Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Evolució prehistòrica <strong>de</strong>ls <strong>cingles</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Roc</strong> 109<br />
Al gener <strong>de</strong> 2004 vam enviar <strong>al</strong>s laboratoris <strong>de</strong> Beta An<strong>al</strong>itics (Florida, Estats Units)<br />
un fragment d’os cremat (figura 5.21) perquè obtenir una datació radiomètrica pel sistema<br />
AMS. La referència <strong>de</strong> la mostra an<strong>al</strong>itzada és: BX'03, Niv.2b, S34, No.16, 444, 10-9<br />
Figura 5.21. Mostra P<strong>al</strong>eontològica enviada<br />
<strong>al</strong>s laboratoris <strong>de</strong> Beta Anayitis (Florida,<br />
Estats Units) per a la seva datació per AMS.<br />
(Fotografia: Gerard Campeny, 2004)<br />
Resultat <strong>de</strong> la primera datació radiomètrica: 19.850 ± 50 anys BP<br />
Tot i que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong> les excavacions l’any 2001 ja plantejàvem la possibilitat que<br />
la B<strong>al</strong>ma <strong>de</strong> la Xemeneia fos un jaciment molt antic, no serà fins el passat 27 <strong>de</strong> maig que<br />
obtindrem la primera prova an<strong>al</strong>ítica que confirmi aquelles expectatives: els laboratoris <strong>de</strong><br />
Beta An<strong>al</strong>ytic (Florida, Estats Units) ens van fer arribar el resultat <strong>de</strong> la primera datació<br />
radiomètrica <strong>de</strong>l jaciment, la qu<strong>al</strong> li atribueix una edat <strong>de</strong> 18.950 ± 50 anys BP (figures 5.22 i<br />
5.23).<br />
Aquesta cronologia (<strong>al</strong> voltant <strong>de</strong> fa 20.000 anys) situa la B<strong>al</strong>ma <strong>de</strong> la Xemeneia <strong>al</strong><br />
perío<strong>de</strong> conegut com a Solutrià, les evidències <strong>de</strong>l qu<strong>al</strong> a Cat<strong>al</strong>unya són, fins avui, força<br />
escasses: només són presents a les Coves <strong>de</strong>l Reclau Viver <strong>de</strong> Serinyà, <strong>al</strong> Cau <strong>de</strong> les Goges <strong>de</strong><br />
<strong>Sant</strong> Julià <strong>de</strong> Ramis i <strong>al</strong>s jaciments superfici<strong>al</strong>s <strong>de</strong> La Selva. Des <strong>de</strong>l <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong><br />
l’Arbreda (Serinyà) l’any 1972 no es loc<strong>al</strong>itzava i es datava a Cat<strong>al</strong>unya un jaciment<br />
corresponen <strong>al</strong> solutrià.<br />
La mostra utilitzada per a la datació ha estat un fragment d’os <strong>de</strong> cav<strong>al</strong>l <strong>de</strong>scobert en el<br />
nivell més superfici<strong>al</strong> (per tant, el més recent) <strong>de</strong>l jaciment. El fet que a sota d’aquest nivell hi<br />
hagi <strong>al</strong>menys dos nivells arqueològics més –encara no excavats- fa preveure que en les<br />
properes campanyes es puguin loc<strong>al</strong>itzar perío<strong>de</strong>s cultur<strong>al</strong>s més antics, els qu<strong>al</strong>s es podrien<br />
remuntar fins <strong>al</strong> p<strong>al</strong>eolític mitjà (ben documentats damunt <strong>de</strong>ls <strong>cingles</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Roc</strong>: jaciments<br />
<strong>de</strong> <strong>Sant</strong>a Elena I-XII).