Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Recommendations

Info

Sant Roc Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 60 Vessant nord: Conca de La Llémena Vessant sud: Conca del Brugent Figura 4.2. Els cingles de Sant Roc estan situat entre les valls fluvials de la Llémena (al nord) i la del Brugent (al sud). Fins avui, només s’han localitzat ocupacions prehistòriques al pla i als cingles de la conca del Brugent. Si als cingles de la conca del Llémena no s’ha localitzat cap jaciment és perquè les possibilitats de practicar una recerca arqueològica són molt difícils degut als constants ensorraments i a l’espessa boscúria que recobreix els cingles calcaris (Foto: J.A.).
Estratigrafia i litologia Medi natural i història de les investigacions 61 Els materials que han format la història geològica d’aquesta àrea són diversos. Mencionarem els més importants per tal de comprendre el substrat geològic anterior al quaternari. Es seguirà la descripció feta per Lluís Pallí i David Brusi (1992: 25-34). El Paleozoic està format per esquists, quarsites, pissarres i calcàries, els quals es localitzen a la serra de Sant Grau. Les pissarres carbonoses negres es troben a Llorà i pertanyen al Silurià. Durant el Devonià hi ha una alternança de calcàries i nivells lutítics en crinoids i també calcàries i margues (Sant Martí de Llémena, Girona i Montnegre). Directament damunt d’aquests, amb absència de sediments mesozoics, hi ha la sèrie cenozoica, la primera part del qual, el paleocè, està constituït per gresos, conglomerats i lutites vermelles que, cap a la part superior, inclouen canals de sorrenques grolleres, conglomerats i algun nivell de cabonatat (Sant Martí de Llémena i Girona). Durant l’eocè inferior trobem conglomerats, sorrenques i argiles vermelloses (Sant Martí Sacalm, Sant Roc, Sant Daniel i Girona). En l’eocè mitjà són presents les calcàries bioclàstiques (Sant Roc, Sant Martí de Llémena i Girona) i petits afloraments calcaris a Coll d’Úria. El neogen està representat per gresos i lutites marronoses que es troben formant un conjunt de relleus lleugerament ondulats entre Canet d’Adri i Sant Gregori. En conjunt, es poden destacar dues qüestions: per una banda, l’absència de materials mesozoics i, per l’altra, la distribució de la seqüència estratigràfica en l’espai, la qual pren una lleugera inclinació de sud-oest a nord-est des dels materials paleozoics als cenozoics. EL QUATERNARI: TERRASSES FLUVIALS, VULCANISME, TRAVERTINS I MORFOLOGIA CÀRSTICA El quaternari és el període geològic més interessant des del punt de vista de l’estudi de la prehistòria i, en especial, del paleolític per dos motius: 1) perquè durant el quaternari els homínids ocupen el territori de les conques del Brugent i la Llémena; 2) les peculiaritats geològiques pròpies d’aquest període: terrasses fluvials, vulcanisme, travertins i carst. Terrasses fluvials Durant el plistocè un seguit de pulsacions climàtiques i fenòmens tectònics van provocar variacions importants en els règims dels rius. El ritme alternant erosiu-sedimentari que s’esdevé forma un sistema de terrasses fluvials característic del paisatge de les comarques gironines.
Page 1:
Albert Albert Aulines Els cingles d
Page 5:
SUMARI Síntesi 7 Agraïments 9 Int
Page 9 and 10: AGRAÏMENTS La realització d’aqu
Page 11 and 12: és que ens ha orientat en la neces
Page 13 and 14: A l’entorn de les excavacions d
Page 15 and 16: Reconec que en moltes ocasions vaig
Page 17 and 18: INTRODUCCIÓ Naturalesa del treball
Page 19 and 20: Tipus, motius, temàtica, justifica
Page 21 and 22: Una qüestió personal Tipus, motiu
Page 25 and 26: Aportació científica Tipus, motiu
Page 29 and 30: Justificació de la investigació q
Page 31: DOCUMENTACIÓ INVESTIGACIÓ ELABORA
Page 34 and 35: 34 Els cingles de Sant Roc al paleo
Page 52 and 53: Vessant patrimonial i social 52
Page 54 and 55: Evolució prehistòrica dels cingle
Page 56 and 57: Figura 4.1. Situació geogràfica d
Page 58 and 59: La vall del Llémena Evolució preh
Page 68 and 69: Els jaciments de Santa Elena I-XI E
Page 86 and 87: PLANTEJAMENT INICIAL Evolució preh
Page 94 and 95: Primera campanya d’excavacions (2
Page 96 and 97: Segona campanya d’excavacions (20
Page 100 and 101: Planimetria Evolució prehistòrica
Page 102 and 103: EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES Evoluci
Page 104 and 105: Evidències faunístiques 4 Evoluci
Page 108 and 109: PRIMERES ANÀLISIS RADIOMÈTRICS Ev
Page 110 and 111:
Evolució prehistòrica dels cingle
Page 112 and 113:
HIPÒTESI PALEOECOSOCIAL Evolució
Page 114 and 115:
114
Page 116 and 117:
Perspectives científiques i social
Page 118 and 119:
118 Els cingles de Sant Roc al pale
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Perspectives científiques i social
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
Page 158 and 159:
Page 160 and 161:
Page 162 and 163:
Page 164 and 165:
Page 166 and 167:
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
Page 172 and 173:
Page 174 and 175:
Page 176 and 177:
Page 178 and 179:
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Page 184 and 185:
Page 186 and 187:
Page 188 and 189:
Page 190 and 191:
Page 192 and 193:
Page 194 and 195:
Page 196 and 197:
Balma de la Xemeneia Bibliografia 1
Page 198 and 199:
Page 200 and 201:
Page 202 and 203:
Page 204 and 205:
Page 206 and 207:
Figura 10.6. Aquesta imatge reflect
Page 208 and 209:
Page 210 and 211:
Page 212 and 213:
Page 214 and 215:
Page 216 and 217:
Page 218 and 219:
Page 220 and 221:
Page 222 and 223:
Page 224 and 225:
Page 226 and 227:
Page 228 and 229:
Page 230 and 231:
Page 232 and 233:
Page 234 and 235:
Page 236 and 237:
Page 238 and 239:
Page 240 and 241:
Page 242 and 243:
Page 244 and 245:
Page 246 and 247:
Page 248:
show all

Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?