I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

21
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
LURDES ZABALZA
no s’ha pogut escapar.” La Idoia, el dia
de la detenció, va veure en Mikel amb
una bossa de plàstic al cap. Per tant, no
tenim cap dubte que en Mikel va morir
per les tortures que li van infligir a Intxaurrondo.
I encara no sabem els motius
de la detenció.
—Quines sospites teniu?
—Barrionuevo ja va dir que havia estat un
error i que en Mikel no tenia res a veure
amb ETA. Imagina’t com treballaven.
Dos dies abans, havien matat un agent
de la Guàrdia Civil molt a prop d’on viva
ell. Els qui hi entenen diuen que sempre
que mataven un agent de la policia, immediatament,
es feia una batuda. I li va
tocar a en Mikel.
—L’afer es va judicialitzar, però es va
acabar arxivant. Per què?
—Si no s’ha esclarit què li va passar a en
Mikel és perquè no hi ha hagut voluntat.
Van passar com a mínim set jutges pel
cas. El primer va demanar una reconstrucció
dels fets i va veure que la versió
oficial no se sostenia, però el van canviar
per un altre instructor. Tan bon punt
un jutge entrava a fons, el canviaven. El
1998, van arxivar la causa per manca de
proves. Després, el 1995, per uns determinats
interessos, el diari El Mundo va
començar a publicar informació sobre
els GAL amb declaracions de Luis Alberto
Perote, ex-coronel del Centre Superior
d’Informació de la Defensa (CSID) i Pedro
Gómez Nieto, capità de la Guàrdia Civil,
on parlaven sobre Lasa, Zabala i casos de
la guerra bruta de l’estat. I per això es va
reobrir el cas.
Pili Zabala: “Una de les X dels GAL em
va demanar perdó”
manera que hi va haver temps per a fer
coses. També hi va haver canvis d’instructor.
Van citar a declarar els periodistes
que havien publicat les informacions,
però es van acollir al secret professional.
Hauria estat interessant que haguessin
declarat. Perote va dir que les declaracions
eren certes, però Gómez Nieto les
va negar. Gómez Nieto tenia més força i
el cas es va arxivar.
—Aquestes converses entre Perote i
Gómez Nieto apareixen al documentari
On és en Mikel?
—Sí. Les declaracions ja existien i es
van investigar, però allò que aporta de
nou el documentari és que reprodueix
els enregistraments. I no és el mateix
llegir les declaracions transcrites que
escoltar-les. Perquè sents la fredor amb
què Gómez Nieto s’expressa sobre les
pràctiques habituals de l’estat que han
quedat impunes.
—El cas sembla que es troba en un carreró
sense sortida.
—Sí. No tan sols no s’han volgut esclarir
els fets ni s’ha obert un expedient
als qui van actuar malament, sinó que,
a més, van ser premiats; van ser ascendits
i condecorats. Aquesta era una
pràctica habitual de la Guàrdia Civil
al País Basc amb tots els joves que es
detenien i als quals s’aplicava la llei
antiterrorista, i això no s’ha volgut
esclarir. Seria bo que es publiquessin els
secrets d’estat, i allà podríem veure que
hi ha més gent implicada, gent de més
poder, i rodarien caps. Però no passarà,
perquè darrere hi ha l’estat. Jo no vull
que vagin a la presó, només vull que se
sàpiga la veritat i la reparació del nom
del meu germà.
Seria bo que es
publiquessin els secrets
d’estat, i allà podríem
veure que hi ha més gent
implicada, gent de més
poder, i rodarien caps
—I què va passar?
—Del 1995 al 2010 el cas era obert, de