Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Evolució prehistòrica dels cingles de Sant Roc 107
Figura 5.19. La majoria de les restes faunístiques recuperades durant l’excavació apareixen molt
fragmentades degut a l’acció dels homínids. No obstant això, també ha estat possible recuperar
algunes part senceres com les que s’il·lustren en aquestes dues imatges: a l’esquerra, una
extremitat i, a la dreta, quatre molars, totes pertanyents a la família dels èquids. Són aquest tipus
de restes les que més informació ens donen per poder identificar els tàxons exhumats i alhora ens
dóna una visió paleoecosial del jaciment i del seu entorn immediat (Fotos: Gerard Campeny).
Les restes pertanyents al taxó Lèporids no presenten evidències d’activitat antròpica,
per la qual cosa, la seva presència a la Balma de la Xemeneia pot ser producte d’intrusions
posteriors a les antròpiques o que hagin estat acumulades pels homínids.
No s’ha localitzat cap resta modificada per altres agents acumuladors (carnívors,
desplaçament per aigua o rosegadors), però, la majoria de restes presenten vermiculacions
produïdes per les arrels (modernes, sobretot) que han pogut bioturbar el material.
En conjunt, les diferents alteracions localitzades en els ossos, reflecteixen un
aprofitament càrnic i del moll dels ossos per part dels homínids: l’elevat grau de fracturació
indica que es dóna un aprofitament íntegre dels animals. Tot i que en molts ossos no s’ha
pogut determinar l’agent de fracturació, sí s’ha pogut determinar -a partir de les morfologies
dels plans de fractura, generalment oblics i suaus- que la fragmentació s’ha realitzat quan els
ossos encara estaven frescs. Si tenim en compte que l’agent que ha actuat amb més força en
els diferents nivells arqueològics són els homínids, és probable que aquestes fracturacions no
determinades siguin també d’origen antròpic.
En definitiva, l’anàlisi taxonòmic i tafonòmic realitzat fins avui a la Balma ens permet
afirmar -tot i que les restes no sigui molt nombroses- que l’únic agent acumulador que ha
actuat en aquests nivells és l’antròpic, explotant de manera direccional dos taxons principals
(Èquids i Cèrvids), els quals són processats íntegrament.