I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

24
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
JAVIER MARTÍNEZ
Això és una guerra entre
un estat gran i un estat
petit. Si és reobrís el cas,
tots rebrien. Els del gran
i els del petit. Hi ha coses
molt més grosses que les
que ha dit Villarejo i no
reobriran res
Quines visites rebien aquests nois a la
presó? Falta molta informació. No ens
han deixat investigar res.
—Villarejo ja ha matisat les primeres
declaracions. Diu que no és que volguessin
fer l’atemptat, sinó que se’ls va
escapar de les mans.
—Sí, és clar, Villarejo que diu que feien
cèl·lules amb gent que és a la presó per
a després poder dir que fan molt bona
feina i que han agafat la gent que volia
atemptar. És a dir, que feien cèl·lules
falses. Ha explicat coses que la gent no
entén, però per desgràcia sembla que era
el funcionament habitual.
—A Catalunya hi ha hagut molt de rebombori
per les declaracions. En canvi,
a Madrid molt de silenci...
—Estic acostumat a aquest silenci. Qui
hi havia a l’Audiència Nacional durant
el judici? El primer dia hi havia quatre
o cinc mitjans, després van desaparèixer.
A ningú no li interessava saber què
va passar. L’única cosa que sap la gent
de Madrid sobre el judici és que volien
atemptar en un Mercadona. Tenim clar
per què hi ha aquest silenci. Volen que no
se’n parli més. També hi ha mitjans de
Catalunya que no han dit res. On és la nota
de la CIA d’El Periòdico. Tu l’has vista?
Vaig demanar al director, Enric Hernández,
que me l’ensenyes... No ho va fer. I
després de fer això on va anar a treballar
Hernández? A Televisió Espanyola? Que
cadascú en tregui conclusions.
—Us sorprèn que Ada Colau hagi dit “si
es fan afirmacions greus, que s’acompanyi
de proves”?
—Tots volem proves, però què passa quan
anem a un judici i portem proves i el jutge
no les vol mirar, com va passar en el judici
del 17-A? Ada Colau s’ha portat molt bé,
ha fet coses que no havia fet ni la Generalitat
ni ningú. Però no pot demanar coses a
canvi d’haver-nos ajudat, com va fer amb
mi. Això em va fer perdre la confiança.
Mira l’alcalde de Ripoll, Jordi Monell, com
està. És ben diferent, està com una moto,
està dolgut perquè va ser a la comissió del
parlament, perquè està amarat de tot allò
que va passar al seu poble.
—Confieu que les declaracions de Villarejo
serveixin?
—Ja han servit! Ha servit perquè la gent
pensi. Que surti la veritat. No em tornarà
el meu fill, però si més no, si sabem qui
va fer això, els que quedem aquí estarem
més protegits. Jo no sabia que el meu fill
podia morir en un atemptat terrorista,
era com tocar-te la loteria. Però sí que
ha passat, sí que m’ha tocat i d’una manera
molt bèstia, d’una manera salvatge
que no tocava. Ara sé que passa, que pot
passar i no podem deixar que es mati la
gent i ells quedin impunes.
—Creieu que això obre la possibilitat
que d’alguna manera es reobri el cas o
les comissions d’investigació?
—No reobriran res. Això és una guerra
entre un estat gran i un estat petit. Si és
reobrís el cas, tots rebrien. Els del gran i els
del petit. Hi ha coses molt més grosses que
les que ha dit Villarejo i no reobriran res.
—Sabeu què va passar?
—Tinc la meva idea, la meva teoria de
què va passar. Fa quatre anys que estic
cada dia amb això, he parlat amb molta
gent. Hi ha gent que m’ha dit moltes
coses. Després no les repetiran, però jo
sé què m’han dit. I tant que sé què va
passar! Potser un dia ho hauré d’escriure
en forma de novel·la perquè la gent sàpiga
la veritat del 17-A. Jo he arribat molt lluny
i hi ha molta por.
—Confieu en la justícia europea?
—Tampoc. Molts països que ens envolten
tenen un territori que es vol independitzar.
Tu creus que aquesta gent
ajudarà? No interessa, no interessa.