I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

27
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
XAVI ABAD
i avis tenien infeccions i estaven contents
si es recuperaven i no els quedaven
seqüeles. Però ara no volem ni
infectar-nos, i no dic que no estigui bé,
però sí que és una mica antibiològic, i
inassumible. I si ens infectem, no volem
tenir cap símptoma. Si el grial és no voler
infectar-se o no tenir símptomes, es pot
modificar la vacuna per fer-ne una que
sigui més anti-òmicron, de manera que
la resposta generada sigui més ràpida i
els anticossos siguin molt més específics
perquè l’òmicron no s’escapi i blocar la
infecció. Però hauríem de mirar més per
la gent que no està vacunada i no prioritzar
aquest egoisme de voler tenir una
dosi més. Perquè nosaltres, em refereixo
a la població en general, per sort, estem
força protegits. Plantegem-nos si no caldria
demanar a les institucions que ens
representen que comencin a derivar el
material per a hipotètiques quartes dosis
a llocs on sí que les necessiten. Em refereixo
al tercer món i al segon món. I que
tothom pugui assolir una protecció prou
elevada perquè allò que pugui passar ens
pugui passar a tots. Perquè ara l’alegria i
la desgràcia van per barris.
—En resum, la situació que dibuixeu
és la de tractar sanitàriament la covid
com si fos una grip estacional, en què es
vaccinen certs grups de la població i
prou.
—Aquesta seria la situació de futur, sí.
Si es confirma que la resposta cel·lular
és prou profunda i àmplia per a no haver
d’anar posant vacunes cada dos per tres.
La meva hipòtesi és que ja tenim aquesta
resposta cel·lular i que ens ha de durar un
cert temps. En tot cas, si d’aquí a dos o
tres anys, observem que la gent comença
a entrar, un altre cop, de manera més
freqüent a l’hospital, llavors sí que potser
estarem perdent la resposta i haurem de
tornar a posar un recordatori. Però no
té sentit posar dosis de reforç sense tenir-ne
clara la necessitat. Aquí la qüestió
és que posem el recordatori per si de cas,
però hauríem d’assegurar-nos si cal.
No tan sols pel dispendi econòmic, sinó
també per la logística i el personal que es
podria dedicar a altres tasques mèdiques
que també són necessàries.
—El govern espanyol ja ha dit que quan
hagi passat la sisena onada, tractarà la
covid com una grip. A efectes pràctics,
què vol dir, això?
—Per a tractar la covid com una grip, cal
que sigui una infecció endèmica i a un
nivell relativament baix. El problema és
que el concepte “endèmia” s’equipara
massa directament a una malaltia benigna,
i això és una cosa que sospitem
que passarà però que encara no ha passat
pas. Vistes les tendències, crec que sí
que podem començar a pensar que això
serà una endèmia que s’assemblarà a la
grip, però haurem d’esperar uns quants
mesos, com a mínim. Considerem-ho a
la tardor, segons com hagi evolucionat
tot plegat, no pas ara.
—I quan es pot considerar que una malaltia
és una endèmia?
—Per a considerar-ho una endèmia, ens
hem de plantejar quants morts estem
disposats a acceptar com a “normals”.
Amb la grip sabem que cada any es paga
un peatge. Cada any, es mor un cert nombre
de persones per la grip i no s’activa
cap alarma addicional a la vigilància
habitual, si no se supera un llindar, i
la gent no va pel carrer amb màscares
habitualment.
—Alguns experts ja havien dit que no
calia la tercera dosi. Ho compartiu?
—Abans que arribés la nova variant,
sí que ho compartia. Això es deia al
setembre, i es parlava segons la variant
delta, que aleshores era la variant
predominant i que ja teníem més apamada.
Ara bé, l’òmicron ha canviat el
terreny de joc i, tenint en compte que
escapa parcialment, però no totalment,
de la resposta humoral, la tercera dosi
no està mal plantejada. Perquè ens
incrementa la quantitat i la qualitat
El problema és que ens
hem tornat –i ara seré
incorrecte– una mica
figaflors. No solament
no volem morir ni ser
hospitalitzats, que és obvi,
sinó que tampoc no volem
tenir gaires símptomes, o
cap, ni infectar-nos