I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

34
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
REPORTATGE
milions d’habitants després
d’haver-hi detectat onze casos
aquests darrers dies.
Les mesures també s’apliquen
a Hong Kong. La majoria de
no residents tenen prohibit
d’entrar-hi i qui hi arriba ha
de fer una quarantena de vinti-un
dies, igual que en la Xina
continental. Per exemple, els
provinents del Regne Unit, un
país considerat d’alt risc, han
de passar els primers dies en
instal·lacions governamentals
de quarantena. En cas de
ser positiu, cal romandre almenys
deu dies a l’hospital i
no es pot abandonar fins que
les proves no surten negatives
dues vegades consecutives,
per més que es trigui.
Pot canviar d’estratègia?
Les xifres contrasten amb la
resta de països. La Xina, amb
1.402 milions d’habitants,
ha notificat 102.932 casos
i 4.636 morts. En canvi, els
EUA, amb 329 milions, té un
balanç de 58 milions d’infeccions
i 850.000 morts, i
l’Índia, amb 1.326 milions,
ha notificat més de 35 milions
de casos de la covid i 480.000
morts.
Tanmateix, ara cal veure si
l’estratègia amb l’òmicron,
la variant més contagiosa
detectada, es pot controlar i
mantenir. A més, mentre la
resta del món aprèn a conviure-hi,
aquesta política no
sembla que es pugui prolongar
indefinidament. La Xina
es veu obligada a aplicar mesures
dures cada vegada que
hi ha un cas, amb un cost important
arran de l’aturada de
l’activitat econòmica, el manteniment
de les instal·lacions
i el repartiment dels productes
de primera necessitat. La
normativa de confinament
i quarantenes també afecta
les cadenes de subministrament
a escala mundial, amb
mariners que han de passar
setmanes aïllats. Entre més
afectats, hi ha més de sis mil
camions vietnamites atrapats
a la frontera amb la Xina d’ençà
de fa setmanes. No sembla
que la situació s’hagi de
reconduir, sinó que hi haurà
més brots. De fet, Austràlia,
Nova Zelanda i Singapur, amb
l’augment de la vaccinació, la
pressió i les noves variants,
han deixat enrere aquesta política
de covid-zero.
Tanmateix, hi ha motius que
fan pensar que la Xina no
l’abandonarà, ara per ara. Un
primer punt és que els mitjans
de comunicació xinesos han
destacat amb força la gestió de
les autoritats del país, presentant-la
com un model d’èxit, i
mostrant la resta d’estats com
a erràtics i mal dirigits.
En segon lloc, hi ha molta
densitat de població i una
immunitat més baixa arran de
la poca quantitat de casos i de
vaccins menys efectius. Això,
combinat amb un sistema sanitari
feble en moltes regions,
podria fer que una flexibilització
de les mesures portés
a una crisi en l’assistència
sanitària, amb les crítiques
pertinents, com ja va passar
a Wuhan arran de la mort de
sanitaris i la falta d’infrastructures.
De fet, un informe
xinès d’abans de l’òmicron
ja calculava que, amb unes
mesures semblants a les dels
EUA, la Xina tindria 637.155
casos cada dia.
Ara s’haurà de trobar l’equilibri entre la
variant òmicron, que s’ha descontrolat
arreu del món, i un sistema que no es pot
permetre ni un xic de descontrol
Per tant, tot fa pensar que la
transició no és a prop i menys
encara a les portes dels Jocs
Olímpics d’Hivern, ja sota la
lupa de les nacions del món.
Ara s’haurà de trobar l’equilibri
entre la variant òmicron,
que s’ha descontrolat arreu
del món, i un sistema que no
es pot permetre ni un xic de
descontrol.