Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

22 Els cingles de Sant Roc al paleolític
ORIGEN I DESENVOLUPAMENT DE LA TESI
Tot treball d’investigació té la seva història. Del que es presenta en les pàgines
següents en destaquem que l’espai de temps utilitzat per a la seva realització és relativament
llarg tenint en compte la seva naturalesa (tesi de llicenciatura) i que ha sofert constants canvis
en el seu objecte d’estudi. Els motiu: el fet que aquest treball és una part del procés de
formació de l’investigador més ampli del purament acadèmic i que ha anat acompanyat d’un
seguit de profundes reflexions a l’entorn d’una temàtica tant apassionat com és l’arqueologia
del plistocè: sobre la professió, sobre com iniciar projectes d’investigació, sobre estratègies de
treball a seguir, sobre la seva utilitat social.
L’interès per a realitzar una tesi de llicenciatura sorgeix en el context d’unes
conferències que diferents investigadors de l’equip d’Atapuerca van realitzar a la Fontana
d’Or de Girona el novembre de 1998. En acabar la primera d’aquelles conferències va haverhi
un intercanvi d’impressions entre membres de l’Associació Arqueològica de Girona (Joan
Abad, Josep Canal, Néstor Sanchiz, Enric Jiménez, José Maria de Bedoya, Santi Serra), de la
Universitat de Tarragona (Eudald Carbonell) i els estudiants d’història Joan Garcia i Albert
Aulines, en la qual es va proposar a aquests darrers realitzar unes tesis de llicenciatura sobre
la indústria lítica localitzada a la comarca de La Selva durant els anys setanta i vuitanta.
L’objectiu d’aquestes tesis era disposar d’una visió integral de l’ocupació territorial (a l’aire
lliure) per part dels humans durant el plistocè. Finalment, però, per diferents motius no va ser
possible dur a terme aquest projecte comú (Abad i Aulines, 2003; 49-50).
El 19 d’abril del 2000 va sorgir un nou tema de tesi arran d’una trobada amb l’Eudald
Carbonell en el bar Boira de Girona: la indústria lítica dels jaciments històrics de Costa Roja,
Puig d’en Roca III, Pedra Dreta i Can Rubau. L’objectiu era dur a terme un estudi diacrònic
de les indústries del Ter segons el Sistema Lògic-Analític que permetés complementar els
altres jaciments d’aquesta conca hidrogràfica estudiats recentment per Xosé Pedro Rodríguez
en la seva tesi doctoral (Rodriguez, 1997). Finalment, però, tot i haver analitzat detalladament
aquests materials, es va decidir canviar novament de tema perquè justament en aquelles dates
estava duent, amb en Joan Abad, un sèrie de prospeccions a la comarca del Pla de l’Estany
que donaven com a resultat la localització de jaciments inèdits, no històrics, i que tècnicament
es podien interpretar com les ocupacions humanes més antigues localitzades fins al moment
en aquesta comarca (Abad i Aulines, 2004; Annex: dietari de camp).
S’iniciava així una altra proposta de tesi. Una vegada més, però, va ser un projecte
inacabat, a pesar que es va redactar un treball sobre aquest tema i que es van fer els passos
formals perquè en data de 6 de març de 2002 fos llegit i presentat amb el títol de Dinàmica de
l’ocupació antròpica durant el plistocè inferior, mijtà i superior inicial en el tram central del
rius Ter i Fluvià. Interconnexió fluvial a partir del riu Terri (figura 1.1). És cert que aquest