I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

19
LURDES ZABALZA
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
JOSEP REXACH FUMANYA
El novembre de 1985, la Guàrdia Civil
va detenir el conductor d’autobusos
Mikel Zabalza. El van traslladar a la
caserna d’Intxaurrondo juntament
amb la seva xicota i el seu cosí. Ells
dos van ser alliberats, però Zabalza no.
Més de dues setmanes més tard, va aparèixer
mort al riu Bidasoa. La família ho
té clar: en Mikel va morir per les tortures
que li va infligir la Guàrdia Civil, que
sempre ha defensat que es va escapar i
va morir quan es va llançar al riu.
La mort de Zabalza va commocionar el
País Basc, però mai no es van escatir tots
els interrogants que l’envolten. N’hem
parlat amb la seva germana, Lurdes,
que ho va viure a primera línia. Els fets
s’expliquen amb precisió al documentari
On és en Mikel?, que avui emet TV3.
—Què va passar el 26 de novembre de
1985?
—Jo vivia en un poble al costat de Pamplona
i quan vaig arribar a la feina em
va trucar la mare. Em va dir que havien
detingut dos germans, l’Aitor i en Patxi,
i que els havien portat a la caserna de
Pamplona. A primera hora de la tarda els
van deixar lliures després d’haver-los
torturat i haver-los fet la bossa. Quan
vam sortir de la caserna, vam trucar a en
Mikel per avisar-lo del que havia passat.
Però no ens va contestar, tampoc a la feina,
on havia faltat aquell dia sense haver
avisat. Quan vam trucar a casa la seva
xicota, ens van dir que estava detinguda
a Sant Sebastià, i ja vam deduir que ell
també ho estava. L’endemà, la mare va
anar a Sant Sebastià i es va presentar a la
caserna d’Intxaurrondo.
—I què li van dir?
—Li van negar que fos allà. Però va parlar
amb un veí d’en Mikel i li va dir que sí,
que l’havien detingut i que ho havia vist.
Llavors va tornar a Intxaurrondo i li van
tornar a dir que no hi era. Els va contestar
que sabia que l’havien detingut i que
tenia un testimoni. Aleshores un guàrdia
civil li va contestar: “Senyora, si vostè ha
perdut el fill, vagi a buscar-lo a objectes
perduts.” S’ha de ser pocavergonya per
a dir això... I aquí comença el calvari.
—Quan vau tornar a tenir-ne notícies?
—Al cap de dos dies, quan la Guàrdia
Civil va dir que se’ls havia escapat. De
no estar detingut, a haver-se escapat...
Van dir que havia declarat, voluntàriament,
sense que ells li diguessin res, que
tenia un amagatall amb armes. I amb
tres agents van acompanyar-lo fins a
l’amagatall. Primera incongruència. Vas
a un amagatall amb un detingut amb tres
guàrdies civils i prou? No és creïble. Segons
la seva versió, anaven per un túnel i
en un moment donat, el meu germà, que
anava emmanillat, va donar una puntada
de peu als testicles d’un dels agents i per
un forat que hi havia al túnel es va escapar
en direcció al riu Bidasoa. Un detall
important, el meu germà no sabia nedar,
i per on diuen que es va llançar al riu hi
ha una petita presa.
—Què va pensar la família en aquell
moment?
—Que si s’havia escapat, hi havia possibilitats
que fos viu. Tant de bo s’hagi
escapat, pensava. Hi va començar a haver
manifestacions per tot el País Basc
i molta gent va participar en la cerca al
voltant del riu. “On és en Mikel?, on és
en Mikel?”, preguntava la gent. Crec que
la meva mare va saber conduir molt bé
la situació, perquè en algunes trobades
alguns cridaven “gora ETA” i va dir que
en les reunions convocades per la família
no s’admetrien aquests càntics. Crec que
això va atraure més gent i, és clar, cada
vegada menys gent es creia que fos cert
que hagués desaparegut.
—“On és en Mikel?” D’aquí ve el títol
del documentari?
Tant de bo s’hagi escapat,
pensava. Hi va començar
a haver manifestacions
per tot el País Basc i molta
gent va participar en la
cerca al voltant del riu.
“On és en Mikel?, on és en
Mikel?”