I si el problema real és que no deixen canviar les fronteres?

16
vilaweb.cat
Divendres, 14 de gener de 2022
QUIM MASFERRER
casos s’uneixen i parlen entre ells. Hi va
haver una noia que va trobar feina!
—Com va ser?
—Li vaig demanar a què es dedicava i
em va dir que estava desocupada, amb
una nena petita. Va dir que era educadora
social i va resultar que entre el públic hi
havia el director d’un centre cívic que
buscava una educadora social i li va donar
feina. Això és molt bèstia! O gent que ha
demanat de casar-se a la parella davant
del públic. Quan comparteixes aquestes
coses, s’enriqueix qui ho explica i qui
ho rep, encara que siguin desconeguts.
A vegades sembla que solament tenim
entrevistes els que tenim un programa,
els que marquen un gol o els que escriuen
un llibre. Doncs no, tothom té una
entrevista, tothom té coses interessants
a explicar, i amb El foraster i Bona gent ho
hem demostrat.
—Segurament un dels secrets de l’èxit
també és l’espontaneïtat, dir allò que us
surt en cada moment. Això de fer bromes
sense guió us ha fet mai por? Us heu
autocensurat?
—M’aplico censura a mi mateix, però
volguda. Hi ha coses sobre les quals no
em ve gens de gust de fer humor. Entra
dins el sentit comú. Es pot fer humor de
qualsevol cosa, qui jutja la mena d’humor
és el públic, que deixa de veure’t o no,
però hi ha moments en què noto que de
certes coses no em ve de gust. No és que
tinguis uns principis i uns valors inamovibles,
vas canviant. Fa vint anys podia
fer unes bromes que socialment podien
ser acceptades i ara crec que aquesta
mena d’humor s’ha acabat i hem de
fer passes endavant. Amb qüestions de
gènere, per exemple. Aplico allò que em
diu el cor i m’autocensuro, però perquè
no vull dir certes coses, perquè hi ha certs
gags que hauríem de tenir superats.
tothom faci l’humor que vulgui, són els
espectadors que decideixen fer la creu a
una persona perquè no els agrada aquell
humor o perquè no convergeixen amb
allò que diu. Però això de prohibir... No
fotem! Et poden agradar les lletres de
Valtònyc o no, però hem de fotre a la
presó un noi per cantar? En el meu cas,
com amb moltes coses a la vida, amb
l’humor m’escolto molt allò que em diu
el cor, m’agrada fer les coses de veritat.
En aquest camp, hi tinc molt de guanyat
perquè crec que tinc la millor feina del
món i que m’ho agafi amb aquest esperit
té a veure amb el fet que tingui bona rebuda.
No em prenc cada programa com
“oh, un programa més”, al contrari. A
final de gener comencem a enregistrar
capítols nous i ja em forastejo a sobre!
—El programa i la ronda us demanen
força moviment, i quan van començar
El foraster encara no éreu pare. Us ha
canviat gaire la perspectiva?
—Sí, la paternitat i la maternitat transformen!
Quan no era pare deia adeu i
agafava jaqueta i claus. Ara han canviat
Que tothom faci l’humor que vulgui, són els espectadors
que decideixen fer la creu a una persona perquè no els
agrada aquell humor o perquè no convergeixen amb allò
que diu. Però això de prohibir... No fotem!
—Sembla que hi ha resistència a fer
aquests canvis. Hi ha humoristes que
diuen que ja no es pot fer broma de res...
—Bé, de prohibicions, les justes. Que