I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

6
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
PORTADA
Molta gent es pensa incorrectament que
els independentistes són els nacionalistes i
els violents. I sovint és al revés. La gent que
s’oposa a les independències són els que fan
aquestes coses
—Cita: “La idea que un grup podria florir més bé en un estat
propi o simplement desitja els beneficis de la condició d’estat
–la idea original de l’autodeterminació– no es troba enlloc.”
—La idea original d’autodeterminació, de Wilson –i de Lenin,
per cert–, és que si un grup és una nació, pot tenir el seu estat.
Una idea que pot ser complicada perquè es basa en l’etnicitat
o la raça. Sobretot si ho imposes als altres. Però aquesta idea,
d’ençà de la Segona Guerra Mundial, ja no té la força d’abans.
Fem servir l’autodeterminació en el sentit que els grups tenen
el dret d’autogovern dins les fronteres existents. És a dir, just
el contrari d’allò que volia dir abans l’autodeterminació.
—Què és l’autodeterminació interna i externa?
—L’externa és el dret de formar un estat nou. D’anar-se’n. La
interna té a veure amb la idea, molt sensible, que si vols autogovernar-te,
també t’ha de preocupar com t’autogovernes.
Més democràcia per als teus, drets de les minories, etc. Estic
molt a favor dels drets humans, i la democràcia, però en els
casos en què no és possible d’aconseguir-los dins l’estat o en
què una comunitat no vol ser-hi, necessitem una altra eina. La
gent es queda encallada. Tal com deia un macedoni: “Per què
he de ser la minoria al teu país, si tu pots ser-ne una al meu?”
—D’independències com a dret de revolució arran dels atacs,
quines hi ha?
—La d’Amèrica. Si llegeixes la declaració, veuràs que posen
com a justificació les agressions viscudes. Part de la meva
crítica a aquesta via és que, si creiem que és la millor eina, és
poc habitual, és tardana i crea incentius perversos. Porta els
grups a patir públicament per a tenir suport internacional. És
pervers. Si creus que una comunitat ha de ser independent,
has de creure-ho abans no hi hagi morts i guerra. Hem de fer
que la gent visqui guerres per a donar-los suport diplomàtic?
—És la via gandhiana. I va funcionar.
—Cert. La via va ser intel·ligent, humana i es basava en el fet
que l’imperi britànic en molts sentits era brutal, però alhora
la societat britànica era oberta, humana, liberal i no estava
preparada per entrar en conflictes més violents.
—Qui va dir aquesta cita: “Què poden significar paraules com
‘independència’ o ‘sobirania’ per a un estat de tan sols sis
milions? Avui solament sota presumpcions bastant peculiars
aquesta formació pot tenir una possibilitat de vida. Com podria
de tenir èxit un estat amb la grandària d’una sola província”?
—Les paraules són d’Adolf Hitler demanant-se quin sentit té
una Àustria independent. Molta gent es pensa incorrectament
que els independentistes són els nacionalistes i els violents. I
sovint és al revés. La gent que s’oposa a les independències són
els que fan aquestes coses. El nacionalisme no és solament una
qualitat dels independentistes sinó també dels unionistes que
insisteixen en la glòria de la nació.
—Expliqueu que la mida mitjana de les nacions, per culpa de
la Xina i l’Índia, és de 40 milions d’habitants per país. Però
la mediana –la més habitual, la que més països tenen– és de
7,6 milions.
—Cert. I no tinc res en contra dels països grans. El meu ho és.
Espero que es mantingui unit tot i les meves teories. Si funciona,
funciona. Però si no, no.
—Quina és la nova norma que proposeu? No voleu que els
independentistes s’hagin de basar en etnicitat o territori ja
marcat? Ni Wilson, ni model clàssic. Dieu que l’única cosa
que compta és si la gent se’n vol anar o no. Siguin nació o no.
Visquin en fronteres ja conegudes o no.
—Exacte. Vull apartar-me del model actual, que veig rígid,