I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

More documents

Info

28 vilaweb.cat Divendres, 14 de gener de 2022 XAVI ABAD No crec que tinguem una nova variant que ocasioni taxes de mortalitat com les que vam tenir el 2020. En tot cas, no és tant l’òmicron, que marca el principi del final, sinó tota l’exposició que ha tingut la població a la vacuna o al virus de la resposta immunitària. Per això crec que ara la tercera dosi té sentit. I ara mateix, si no hi ha cap variant que substitueixi l’òmicron, i fins i tot en el cas que la substituís, no crec que calgui una quarta dosi en la població general que no té problemes de salut. —Amb tot això que dieu, de què han de servir els vaccins de segona generació, doncs? —Poden aportar-nos moltíssim. A l’Àfrica pràcticament no es vacuna, molts països d’Amèrica del Sud vacunen amb vacunes inactivades, que segons la bibliografia confereixen menys protecció que altres tipus de vacunes. I per una altra banda, caldrà revacunar, perquè en molts països tenen, pel cap alt, una dosi o dues. Ens cal tenir vacunes que, logísticament i productivament, puguin subministrar-se i que encara no són al mercat. Cal la vacuna d’Hipra, cal la vacuna Novavax. I més que en caldran. —D’altra banda, aviat poden arribar els antivirals. Què aporten? —La vacuna és un tractament preexposició i els antivirals són postexposició. Sempre és millor prevenir que curar, per això és millor vacunar-se. Però per a aquella gent que no vol vacunar-se, per una postura que jo crec que és incorrecta però personal, o que no pot, tenir un antiviral evita que la malaltia evolucioni en greu. És una bona eina que permet de cobrir un forat de la salut pública com són els no vacunats, que és un col·lectiu important pel seu potencial impacte sanitari i relacionat amb la transmissibilitat del virus. Ara bé, és un tractament que implica unes deu pastilles durant cinc dies, i falta veure’n el cost final i la disponibilitat. —És realista pensar que la variant òmicron ens ensenya el principi del final? —Quan va aparèixer la delta, vaig comentar que ja gairebé acabàvem, ja veieu quin oracle que sóc. Perquè la delta va donar una pujada en transmissibilitat i una certa pujada en virulència. L’òmicron ha fet un pas més quant a transmissibilitat, però no en virulència, encara que no diria mai que és una variant benigna. Tinc dubtes que el virus arribi a ser més transmissible, perquè ja ha passat d’una millor replicació en pulmons a una millor replicació en vies respiratòries superiors, que permeten que el virus es propagui més. No pot anar gaire més enllà d’aquí. Podria fer-se més selectiu i virulent, però l’evolució no és un procés dirigit. I hi ha un altre factor. —Quin? —No ens oblidem de l’hoste, que som nosaltres. Ja no som naïfs i tenim resposta immunitària generada per la infecció o la vacuna. Una altra variant que intenti d’encendre una zona ja cremada? Li costarà de fer forat. No crec que tinguem una nova variant que ocasioni taxes de mortalitat com les que vam tenir el 2020. En tot cas, no és tant l’òmicron, que marca el principi del final, sinó tota l’exposició que ha tingut la població a la vacuna o al virus. —Creieu que l’obligació de dur la màscara hauria de desaparèixer? —En exteriors mai no ha tingut sentit. L’obligació de la màscara en exteriors és una mesura estúpida i un brindis al sol. No s’hauria d’haver instaurat. Em poso francament nerviós quan algú intenta justificar-me aquesta mesura. Mentre hi hagi les incidències i la mortalitat actual, sí que la mantindria com a obligatòria en interiors i transport públic. Tot i que veient com les porten certes persones, tampoc no serveix de gaire. I si la covid acaba essent com una grip, hauria de passar a ser recomanable, una mesura voluntària d’intervenció no farmacèutica.
29 vilaweb.cat Divendres, 14 de gener de 2022 REPORTATGE Dos anys tancats a casa esperant la vaccinació del seu fill: “Ens sentim abandonats” Oriol Rodrigo i Marina Núñez, els pares d’en Bernat En Bernat, de nou anys, té problemes respiratoris greus, però no s’havia pogut vaccinar fins ara · Els seus pares lamenten que casos com el seu s’oblidin, també per qüestions que no tenen a veure amb la pandèmia CLARA ARDÉVOL MALLOL “Cada vegada tenim els ànims més baixos, el tancament és insuportable.” Oriol Rodrigo explica que la seva família fa dos anys que pràcticament no surt de casa arran de la pandèmia de la covid. El seu fill, en Bernat, és un nen de nou anys que té problemes respiratoris molt greus i no ha pogut sortir al carrer durant tot aquest temps per les conseqüències que podria tenir una infecció per coronavirus en el seu cas. Els seus pares denuncien, a més, que no ha estat possible de vaccinar-lo fins fa pocs dies i demanen ajuda a les administracions perquè tinguin en compte l’especificitat del seu cas en diversos àmbits, a més de tot allò que té a veure amb la covid. Seqüeles greus després d’un part molt prematur En Bernat va néixer el 29 d’octubre del 2012 després d’un part molt prematur, i pesava solament 690 grams. Va estar nou mesos ingressat a l’UCI neonatal, en què va tenir diverses complicacions en l’aparell respiratori derivades del naixement prematur. A tan sols dos mesos li van haver de fer una traqueotomia, un orifici a la tràquea, que encara té obert. Després de rebre l’alta va haver d’estar connectat a un respirador fins als dos anys. Això va implicar que els seus pares haguessin de tenir cura d’ell les vint-i-quatre hores del dia per cuidar-lo i protegir-lo dels perills de tenir uns problemes respiratoris tan greus. Una atenció
Page 1 and 2: 8 - 14 DE GENER DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 14
Page 5 and 6: 5 vilaweb.cat Divendres, 14 de gene
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 14 de gen
Page 19 and 20: 19 LURDES ZABALZA vilaweb.cat Diven
Page 23 and 24: 23 JAVIER MARTÍNEZ vilaweb.cat Div
Page 27: 27 vilaweb.cat Divendres, 14 de gen
Page 55: 55 vilaweb.cat Divendres, 14 de gen

I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?