Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Perspectives científiques i socials 175
de l’Estany”) perquè ofereix la visió més complerta i actualitzada sobre la fauna que ha existit
durant el pliocè final i el plistocè al Pla de l’Estany.
En aquest context, els únics indicis per definir les primeres ocupacions humanes de
Catalunya són les concentracions d’instruments lítics escampants en diferents punts de la
superfície del territori i, entre les quals, convé destacar el Puig d’en Roca i Palau (Girona),
Costa Roja (Sant Julià de Ramis) i Mas d’en Galí (Medinyà).
Finalment, comentarem que tres de les zones de Catalunya que ofereixen les
condicions ecològiques i de conservació del registre més òptimes perquè s’hi poguin
localitzar nous jaciments arqueològics pertanyents a les primeres ocupacions humanes són la
conca lacustre del Pla de l’Estany (Abad, Aulines i Canal, 2004; quadre 17), la depressió La
Selva (Carbonell, Rodriguez i Sala, 1992; Campeny et al., 2004) i el massís del Garraf (com.
pers. Eudald Carbonell i Joan Daura).
FRONTERA DE LA COMPLEXITAT HUMANA A L’ENTORN FA 500.000 ANYS
Hem comentat en el capítol 2 que amb l’aparició de la tradició axeliana s’inicien els
trets que defineixen la complexitat humana actual. A través del registre arqueològic s’observa
la trascendència que va tenir pels homínids l’ús de la tecnologia axeliana. Després de la seva
aparició es localitzen evidències d’aquesta tècnica a Àfrica, Europa i Àsia durant un ampli
període cronològic que va des d’un milió i mig d’anys fins als dos-cents mil anys. Aquesta
expansió territorial per tres continents i durant més d’un milió d’anys converteix l’axelià en
l’invent tècnic més important dissenyat fins avui pels humans i el que més ha perdurat.
En aquest context, a Catalunya també s’han localitzat a bastament evidències de la
cultura axeliana. Tradicionalment, les dos àrees més representatives d’aquest període han estat
el massís del Montgrí i la depressió de la Selva. Els últims anys, però, s’han localitzat nous
jaciments que amplien considerablment la visió d’aquest període: Domeny (Girona) l’any
1999; la Cova del Rinoceront (Calafell) i el Pla de la Jueria (Sant Gregori) l’any 2002 i el
Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) l’any 2003.
A Catalunya, per tant, també està ben documentada la repercussió que, a nivell global,
té l’axelià. Les evidències d’aquesta nova tradició cultural s’han localitzat, en superfície i
sense context estratigràfic, en diferents punts del territori. Els dos jaciments de referència
continuen essent els Cau del Duc de Torroella i d’Ullà (massís del Montgrí) i els jaciments de
La Selva.
A la depressió de La Selva s’han documentat nombrosos jaciments superficials
atribuïbles al període axelià. En conjunt, es pot considerar que són la millor representació del