Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Evolució prehistòrica <strong>de</strong>ls <strong>cingles</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Roc</strong> 107<br />
Figura 5.19. La majoria <strong>de</strong> les restes faunístiques recupera<strong>de</strong>s durant l’excavació apareixen molt<br />
fragmenta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>gut a l’acció <strong>de</strong>ls homínids. No obstant això, també ha estat possible recuperar<br />
<strong>al</strong>gunes part senceres com les que s’il·lustren en aquestes dues imatges: a l’esquerra, una<br />
extremitat i, a la dreta, quatre molars, totes pertanyents a la família <strong>de</strong>ls èquids. Són aquest tipus<br />
<strong>de</strong> restes les que més informació ens donen per po<strong>de</strong>r i<strong>de</strong>ntificar els tàxons exhumats i <strong>al</strong>hora ens<br />
dóna una visió p<strong>al</strong>eoecosi<strong>al</strong> <strong>de</strong>l jaciment i <strong>de</strong>l seu entorn immediat (Fotos: Gerard Campeny).<br />
Les restes pertanyents <strong>al</strong> taxó Lèporids no presenten evidències d’activitat antròpica,<br />
per la qu<strong>al</strong> cosa, la seva presència a la B<strong>al</strong>ma <strong>de</strong> la Xemeneia pot ser producte d’intrusions<br />
posteriors a les antròpiques o que hagin estat acumula<strong>de</strong>s pels homínids.<br />
No s’ha loc<strong>al</strong>itzat cap resta modificada per <strong>al</strong>tres agents acumuladors (carnívors,<br />
<strong>de</strong>splaçament per aigua o rosegadors), però, la majoria <strong>de</strong> restes presenten vermiculacions<br />
produï<strong>de</strong>s per les arrels (mo<strong>de</strong>rnes, sobretot) que han pogut bioturbar el materi<strong>al</strong>.<br />
En conjunt, les diferents <strong>al</strong>teracions loc<strong>al</strong>itza<strong>de</strong>s en els ossos, reflecteixen un<br />
aprofitament càrnic i <strong>de</strong>l moll <strong>de</strong>ls ossos per part <strong>de</strong>ls homínids: l’elevat grau <strong>de</strong> fracturació<br />
indica que es dóna un aprofitament íntegre <strong>de</strong>ls anim<strong>al</strong>s. Tot i que en molts ossos no s’ha<br />
pogut <strong>de</strong>terminar l’agent <strong>de</strong> fracturació, sí s’ha pogut <strong>de</strong>terminar -a partir <strong>de</strong> les morfologies<br />
<strong>de</strong>ls plans <strong>de</strong> fractura, gener<strong>al</strong>ment oblics i suaus- que la fragmentació s’ha re<strong>al</strong>itzat quan els<br />
ossos encara estaven frescs. Si tenim en compte que l’agent que ha actuat amb més força en<br />
els diferents nivells arqueològics són els homínids, és probable que aquestes fracturacions no<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s siguin també d’origen antròpic.<br />
En <strong>de</strong>finitiva, l’anàlisi taxonòmic i tafonòmic re<strong>al</strong>itzat fins avui a la B<strong>al</strong>ma ens permet<br />
afirmar -tot i que les restes no sigui molt nombroses- que l’únic agent acumulador que ha<br />
actuat en aquests nivells és l’antròpic, explotant <strong>de</strong> manera direccion<strong>al</strong> dos taxons princip<strong>al</strong>s<br />
(Èquids i Cèrvids), els qu<strong>al</strong>s són processats íntegrament.