Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

10
comarques gironines: bona part dels jaciments axelians descoberts en la segona etapa de La
Selva (principis dels vuitanta), Santa Elena IV-XII (cingles de Sant Roc) també a principis
dels vuitanta, La Torre i Roca Foradada (Fontcoberta) l’any 1982, la Balma de la Xemeneia
(Amer) l’any 1983, la pelvis d’Incarcal (Crespià) i Mas Sureda (Ravós de Terri) l’any 1984,
Can Puig de la Bellacasa (Banyoles) l’any 1988, el poblat neolític de La Draga (Banyoles)
l’any 1990, Llac I (Porqueres) l’any 1992, Cruïlla d’Incarcal (Maià de Montcal) l’any 1995) i
Can Gombis (Sant Julià de Ramis) i Domeny (Girona) l’any 1999 i el Pla de Jueria (Sant
Gregori) l’any 2002, entre d’altres jaciments localitzats en superfície i sense context
estratigràfic (especialment a la comarca del Pla de l’Estany i de La Selva). Ha difós el resultat
d’aquestes investigacions oralment (conferències i cursets) i per escrit (consultar Butlletins de
l’A.A.G.) i ha col·laborat en la primera obra síntesi del paleolític del nostre país: la Catalunya
Paleolítica de Josep Canal i Eudald Carbonell, de l’any 1989.
Com he dit a l’inici d’aquest apartat vaig conèixer en Joan Abad perquè en Joan
Garcia i jo ens vam presentar, el març de 1998, al local de l’Associació Arqueològica de
Girona per tal de canalitzar la nostra vocació: el paleolític. Un dels fundadors d’aquesta
entitat i pioner en els estudis sobre el paleolític inferior de Catalunya, en Josep Canal, ens va
aconsellar, davant la nostra insistència (24/3, 26/3, 31/3), que ens possesim en contacte amb a
en Joan Abad.
M’és difícil resumir aquí la relació que hem mantigut amb Joan durant aquest anys.
Han estat moltes coses: sortides de camp, viatges, redacció de projectes, d’articles,
demostracions de prehistòria i/o posar en moviment la Balma de la Xemeneia. El seu contacte
ha estat molt beneficiós per mi i alhora decisiu: d’ell és de qui més he après del plistocè a les
comarques gironines, tant el l’aspecte pròpiament científic com en el social. Hem coincidit
amb el temps: hem sumat joventut i veterania. Amb en Joan hem realitzat nombroses sortides
de camp pel Pla de l’Estany, la vall mitjana del Ter, a la despressió de La Selva, a la comarca
del Baix Empordà, a la Garrotxa i a la província de Terol (Espanya). De totes aquestes
sortides, però, les que més m’han marcat ha estat les del Pla de l’Estany (entre el 1999 i el
2002). Descobrir la riquesa paleontològica i arqueològica que encara amaga aquesta comarca
ha estat una de les sensacions més agradables que he tingut. Aquest contacte em vam
permetre no només recuperar la vocació que havia perdut per aquesta temàtica sinó augmentar
encara més el meu interès per a l’estudi de l’origen i de l’evolució biològica i cultural de
l’espècie humana al nostre país.
En Joan va fer possible, a finals dels noranta, que un grup d’aleshores joves estudiats
d’història ens poséssim en contacte amb l’equip de prehistòria de la Universitat de Tarragona,
equip en què al final ens hem acabat integrant. Per altra banda, també va localitzar la Balma
de la Xemeneia ara fa més de vint anys. Gràcies al seu suport incondicional, des del 2001
s’han pogut iniciar les excavacions sistemàtiqeus en aquest jaciment. El més important, però,