I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

14
QUIM MASFERRER
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
CLARA ARDÉVOL MALLOL
Avui TV3 estrena una altra temporada
d’El foraster, amb un primer
capítol a Mura (Bages). Ja fa nou
anys que els espectadors segueixen
fidelment les aventures de
Quim Masferrer per diversos pobles
catalans. El secret de l’èxit, explica l’actor
i presentador, rau en la gent que
protagonitza els programes, sempre
diversa i anònima, però amb moltes
històries a explicar. Masferrer, a més,
continua fent ronda pel Principat amb
l’espectacle Bona gent, sense guió, en
què els espectadors del públic són els
protagonistes. Hi parlem de tot plegat i
també hi comentem la situació política.
Masferrer es mostra optimista: “La gent
hi és. I tant que hi és!”
—Què ens podeu avançar de la nova
temporada d’El foraster?
—És una temporada molt maca, amb
capítols molt diferents els uns dels altres.
Hem estat en noranta-cinc pobles i tots
els programes són diferents, però sempre
fem el mateix! [Riu.] Arribem a un lloc,
coneixem la gent i a partir d’aquí passen
coses sensacionals: rius, t’emociones, et
sorprens... La importància rau en la gent,
i com que cada vegada la gent és diferent,
no hi ha dos capítols iguals. Aquesta és la
màgia d’El foraster, que és una aventura.
Els espectadors també són forasters quan
veuen el programa.
—La covid ha dificultat gaire el rodatge?
—Hem filmat amb màscara i hem cancel·lat
monòlegs perquè hi ha hagut brots
o perquè algun dels entrevistats ha estat
positiu. Però El foraster té molta veritat i
també retratem aquest moment que ens
ha tocat viure, que no sigui tan sols una
cosa negativa.
—I com us ha afectat en l’àmbit humà?
—Hi ha una cosa que m’han repetit als
pobles que m’ha emocionat molt: “Amb
aquest temps tan dur que hem viscut, la
teva visita ha estat una alenada d’aire
fresc, al poble han passat coses. I el fet de
poder riure i sentir-nos protagonistes ha
estat una medecina.” Quan et diuen això,
t’adones que allò que fas va més enllà
d’un programa de televisió. La covid ha
obligat a cancel·lar molts actes que es fan
en comunitat, com ara les festes majors,
i la gent té ganes de tornar a celebrar
coses junts.
—Realment l’humor té un gran poder
sanador.
—I tant! L’humor és una medecina natural
des de temps immemorials. Riure
ens serveix per a sentir-nos vius. També
crec molt en la capacitat de riure’ns de
nosaltres mateixos. No sé qui va dir la
frase aquella de: “La intel·ligència de les
persones no es valora pel seu coeficient
intel·lectual, sinó per la capacitat que
tenen de riure’s de si mateixes.” La base
de la feina que faig és, primer de tot,
riure’m de mi mateix i de les ridiculeses
de l’espècie humana.
—A l’anunci de la nova temporada us feu
ressò del fenomen de la gent de ciutat
que ha anat a viure a pobles arran de la
pandèmia. Per què aquesta qüestió?
—Això depèn de l’equip de promoció de
TV3. És cert que amb el teletreball això ha
passat, i està molt bé perquè molts pobles
tenen despoblament. M’agrada molt la
gent que és valenta i se’n va del lloc d’on
és, perquè costa molt. Que de cop algú de
ciutat se’n vagi a viure a un poble ho trobo
sociològicament interessant, també si
passa al revés...
—A l’anunci dieu: “Passeu dos hiverns
en un poble i en parlem!” Creieu que hi
ha certa desconfiança que aquesta gent