I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

12
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
EDUARD FORNÉS
tari, molt allunyat del caràcter pacifista
que hom pot pressuposar a un capellà.
—Segurament era per tot allò que havien
viscut i per la situació que hi havia País
Basc. Cada nit cantaven l’himne basc.
També hi ha diferència entre bascs i catalans,
però certament ells tenien molta
fortalesa i eren molt durs.
—Fins i tot van arribar a construir un
túnel. Bèstia.
—Exacte. N’hi havia un que havia estudiat
arquitectura i van començar un túnel.
Van arribar a tenir-hi una mica de llum
a dins amb un cablejat que havien ideat.
Realment és admirable allò que van fer.
Van excavar vint metres de túnel! I van
arribar a veure llum a fora, però el dia que
volien sortir hi havia lluna plena. Com
que el voltant de la presó era molt àrid
i els haurien pogut veure, van ajornar la
sortida, però això va fer que descobrissin
el túnel.
—El documentari hi passa molt per sobre,
però vàreu ser dels qui va intercedir
perquè el procés de Burgos no es fes a
porta tancada. Com va anar?
—Vaig escriure una carta en un mocador
de paper per al bisbe Saint-Gaudens de
Tolosa, amb qui era amic. Li explicava
que en el procés de Burgos, com que es
jutjaven dos capellans a qui demanaven
pena de mort, el judici es faria a porta
tancada. I que pensaven de secularitzar-se
perquè es fes a porta oberta i fos
més transparent. Vam amagar la carta
a l’anorac d’un pres basc que sortia el
mes de febrer i la va portar a Tolosa.
Saint-Gaudens tenia contactes amb el
secretari d’estat del Vaticà, que va parlar
del procés de Burgos a Pau VI. El Vaticà
va enviar tres cartes: una al nunci d’Espanya
al Vaticà, una altra al bisbe de
Bilbao i la tercera al ministre de Justícia.
En aquestes cartes, el Vaticà renunciava
al privilegi del concordat que el judici es
fes a porta tancada. Madrid va acceptar
de fer-lo a porta oberta, van millorar una
mica les condicions de la nostra presó,
Franco va indultar els catalans i a final
de març vam sortir en llibertat. Va ser
una maniobra política per a dir: “Amb
els catalans pactem, però amb els bascs
no.” No teníem cap intenció de sortir de
la presó i ens van haver de fer fora.
—Quan sortiu de la presó, us secularitzeu.
És una pregunta molt personal, però
per què vau prendre aquesta decisió?
—Va arribar un moment en què hi havia
un plegat de tradicions religioses sense
base real. El diumenge, fer no sé quants
casaments, a la tarda més bateigs... Tota
l’església plena de gent, allò era una
festa, però incapaços de resar junts un
pare nostre. Tenia la sensació que sagramentalitzava
un poble que no estava
evangelitzat. Sona molt fort, però vull dir
que anàvem repartint sagraments, però
no sentia que es visqués el cristianisme,
cosa que em creava tensions. Això va ser
un aspecte. Per una altra banda, havia
començat a treballar de soldador elèctric
per renunciar a la paga de l’estat,
perquè no estava d’acord amb aquesta
església. Els capellans érem pagats com
a funcionaris de l’estat! I la presó va ser
determinant. T’anul·len del punt de vista
humà. I va arribar un punt en què no em
veia amb cor de continuar.
—Sobre la secularització, un capellà que
apareix al documentari fa una reflexió
interessant: “Volíem canviar l’església
i l’església ens va canviar a nosaltres.”
Us hi sentiu reflectit?
—Sí, entenc què vol dir. Hi va haver un
moment en què volíem canviar l’església.
Vàrem renunciar a la paga de l’estat, ens
vàrem posar a treballar, volíem tenir les
portes de l’església sempre obertes a tothom,
acollir tothom, volíem una església
més pròxima a la gent. El Concili Vaticà
II ens va crear unes esperances de renovació
a fons, però l’episcopat espanyol
mai no en va acceptar l’esperit. Volíem
una església deslligada del franquisme,
no tan jeràrquica, més participativa,
però l’església ens va canviar a nosaltres.
Arriba un punt en què ets conscient de la
teva impotència i ja no pots més.
—Us en vau anar decebut.
—Els anys després del concili, molts
capellans van decidir de secularitzar-se i
formar una família. Per diversos motius.
També és cert que la qüestió del celibat
és un inconvenient greu i s’hauria de
resoldre. I la prova és el problema de la
pederàstia que hi ha hagut a l’església.
En canvi, unes altres religions accepten
que es pugui fer una funció pastoral i
formar una família. És una herència del
Concili de Trento, enlloc de l’evangeli
no diu que per a ser capellà no et puguis
casar. Em vaig casar quatre anys després
d’haver sortit de la presó i tinc tres fills
i cinc néts.
Enlloc de l’evangeli no diu
que per a ser capellà no
et puguis casar. Em vaig
casar quatre anys després
d’haver sortit de la presó i
tinc tres fills i cinc néts