXANDRE SOLANO<br />
El món assoleix unes xifres<br />
d’encomanats de la covid-19<br />
mai vistes fins ara, amb m<strong>és</strong><br />
de dos milions de casos al dia<br />
i amb una tendència a l’alça<br />
arran de la propagació de la<br />
variant òmicron. Mentre la<br />
resta de governs es re<strong>si</strong>gna a<br />
conviure amb <strong>el</strong> virus, la Xina,<br />
l’estat m<strong>és</strong> poblat d<strong>el</strong> món,<br />
prova de mantenir la política<br />
de covid-zero i actua amb<br />
contundència davant qualsevol<br />
indici.<br />
L’estratègia comprovarà <strong>si</strong><br />
<strong>és</strong> viable durant <strong>les</strong> setmanes<br />
vinents, ara <strong>que</strong> Austràlia,<br />
Nova Z<strong>el</strong>anda i Singapur<br />
ja han renunciat a continuar<br />
provant de <strong>no</strong> tenir cap cas de<br />
covid. L’expan<strong>si</strong>ó de la variant<br />
òmicron arriba po<strong>que</strong>s setmanes<br />
abans de dues dates<br />
clau per al país. El primer de<br />
febrer hi ha l’Any Nou Xinès,<br />
<strong>que</strong> farà <strong>que</strong> durant <strong>el</strong>s dies<br />
abans milions de persones es<br />
moguin; tres dies m<strong>és</strong> tard,
33<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
comencen <strong>el</strong>s Jocs Olímpics<br />
d’Hivern de Pequín, i <strong>les</strong> autoritats<br />
volen evitar de totes<br />
totes un brot local <strong>que</strong> pugui<br />
posar entrebancs a la competició,<br />
deslluir la cita olímpica<br />
i condicionar la imatge <strong>que</strong> es<br />
vol donar al món.<br />
A la Xina tant li fa què pen<strong>si</strong><br />
Occident d<strong>el</strong>s seus Jocs<br />
Olímpics d’Hivern<br />
Fins fa poc temps, l’estratègia<br />
de covid-zero havia funcionat<br />
sense gaires inconvenients,<br />
tot combinant la vaccinació en<br />
massa amb <strong>les</strong> proves constants,<br />
la presa de la temperatura<br />
i <strong>les</strong> aplicacions amb<br />
codi QR, <strong>que</strong> funcionen com<br />
un certificat i permeten de<br />
moure’s de regió o accedir<br />
a espais públics i fer ús d<strong>el</strong><br />
transport públic. Els casos<br />
eren escassos, de forasters,<br />
i se’n contenia la propagació<br />
amb restriccions i, arran de la<br />
hipervigilància <strong>que</strong> hi ha, es<br />
podia limitar la capacitat de<br />
moviment d<strong>el</strong>s <strong>que</strong> hagues<strong>si</strong>n<br />
pogut tenir contacte amb <strong>el</strong><br />
cas detectat, fos per la geolocalització,<br />
<strong>el</strong>s pagaments<br />
efectuats o <strong>el</strong>s espais als quals<br />
s’havia accedit amb <strong>el</strong>s codis.<br />
Tanmateix, ara com ara hi ha<br />
la xifra m<strong>és</strong> alta de casos actius<br />
a la Xina d’ençà d<strong>el</strong> març<br />
d<strong>el</strong> 2020, quan es va controlar<br />
<strong>el</strong> primer brot. Tot i <strong>que</strong><br />
lluny de <strong>les</strong> dades de la resta<br />
d<strong>el</strong> món, hi ha 3.282 casos<br />
actius. En vint-i-dos mesos<br />
<strong>no</strong> s’havia arribat a m<strong>és</strong> de<br />
dos mil. Els casos són molt<br />
baixos en comparació amb la<br />
resta de països, però l’estratègia<br />
tampoc <strong>no</strong> <strong>és</strong> comparable,<br />
perquè una vegada s’ha<br />
descontrolat <strong>el</strong> virus i es vol<br />
mantenir la covid a zero, hi ha<br />
po<strong>que</strong>s pos<strong>si</strong>bilitats m<strong>és</strong> enllà<br />
d’aplicar un confinament dur<br />
a tota la població. I la ciutat de<br />
Xi’an n’<strong>és</strong> ara mateix <strong>el</strong> cas<br />
paradigmàtic.<br />
Tretze milions de ciutadans<br />
<strong>no</strong> poden sortir de casa<br />
El 9 de desembre la ciutat de<br />
Xi’an va registrar un cas de<br />
covid en un hot<strong>el</strong> de quarantena,<br />
però pocs dies despr<strong>és</strong><br />
van aparèixer m<strong>és</strong> infeccions<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> es podien r<strong>el</strong>acionar<br />
amb a<strong>que</strong>st primer cas i rev<strong>el</strong>aven<br />
<strong>que</strong> la transmis<strong>si</strong>ó<br />
era local. Arran d’a<strong>que</strong>sta <strong>si</strong>tuació,<br />
<strong>les</strong> autoritats van decidir<br />
d’aplicar un confinament<br />
molt estricte.<br />
Entre <strong>les</strong> restriccions, la població<br />
<strong>no</strong> pot sortir a comprar<br />
i <strong>les</strong> autoritats proporcionen<br />
aliments de franc a <strong>les</strong> cases.<br />
Tanmateix, hi ha hagut moltes<br />
<strong>que</strong>ixes d’escassetat de<br />
menjar o medicaments, cosa<br />
<strong>que</strong> ha originat l’intercanvi<br />
de <strong>que</strong>viures per objectes<br />
personals entre <strong>el</strong>s veïns. Els<br />
governants han admès <strong>que</strong> hi<br />
ha hagut dificultats, també en<br />
<strong>les</strong> instal·lacions de quarantena<br />
–on s’envien <strong>el</strong>s casos<br />
detectats– i <strong>el</strong> seu entorn, fet<br />
<strong>que</strong> en total implica desenes<br />
de milers de ciutadans.<br />
Ara com ara, s’han registrat<br />
1.600 infeccions a la ciutat en<br />
un mes, amb una baixada de<br />
casos en a<strong>que</strong>sts darrers dies,<br />
cosa <strong>que</strong> ha portat <strong>les</strong> autoritats<br />
a anunciar <strong>que</strong> aixecaran<br />
<strong>el</strong> confinament, tot i <strong>que</strong> han<br />
deixat clar <strong>que</strong> <strong>no</strong> serà fins<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> hi hagi “transmis<strong>si</strong>ó<br />
social zero”.<br />
Els brots <strong>no</strong> s’aturen. Dilluns<br />
al vespre van confinar<br />
la localitat de Yuzhou despr<strong>és</strong><br />
d’haver-hi trobat tres casos<br />
a<strong>si</strong>mptomàtics. La ciutat té<br />
1,1 milions d’habitants i ha<br />
suspès <strong>el</strong> transport públic,<br />
<strong>el</strong>s vehic<strong>les</strong> privats solament<br />
poden circular amb una autorització<br />
i s’han tancat totes<br />
<strong>les</strong> botigues <strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>si</strong>guin de<br />
productes essencials. De la<br />
mateixa manera, la ciutat de<br />
Zhengzhou va ordenar dimecres<br />
de fer proves als dotze<br />
A caus de <strong>les</strong> restriccions, la població<br />
<strong>no</strong> pot sortir a comprar i <strong>les</strong> autoritats<br />
proporcionen aliments de franc a <strong>les</strong><br />
cases. Tanmateix, hi ha hagut moltes<br />
<strong>que</strong>ixes d’escassetat de menjar o<br />
medicaments
34<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
milions d’habitants despr<strong>és</strong><br />
d’haver-hi detectat onze casos<br />
a<strong>que</strong>sts darrers dies.<br />
Les mesures també s’apli<strong>que</strong>n<br />
a Hong Kong. La majoria de<br />
<strong>no</strong> re<strong>si</strong>dents tenen prohibit<br />
d’entrar-hi i qui hi arriba ha<br />
de fer una quarantena de vinti-un<br />
dies, igual <strong>que</strong> en la Xina<br />
continental. Per exemple, <strong>el</strong>s<br />
provinents d<strong>el</strong> Regne Unit, un<br />
país con<strong>si</strong>derat d’alt risc, han<br />
de passar <strong>el</strong>s primers dies en<br />
instal·lacions governamentals<br />
de quarantena. En cas de<br />
ser po<strong>si</strong>tiu, cal romandre almenys<br />
deu dies a l’hospital i<br />
<strong>no</strong> es pot abandonar fins <strong>que</strong><br />
<strong>les</strong> proves <strong>no</strong> surten negatives<br />
dues vegades consecutives,<br />
per m<strong>és</strong> <strong>que</strong> es trigui.<br />
Pot <strong>canviar</strong> d’estratègia?<br />
Les xifres contrasten amb la<br />
resta de països. La Xina, amb<br />
1.402 milions d’habitants,<br />
ha <strong>no</strong>tificat 102.932 casos<br />
i 4.636 morts. En canvi, <strong>el</strong>s<br />
EUA, amb 329 milions, té un<br />
balanç de 58 milions d’infeccions<br />
i 850.000 morts, i<br />
l’Índia, amb 1.326 milions,<br />
ha <strong>no</strong>tificat m<strong>és</strong> de 35 milions<br />
de casos de la covid i 480.000<br />
morts.<br />
Tanmateix, ara cal veure <strong>si</strong><br />
l’estratègia amb l’òmicron,<br />
la variant m<strong>és</strong> contagiosa<br />
detectada, es pot controlar i<br />
mantenir. A m<strong>és</strong>, mentre la<br />
resta d<strong>el</strong> món aprèn a conviure-hi,<br />
a<strong>que</strong>sta política <strong>no</strong><br />
sembla <strong>que</strong> es pugui prolongar<br />
indefinidament. La Xina<br />
es veu obligada a aplicar mesures<br />
dures cada vegada <strong>que</strong><br />
hi ha un cas, amb un cost important<br />
arran de l’aturada de<br />
l’activitat econòmica, <strong>el</strong> manteniment<br />
de <strong>les</strong> instal·lacions<br />
i <strong>el</strong> repartiment d<strong>el</strong>s productes<br />
de primera neces<strong>si</strong>tat. La<br />
<strong>no</strong>rmativa de confinament<br />
i quarantenes també afecta<br />
<strong>les</strong> cadenes de subministrament<br />
a escala mundial, amb<br />
mariners <strong>que</strong> han de passar<br />
setmanes aïllats. Entre m<strong>és</strong><br />
afectats, hi ha m<strong>és</strong> de <strong>si</strong>s mil<br />
camions vietnamites atrapats<br />
a la frontera amb la Xina d’ençà<br />
de fa setmanes. No sembla<br />
<strong>que</strong> la <strong>si</strong>tuació s’hagi de<br />
reconduir, <strong>si</strong>nó <strong>que</strong> hi haurà<br />
m<strong>és</strong> brots. De fet, Austràlia,<br />
Nova Z<strong>el</strong>anda i Singapur, amb<br />
l’augment de la vaccinació, la<br />
pres<strong>si</strong>ó i <strong>les</strong> <strong>no</strong>ves variants,<br />
han deixat enrere a<strong>que</strong>sta política<br />
de covid-zero.<br />
Tanmateix, hi ha motius <strong>que</strong><br />
fan pensar <strong>que</strong> la Xina <strong>no</strong><br />
l’abandonarà, ara per ara. Un<br />
primer punt <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>el</strong>s mitjans<br />
de comunicació xinesos han<br />
destacat amb força la gestió de<br />
<strong>les</strong> autoritats d<strong>el</strong> país, presentant-la<br />
com un mod<strong>el</strong> d’èxit, i<br />
mostrant la resta d’estats com<br />
a erràtics i mal dirigits.<br />
En segon lloc, hi ha molta<br />
den<strong>si</strong>tat de població i una<br />
immunitat m<strong>és</strong> baixa arran de<br />
la poca quantitat de casos i de<br />
vaccins menys efectius. Això,<br />
combinat amb un <strong>si</strong>stema sanitari<br />
feble en moltes regions,<br />
podria fer <strong>que</strong> una flexibilització<br />
de <strong>les</strong> mesures port<strong>és</strong><br />
a una cri<strong>si</strong> en l’as<strong>si</strong>stència<br />
sanitària, amb <strong>les</strong> críti<strong>que</strong>s<br />
pertinents, com ja va passar<br />
a Wuhan arran de la mort de<br />
sanitaris i la falta d’infrastructures.<br />
De fet, un informe<br />
xinès d’abans de l’òmicron<br />
ja calculava <strong>que</strong>, amb unes<br />
mesures semblants a <strong>les</strong> d<strong>el</strong>s<br />
EUA, la Xina tindria 637.155<br />
casos cada dia.<br />
Ara s’haurà de trobar l’equilibri entre la<br />
variant òmicron, <strong>que</strong> s’ha descontrolat<br />
arreu d<strong>el</strong> món, i un <strong>si</strong>stema <strong>que</strong> <strong>no</strong> es pot<br />
permetre ni un xic de descontrol<br />
Per tant, tot fa pensar <strong>que</strong> la<br />
tran<strong>si</strong>ció <strong>no</strong> <strong>és</strong> a prop i menys<br />
encara a <strong>les</strong> portes d<strong>el</strong>s Jocs<br />
Olímpics d’Hivern, ja sota la<br />
lupa de <strong>les</strong> nacions d<strong>el</strong> món.<br />
Ara s’haurà de trobar l’equilibri<br />
entre la variant òmicron,<br />
<strong>que</strong> s’ha descontrolat arreu<br />
d<strong>el</strong> món, i un <strong>si</strong>stema <strong>que</strong> <strong>no</strong><br />
es pot permetre ni un xic de<br />
descontrol.
35<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Com un eslògan d’Unamu<strong>no</strong><br />
ha acabat marcant l’any Joan Fuster<br />
“País, paisatge i paisanatge” <strong>és</strong> <strong>el</strong> títol d’un article de Migu<strong>el</strong> de Unamu<strong>no</strong>,<br />
un autor contra qui Joan Fuster va escriure uns quants assaigs<br />
El disseny de Dani Nebot
36<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />
Amb <strong>el</strong> començament de<br />
l’any, <strong>el</strong> <strong>no</strong>m de Joan Fuster<br />
es reprodueix ací i allà. Artic<strong>les</strong><br />
periodístics, compilacions,<br />
fotografies, anecdotaris,<br />
lectures, r<strong>el</strong>ectures i piulades.<br />
Moltes piulades <strong>que</strong> omplen<br />
<strong>les</strong> xarxes amb <strong>el</strong>s aforismes<br />
de Fuster, <strong>les</strong> píndo<strong>les</strong> de pensament<br />
<strong>que</strong>, prou sovint, són<br />
càrregues de profunditat condensades<br />
en frases tan curtes<br />
com punyents. La influència<br />
i la universalitat de l’obra<br />
d<strong>el</strong> pensador de Sueca <strong>és</strong> molt<br />
potent i <strong>és</strong> objecte d’estudis,<br />
debats i discus<strong>si</strong>ons.<br />
La Generalitat, responsable<br />
d<strong>el</strong>s actes de l’Any Joan<br />
Fuster, ha creat una imatge<br />
gràfica i un lema <strong>que</strong> estamparà<br />
durant tot <strong>el</strong> 2022 en<br />
papers, documents i comunicacions<br />
oficials. Es tracta de<br />
donar vi<strong>si</strong>bilitat a l’efemèride.<br />
A<strong>que</strong>sta imatge consta d’un<br />
dibuix de Dani Nebot <strong>que</strong>,<br />
amb una traçada molt neta,<br />
amb línies unides, <strong>si</strong>ntetitza<br />
i estilitza la imatge icònica<br />
d’algunes fotografies de Fuster.<br />
El modernitza i <strong>el</strong> llança<br />
al segle XXI. “És molt fid<strong>el</strong> al<br />
record <strong>que</strong> tinc de Fuster, a la<br />
vegada transmet serenitat i<br />
poca empatia”, explica Nebot.<br />
Davall d<strong>el</strong> traç, la frase “Cent<br />
de Fuster”, i un lema: “País,<br />
paisatge, paisanatge”.<br />
A<strong>que</strong>st <strong>si</strong>ntagma, fet de tres<br />
parau<strong>les</strong> <strong>que</strong> van derivant
37<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
l’una de l’altra, <strong>no</strong> <strong>és</strong> in<strong>no</strong>cent,<br />
ni tampoc in<strong>no</strong>cu. Com<br />
<strong>no</strong> ho <strong>és</strong> res d<strong>el</strong> <strong>que</strong> té a veure<br />
amb allò <strong>que</strong> deia o escrivia<br />
Joan Fuster. Perquè tot cremava,<br />
res <strong>no</strong> era balder i cada<br />
cosa era dita o escrita per a ser<br />
en un lloc determinat.<br />
“El lema macabre <strong>és</strong> <strong>el</strong> títol d’un d<strong>el</strong>s artic<strong>les</strong> m<strong>és</strong><br />
famosos d’Unamu<strong>no</strong>, d’un febrós entu<strong>si</strong>asme per<br />
Espanya <strong>que</strong> cal r<strong>el</strong>legir, sens dubte”<br />
Amadeu Viana, professor de<br />
filologia catalana, ja jubilat,<br />
de la Univer<strong>si</strong>tat de Lleida, va<br />
cridar l’atenció en un piulet<br />
sobre la i<strong>no</strong>portunitat de la<br />
frase: “El lema macabre <strong>és</strong> <strong>el</strong><br />
títol d’un d<strong>el</strong>s artic<strong>les</strong> m<strong>és</strong> famosos<br />
d’Unamu<strong>no</strong>, d’un febrós<br />
entu<strong>si</strong>asme per Espanya<br />
<strong>que</strong> cal r<strong>el</strong>legir, sens dubte.”<br />
L’article, publicat per Migu<strong>el</strong><br />
de Unamu<strong>no</strong> al diari Ahora de<br />
Madrid l’any 1933, <strong>és</strong> un cant<br />
i una defensa abrandada de<br />
la b<strong>el</strong><strong>les</strong>a i de la unitat d’Espanya.<br />
Una metàfora d’una<br />
Espanya <strong>que</strong> <strong>és</strong> una mà <strong>que</strong><br />
n’abraça tots <strong>el</strong>s pobladors i<br />
<strong>el</strong>s regala <strong>el</strong>s rius, <strong>les</strong> muntanyes<br />
i tota mena d’accidents<br />
geogràfics <strong>que</strong> l’autor voldria<br />
veure cinematogràficament<br />
des de l’aire.<br />
Viana diu, en conversa amb<br />
VilaWeb, <strong>que</strong> l’article <strong>és</strong> impres<strong>si</strong>onant<br />
i <strong>que</strong> fa una befa<br />
especial de la gent <strong>que</strong> parla<br />
allò <strong>que</strong> Unamu<strong>no</strong> a<strong>no</strong>mena<br />
“llengües regionals”, amb<br />
una especial referència al<br />
basc.<br />
Entre moltes m<strong>és</strong> frases<br />
inflamades, s’hi pot llegir:<br />
“S’ha de veure l’antropologia,<br />
l’et<strong>no</strong>grafia, la filologia amb<br />
què s’empapussen a<strong>que</strong>stes<br />
frívo<strong>les</strong> joventuts d<strong>el</strong>s nacionalismes<br />
regionals! Com <strong>les</strong><br />
posen amb <strong>el</strong>s esports folclòrics,<br />
<strong>el</strong>s balls dialectals i <strong>les</strong>
38<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
litúrgies orfeòni<strong>que</strong>s! Quin<br />
paisanatge <strong>que</strong> hi fan, al paisatge!”<br />
Com ha anat a parar <strong>el</strong> títol<br />
unamunià al frontispici de<br />
l’any Fuster?<br />
A banda de fer <strong>el</strong> piulet, Amadeu<br />
Viana va canalitzar la seua<br />
indignació per tot plegat escrivint<br />
al comissari de l’Any<br />
Joan Fuster, Francesc Pérez<br />
Moragon, i a la Càtedra Joan<br />
Fuster de la Univer<strong>si</strong>tat de València.<br />
“Els vaig dir <strong>que</strong> la persona<br />
<strong>que</strong> havia triat a<strong>que</strong>sta<br />
frase <strong>no</strong> sabia què feia, perquè<br />
invocar un article en què Unamu<strong>no</strong><br />
fa una defensa d’Espanya<br />
per a c<strong>el</strong>ebrar <strong>el</strong> centenari<br />
de Fuster <strong>és</strong> d’un mal gust<br />
extraordinari. Això ho ha fet<br />
algú <strong>que</strong> <strong>no</strong> sap de què va, <strong>que</strong><br />
<strong>no</strong> li sona.”<br />
Segons Viana, a la Càtedra<br />
Fuster li van respondre <strong>que</strong> la<br />
tria l’havia feta la Generalitat.<br />
Ferran Carbó, <strong>que</strong> n’<strong>és</strong> <strong>el</strong> director,<br />
ho ha dit a VilaWeb. No<br />
ha volgut comentar res sobre<br />
la tria d’a<strong>que</strong>sta frase: “No hi<br />
tinc res a dir. La Generalitat<br />
<strong>és</strong> la responsable de <strong>les</strong> seues<br />
deci<strong>si</strong>ons i encarrega <strong>el</strong> lema<br />
i <strong>el</strong> logotip <strong>que</strong> con<strong>si</strong>dera<br />
adients.” I ha afegit <strong>que</strong> hi<br />
ha gent a qui li pot agradar o<br />
<strong>no</strong>. “A mi, a títol personal, <strong>no</strong><br />
m’atrau com a lema.”<br />
“A algú li han clavat un gol, i<br />
sospite <strong>que</strong> <strong>és</strong> a l’Institut de<br />
Filologia Valenciana, a Pérez<br />
Moragón i als fusterians, i <strong>el</strong><br />
gol l’ha colat algun ig<strong>no</strong>rant<br />
a qui li sona això de país, paisatge<br />
i paisanatge”, diu Viana,<br />
<strong>que</strong> aclareix <strong>que</strong> en català, <strong>el</strong><br />
mot paisanatge <strong>no</strong> s’empra<br />
gaire, però <strong>que</strong> en cast<strong>el</strong>là té<br />
un <strong>si</strong>gnificat de cosa local. “De<br />
lo nuestro, Unamu<strong>no</strong> era molt<br />
de lo nuestro, d’Espanya i d<strong>el</strong>s<br />
paisans d’Espanya. Posar això<br />
en <strong>el</strong> centenari de Fuster<br />
<strong>és</strong> una de <strong>les</strong> coses m<strong>és</strong> xocants”,<br />
afegeix.<br />
A desgrat d<strong>el</strong>s intents perquè<br />
Francesc Pérez Moragón,<br />
historiador de la literatura i<br />
reputat expert en l’obra de<br />
Joan Fuster, confirmàs l’origen<br />
de la tria, <strong>no</strong> ha volgut<br />
parlar-ne amb VilaWeb.<br />
Sí <strong>que</strong> n’ha parlat Dani Nebot,<br />
qui va rebre l’encàrrec<br />
de la Generalitat amb molt<br />
d’entu<strong>si</strong>asme. Nebot, Premi<br />
Nacional espanyol de disseny,<br />
<strong>és</strong> un d<strong>el</strong>s grans <strong>no</strong>ms d<strong>el</strong><br />
disseny d<strong>el</strong> país, i precursor<br />
d<strong>el</strong> disseny industrial com a<br />
disciplina. Entre <strong>el</strong>s darrers<br />
treballs <strong>que</strong> ha fet hi ha tota<br />
la imatge gràfica d<strong>el</strong>s punts<br />
de vaccinació en massa. “No<br />
vaig conèixer Fuster, <strong>no</strong> hi<br />
vaig tenir cap r<strong>el</strong>ació, però sí<br />
<strong>que</strong> era amic de Vicent Ventura,<br />
i en rebre l’encàrrec vaig<br />
pensar en <strong>el</strong>l, vaig pensar <strong>que</strong><br />
a Ventura <strong>no</strong> li hauria agradat<br />
això de centenari i va sorgir<br />
l’expres<strong>si</strong>ó ‘Cent de Fuster’.<br />
I em va venir al cap <strong>el</strong> lema<br />
‘País, paisatge, paisanatge’,<br />
com una frase de guerra de<br />
Joan Fuster”. Nebot explica<br />
<strong>que</strong> va presentar la proposta al<br />
comissari Pérez Moragón i als<br />
responsab<strong>les</strong> de Pre<strong>si</strong>dència<br />
de la Generalitat, <strong>que</strong> <strong>el</strong> van<br />
trobar molt adequat.<br />
Fuster usa la frase sense<br />
citar-ne l’autor<br />
Salvador Ort<strong>el</strong>ls, de l’Espai<br />
Joan Fuster, també està<br />
convençut <strong>que</strong> la Generalitat<br />
va donar <strong>el</strong> lema per bo, tot i<br />
<strong>que</strong> tampoc <strong>no</strong> vol comentar<br />
Nebot explica <strong>que</strong> va presentar la<br />
proposta al comissari Pérez Moragón<br />
i als responsab<strong>les</strong> de Pre<strong>si</strong>dència de<br />
la Generalitat, <strong>que</strong> <strong>el</strong> van trobar molt<br />
adequat
39<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
REPORTATGE<br />
ni <strong>el</strong> motiu ni l’oportunitat<br />
de l’<strong>el</strong>ecció d’a<strong>que</strong>sta frase.<br />
Amb tot, sí <strong>que</strong> n’assenyala<br />
com a pos<strong>si</strong>ble origen un article<br />
de Joan Fuster publicat<br />
<strong>el</strong> maig d<strong>el</strong> 1982 a la revista<br />
Què i Dónde, on l’autor critica<br />
durament l’estatut d’auto<strong>no</strong>mia<br />
<strong>que</strong> <strong>les</strong> corts espanyo<strong>les</strong><br />
eren a punt d’aprovar. Es fixa,<br />
sobretot, en l’<strong>el</strong>ecció d<strong>el</strong><br />
<strong>no</strong>m “Comunitat Valenciana”<br />
per a de<strong>si</strong>gnar <strong>el</strong> territori<br />
en compte de País Valencià.<br />
Diu Fuster: “Tot això <strong>és</strong> pura<br />
imbecil·litat taxonòmica.<br />
Continuarem dient ‘País Valencià’,<br />
perquè <strong>és</strong> una de<strong>no</strong>minació<br />
clara, <strong>real</strong> i efectiva:<br />
de<strong>si</strong>gna, i lamente la cita, ‘país’,<br />
‘paisatge’i ‘paisanatge’. O<br />
<strong>si</strong>ga: història, terra i gent.”<br />
Fuster lamenta la cita. No diu<br />
de qui <strong>és</strong>. No calia, perquè<br />
l’any 1975 havia publicat a<br />
Península un volum d’assaig<br />
titulat Contra Unamu<strong>no</strong> y los<br />
demás, <strong>que</strong> anys m<strong>és</strong> tard<br />
Bromera va editar en català,<br />
traduït per Ferran Garcia<br />
Oliver. És un conjunt de textos<br />
on Fuster va desmuntant,<br />
amb una certa ironia frívola<br />
i calculada, Unamu<strong>no</strong>. Peça<br />
per peça. “Gosaria a dir <strong>que</strong><br />
don Migu<strong>el</strong> de Unamu<strong>no</strong> vindria<br />
a ser com una Conchita<br />
Bautista de la cultura. I <strong>que</strong><br />
conste <strong>que</strong> <strong>no</strong> es tracta d’un<br />
‘judici’, <strong>si</strong>nó d’un intent de<br />
‘descripció’”, diu.<br />
Fuster desmunta Unamu<strong>no</strong> a<br />
partir de la reflexió profunda<br />
d’un int<strong>el</strong>·lectual català. Critica<br />
durament l’espanyolisme<br />
d<strong>el</strong> 1898, aqu<strong>el</strong>l <strong>que</strong> es planyia<br />
de l’Espanya invertebrada, de<br />
l’Espanya <strong>que</strong> patia…, aqu<strong>el</strong>l<br />
<strong>que</strong> parlava de refer Espanya<br />
amb una mena de regeneracionisme.<br />
Fuster ho desmunta<br />
Fuster desmunta Unamu<strong>no</strong> a partir de la reflexió profunda d’un<br />
int<strong>el</strong>·lectual català. Critica durament l’espanyolisme d<strong>el</strong> 1898,<br />
aqu<strong>el</strong>l <strong>que</strong> es planyia de l’Espanya invertebrada, de l’Espanya<br />
<strong>que</strong> patia…, aqu<strong>el</strong>l <strong>que</strong> parlava de refer Espanya amb una mena de<br />
regeneracionisme<br />
tot dient-los <strong>que</strong> <strong>el</strong>s catalans<br />
feia tres-cents anys <strong>que</strong> estaven<br />
de dol i sotmesos. I posava<br />
<strong>el</strong> <strong>no</strong>m de Migu<strong>el</strong> de Unamu<strong>no</strong><br />
al costat de <strong>les</strong> folclòri<strong>que</strong>s <strong>que</strong><br />
aqu<strong>el</strong>ls anys escampaven <strong>el</strong><br />
<strong>no</strong>m de l’Espanya m<strong>és</strong> espanyola,<br />
i m<strong>és</strong> cañí i amb la Ñ m<strong>és</strong><br />
gran pos<strong>si</strong>ble, arreu d<strong>el</strong> món.<br />
És per això <strong>que</strong> Amadeu Viana<br />
acara tots dos personatges<br />
i con<strong>si</strong>dera feridor <strong>que</strong> ara<br />
s’utilitze la frase d’un personatge<br />
a qui Fuster li costa<br />
d’a<strong>no</strong>menar, com a frontispici<br />
de la c<strong>el</strong>ebració d<strong>el</strong> centenari<br />
d<strong>el</strong> seu naixement.<br />
Pensa <strong>que</strong>, en compte de<br />
projectar-lo, això <strong>no</strong> fa <strong>si</strong>nó<br />
empetitir-lo, despullar-lo de<br />
la universalitat <strong>que</strong> té. “Com<br />
<strong>que</strong> era de Sueca, deixem <strong>que</strong><br />
<strong>si</strong>ga un autor local. Crec <strong>que</strong><br />
això <strong>és</strong> un emblanquiment de<br />
Fuster. Segur <strong>que</strong> <strong>si</strong> vei<strong>és</strong> això<br />
s’aixecaria de la tomba i diria<br />
‘xe, mamarratxos, això què<br />
<strong>és</strong>?’I jo crec <strong>que</strong> <strong>és</strong> una manera<br />
d’emblanquir-lo perquè<br />
<strong>si</strong> com a lema hagueren<br />
triat ‘Dir-<strong>no</strong>s valencians <strong>és</strong><br />
la <strong>no</strong>stra manera de dir-<strong>no</strong>s<br />
catalans’, s’hauria alçat fins<br />
<strong>el</strong> moro Mussa”, afirma.<br />
Joan Fuster. L’home <strong>que</strong> feia<br />
piulades abans <strong>que</strong> existís<br />
Twitter<br />
Comitè organitzador<br />
L’organització de l’Any Joan<br />
Fuster <strong>és</strong> a càrrec d’una comis<strong>si</strong>ó<br />
adscrita a Pre<strong>si</strong>dència<br />
de la Generalitat i en fan<br />
part, entre m<strong>és</strong>, <strong>el</strong> cons<strong>el</strong>ler<br />
de Cultura, <strong>el</strong> pre<strong>si</strong>dent d<strong>el</strong><br />
Cons<strong>el</strong>l Valencià de Cultura,<br />
<strong>el</strong> pre<strong>si</strong>dent de l’Acadèmia<br />
Valenciana de la Llengua, la<br />
directora general de Cultura i<br />
Patrimoni i <strong>el</strong> responsable de<br />
la Càtedra Joan Fuster de la<br />
Univer<strong>si</strong>tat de València. Hi ha<br />
també un comitè d’ho<strong>no</strong>r integrat<br />
per <strong>les</strong> Corts, <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l<br />
Valencià de Cultura, l’Acadèmia<br />
Valenciana de la Llengua,<br />
l’Institut d’Estudis Catalans,<br />
la Univer<strong>si</strong>tat de València, la<br />
Xarxa Vives d’Univer<strong>si</strong>tats,<br />
l’Ajuntament de Sueca, la Institució<br />
Alfons <strong>el</strong> Magnànim,<br />
l’Institut Ramon Llull, <strong>el</strong> ministeri<br />
de Cultura espanyol i<br />
<strong>el</strong>s hereus de Joan Fuster.
40<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Papi Rob<strong>les</strong>, un tap d’urgència<br />
per a la via d’aigua de Compromís<br />
El grup parlamentari <strong>no</strong> surt d<strong>el</strong> guió i ratifica l’<strong>el</strong>ecció de Rob<strong>les</strong><br />
ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />
Quinze minuts i prou. Quinze<br />
minuts van bastar ahir a migdia<br />
per a escenificar <strong>el</strong> tancament<br />
de fi<strong>les</strong> dins la coalició<br />
Compromís i foragitar <strong>el</strong>s<br />
fantasmes d’una incòmoda<br />
divi<strong>si</strong>ó interna. La reunió d<strong>el</strong><br />
grup parlamentari <strong>no</strong> va durar<br />
m<strong>és</strong> d’un quart i <strong>no</strong> va caldre<br />
fer cap votació per a ratificar<br />
Papi Rob<strong>les</strong> com a <strong>no</strong>va<br />
síndica d<strong>el</strong> grup. A<strong>que</strong>sta era<br />
la fotografia <strong>que</strong> cercava la<br />
direcció de M<strong>és</strong> Compromís,<br />
antic Bloc, despr<strong>és</strong> d<strong>el</strong> sotrac<br />
<strong>que</strong> va <strong>si</strong>gnificar l’eixida de<br />
Fran Ferri ara fa un mes.<br />
I despr<strong>és</strong> de la fotografia es<br />
van publicar ben coreografiades<br />
<strong>les</strong> piulades consecutives<br />
de tots <strong>el</strong>s actors implicats,<br />
tret d’Aitana Mas. S’intentava<br />
projectar així <strong>que</strong> <strong>si</strong> en algun<br />
moment s’havia percebut<br />
un conat de via d’aigua dins<br />
<strong>el</strong> partit o dins la coalició, ja<br />
s’havia taponat. La metàfora<br />
marinera l’ha feta en un piulet<br />
<strong>el</strong> cons<strong>el</strong>ler de Cultura, Vicent<br />
Marzà.<br />
La reunió fou a l’edifici d<strong>el</strong>s<br />
grups parlamentaris, annex<br />
a <strong>les</strong> Corts. La covid també hi<br />
va tenir un cert protagonisme.
41<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Per a l’<strong>el</strong>ecció de la <strong>no</strong>va síndica, <strong>que</strong> s’ha fet per unanimitat<br />
però <strong>no</strong> per consens, <strong>no</strong> van caldre ni debat ni votació, perquè<br />
<strong>no</strong> hi va haver candidats alternatius<br />
Fran Ferri, Enric Morera, Vicent<br />
Marzà i Nathalie Torres<br />
hi van participar de manera<br />
t<strong>el</strong>emàtica. Ja <strong>si</strong>ga perquè són<br />
po<strong>si</strong>tius, perquè són contactes<br />
estrets, o perquè som a l’hospital,<br />
en <strong>el</strong> cas de Torres.<br />
Una sola candidata<br />
Per a l’<strong>el</strong>ecció de la <strong>no</strong>va síndica,<br />
<strong>que</strong> s’ha fet per unanimitat<br />
però <strong>no</strong> per consens,<br />
<strong>no</strong> van caldre ni debat ni votació,<br />
perquè <strong>no</strong> hi va haver<br />
candidats alternatius. Era una<br />
pos<strong>si</strong>bilitat <strong>que</strong> planava fins<br />
minuts abans de començar<br />
<strong>el</strong> conclave, però <strong>no</strong> es va fer<br />
efectiva. Els dos <strong>no</strong>ms <strong>que</strong> han<br />
sonat amb força a<strong>que</strong>stes darreres<br />
setmanes finalment es<br />
van adherir al <strong>que</strong> va decidir<br />
la permanent de M<strong>és</strong> Compromís,<br />
<strong>el</strong> nucli dur d’Àgueda<br />
Micó, i <strong>que</strong> es va traslladar al<br />
grup parlamentari.<br />
Aitana Mas, d’Iniciativa, <strong>que</strong><br />
en saber <strong>que</strong> Ferri plegava va<br />
mostrar interès a ser la <strong>no</strong>va<br />
síndica, ahir <strong>no</strong> va presentar<br />
candidatura. Tampoc Mónica<br />
Àlvaro, membre d<strong>el</strong> corrent<br />
sobiranista Bloc i País de M<strong>és</strong><br />
Compromís i, fins ara, com<br />
Mas, coportaveu a <strong>les</strong> Corts.<br />
Totes dues continuaran en<br />
a<strong>que</strong>sta tasca en companyia<br />
de Juan Ponce, d<strong>el</strong>s Verds.<br />
Via d’aigua o marejol<br />
L’eixida de Fran Ferri, en vespres<br />
de Nadal, va fer <strong>el</strong> mateix<br />
efecte <strong>que</strong> quan s’obri una<br />
ampolla de xampany. Tota la<br />
pres<strong>si</strong>ó <strong>que</strong> <strong>el</strong> tap era capaç de<br />
contenir va eixir en forma de<br />
rumors, anh<strong>el</strong>s i de<strong>si</strong>gs. Tota<br />
la crítica soterrada <strong>que</strong> algun<br />
sector de M<strong>és</strong> Compromís<br />
gestava i marmolava per davall<br />
de bigoti, es van fer vi<strong>si</strong>b<strong>les</strong>.<br />
Mònica Àlvaro va manifestar<br />
des d<strong>el</strong> primer moment<br />
la predispo<strong>si</strong>ció a assumir la<br />
<strong>si</strong>ndicatura. Per què, <strong>no</strong>?, deia.<br />
“Per què <strong>no</strong>, jo sóc ací”, in<strong>si</strong>stia<br />
encara un par<strong>el</strong>l de dies abans<br />
de l’<strong>el</strong>ecció de Rob<strong>les</strong> per l’executiva<br />
d<strong>el</strong> seu partit. Bloc i País<br />
<strong>és</strong> un corrent molt crític amb <strong>el</strong><br />
lideratge d’Àgueda Micó. Recorden<br />
<strong>que</strong> en <strong>el</strong> congr<strong>és</strong> d<strong>el</strong><br />
mes de juny l’actual dirigent<br />
va tenir molta contestació i li<br />
retrauen la falta de democràcia<br />
interna. Amb tot, <strong>no</strong> han fet <strong>el</strong><br />
pas de fer valer la candidatura<br />
d’Àlvaro.<br />
Contràriament als taps de suro,<br />
a<strong>que</strong>sta ampolla de xampany<br />
s’ha pogut tornar a tapar.<br />
Aitana Mas, d’Iniciativa,<br />
tampoc <strong>no</strong> ha volgut aigualir<br />
la festa interna ni projectar<br />
una imatge de divi<strong>si</strong>ó, i ha<br />
aplanat <strong>el</strong> camí de Rob<strong>les</strong>.<br />
Els reptes d<strong>el</strong> final de la<br />
legislatura<br />
En acabar la reunió, Rob<strong>les</strong><br />
va explicar <strong>que</strong> <strong>el</strong> debat havia<br />
estat franc i clar, i va voler<br />
enviar un missatge de tranquil·litat<br />
als socis d<strong>el</strong> Botànic,<br />
tot dient <strong>que</strong> canvia la cara d<strong>el</strong><br />
síndic, però <strong>no</strong> la po<strong>si</strong>ció d<strong>el</strong><br />
grup dins <strong>el</strong> govern.<br />
A<strong>que</strong>stes parau<strong>les</strong> són importants.<br />
Rob<strong>les</strong> assumeix la tasca<br />
d’encapçalar <strong>el</strong> grup parlamentari<br />
de Compromís en la recta<br />
final de la legislatura. Algunes<br />
veus críti<strong>que</strong>s dins la coalició<br />
han posat damunt la taula la<br />
seua poca experiència parlamentària.<br />
A<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> la seua<br />
primera legislatura a <strong>les</strong> Corts.<br />
També es pregunten <strong>si</strong> serà<br />
capaç de temperar <strong>el</strong>s ànims<br />
d’uns i altres quan puge la ten<strong>si</strong>ó<br />
tant internament –dins <strong>el</strong><br />
govern– com a <strong>les</strong> Corts, quan<br />
calga pactar o negociar amb<br />
uns altres grups. Precisament<br />
a<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> una de <strong>les</strong> qualitats<br />
<strong>que</strong> m<strong>és</strong> es va ressaltar de Fran<br />
Ferri quan va anunciar <strong>que</strong> deixava<br />
la <strong>si</strong>ndicatura despr<strong>és</strong> de<br />
m<strong>és</strong> de <strong>si</strong>s anys al capdavant d<strong>el</strong><br />
grup parlamentari.<br />
I ací <strong>és</strong> on es troba a faltar<br />
l’experiència de Vicent Marzà,<br />
<strong>que</strong> aspirava a <strong>canviar</strong><br />
la cons<strong>el</strong>leria d’Educació,
42<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Tots a<strong>que</strong>sts anys Fran Ferri ha estat capaç de marcar a<strong>que</strong>st<br />
perfil propi sense ero<strong>si</strong>onar gaire <strong>el</strong>s fonaments d’un pacte<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong>l va ajudar a teixir<br />
Cultura i Esports per la trona<br />
de <strong>les</strong> Corts i <strong>el</strong> lideratge d<strong>el</strong><br />
partit. Lideratge parlamentari,<br />
de moment. Lideratge com<br />
a passa prèvia a la pos<strong>si</strong>bilitat<br />
d’encapçalar <strong>el</strong> cart<strong>el</strong>l <strong>el</strong>ectoral<br />
de la coalició.<br />
D’ençà <strong>que</strong> <strong>és</strong> cons<strong>el</strong>ler, Marzà<br />
ha demostrat a la trona de<br />
<strong>les</strong> Corts una capacitat dialèctica<br />
capaç de mantenir i guanyar<br />
torcebraços durís<strong>si</strong>ms<br />
amb una opo<strong>si</strong>ció <strong>que</strong>, d’ençà<br />
d<strong>el</strong> primer dia, l’ha tingut en<br />
<strong>el</strong> punt de mira en qüestions<br />
r<strong>el</strong>acionades, sobretot, amb<br />
l’ensenyament i la <strong>no</strong>rmalització<br />
d<strong>el</strong> català. Assumir la<br />
<strong>si</strong>ndicatura era l’oportunitat<br />
de demostrar <strong>que</strong> controlava<br />
tots <strong>el</strong>s aspectes d’un govern<br />
d<strong>el</strong> qual <strong>és</strong> una peça clau i <strong>que</strong><br />
es podia batre en du<strong>el</strong> dialèctic<br />
amb l’opo<strong>si</strong>ció.<br />
Fer front als intents d’ero<strong>si</strong>ó<br />
No debades, la <strong>no</strong>va síndica<br />
se <strong>les</strong> haurà amb una opo<strong>si</strong>ció<br />
entestada a ero<strong>si</strong>onar, <strong>si</strong>ga<br />
com <strong>si</strong>ga, <strong>el</strong> govern d<strong>el</strong> Botànic.<br />
La publicació de sondatges<br />
a<strong>que</strong>st cap de setmana, amb<br />
titulars esbiaixats <strong>que</strong> deien<br />
<strong>que</strong> la dreta tenia la majoria a<br />
tocar, ha esperonat <strong>el</strong> <strong>no</strong>u PP<br />
de Carlos Mazón a apujar <strong>el</strong> to i<br />
<strong>el</strong>s decib<strong>el</strong>s. A posar sal grossa<br />
a tots <strong>el</strong>s arguments.<br />
Això <strong>no</strong> <strong>és</strong> <strong>no</strong>u. Ja ho va intentar<br />
al principi esbombant<br />
<strong>el</strong>s presumptes negocis tèrbols<br />
d<strong>el</strong> germà d<strong>el</strong> pre<strong>si</strong>dent<br />
Puig. Ara, com un gos de<br />
presa, mossega <strong>el</strong>s garrons<br />
de la vice-pre<strong>si</strong>denta Oltra<br />
masegant i retorçant unes<br />
dades i unes xifres sobre<br />
abusos sexuals en me<strong>no</strong>rs<br />
tut<strong>el</strong>ats. Vox i Ciutadans en<br />
són <strong>el</strong>s corifeus necessaris.<br />
El Botànic fa pinya per a defensar<br />
la gestió de Mónica<br />
Oltra i destapar <strong>el</strong> joc brut<br />
de la dreta.<br />
Clima pre-<strong>el</strong>ectoral<br />
Però de portes endins <strong>el</strong> Botànic<br />
també ha de mantenir<br />
equilibris. La darrera batussa<br />
important va ser durant la<br />
negociació d<strong>el</strong> pressupost.<br />
Ara <strong>les</strong> aigües circulen aparentment<br />
calmes, però Compromís<br />
i Unides Podem estan<br />
molt pendents d<strong>el</strong>s moviments<br />
polítics de Ximo Puig.<br />
Teòricament, <strong>les</strong> <strong>el</strong>eccions<br />
haurien de ser l’any 2023, i <strong>no</strong><br />
volen <strong>que</strong> un potencial avançament<br />
<strong>el</strong>ectoral <strong>el</strong>s agafe a<br />
contrapeu com va ocórrer la<br />
legislatura passada. Compromís<br />
encara <strong>no</strong> ha perdonat<br />
a Puig <strong>que</strong> dissolgu<strong>és</strong> <strong>les</strong><br />
Corts i avançàs <strong>les</strong> <strong>el</strong>eccions<br />
sense haver-ho pactat amb<br />
<strong>el</strong>s socis.<br />
El presumpte calendari <strong>el</strong>ectoral<br />
farà <strong>que</strong> <strong>les</strong> tres potes<br />
tinguen la temptació de marcar<br />
po<strong>si</strong>cions. Hi ha qüestions<br />
en què PSOE i Compromís estan<br />
molt allunyats i <strong>les</strong> exhibiran.<br />
N’<strong>és</strong> una l’ampliació<br />
d<strong>el</strong> port de València. Els socialistes<br />
van posar un històric<br />
d<strong>el</strong> partit, Aur<strong>el</strong>io Martínez,<br />
al capdavant de l’Autoritat<br />
Portuària, i està entestat a<br />
executar l’ampliació tant <strong>si</strong><br />
com <strong>no</strong>. Papi Rob<strong>les</strong> ha estat<br />
molt b<strong>el</strong>·ligerant contra<br />
l’ampliació. De fet, la piulada<br />
<strong>que</strong> té fixada al seu compte de<br />
Twitter <strong>és</strong> de l’abril de l’any<br />
passat i amenaça d’anar als<br />
tribunals <strong>si</strong> <strong>el</strong> projecte continua<br />
endavant sense consens.<br />
On també hi ha discrepàncies<br />
internes dins <strong>el</strong> Botànic <strong>és</strong> en la<br />
gestió <strong>que</strong> <strong>el</strong> govern espanyol fa<br />
d<strong>el</strong> servei de rodalia de Renfe i<br />
en l’aprovació d<strong>el</strong> <strong>no</strong>u <strong>si</strong>stema<br />
de finançament. Són dos cavalls<br />
de batalla de Compromís.<br />
Tots a<strong>que</strong>sts anys Fran Ferri ha<br />
estat capaç de marcar a<strong>que</strong>st<br />
perfil propi sense ero<strong>si</strong>onar<br />
gaire <strong>el</strong>s fonaments d’un pacte<br />
<strong>que</strong> <strong>el</strong>l va ajudar a teixir i <strong>que</strong>,<br />
tal com va demanar en la seua<br />
darrera intervenció des de la<br />
trona, vol <strong>que</strong> <strong>el</strong>s seus companys<br />
en tinguen cura.
43<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ANÀLISI<br />
El retorn de Puigdemont<br />
i la paradoxa de l’exili<br />
“A<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> la paradoxa política de l’exili. Si <strong>el</strong> retorn <strong>no</strong> serveix per a guanyar,<br />
ens multiplica la paràli<strong>si</strong>”<br />
OT BOU COSTA<br />
De la victòria de Valtònyc a<br />
Bèlgica, se n’ha de dir victòria<br />
sense embuts, encara <strong>que</strong>, per<br />
una falsa prevenció escèptica,<br />
l’independentisme <strong>que</strong> es fa<br />
dir pragmàtic i <strong>real</strong>ista l’hagi<br />
r<strong>el</strong>ativitzada. “No enganyeu<br />
la gent, Valtònyc <strong>no</strong> ha derrotat<br />
Espanya”, diuen, com<br />
<strong>si</strong> la fita <strong>el</strong>s fes ràbia. L’exili <strong>és</strong><br />
fructífer: demostra <strong>que</strong> Espanya<br />
<strong>no</strong> ens persegueix perquè<br />
detesti <strong>les</strong> urnes, <strong>si</strong>nó perquè<br />
som una mi<strong>no</strong>ria nacional.<br />
Però sobretot <strong>és</strong> fructífer perquè,<br />
malgrat l’abandonament<br />
d’una Unió Europea decadent,<br />
i malgrat <strong>que</strong> l’oligarquia catalanista<br />
vagi fent seva una<br />
ver<strong>si</strong>ó reescalfada, barata i<br />
grollera de l’autoritarisme<br />
de Madrid, demostra <strong>que</strong> hi<br />
ha uns valors, <strong>el</strong>s de la llibertat<br />
i la democràcia, <strong>que</strong><br />
Catalunya pot explotar per a<br />
construir-se un lloc al món,<br />
una po<strong>si</strong>ció pròpia, en opo<strong>si</strong>ció<br />
a la deriva il·liberal espanyola.<br />
Si una colla d’exiliats<br />
catalans poden estabilitzar la<br />
seva <strong>si</strong>tuació a Europa mentre<br />
a Espanya són proscrits<br />
i, de passada, alineen l’estat<br />
espanyol amb Polònia, Hongria<br />
i Romania, qui es creu <strong>que</strong><br />
una Catalunya independent<br />
estaria condemnada a vagar<br />
per l’espai <strong>si</strong>deral p<strong>el</strong>s seg<strong>les</strong><br />
d<strong>el</strong>s seg<strong>les</strong>?<br />
L’exili té a<strong>que</strong>sta virtut, de<br />
cara enfora, <strong>que</strong> <strong>és</strong> molt evident.<br />
Però en té una altra de<br />
cara endins <strong>que</strong> <strong>és</strong> m<strong>és</strong> bruta
44<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
ANÀLISI<br />
i passa m<strong>és</strong> desapercebuda.<br />
L’europeïtzació també demostra<br />
<strong>que</strong>, a Catalunya, la<br />
rendició <strong>no</strong> <strong>és</strong> l’única via<br />
pos<strong>si</strong>ble. Que per a sobreviure<br />
com a catalans <strong>no</strong> ens<br />
cal doblegar-<strong>no</strong>s. És feridor,<br />
perquè per a consolidar-se<br />
l’auto<strong>no</strong>misme neces<strong>si</strong>ta<br />
vendre la idea <strong>que</strong>, <strong>si</strong> volem<br />
aguantar, hem de passar per<br />
un proc<strong>és</strong> d’espanyolització;<br />
hem de ser un actor polític<br />
funcional, un contribuent net<br />
dins <strong>el</strong> règim polític espanyol;<br />
hem d’inscriure’ns en <strong>el</strong> seu<br />
joc amb l’objectiu final de<br />
guanyar-los la partida amb<br />
<strong>les</strong> <strong>no</strong>rmes <strong>que</strong> ens imposen.<br />
És la idea atàvica d’unir-se<br />
a l’enemic <strong>si</strong> <strong>no</strong> pots derrotar-lo<br />
amb la força, i mirar<br />
d’es<strong>que</strong>rdar-lo de dins estant.<br />
Però a<strong>que</strong>sta idea <strong>és</strong> impos<strong>si</strong>ble<br />
de <strong>no</strong>rmalitzar <strong>si</strong> Europa<br />
encara <strong>és</strong> diferent d’Espanya<br />
en alguna cosa; <strong>si</strong> es veu <strong>que</strong><br />
Catalunya podria ser també<br />
una cosa diferent; <strong>si</strong> hi ha<br />
exili. Per això hi ha ministres<br />
espanyols <strong>que</strong> s’atreveixen<br />
a dir <strong>que</strong> sense <strong>el</strong> retorn d<strong>el</strong><br />
pre<strong>si</strong>dent Car<strong>les</strong> Puigdemont<br />
<strong>no</strong> girarem full.<br />
El <strong>problema</strong> d’a<strong>que</strong>sta mena<br />
d’esperança europea <strong>és</strong> <strong>que</strong>,<br />
sense algú disposat a aprofitar-la<br />
i a agafar <strong>el</strong> bou per <strong>les</strong><br />
banyes, <strong>és</strong> <strong>no</strong>m<strong>és</strong> <strong>real</strong> en un<br />
pla ideal –cosa <strong>que</strong> <strong>no</strong> vol dir<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>si</strong>gui <strong>real</strong>, ni <strong>que</strong> <strong>no</strong> tingui<br />
efectes. A<strong>que</strong>sta esperança<br />
<strong>no</strong>m<strong>és</strong> té tr<strong>el</strong>lat <strong>si</strong> es complementa<br />
amb l’armament d’una<br />
idea forta de nació, d’uns valors<br />
polítics clars, durs, <strong>que</strong><br />
apoderin <strong>el</strong>s ciutadans i <strong>que</strong><br />
<strong>el</strong>s tractin d’adults. D’això se<br />
n’han adonat <strong>el</strong>s qui remen<br />
obertament en direcció contrària,<br />
i per això s’afanyen a<br />
centrar-ho tot en <strong>el</strong> descrèdit<br />
de l’apar<strong>el</strong>l judicial espanyol<br />
i parlen tant de franquisme i<br />
de drets fonamentals, en lloc<br />
de nacionalisme, de conflicte<br />
i d’alliberament. Però remant<br />
a favor d<strong>el</strong> corrent tampoc <strong>no</strong><br />
hi ha Puigdemont, <strong>que</strong> viu en<br />
l’absència i la postura, i es<br />
limita a fer jocs de parau<strong>les</strong><br />
especulant amb <strong>el</strong> seu retorn.<br />
Sense l’organització independentista<br />
d’una estratègia<br />
interior nítida <strong>que</strong> aprofundeixi<br />
en a<strong>que</strong>sta idea, encara<br />
<strong>que</strong> al principi fos mi<strong>no</strong>ritària,<br />
<strong>el</strong> retorn de Puigdemont<br />
<strong>no</strong>m<strong>és</strong> servirà a Espanya per<br />
a confirmar l’adormiment d<strong>el</strong><br />
conflicte.<br />
A<strong>que</strong>sta <strong>és</strong> la paradoxa política<br />
de l’exili. Si <strong>el</strong> retorn <strong>no</strong><br />
serveix per a guanyar, ens<br />
multiplica la paràli<strong>si</strong>. Per això<br />
de moment <strong>és</strong> molt m<strong>és</strong><br />
victoriós <strong>que</strong> Valtònyc derroti<br />
Espanya a Bèlgica i <strong>que</strong> un<br />
país estranger es trobi obligat,<br />
arran d<strong>el</strong> seu cas, a <strong>el</strong>iminar un<br />
d<strong>el</strong>icte retrògrad i autoritari,<br />
<strong>que</strong> <strong>no</strong> pas <strong>que</strong> Valtònyc pugui<br />
tornar perquè Espanya s’hagi<br />
cansat de jugar fora de casa.<br />
Espanya té molts recursos<br />
per a lluitar i <strong>no</strong> es cansa mai<br />
de fer <strong>el</strong> ridícul, perquè li importa<br />
molt m<strong>és</strong> la seva unitat<br />
<strong>que</strong> cap aparença de bondat.<br />
Si permet<strong>és</strong> <strong>el</strong> retorn de Valtònyc,<br />
o <strong>el</strong> de Puigdemont, o<br />
<strong>el</strong> de qualsevol altre exiliat,<br />
seria perquè <strong>el</strong> manteniment<br />
de l’exili, amb una pos<strong>si</strong>bilitat<br />
de victòria molt m<strong>és</strong> esclatant,<br />
li sortiria molt m<strong>és</strong> cara.<br />
Per això <strong>és</strong> un parany la idea<br />
de la vinculació d<strong>el</strong> retorn d<strong>el</strong><br />
pre<strong>si</strong>dent a la culminació de la<br />
independència. Si torn<strong>és</strong> i <strong>no</strong> la<br />
fes, <strong>que</strong>daria encara molt m<strong>és</strong><br />
enterrada <strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>és</strong> ara.<br />
Espanya té molts recursos per a lluitar<br />
i <strong>no</strong> es cansa mai de fer <strong>el</strong> ridícul,<br />
perquè li importa molt m<strong>és</strong> la seva<br />
unitat <strong>que</strong> cap aparença de bondat
45<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
VICENT PARTAL<br />
ELS NERVIS EXAGERATS DE L’AUTONOMISME<br />
REPUBLICÀ<br />
El gran <strong>problema</strong> <strong>que</strong><br />
tenen <strong>el</strong>s auto<strong>no</strong>mistes<br />
republicans <strong>és</strong> la<br />
incon<strong>si</strong>stència flagrant<br />
d<strong>el</strong> seu discurs i la<br />
buidor política de<br />
<strong>les</strong> seues propostes<br />
D’ençà de fa uns dies, tot un seguit d’episodis han provocat unes reaccions<br />
molt exagerades i nervioses en <strong>les</strong> fi<strong>les</strong> de l’auto<strong>no</strong>misme republicà. Parle<br />
de fets com ara la polèmica arran d’una piulada d<strong>el</strong> professor López Bofill<br />
o la <strong>que</strong> envolta l’article <strong>no</strong> publicat de Xavier Roig. Però també d’a<strong>que</strong>sta<br />
estranya i inusual campanya d’adhe<strong>si</strong>ó incondicional al diputat Gabri<strong>el</strong><br />
Rufián <strong>que</strong> vam viure a <strong>les</strong> xarxes per Cap d’Any; o bé d’a<strong>que</strong>sta altra tan<br />
recent, en què alguns han visualitzat una tríada particular de partit polític<br />
- organització cultural - diari.<br />
En tots <strong>el</strong>s casos, allò <strong>que</strong> crida l’atenció <strong>no</strong> <strong>és</strong> pas <strong>el</strong> fet en <strong>si</strong>, <strong>si</strong>nó fins a<br />
quin punt <strong>és</strong> exagerada la reacció. És <strong>el</strong> to, <strong>que</strong> sobta. És cert <strong>que</strong> algunes<br />
xarxes, i Twitter especialment, són una mena de camp de batalla permanent<br />
on ens hem acostumat a veure i sentir, al costat de moltís<strong>si</strong>mes aportacions<br />
sensates i interessants, també tot de grolleries i desmesures. Però fins i tot<br />
en un lloc com Twitter la sobreactuació crida l’atenció quan s’hi fa pa<strong>les</strong>a.<br />
La campanya a<strong>que</strong>sta de suport a Rufián, per exemple, va arrencar d<strong>el</strong><br />
<strong>no</strong>-res. Vull dir sense cap excusa prèvia. Les lloances <strong>que</strong> <strong>el</strong>s militants<br />
d’Es<strong>que</strong>rra li han prodigat a<strong>que</strong>sts dies a la xarxa <strong>no</strong> eren respostes a ningú<br />
en concret –<strong>si</strong> m<strong>és</strong> <strong>no</strong>, jo <strong>no</strong> he sabut veure a qui responien. Hom ha de suposar,<br />
doncs, <strong>que</strong> indirectament la campanya pretenia posar la bena abans<br />
<strong>que</strong> la ferida, en vista d<strong>el</strong>s seus repetits i estridents fracassos negociadors a<br />
Madrid, <strong>que</strong> susciten molts dubtes sobre la idoneïtat de la seua faena. Però<br />
l’efecte aconseguit <strong>és</strong> <strong>que</strong> molta gent es pregunte <strong>si</strong> passa res amb <strong>el</strong>l. Per<br />
l’exageració hagiogràfica. Quant a la piulada i l’article a què feia referència<br />
al començament, ha passat <strong>si</strong> fa <strong>no</strong> fa igual. La reacció, en a<strong>que</strong>st cas, <strong>no</strong> <strong>és</strong><br />
de partit, però sí d’allò <strong>que</strong> qualsevol culer en diria “l’entorn”. I ha estat<br />
també tan exagerada <strong>que</strong> <strong>no</strong> pots deixar de demanar-te a què caram respon.<br />
El fons de tots a<strong>que</strong>sts episodis <strong>no</strong> <strong>el</strong> sé, encara, però estic segur <strong>que</strong> ja<br />
<strong>el</strong> veurem. Ara, <strong>que</strong> hi ha nervis perquè <strong>les</strong> coses <strong>no</strong> <strong>el</strong>s van com esperaven,<br />
als auto<strong>no</strong>mistes republicans, això <strong>és</strong> evident. I encara <strong>és</strong> m<strong>és</strong> evident <strong>que</strong><br />
hi ha nervis, <strong>si</strong>gnificatius, p<strong>el</strong>s episodis –cada dia m<strong>és</strong> freqüents– de qüestionament<br />
d<strong>el</strong> <strong>no</strong>u mantra autonòmic. De manera <strong>que</strong> s’eixampla <strong>si</strong>gnificativament<br />
la llista de gent insultada i assenyalada p<strong>el</strong>s neoauto<strong>no</strong>mistes.<br />
Els darrers, <strong>si</strong> <strong>no</strong> m’he perdut p<strong>el</strong> camí, Jordi Borràs i Xavier Roig, als quals<br />
proven d’anatematitzar amb <strong>el</strong>s adjectius tronats i gastats, ineficaços per<br />
tant, de sempre –<strong>que</strong> <strong>si</strong> són convergents, <strong>que</strong> <strong>si</strong> són etnicistes, <strong>que</strong> <strong>si</strong> són<br />
boigs, <strong>que</strong> <strong>si</strong> ballen amb l’extrema dreta, <strong>que</strong> <strong>si</strong> <strong>no</strong> saben com <strong>és</strong> <strong>el</strong> país, <strong>que</strong><br />
<strong>si</strong> volen dividir-<strong>no</strong>s, <strong>que</strong> sí...<br />
Tanmateix, <strong>el</strong> <strong>problema</strong> <strong>que</strong> tenen <strong>és</strong> <strong>que</strong> la llista a<strong>que</strong>sta de gent <strong>que</strong> <strong>el</strong>s
46<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
Pitjor i tot: temen,<br />
temen molt, <strong>que</strong><br />
la gent, cansada<br />
i encara amb<br />
memòria d’allò<br />
<strong>que</strong> va fer <strong>el</strong> Primer<br />
d’Octubre, opte per<br />
seguir la via a què<br />
<strong>el</strong>ls han renunciat<br />
critica creix, jo diria <strong>que</strong> creix cada dia. I per això <strong>el</strong>s seus assenyalaments ja<br />
<strong>no</strong> caben en una sola piulada. Comença a haver-hi massa gent a assenyalar i<br />
a insultar, a provar de desqualificar. I, cosa <strong>que</strong> <strong>és</strong> pitjor per a <strong>el</strong>ls: <strong>el</strong>s arguments<br />
per a dissentir són sòlids, s’acumulen l’un sobre l’altre i comencen<br />
a fer un forat vi<strong>si</strong>ble.<br />
No sé <strong>si</strong> ja <strong>és</strong> un forat amenaçador per a la paradeta o <strong>no</strong>. Em sembla <strong>que</strong><br />
<strong>no</strong>. Jo diria <strong>que</strong> <strong>no</strong>. Però <strong>és</strong> vi<strong>si</strong>ble, molt vi<strong>si</strong>ble, creix i es va definint com<br />
m<strong>és</strong> va m<strong>és</strong>. Quan López Bofill parla obertament d<strong>el</strong> paper de la violència<br />
en la <strong>si</strong>tuació actual, quan Xavier Roig denuncia on porta <strong>el</strong> bilingüisme o<br />
quan Jordi Borràs diu <strong>que</strong> Rufián <strong>no</strong> negocia bé, per esmentar <strong>el</strong>s tres darrers<br />
episodis, to<strong>que</strong>m os en tots <strong>el</strong>s casos. I amb això <strong>el</strong>s dubtes d’alguna gent, i<br />
per tant <strong>el</strong> forat, es fa un poc m<strong>és</strong> gran. Exactament perquè es posen sobre<br />
la taula debats incòmodes però imprescindib<strong>les</strong>, <strong>que</strong> –mireu on hem arribat–,<br />
per <strong>si</strong> mateixos, sols d’exposar-se, ja obstaculitzen l’ordre de retirada<br />
efectuada per la classe política catalana.<br />
I al final, <strong>si</strong> això <strong>és</strong> així, <strong>si</strong> coses tan <strong>el</strong>ementals causen tanta ten<strong>si</strong>ó, <strong>és</strong><br />
perquè <strong>el</strong> gran <strong>problema</strong> d<strong>el</strong>s auto<strong>no</strong>mistes republicans <strong>és</strong> la incon<strong>si</strong>stència<br />
flagrant d<strong>el</strong> discurs <strong>que</strong> sostenen i la buidor política de <strong>les</strong> seues propostes.<br />
El canvi <strong>que</strong> van fer d’avui per demà, despr<strong>és</strong> de la proclamació de la independència<br />
<strong>el</strong>s uns i despr<strong>és</strong> de formar <strong>el</strong> darrer govern <strong>el</strong>s altres, es podria<br />
explicar i defensar. És clar <strong>que</strong> sí. I es podria justificar i tot. Però saben <strong>que</strong><br />
<strong>si</strong> l’expli<strong>que</strong>n la retòrica <strong>que</strong> han de menester per a guanyar <strong>les</strong> <strong>el</strong>eccions<br />
comença a fallar i qui sap com se’n ressentirien <strong>el</strong>s seus resultats. Pitjor i tot:<br />
temen, temen molt, <strong>que</strong> la gent, cansada i encara amb memòria d’allò <strong>que</strong><br />
va fer <strong>el</strong> Primer d’Octubre, opte per seguir la via a què <strong>el</strong>ls han renunciat.<br />
I per això <strong>el</strong>s resulta imperatiu tapar qualsevol veu <strong>que</strong> recorde a la <strong>no</strong>stra<br />
societat on som i qui som. I com hem arribat fins ací. I <strong>és</strong> d’ací, de veure <strong>que</strong><br />
<strong>no</strong> poden aconseguir-ho d<strong>el</strong> tot, per m<strong>és</strong> <strong>que</strong> ho intenten, <strong>que</strong> <strong>el</strong>s vénen<br />
tots a<strong>que</strong>sts nervis.<br />
PS. El 2022 serà un any molt important per a VilaWeb. El creixement d<strong>el</strong><br />
<strong>no</strong>mbre de subscriptors d’a<strong>que</strong>sts darrers anys ens ha permès d’invertir<br />
fortament en <strong>el</strong> producte per oferir-vos a tots una gran publicació, <strong>que</strong> volem<br />
millor de dia en dia. Despr<strong>és</strong> d’estrenar continguts com ara <strong>les</strong> “Històries<br />
de VilaWeb” i <strong>el</strong> “Debat global”, a<strong>que</strong>st gener hem incorporat <strong>el</strong> Paraulògic<br />
a la <strong>no</strong>stra oferta i <strong>el</strong>s subscriptors ja han començat a poder veure en <strong>el</strong><br />
Diari de la Nit –<strong>que</strong> reben cada dia per correu a <strong>les</strong> 22.00– la <strong>no</strong>va ma<strong>que</strong>ta<br />
i la <strong>no</strong>va imatge d<strong>el</strong> diari, <strong>que</strong> aviat començarem a aplicar pertot arreu. En<br />
a<strong>que</strong>st context de fort creixement i consolidació, avui podem explicar-vos<br />
també <strong>que</strong> incorporem Carme Junyent com a columnista habitual. D’ara<br />
endavant, la trobareu cada dilluns a <strong>les</strong> pàgines d<strong>el</strong> <strong>no</strong>stre diari, fent tàndem<br />
amb Joan Ramon Re<strong>si</strong>na.
47<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTA ROJALS<br />
MARTA ROJALS<br />
AIXÒ SÓN NERVIS, NENA<br />
Escoltar i creure’s <strong>les</strong><br />
dones <strong>és</strong> un deute<br />
històric <strong>que</strong> acumula<br />
interessos, despr<strong>és</strong><br />
de tants anys de fugir<br />
d’estudi amb la cançoneta<br />
d<strong>el</strong>s nervis i de l’estrès<br />
És matemàtica <strong>si</strong>mple i <strong>no</strong> cal dedicar-hi ni un minut: <strong>si</strong> <strong>el</strong>s vacunats d<strong>el</strong><br />
Principat entres<strong>si</strong>n a <strong>les</strong> UCI en la proporció <strong>que</strong> hi entren <strong>el</strong>s <strong>no</strong> vacunats,<br />
en neces<strong>si</strong>taríem dues mil unitats, quatre vegades m<strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>no</strong> pas ara. Ho<br />
recordava un investigador de la UPC en a<strong>que</strong>sta mena de carrus<strong>el</strong> de la covid<br />
en què s’ha convertit <strong>el</strong> programa de ràdio líder a Catalunya. A falta de saber<br />
<strong>si</strong> la variant òmicron veurà o <strong>no</strong> <strong>les</strong> UCI, la vacuna ha fet <strong>el</strong> fet, ha salvat<br />
in<strong>no</strong>mbrab<strong>les</strong> vides i <strong>el</strong> 5G, de moment, encara ens l’hem de pagar.<br />
A banda d’això, en una <strong>real</strong>itat paral·l<strong>el</strong>a, hi ha a<strong>que</strong>st rum-rum d’unes<br />
pesades <strong>que</strong> diuen <strong>que</strong> tenen alteracions d<strong>el</strong> cicle menstrual des <strong>que</strong> s’han<br />
vacunat. Encara <strong>no</strong> sabem <strong>si</strong> són moltes o po<strong>que</strong>s sobre <strong>el</strong> total, però sí <strong>que</strong><br />
sabem <strong>que</strong> són prou perquè finalment s’hagin emprès <strong>el</strong>s estudis corresponents<br />
(lo món al rev<strong>és</strong>, però ja hi estem acostumades). Doncs un d<strong>el</strong>s<br />
primers estudis a fer públics <strong>el</strong>s seus resultats diu <strong>que</strong> a<strong>que</strong>sts canvis són<br />
petits i temporals, així <strong>que</strong> de moment <strong>no</strong> cal <strong>que</strong> s’amoïnin <strong>les</strong> histèri<strong>que</strong>s<br />
<strong>que</strong> fa mesos <strong>que</strong> sagnen massa, o massa poc, o <strong>que</strong> han deixat de sagnar, o<br />
<strong>que</strong> han tornat a sagnar despr<strong>és</strong> de la me<strong>no</strong>pausa. Calma, senyores, pot ser<br />
qualsevol cosa. I <strong>que</strong> <strong>no</strong> se’ns emocionin <strong>el</strong>s antivacunes i companyia: <strong>les</strong><br />
dones amb covid per<strong>si</strong>stent també han reportat desajustos en la mateixa línia.<br />
En tot cas, <strong>el</strong>s antivacunes totals o parcials <strong>no</strong> han desaprofitat l’oca<strong>si</strong>ó<br />
d’apropiar-se d’a<strong>que</strong>stes <strong>que</strong>ixes femenines, <strong>que</strong> fins i tot <strong>el</strong>s ultres de <strong>les</strong><br />
banderetes s’han vestit un moment d’aliats feministes, tot per la causa –<strong>si</strong>gui<br />
quina <strong>si</strong>gui la causa, <strong>que</strong> tampoc <strong>no</strong> hi perdrem cap minut. Però ai, tant<br />
de bo <strong>el</strong> menysteniment d<strong>el</strong> cicle menstrual com a variable fos <strong>no</strong>m<strong>és</strong> una<br />
fissura d’una conspiració mundial, una badada fruit de <strong>les</strong> presses d’uns<br />
malèfics investigadors venuts a <strong>les</strong> farmacèuti<strong>que</strong>s, una prova <strong>que</strong> <strong>les</strong> forces<br />
d<strong>el</strong> mal ens estan i<strong>no</strong>culant un compost experimental per controlar la<br />
humanitat, mua-ha-ha. Però <strong>no</strong> tindrem a<strong>que</strong>sta sort: <strong>el</strong> menysteniment<br />
d<strong>el</strong> cicle menstrual –vital– de <strong>les</strong> dones entra dins de la <strong>no</strong>rmalitat m<strong>és</strong><br />
a<strong>no</strong>dina: <strong>és</strong> estructural amb vacuna o sense, amb pandèmia o sense, amb<br />
conspiració o sense, i té tota la història darrere, la de la ciència en general i<br />
la de la medicina en particular.<br />
A l’espera de m<strong>és</strong> estudis oficials, extraoficialment tenim moltes dones<br />
<strong>que</strong> viuen la mateixa p<strong>el</strong>·lícula de sempre, avui en ver<strong>si</strong>ó pandèmica, i demà<br />
ja es veurà. Despr<strong>és</strong> de patir en <strong>si</strong>lenci <strong>el</strong> desgav<strong>el</strong>l d<strong>el</strong>s seus calendaris, quan<br />
han buscat respostes en <strong>el</strong>s profes<strong>si</strong>onals, a<strong>que</strong>sts <strong>el</strong>s han dit d’entrada <strong>que</strong><br />
segurament <strong>és</strong> estrès, allò <strong>que</strong> a <strong>les</strong> <strong>no</strong>stres mares i àvies <strong>el</strong>s deien <strong>que</strong> eren<br />
nervis i <strong>que</strong> ha servit per a espolsar de <strong>les</strong> consultes tantes generacions de<br />
dones adolorides. Fins i tot a la famosa llevadora pionera d<strong>el</strong>s sondatges sobre<br />
vacunes i menstruació, quan va explicar <strong>el</strong> seu cas als col·legues, a<strong>que</strong>sts
48<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTA ROJALS<br />
Aplicació mòbil per al seguiment d<strong>el</strong> cicle menstrual. COTTONBRO / PEXELS<br />
li van dir <strong>que</strong> allò <strong>no</strong> era símptoma de res, <strong>que</strong> <strong>no</strong> sortia en cap llista, i <strong>que</strong><br />
devia ser per una altra cosa. Com ens sona, la resposta.<br />
El cicle menstrual <strong>és</strong> sen<strong>si</strong>ble a l’estrès, què ens han d’explicar. Però tu pots<br />
estar a l’època m<strong>és</strong> r<strong>el</strong>axada de la teua vida i tot i així i trobar-te algú amb<br />
bata blanca <strong>que</strong> atribueixi un teu dolor a l’estrès. Posa-hi un mal d’es<strong>que</strong>na,<br />
un mareig, mal de cap, una regla <strong>que</strong> <strong>no</strong> para, una <strong>que</strong> es para sense motiu,<br />
una rebrincada de turm<strong>el</strong>l; abans de res: t’has de tranquil·litzar, nena. La<br />
doctora Carme Valls, experta en medicina amb perspectiva de gènere, explica<br />
a<strong>que</strong>st exemple: en una primera consulta, una dona té un 25%-30%<br />
m<strong>és</strong> de probabilitats <strong>que</strong> li receptin an<strong>si</strong>olítics o antidepres<strong>si</strong>us en comptes<br />
<strong>que</strong> li investiguin d’on li ve <strong>el</strong> mal, mentre <strong>que</strong> un home, amb <strong>el</strong>s mateixos<br />
símptomes, sortirà d<strong>el</strong> metge amb una citació per a fer-se m<strong>és</strong> proves. Tot<br />
sembla indicar –i ja <strong>no</strong> parla la doctora, <strong>si</strong>nó la pacient <strong>que</strong> us escriu– <strong>que</strong><br />
<strong>les</strong> dones <strong>no</strong> som de fiar per a la ciència, bà<strong>si</strong>cament, goso afirmar, perquè<br />
<strong>no</strong> s’ha mo<strong>les</strong>tat mai a conèixer-<strong>no</strong>s bé.<br />
És clar: una alteració reportada p<strong>el</strong>s hòmens, <strong>és</strong>sers lineals, i per tant<br />
previ<strong>si</strong>b<strong>les</strong> per a altres hòmens, <strong>és</strong> presa m<strong>és</strong> seriosament <strong>que</strong> <strong>si</strong> la reporten<br />
dones, <strong>és</strong>sers cíclics, ciclotímics, <strong>que</strong> figura <strong>que</strong> avui estan així i demà aixà,<br />
<strong>que</strong> amb tant de canvi <strong>no</strong> en pots fer cabal. Pastilleta, i avall. Sort tenim de <strong>les</strong><br />
doctores <strong>que</strong> han començat a investigar-<strong>no</strong>s com a <strong>és</strong>sers absoluts, amb la<br />
<strong>no</strong>stra <strong>no</strong>rmalitat com a <strong>no</strong>rma. Sort de <strong>les</strong> <strong>que</strong> estudien la lògica d<strong>el</strong>s <strong>no</strong>stres<br />
cic<strong>les</strong>, la quotidianitat de la meitat de la població a la qual ha restat cega la<br />
medicina patriarcal, quan <strong>no</strong> ens l’ha diag<strong>no</strong>sticada com a trastorn mental.<br />
No estem sobreactuant, <strong>no</strong> ens estem inventant símptomes, <strong>no</strong> estem boges.<br />
No <strong>és</strong> esoterisme, <strong>no</strong> <strong>és</strong> bruixeria, es tracta d<strong>el</strong>s <strong>no</strong>stres cic<strong>les</strong> hormonals.<br />
Tot just fa quatre dies <strong>que</strong> <strong>les</strong> <strong>no</strong>stres científi<strong>que</strong>s ens ajuden a enderrocar<br />
tota a<strong>que</strong>sta propaganda tòxica <strong>que</strong> res <strong>no</strong> ens ha d’impedir de fer <strong>el</strong> <strong>que</strong> fan<br />
<strong>el</strong>s hòmens, perpetuant-los com a mod<strong>el</strong> universal. Una propaganda basada<br />
a ribotar-<strong>no</strong>s la pròpia natura<strong>les</strong>a per encaixar en allò <strong>que</strong> <strong>no</strong> serem mai, <strong>que</strong>
49<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTA ROJALS<br />
Ja em perdonareu la generalització binària, però<br />
sort en té l’Univers <strong>que</strong> ens costi tan poc de plorar<br />
–<strong>no</strong> per cap feb<strong>les</strong>a ni debilitat, com encara<br />
s’in<strong>si</strong>steix a fer creure, <strong>si</strong>nó per la prolactina, toca’t<br />
la figa–: perquè <strong>si</strong> ens agaf<strong>és</strong> per descarregar<br />
la ràbia a base de testosterònics cops de puny a<br />
<strong>les</strong> parets, <strong>el</strong> món tal com <strong>el</strong> coneixem s’hauria<br />
ensorrat fa molt de temps<br />
ni convé <strong>que</strong> ho <strong>si</strong>guem mai, ja <strong>és</strong> hora de dir-ho. Com <strong>si</strong> <strong>el</strong>s <strong>no</strong>stres vaivens<br />
hormonals <strong>no</strong> fos<strong>si</strong>n inevitab<strong>les</strong> com <strong>les</strong> onades d<strong>el</strong> mar.<br />
Que <strong>les</strong> <strong>que</strong>ixes sobre la regla arran de <strong>les</strong> vacunes, o arran de la covid<br />
per<strong>si</strong>stent (m<strong>és</strong> per<strong>si</strong>stent en dones, també), <strong>no</strong> ens portin a mirar <strong>el</strong> dit en<br />
lloc de la lluna: allò <strong>que</strong> ens afecta, <strong>que</strong> ens amoïna, <strong>que</strong> ens altera la vida,<br />
ens fa acudir a <strong>les</strong> consultes, i <strong>no</strong> obtenir-ne respostes mèdi<strong>que</strong>s també ens<br />
afecta, ens amoïna i ens altera la vida. És un peix <strong>que</strong> es mossega la cua, i<br />
<strong>que</strong>, a partir de l’agreujant de la pandèmia, promet <strong>que</strong> rebentarà totes <strong>les</strong><br />
estadísti<strong>que</strong>s.<br />
Si es tracta de donar oxigen a una xarxa de salut congestionada, diag<strong>no</strong>sticar<br />
correctament <strong>les</strong> dones, com a usuàries recurrents de l’atenció primària, ha<br />
de ser una prioritat. Escoltar i creure’s <strong>les</strong> dones, tractar-<strong>les</strong> com <strong>les</strong> adultes<br />
<strong>que</strong> són, com <strong>les</strong> coneixedores d<strong>el</strong> seu cos <strong>que</strong> són, <strong>és</strong> un deute històric <strong>que</strong><br />
acumula interessos, despr<strong>és</strong> de tants anys de fugir d’estudi amb la cançoneta<br />
d<strong>el</strong>s nervis i de l’estrès. Ja em perdonareu la generalització binària, però<br />
sort en té l’Univers <strong>que</strong> ens costi tan poc de plorar –<strong>no</strong> per cap feb<strong>les</strong>a ni<br />
debilitat, com encara s’in<strong>si</strong>steix a fer creure, <strong>si</strong>nó per la prolactina, toca’t la<br />
figa–: perquè <strong>si</strong> ens agaf<strong>és</strong> per descarregar la ràbia a base de testosterònics<br />
cops de puny a <strong>les</strong> parets, <strong>el</strong> món tal com <strong>el</strong> coneixem s’hauria ensorrat fa<br />
molt de temps.
50<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JOAN JOSEP ISERN<br />
JOAN JOSEP ISERN<br />
JORDI SABATÉS, AMB TOT L’ENYOR<br />
Joan Josep Isern glossa<br />
l’obra de Jordi Sabat<strong>és</strong><br />
i explica l’amargor <strong>que</strong><br />
causava al pianista la<br />
indiferència institucional<br />
Arribo a casa despr<strong>és</strong> d’un par<strong>el</strong>l d’hores fent uns quants encàrrecs <strong>que</strong><br />
re<strong>que</strong>rien una certa atenció i, per tant, desconnectat d<strong>el</strong> <strong>que</strong> passava al món<br />
i en obrir <strong>el</strong> mòbil em trobo una pila de missatges de bons amics <strong>que</strong> em<br />
diuen <strong>que</strong> <strong>el</strong> pianista i compo<strong>si</strong>tor (i un munt de coses m<strong>és</strong>) Jordi Sabat<strong>és</strong><br />
s’ha mort avui. A setanta-tres anys.<br />
M’atreviria a afirmar <strong>que</strong> a Sabat<strong>és</strong> <strong>el</strong> segueixo des de sempre. Vull dir <strong>que</strong><br />
quan va gravar <strong>el</strong>s dos primers àlbums amb <strong>el</strong> grup Jarka –parlo d<strong>el</strong> 1971 i<br />
<strong>el</strong> 1972– ja m’havia enganxat abans amb aqu<strong>el</strong>la petita merav<strong>el</strong>la de disc<br />
senzill de Maria d<strong>el</strong> Mar Bonet <strong>que</strong> contenia “Si véns prest”, a la cara A, i “Jo<br />
em donaria a qui em volgu<strong>és</strong>”, a la B, enregistrat per a Concèntric als mítics<br />
estudis Gema l’any 1969 amb <strong>el</strong>s mateixos mú<strong>si</strong>cs –Toti, Romà Esca<strong>les</strong>, Doro<br />
Mentaberry, Josep Polo...– <strong>que</strong> molt pocs mesos despr<strong>és</strong> es van constituir en<br />
<strong>el</strong> grup OM <strong>que</strong> va acompanyar Pau Riba en la gravació d<strong>el</strong> primer àlbum de<br />
Dioptria.<br />
Anys despr<strong>és</strong>, per un seguit de circumstàncies casuals <strong>que</strong> ara <strong>no</strong> vénen<br />
a tomb, vaig conèixer-lo personalment, a <strong>el</strong>l i l’Anna, la seva muller,<br />
i m’hi vaig enganxar durant una bona temporada. Resulta <strong>que</strong> vivíem<br />
molt a prop i puc dir <strong>que</strong> va ser al menjador de casa seva on vaig poder<br />
contemplar de prop i per primera vegada a la meva vida un quadre d’Olga<br />
Sacharoff, la russa d<strong>el</strong> Putxet. Un retrat d’en Jordi quan tenia quatre anys<br />
assegut molt formal en una cadira i amb un gat damunt de <strong>les</strong> cames <strong>que</strong><br />
es va poder veure en l’expo<strong>si</strong>ció antològica de la pintora <strong>que</strong> es va fer fa<br />
tres o quatre anys al Museu d’Art de Girona.<br />
A<strong>que</strong>sta mort m’ha colpit de manera especial perquè, sense saber-ne res,<br />
jo començava a preparar una trilogia d’artic<strong>les</strong> per a la meva secció mensual<br />
a la revista Enderrock <strong>que</strong>, en principi, havien de sortir a la primavera. En <strong>el</strong><br />
primer volia parlar de molt d’això <strong>que</strong> acabo de dir: <strong>el</strong> Sabat<strong>és</strong> d<strong>el</strong> començament,<br />
fins al duet amb Toti Soler d<strong>el</strong> 1973.<br />
Crec <strong>que</strong> Jordi Sabat<strong>és</strong> ha estat un d<strong>el</strong>s mú<strong>si</strong>cs de casa <strong>no</strong>stra m<strong>és</strong> preparats<br />
per a establir ponts entre la sen<strong>si</strong>bilitat literària i la mu<strong>si</strong>cal. Tot<br />
això sense deixar de banda un <strong>el</strong>ement <strong>que</strong> potser molta gent <strong>no</strong> coneix,<br />
<strong>que</strong> <strong>és</strong> la seva dimen<strong>si</strong>ó de llicenciat en ciències fí<strong>si</strong><strong>que</strong>s pa<strong>les</strong>ada amb la<br />
gran racionalitat de la seva producció i, d’una manera m<strong>és</strong> anecdòtica,<br />
amb la creació d<strong>el</strong> grup de cambra <strong>que</strong> <strong>el</strong> va acompanyar al disc El secret<br />
de la criolla, d<strong>el</strong> 1988, <strong>que</strong> es va dir Factor Quàntic.<br />
En la seva discografia trobem referències a Murnau (Nosferatu, hacia <strong>el</strong><br />
vampiro, 1992), Poe (Morgue o Berenice, 1972), Tolkien (El senyor d<strong>el</strong>s an<strong>el</strong>ls,
51<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JOAN JOSEP ISERN<br />
1974), Sant Joan de la Creu (Noche oscura, 1984), <strong>el</strong>s trobadors provençals<br />
(Breviari d’amor, 1982), Salvat Papasseit (Tot l’enyor de demà, 1976), Wilde<br />
(El fantasma de Canterville, 1975), Màrius Torres (Enllà passa l’amor, enllà<br />
però <strong>no</strong> tant!, 2003), García Lorca (De Granada a la luna, 2000) i aturo <strong>el</strong> raig<br />
aquí sabent <strong>que</strong> segurament em deixo <strong>no</strong>ms i projectes al tinter.<br />
Sabat<strong>és</strong> va ser també <strong>el</strong> mú<strong>si</strong>c d<strong>el</strong>s grans duets: amb Toti Soler, com ja<br />
ha estat dit, amb Santi Arisa, amb Chick Corea, amb Carme Bustamante,<br />
amb Tete Montoliu (poca broma: aqu<strong>el</strong>l monumental Vampyria d<strong>el</strong> 1975) o<br />
amb François Rabbath, l’home <strong>que</strong> era capaç de tocar <strong>les</strong> Suites de Bach en<br />
tes<strong>si</strong>tura de contrabaix.<br />
Gràcies a Jordi Sabat<strong>és</strong> molta gent va conèixer <strong>el</strong>s ragtimes de Scott Joplin,<br />
la mú<strong>si</strong>ca <strong>que</strong> inspiren <strong>les</strong> p<strong>el</strong>·lícu<strong>les</strong> de Buster Keaton. O de Segundo<br />
de Chomon. O l’increïble Bola de Nieve. I, sobretot, <strong>si</strong> alguna cosa li he<br />
d’agrair personalment (i diria <strong>que</strong> <strong>no</strong> sóc l’únic) <strong>és</strong> <strong>que</strong> gràcies a <strong>el</strong>l i al seu<br />
disc Portraits/Solituds, d<strong>el</strong> 1979, vaig poder entrar en l’univers de Frederic<br />
Mompou, un univers pre<strong>si</strong>dit per una mú<strong>si</strong>ca serena, lírica, misteriosa,<br />
so<strong>no</strong>ra i màgica. Una mú<strong>si</strong>ca de po<strong>que</strong>s <strong>no</strong>tes <strong>que</strong> comença un instant<br />
abans d<strong>el</strong> <strong>si</strong>lenci i un instant despr<strong>és</strong> de la plenitud.<br />
No tinc la impres<strong>si</strong>ó <strong>que</strong> <strong>el</strong>s poders públics d<strong>el</strong> <strong>no</strong>stre país hagin donat<br />
<strong>el</strong> suport <strong>que</strong> la figura i l’obra de Jordi Sabat<strong>és</strong> sens dubte es mereixien.<br />
Parlo amb coneixement de causa, perquè cada vegada <strong>que</strong>, molt m<strong>és</strong> ençà,<br />
ens trobàvem expressava de manera bastant amarga a<strong>que</strong>sta indiferència<br />
institucional.<br />
Una indiferència <strong>que</strong> <strong>no</strong> es mereixia. I <strong>el</strong> gruix de l’obra <strong>que</strong> ens ha deixat,<br />
variada, rica i sempre amb un alt niv<strong>el</strong>l d’exigència ho demostrarà. A la<br />
curta o a la llarga.
52<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ<br />
GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ<br />
SENYORA ARRIMADAS, NO DIGUI BLAT FINS<br />
QUE NO EL TINGUI AL SAC I BEN LLIGAT<br />
“Les engrunes de<br />
Ciutadans <strong>les</strong> estan<br />
engolint <strong>el</strong> PP i Vox,<br />
això <strong>és</strong> inevitable.<br />
Desapareixerà i arribarà<br />
<strong>el</strong> dia <strong>que</strong> ningú se’n<br />
recordarà, d<strong>el</strong> partit ni<br />
d<strong>el</strong>s seus líders”<br />
A l’edició infantil d<strong>el</strong> concurs Atrapa’m <strong>si</strong> pots de TV3, <strong>el</strong> presentador Llucià<br />
Ferrer va fer una pregunta i una de <strong>les</strong> concursants la va voler contestar en<br />
cast<strong>el</strong>là, però <strong>no</strong> li la van donar per bona. En concret, havia de dir de quin<br />
ce<strong>real</strong> <strong>és</strong> feta la pasta italiana m<strong>és</strong> tradicional, però a la nena <strong>no</strong>m<strong>és</strong> li sortia<br />
la resposta en cast<strong>el</strong>là, trigo, <strong>no</strong> en català. Va preguntar <strong>si</strong> ho podia dir en<br />
cast<strong>el</strong>là però Ferrer va deixar clar <strong>que</strong> <strong>no</strong>: “Aquí, això sí <strong>que</strong> <strong>no</strong>, perquè <strong>és</strong><br />
un concurs de TV3 en català i hem de respondre en català. Em sap greu, però<br />
<strong>no</strong> te la puc donar per bona.”<br />
Tots <strong>el</strong>s programes d<strong>el</strong> món mundial tenen <strong>les</strong> seves <strong>no</strong>rmes i Atrapa’m<br />
<strong>si</strong> pots té <strong>les</strong> seves, una de <strong>les</strong> quals <strong>és</strong> <strong>que</strong> <strong>les</strong> respostes han de ser en<br />
català. Aquí <strong>no</strong> hi ha res a dir. La polèmica salta de la mà de la senyora<br />
Arrimadas, gran paladí de l›espanyol, <strong>que</strong> aprofita qualsevol oportunitat<br />
per carregar contra <strong>el</strong> català i ja de passada contra TV3. I fa una piulada<br />
<strong>que</strong> es converteix en un altaveu per <strong>les</strong> xarxes i de seguida li fan <strong>el</strong> cor la<br />
colla d›integristes <strong>que</strong> l›acompanyen, inclosos mitjans de comunicació<br />
sense escrúpols, titulant en negreta i subratllant <strong>que</strong> a la pobra xi<strong>que</strong>ta<br />
li prohibeixen parlar en cast<strong>el</strong>là a TV3. I ho fan de la manera m<strong>és</strong> vil,<br />
com ho fan sempre, utilitzant me<strong>no</strong>rs. I posant en <strong>el</strong> punt de mira la<br />
concursant, una xi<strong>que</strong>ta, per tal de reclamar una atenció d<strong>el</strong>s mitjans<br />
<strong>que</strong> va desapareixent proporcionalment a mesura <strong>que</strong> desapareix <strong>el</strong><br />
seu partit.<br />
La senyora Arrimadas, volent senyar-se s’ha tret un ull, posant <strong>el</strong> crit al c<strong>el</strong><br />
amb l’errada d’a<strong>que</strong>sta xi<strong>que</strong>ta ha evidenciat <strong>que</strong> una nena escolaritzada a<br />
Catalunya <strong>no</strong> coneix la paraula blat, o potser sí i ha estat <strong>no</strong>m<strong>és</strong> un lapsus,<br />
però la primera paraula <strong>que</strong> li ha vingut al cap <strong>és</strong> trigo, cosa <strong>que</strong> evidencia,<br />
tal com diuen <strong>el</strong>s estudis, <strong>que</strong> <strong>el</strong> català a <strong>les</strong> au<strong>les</strong> viu una <strong>si</strong>tuació crítica,<br />
tot al contrari d<strong>el</strong> <strong>que</strong> brama a<strong>que</strong>sta senyora i <strong>el</strong>s seus acòlits. Segons <strong>el</strong>s<br />
darrers informes d<strong>el</strong> Departament d’Educació, m<strong>és</strong> d’un 28% d’alumnes<br />
<strong>no</strong> fa servir mai o gairebé mai <strong>el</strong> català a l’escola.<br />
Em sap molt greu <strong>que</strong> la xi<strong>que</strong>ta s’hagi trobat embolicada en a<strong>que</strong>sta polèmica,<br />
espero <strong>que</strong> continuï concursant i li de<strong>si</strong>tjo sort i encerts en properes<br />
oca<strong>si</strong>ons.<br />
Les engrunes de Ciutadans <strong>les</strong> estan engolint <strong>el</strong> PP i Vox, això <strong>és</strong> inevitable.<br />
Desapareixerà i arribarà <strong>el</strong> dia <strong>que</strong> ningú <strong>no</strong> se’n recordarà,<br />
d<strong>el</strong> partit ni d<strong>el</strong>s seus líders. El català, malgrat tots a<strong>que</strong>sts entrebancs,<br />
guanyarà <strong>el</strong> carrer i l’escola. A<strong>que</strong>sta vegada tampoc hi haurà<br />
remuntada, senyora Arrimadas: <strong>no</strong> digui blat fins <strong>que</strong> <strong>no</strong> <strong>el</strong> tingui al<br />
sac i ben lligat.
53<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
NÚRIA CADENES<br />
NÚRIA CADENES<br />
LA DECISIÓ DE JOAN FUSTER<br />
La combinació de<br />
contingut i de forma,<br />
de <strong>les</strong> coses <strong>que</strong> deia i<br />
de la ploma esmolada<br />
i lúcida amb la qual <strong>les</strong><br />
formulava, van convertir<br />
Joan Fuster en un<br />
veritable revul<strong>si</strong>u. Això, i<br />
la voluntat d’incidència<br />
social<br />
Perquè sí, perquè volem, perquè la commemoració ens n’ofereix l’excusa,<br />
per ganes, per de<strong>si</strong>nfectar, per etcètera, però sobretot perquè ens fa falta,<br />
enguany parlarem una mica m<strong>és</strong> de Joan Fuster, <strong>el</strong> falcó, <strong>el</strong> càustic, <strong>el</strong> pensador<br />
<strong>que</strong> ens va ordenar la nació, l’int<strong>el</strong>·lectual <strong>que</strong> ens va posar <strong>el</strong>s punts<br />
sobre <strong>les</strong> is i <strong>que</strong> tot seguit hi va afegir un interrogant.<br />
Condensat en aforisme (aqu<strong>el</strong>l merav<strong>el</strong>lós advertiment, posem per cas:<br />
“Modèstia de l’autor.– Els aforismes –<strong>el</strong>s meus com <strong>el</strong>s de tothom– són<br />
sempre falsos, intrínsecament falsos. I a<strong>que</strong>st també”) o desenvolupat en<br />
pamflet de batalla, en article punyent o fondo o totes dues coses alhora (i<br />
amb humor, per torna: quina grandiosa gosadia!), en opuscle destil·lat, en<br />
llibre imprescindible, Joan Fuster se’ns desplega en un <strong>no</strong> parar d’incitacions.<br />
I sí, enguany, per la cosa de l’aniversari, c<strong>el</strong>ebrarem Fuster i en piularem<br />
<strong>el</strong>s aforismes i <strong>el</strong> tornarem a repassar (perquè a<strong>que</strong>sta també ens la sabem:<br />
“Nom<strong>és</strong> hi ha una manera seriosa de llegir, <strong>que</strong> <strong>és</strong> r<strong>el</strong>legir”) i en parlarem<br />
i en discutirem i en farem cart<strong>el</strong>ls i <strong>el</strong>s qui <strong>el</strong> van conèixer ens n’explicaran<br />
anècdotes i en farem m<strong>és</strong> llibres encara i hi haurà expo<strong>si</strong>cions i <strong>si</strong>mpo<strong>si</strong>s i<br />
au<strong>que</strong>s i tot i m<strong>és</strong> i per fi.<br />
Qui ens ho havia de dir, fa un temps. El van voler convertir en bèstia negra<br />
de qui sap què, <strong>el</strong> van cremar en efígie, li van posar bombes a casa, van voler<br />
esborrar-lo, reduir-lo a peça d’ar<strong>que</strong>ologia, la percalina aqu<strong>el</strong>la amb la<br />
qual havia fet broma i avís, però voler <strong>no</strong> sempre <strong>és</strong> poder, i aquí <strong>el</strong> tenen, i<br />
<strong>el</strong> tenim, en potència i en acte.<br />
No pas <strong>el</strong>l, <strong>és</strong> clar: <strong>el</strong> seu pensament.<br />
I avui reivindi<strong>que</strong>m Joan Fuster com una actitud de fons. M<strong>és</strong> enllà de<br />
la doctrina, diguem-ne. Precisament perquè <strong>no</strong> propugnava cap doctrina.<br />
Perquè dir Joan Fuster <strong>és</strong> dir una manera d’entendre <strong>el</strong> país i <strong>el</strong> món, també:<br />
<strong>el</strong> fet senzill i revolucionari de pensar i de fer-ho m<strong>és</strong> enllà de la cosa<br />
immediata i la tàctica i la jugada curta. Pensar <strong>no</strong> pas en <strong>el</strong> buit <strong>si</strong>nó amb<br />
vocació d’intervenció en la cosa humana concreta, <strong>és</strong> clar. Pensar de fons i<br />
actuar en conseqüència.<br />
En <strong>el</strong> context tan complicat de la postguerra, tan gris i miseriós (econòmicament<br />
i int<strong>el</strong>·lectualment i de tants altres ments com hi vulguem afegir),<br />
Joan Fuster va prendre una deci<strong>si</strong>ó. Sense garanties de res, <strong>és</strong> clar. Amb<br />
con<strong>no</strong>tacions políti<strong>que</strong>s i personals també.<br />
Havia connectat amb <strong>el</strong> valencianisme de tendència republicana i laica<br />
<strong>que</strong> representava Car<strong>les</strong> Salvador (<strong>que</strong> seria, <strong>si</strong> em permeteu <strong>el</strong> resum a l’en-
54<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
NÚRIA CADENES<br />
I, per la via de l’exili, va connectar també amb<br />
<strong>les</strong> idees <strong>que</strong> alimentaven <strong>el</strong> món i <strong>que</strong> la crosta<br />
de la dictadura espanyola pretenia impedir <strong>que</strong><br />
circu<strong>les</strong><strong>si</strong>n a <strong>les</strong> terres <strong>que</strong> tenia dominades<br />
gròs, i sense perdre de vista <strong>el</strong>s minsos paràmetres d<strong>el</strong> conjunt, <strong>el</strong> corrent<br />
d’acostar-se al poble entrant en entitats folklòri<strong>que</strong>s com ara Lo Rat Penat<br />
i sacrificant a a<strong>que</strong>st fi, <strong>si</strong> calia, l’exigència literària), i també amb <strong>el</strong> cercle<br />
de la tertúlia <strong>que</strong> encapçalava Xavier Casp (<strong>el</strong>, diguem-ne, corrent catòlic<br />
i conservador, amb la idea de projectar la llengua des d’una <strong>el</strong>it cultural),<br />
però d’alguna manera va ser la superació de l’enfrontament entre totes dues<br />
tendències la deci<strong>si</strong>ó <strong>que</strong> va permetre fer <strong>el</strong> salt qualitatiu i quantitatiu <strong>que</strong><br />
es va viure despr<strong>és</strong>.<br />
Perquè, paral·l<strong>el</strong>ament, Fuster també havia establert r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong>s int<strong>el</strong>·<br />
lectuals de l’exili. Amb Vicenç Riera Llorca, amb Agustí Bartra. I des d’a<strong>que</strong>sta<br />
r<strong>el</strong>ació epistolar i de col·laboració literària, hi va trobar <strong>el</strong> fil <strong>que</strong> l’unia amb <strong>el</strong><br />
tremp d<strong>el</strong>s lluitadors d’abans de la guerra, hi va compartir la reflexió sobre <strong>el</strong><br />
país. Sobre <strong>el</strong> conjunt d<strong>el</strong> país i <strong>les</strong> seves neces<strong>si</strong>tats. I <strong>les</strong> pos<strong>si</strong>bilitats. I, per<br />
la via de l’exili, va connectar també amb <strong>les</strong> idees <strong>que</strong> alimentaven <strong>el</strong> món<br />
i <strong>que</strong> la crosta de la dictadura espanyola pretenia impedir <strong>que</strong> circu<strong>les</strong><strong>si</strong>n a<br />
<strong>les</strong> terres <strong>que</strong> tenia dominades.<br />
I d’aquí, de tot plegat, en va sorgir la via fusteriana, diguem-ne: un camí<br />
propi i allunyat de <strong>les</strong> batal<strong>les</strong> estèrils d<strong>el</strong> minso valencianisme representat<br />
en un bàndol o en un altre. I Fuster, <strong>que</strong> havia estudiat dret, i <strong>que</strong><br />
etcètera, va decidir aparcar a<strong>que</strong>st ofici i dedicar-se al seu país. Que per a<br />
<strong>el</strong>l, concretament, volia dir escriure i agitar idees i participar en aplecs i<br />
escriure i agitar i impulsar entitats culturals i políti<strong>que</strong>s i escriure. I això<br />
va fer. I va aparcar la poe<strong>si</strong>a, també. I es va centrar en l’assaig. Perquè amb<br />
la poe<strong>si</strong>a difícilment s’hauria pogut profes<strong>si</strong>onalitzar (tan difícilment<br />
<strong>que</strong> era impos<strong>si</strong>ble) i perquè l’assaig li permetia la cercada, i necessària,<br />
incidència social.<br />
La combinació de contingut i de forma, de <strong>les</strong> coses <strong>que</strong> deia i de la ploma<br />
esmolada i lúcida amb la qual <strong>les</strong> formulava, van convertir Joan Fuster en<br />
un veritable revul<strong>si</strong>u. Això, i la voluntat d’incidència social <strong>que</strong> dèiem: es va<br />
determinar a formar una generació de joves “sense contactes amb a<strong>que</strong>stes<br />
lluites estúpides” i esperonada per una veritable fam de modernitat. Amb <strong>el</strong><br />
seu pensament de fonament racionalista (la raó <strong>és</strong> “l’únic instrument amb<br />
què compta l’home per a obtenir coneixement”, explicava a <strong>les</strong> converses<br />
filosòfi<strong>que</strong>s amb Júlia Blasco) i escèptic (perquè la raó té límits: la capacitat<br />
humana d’obtenir coneixement; som animals limitats <strong>que</strong> <strong>no</strong> podrem saber-ho<br />
ni comprendre-ho tot) i antidogmàtic, Joan Fuster ens va permetre<br />
superar la llosa d<strong>el</strong> franquisme espanyol (i la reducció a innòcua <strong>no</strong>ta de<br />
color folkloritzant) amb una proposta nacional pròpia arr<strong>el</strong>ada i vinculada<br />
alhora amb <strong>el</strong> progr<strong>és</strong> i la modernitat.
55<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 14 de gener de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
NÚRIA CADENES<br />
Perquè <strong>el</strong> racionalisme de Joan Fuster, humanista<br />
i antimetafí<strong>si</strong>c, <strong>no</strong> <strong>és</strong> nacionalista per cap essència<br />
o principi o definició, <strong>si</strong>nó per reacció davant de<br />
l’agres<strong>si</strong>ó<br />
Que aviat <strong>és</strong> dit.<br />
Perquè <strong>el</strong> racionalisme de Joan Fuster, humanista i antimetafí<strong>si</strong>c, <strong>no</strong> <strong>és</strong><br />
nacionalista per cap essència o principi o definició, <strong>si</strong>nó per reacció davant<br />
de l’agres<strong>si</strong>ó: “Sóc nacionalista en la mesura <strong>que</strong> m’obliguen a ser-ho,<br />
l’indispensable i prou. Perquè, ben mirat, ningú <strong>no</strong> <strong>és</strong> nacionalista <strong>si</strong>nó<br />
enfront d’un altre nacionalista, en b<strong>el</strong>·ligerància sorda o corro<strong>si</strong>va, per<br />
evitar senzillament l’oprobi o la submis<strong>si</strong>ó.” És un projecte de modernització<br />
d<strong>el</strong> país.<br />
En fi, <strong>que</strong> la commemoració, per tant, la c<strong>el</strong>ebració, <strong>que</strong> ens <strong>si</strong>gui llegir,<br />
comentar, piular, debatre Fuster, <strong>és</strong> clar. Però també saber i entendre què va<br />
<strong>si</strong>gnificar. Evitar de caure en la mera lloança percalínica i donar continuïtat<br />
a la seva escola de pensament crític sobre <strong>el</strong> país, de voluntat de re<strong>no</strong>vació<br />
social, de modernització. Reivindicar la neces<strong>si</strong>tat d<strong>el</strong> pensament fusterià.<br />
D<strong>el</strong> pensament, per tant.<br />
Que Joan Fuster <strong>no</strong> <strong>és</strong> passat: <strong>és</strong> ara.
LA FOTO DE LA SETMANA<br />
Un equip d<strong>el</strong> Museu d’Ar<strong>que</strong>ologia de Catalunya ha<br />
descobert en la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola<br />
un crani d’època ibèrica datat al voltant d<strong>el</strong> segle III.<br />
FOTOGRAFIA: MARTA PÉREZ