Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Bibliografia 201
Vessant patrimonial: protecció de la Balma de la Xemeneia i els cingles de Sant Roc
Actualment, la Balma de la Xemeneia és una parcel·la de propietat privada, motiu pel
qual en les nostres actuacions des del 2001 hem demanat el permís corresponent al seu
propietari, gest que sempre li hem agraït formalment. A finals de maig de 2004, però, un
canvi d’humor sobtat, irracional, del propietari ens ha impedit –i malgrat tenir tots els
permisos burocràtics en regla, el del propietari inclòs– dur a terme les intervencions
arqueològiques previstes per l’estiu del 2004.
Arran d’aquest desafortunat incident ens hem documentat jurídicament i ens ha
sorprès assabentar-nos que d’acord amb la legislació actual del patrimoni català les actuacions
arqueològiques s’haurien d’haver desenvolupat normalment si l’administració central hagués
estat conseqüent amb les resolucions que dictamina. No profunditzarem sobre aquesta qüestió.
Només esmentarem que en aquests moments el projecte de la Balma de la Xemeneia
dependrà, tal com vam quedar amb el responsable de l’administració municipal d’Amer
(quadre 25), de com es resolgui, durant la tardor de 2004, la qüestió de la titularitat del
jaciment. Si aquesta es resol a favor dels interessos del patrimoni local d’Amer, llavors ens
podrem plantejar d’altres mesures de protecció patrimonial, com per exemple declarar el
jaciment com un Bé Cultural d’Interès Local o atorgar als cingles de Sant Roc un espai de
protecció arqueològica.
A partir de l’experiència d’aquest 2004 a la Balma de la Xemeneia tenim la necessitat
d’exposar algunes reflexions sobre el patrimoni arqueològic del nostre país:
1) La manca d’un ofici per a resoldre casos similars als de la Balma de la Xemeneia:
No és la primera vegada –ni serà l’última- que un jaciment arqueològic està ubicat
en una parcel·la privada. És per això que ens preguntem com és possible que
l’administració central no resolgui per ofici aquests casos que repetidament es succeeixen
i, d’aquesta manera, eviti de bon començament que s’origini un problema d’aquest tipus.
2) La poca atenció als jaciments estructurals:
Ens sorprenen la poca atenció que l’administració dedica als jaciments estructurals
(capítol 7) sobretot tenint en compte l’enorme rendiment que tenen aquests (d’ordre
científic, cultural, social, econòmic i/o turístic ). Un cas extrem és el del poblat de La
Creuta, un dels jaciments ibèrics més rics de les comarques gironines, situat a dintre
mateix de la ciutat de Girona, amb un potencial il·limitat a tots nivells i que, malgrat tot,
continua en el més profund dels oblits.