Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Vessant patrimonial i social 51
Quadre 5:
Article d’opinió “La prehistòria i el seu ús social” publicat per Joan Abad i Albert
Aulines al Diari de Girona (1-2-03), pagina 40.
La pel·lícula de Jean-Jacques Annaud La guerre du feu (1981), incomprensiblement
traduïda al castellà com En busca del fuego, ens fa reviure les penalitats d’una petita
comunitat de neandertals, en la seva constant lluita per la supervivència. Un moment donat
la font del seu benestar, el foc protector se’ls apaga i entre els membres del clan s’escampa
la desesperació. Per entendre-ho, fem un esforç i situem-nos aproximadament quaranta ml
anys enrere. És un moment molt especial, de trànsit cultural, tecnològic, territorial. L’home
modern (Homo sapiens sapiens) fa pocs mil·lennis que és al continent europeu i el
neanderals, pressionats pels nouvinguts, es veuen obligats a viure en llocs marginals.
Com en els grans relats èpics clàssics, un petit grup de guerrers ardits, no sense
recança, parteix vers territoris ignots, naturalment plens a vessar de perills. Els magnífics
espais naturals –idíl·lics- i l’argument del fil –la mescla de realitat i ficció- són certament
sorprenents. Davant nostre hi tenim un planteaverge i amb molts camins encara per
fressar. A la sala s’hi poden percebre sentors boscanes; l’olor de perill: imatges d’urpes i
ullals de ferocitat extrema. I la nit en tota la seva plenitud: foscor absoluta, sense artificis.
Després de moltes peripècies, i més enllà de l’argument cinematogràfic, concebut
per entretenir la concurrència i fer-la riure, pensar amb crues escenes de sexe prehistòric,
aquests primers argonautes acaben tenint, malgrat tot, un feliç encontre amb els nous
pobladors del continent europeu, l’home modern. És un encontre amb la més sofisticada
tecnologia del moment. L’Ulisses de J.J. Annaud és iniciat en un dels grans avenços de la
humanitat: l’Art d’encendre foc. La cara que hi posa l’actor Everett McGill (Naoh, en la
ficció), en observar els moviments preparatoris del xamà i tot seguit quan veu aparèixer el
fum resultant de l’enèrgica fricció, és la clara imatge de felicitat extrema. La seva ment
s’il·lumina: a partir d’ara, de l’adquisició d’aquesta extraordinària tècnica, màgia pura,
ell i la gent del clan seran autosuficients! Podem afirmar que sense foc no hi hauria hagut
humanitat.
Certament, el coneixement transforma les persones. Ara que el món pateix grans
convulsions d’ordre social, entre altres coses pel moviment migratori de ciutadans de
l’anomenat “Tercer Món” creiem que un bon revulsiu contra la xenofòbia és la informació.
Una persona ben informada, amb criteri propi, deixa de ser un perill, una amenaça, per a
ella mateixa i per als altres. La riquesa cultural dels pobles de la Terra, les seves ètnies, les
seves diferències culturals, aquesta extraordinària diversitat, suma més que resta. Cada
poble i la seva cultura material i espiritual és, sense cap mena de dubte, un llegat preciós,
únic!, que cal preservar. Els coneixements que actualment tenim sobre els orígens de la
Humanitat ens poden ajudar a comprendre, a interpretar i a dissoldre en un crisol de bona
voluntat els odis interètnics, atavismes més propis de les persones de les èpoques més
fosques de l’edat mitjana que no del pas del segle XXI.