I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

49
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
MAIL OBERT
MARTA ROJALS
Ja em perdonareu la generalització binària, però
sort en té l’Univers que ens costi tan poc de plorar
–no per cap feblesa ni debilitat, com encara
s’insisteix a fer creure, sinó per la prolactina, toca’t
la figa–: perquè si ens agafés per descarregar
la ràbia a base de testosterònics cops de puny a
les parets, el món tal com el coneixem s’hauria
ensorrat fa molt de temps
ni convé que ho siguem mai, ja és hora de dir-ho. Com si els nostres vaivens
hormonals no fossin inevitables com les onades del mar.
Que les queixes sobre la regla arran de les vacunes, o arran de la covid
persistent (més persistent en dones, també), no ens portin a mirar el dit en
lloc de la lluna: allò que ens afecta, que ens amoïna, que ens altera la vida,
ens fa acudir a les consultes, i no obtenir-ne respostes mèdiques també ens
afecta, ens amoïna i ens altera la vida. És un peix que es mossega la cua, i
que, a partir de l’agreujant de la pandèmia, promet que rebentarà totes les
estadístiques.
Si es tracta de donar oxigen a una xarxa de salut congestionada, diagnosticar
correctament les dones, com a usuàries recurrents de l’atenció primària, ha
de ser una prioritat. Escoltar i creure’s les dones, tractar-les com les adultes
que són, com les coneixedores del seu cos que són, és un deute històric que
acumula interessos, després de tants anys de fugir d’estudi amb la cançoneta
dels nervis i de l’estrès. Ja em perdonareu la generalització binària, però
sort en té l’Univers que ens costi tan poc de plorar –no per cap feblesa ni
debilitat, com encara s’insisteix a fer creure, sinó per la prolactina, toca’t la
figa–: perquè si ens agafés per descarregar la ràbia a base de testosterònics
cops de puny a les parets, el món tal com el coneixem s’hauria ensorrat fa
molt de temps.