I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

8
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
PORTADA
—El cas català, què us suggereix?
—És un cas molt interessant. Els independentistes han estat
molt hàbils aquests darrers quinze anys d’evitar la idea que la
independència es basa en l’ètnia o la sang, ho han mantingut
dins les fronteres territorials i no ho han obert a l’espai lingüístic,
tot i que la llengua és important. Voler Països Catalans seria
la mort del moviment. Han estat molt llestos de no centrar-ho
en la identitat, tot i la relació evident. Es basa en el desig polític.
Crec que el cas català va d’això més que no del 1714 o de Franco.
La força ve del desig de voler governar-se amb respecte i amb
idees obertes.
—A Catalunya, el 2021 els independentistes van tenir una
majoria de més del 50% en unes eleccions per primera vegada.
Això canvia res?
—És una mica millor. I de la llista de coses a fer, aquesta és feta.
Una més. Som la majoria dels votants. Molt bé. Ara estaria més
bé ser la majoria del cens. Difícil, però no impossible. I aconseguir-ho
en un referèndum i no en unes eleccions en què la
gent escull governs més que no pas opcions. L’inconvenient és
que l’estat espanyol no el deixa fer, aquest referèndum. Cert.
Tan sols descric la situació ideal. Em demano si va ser intel·ligent
de tirar endavant, tal com es va fer quatre anys enrere,
sabent que les xifres no eren tan altes. No és fàcil de respondre.
Simpatitzo amb els grups que tenen davant tantes dificultats
i fan moviments extraconstitucionals i, fins i tot, exerceixen
violència davant la violència de l’estat. Però són moviments
arriscats. S’ha de saber. Imagina’t que, quatre anys enrere, tot
i la violència estatal, hi ha una participació molt més alta, que
fou un 63% del cens. Potser haurien canviat les coses. Aquest
és l’objectiu. Basar-ho en xifres d’eleccions és més feble.
—Per acabar: la part més difícil no és tenir la idea, sinó que
s’apliqui.
—No crec que passi aviat. Sóc realista i estudio relacions
internacionals, que es basen en el poder. Ho sé. Hi ha moments,
incidents, en què la idea pot agafar força. El cas de
Kossove. Però essent honest, les forces en contra són més
poderoses. No arribarem al punt que les Nacions Unides es
facin seva aquesta idea. O veure-la signada en un tractat.
En la teoria dels drets humans, cada vegada té més pes la
idea de cultura de la conformitat, tot i que no tens maneres
de fer-la complir. Els valors s’internalitzen. Per exemple,
la idea que s’han de respectar les voluntats democràtiques
de la gent. Pensa en els kurds o els catalans. No tenen gaires
cartes diplomàtiques. Si fem pressió perquè els estats es
prenguin seriosament els desitjos democràtics, ajudarà a la
causa. Per poc que sigui. I, en segon lloc, vull originar debat.
Sé que a curt termini, a mitjà termini, no passarà això que
dic. Però el debat, sí.
Els independentistes han estat molt hàbils
aquests darrers quinze anys d’evitar la idea que la
independència es basa en l’ètnia o la sang, ho han
mantingut dins les fronteres territorials i no ho
han obert a l’espai lingüístic, tot i que la llengua
és important