I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

46
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
EDITORIAL
VICENT PARTAL
Pitjor i tot: temen,
temen molt, que
la gent, cansada
i encara amb
memòria d’allò
que va fer el Primer
d’Octubre, opte per
seguir la via a què
ells han renunciat
critica creix, jo diria que creix cada dia. I per això els seus assenyalaments ja
no caben en una sola piulada. Comença a haver-hi massa gent a assenyalar i
a insultar, a provar de desqualificar. I, cosa que és pitjor per a ells: els arguments
per a dissentir són sòlids, s’acumulen l’un sobre l’altre i comencen
a fer un forat visible.
No sé si ja és un forat amenaçador per a la paradeta o no. Em sembla que
no. Jo diria que no. Però és visible, molt visible, creix i es va definint com
més va més. Quan López Bofill parla obertament del paper de la violència
en la situació actual, quan Xavier Roig denuncia on porta el bilingüisme o
quan Jordi Borràs diu que Rufián no negocia bé, per esmentar els tres darrers
episodis, toquem os en tots els casos. I amb això els dubtes d’alguna gent, i
per tant el forat, es fa un poc més gran. Exactament perquè es posen sobre
la taula debats incòmodes però imprescindibles, que –mireu on hem arribat–,
per si mateixos, sols d’exposar-se, ja obstaculitzen l’ordre de retirada
efectuada per la classe política catalana.
I al final, si això és així, si coses tan elementals causen tanta tensió, és
perquè el gran problema dels autonomistes republicans és la inconsistència
flagrant del discurs que sostenen i la buidor política de les seues propostes.
El canvi que van fer d’avui per demà, després de la proclamació de la independència
els uns i després de formar el darrer govern els altres, es podria
explicar i defensar. És clar que sí. I es podria justificar i tot. Però saben que
si l’expliquen la retòrica que han de menester per a guanyar les eleccions
comença a fallar i qui sap com se’n ressentirien els seus resultats. Pitjor i tot:
temen, temen molt, que la gent, cansada i encara amb memòria d’allò que
va fer el Primer d’Octubre, opte per seguir la via a què ells han renunciat.
I per això els resulta imperatiu tapar qualsevol veu que recorde a la nostra
societat on som i qui som. I com hem arribat fins ací. I és d’ací, de veure que
no poden aconseguir-ho del tot, per més que ho intenten, que els vénen
tots aquests nervis.
PS. El 2022 serà un any molt important per a VilaWeb. El creixement del
nombre de subscriptors d’aquests darrers anys ens ha permès d’invertir
fortament en el producte per oferir-vos a tots una gran publicació, que volem
millor de dia en dia. Després d’estrenar continguts com ara les “Històries
de VilaWeb” i el “Debat global”, aquest gener hem incorporat el Paraulògic
a la nostra oferta i els subscriptors ja han començat a poder veure en el
Diari de la Nit –que reben cada dia per correu a les 22.00– la nova maqueta
i la nova imatge del diari, que aviat començarem a aplicar pertot arreu. En
aquest context de fort creixement i consolidació, avui podem explicar-vos
també que incorporem Carme Junyent com a columnista habitual. D’ara
endavant, la trobareu cada dilluns a les pàgines del nostre diari, fent tàndem
amb Joan Ramon Resina.