I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

48
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
MAIL OBERT
MARTA ROJALS
Aplicació mòbil per al seguiment del cicle menstrual. COTTONBRO / PEXELS
li van dir que allò no era símptoma de res, que no sortia en cap llista, i que
devia ser per una altra cosa. Com ens sona, la resposta.
El cicle menstrual és sensible a l’estrès, què ens han d’explicar. Però tu pots
estar a l’època més relaxada de la teua vida i tot i així i trobar-te algú amb
bata blanca que atribueixi un teu dolor a l’estrès. Posa-hi un mal d’esquena,
un mareig, mal de cap, una regla que no para, una que es para sense motiu,
una rebrincada de turmell; abans de res: t’has de tranquil·litzar, nena. La
doctora Carme Valls, experta en medicina amb perspectiva de gènere, explica
aquest exemple: en una primera consulta, una dona té un 25%-30%
més de probabilitats que li receptin ansiolítics o antidepressius en comptes
que li investiguin d’on li ve el mal, mentre que un home, amb els mateixos
símptomes, sortirà del metge amb una citació per a fer-se més proves. Tot
sembla indicar –i ja no parla la doctora, sinó la pacient que us escriu– que
les dones no som de fiar per a la ciència, bàsicament, goso afirmar, perquè
no s’ha molestat mai a conèixer-nos bé.
És clar: una alteració reportada pels hòmens, éssers lineals, i per tant
previsibles per a altres hòmens, és presa més seriosament que si la reporten
dones, éssers cíclics, ciclotímics, que figura que avui estan així i demà aixà,
que amb tant de canvi no en pots fer cabal. Pastilleta, i avall. Sort tenim de les
doctores que han començat a investigar-nos com a éssers absoluts, amb la
nostra normalitat com a norma. Sort de les que estudien la lògica dels nostres
cicles, la quotidianitat de la meitat de la població a la qual ha restat cega la
medicina patriarcal, quan no ens l’ha diagnosticada com a trastorn mental.
No estem sobreactuant, no ens estem inventant símptomes, no estem boges.
No és esoterisme, no és bruixeria, es tracta dels nostres cicles hormonals.
Tot just fa quatre dies que les nostres científiques ens ajuden a enderrocar
tota aquesta propaganda tòxica que res no ens ha d’impedir de fer el que fan
els hòmens, perpetuant-los com a model universal. Una propaganda basada
a ribotar-nos la pròpia naturalesa per encaixar en allò que no serem mai, que