I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

50
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
MAIL OBERT
JOAN JOSEP ISERN
JOAN JOSEP ISERN
JORDI SABATÉS, AMB TOT L’ENYOR
Joan Josep Isern glossa
l’obra de Jordi Sabatés
i explica l’amargor que
causava al pianista la
indiferència institucional
Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que
requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món
i en obrir el mòbil em trobo una pila de missatges de bons amics que em
diuen que el pianista i compositor (i un munt de coses més) Jordi Sabatés
s’ha mort avui. A setanta-tres anys.
M’atreviria a afirmar que a Sabatés el segueixo des de sempre. Vull dir que
quan va gravar els dos primers àlbums amb el grup Jarka –parlo del 1971 i
el 1972– ja m’havia enganxat abans amb aquella petita meravella de disc
senzill de Maria del Mar Bonet que contenia “Si véns prest”, a la cara A, i “Jo
em donaria a qui em volgués”, a la B, enregistrat per a Concèntric als mítics
estudis Gema l’any 1969 amb els mateixos músics –Toti, Romà Escales, Doro
Mentaberry, Josep Polo...– que molt pocs mesos després es van constituir en
el grup OM que va acompanyar Pau Riba en la gravació del primer àlbum de
Dioptria.
Anys després, per un seguit de circumstàncies casuals que ara no vénen
a tomb, vaig conèixer-lo personalment, a ell i l’Anna, la seva muller,
i m’hi vaig enganxar durant una bona temporada. Resulta que vivíem
molt a prop i puc dir que va ser al menjador de casa seva on vaig poder
contemplar de prop i per primera vegada a la meva vida un quadre d’Olga
Sacharoff, la russa del Putxet. Un retrat d’en Jordi quan tenia quatre anys
assegut molt formal en una cadira i amb un gat damunt de les cames que
es va poder veure en l’exposició antològica de la pintora que es va fer fa
tres o quatre anys al Museu d’Art de Girona.
Aquesta mort m’ha colpit de manera especial perquè, sense saber-ne res,
jo començava a preparar una trilogia d’articles per a la meva secció mensual
a la revista Enderrock que, en principi, havien de sortir a la primavera. En el
primer volia parlar de molt d’això que acabo de dir: el Sabatés del començament,
fins al duet amb Toti Soler del 1973.
Crec que Jordi Sabatés ha estat un dels músics de casa nostra més preparats
per a establir ponts entre la sensibilitat literària i la musical. Tot
això sense deixar de banda un element que potser molta gent no coneix,
que és la seva dimensió de llicenciat en ciències físiques palesada amb la
gran racionalitat de la seva producció i, d’una manera més anecdòtica,
amb la creació del grup de cambra que el va acompanyar al disc El secret
de la criolla, del 1988, que es va dir Factor Quàntic.
En la seva discografia trobem referències a Murnau (Nosferatu, hacia el
vampiro, 1992), Poe (Morgue o Berenice, 1972), Tolkien (El senyor dels anells,