Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Bibliografia 223
Però, tot i ser una tasca feixuga i alhora gratificant, avui nosaltres no hem tingut “la
sort” de localitzar cap resta fòssil.
15/1: Ens hem tornat a endinsar per la cinglera travertínica del Serinyadell (veure 30/12) .
Novament prenem consciència de la dificultat de localitzar un jaciment arqueològic in
situ relacionat amb alguna de les moltes cavitats que hi ha a la cinglera, degut a que el
bosc es espès i impedeix detectar la mínima evidència arqueològica. En canvi, però,
entre la cinglera i el riu hi ha alguns camps roturats en els quals normalment sí apareixen
restes arqueològiques, encara que són sempre molt escasses. Avui, per exemple, hem
localitzat un nucli de basalt i una punta trencada de quarsita molt a prop del Mas Espiga.
5/2 Sortida de camp a l’àrea de Maià de Montcal. Deixem el cotxe a la cruïlla de Maià, just
al costat d’un dolina en què anys enrera van aparèixer diverses restes paleontològiques
que actualment estan al Museu de Banyoles. En un dels talls provocats per la carretera
de Besalú a Figueres i que està situat just davant la cruïlla de Dosquers hi observem una
altra dolina. No detectem cap resta fòssil, però, vorejant-la ens adonem que al seu
darrera, i molt amagat, hi ha enclotat un petit rierol amb un pont construït amb travertí,
probablement d’origen medieval. A final de la jornada, però, té lloc l’aspecte més
interessant de la nostra recerca: la localització d’un ascle de pórfir a la zona coneguda
com el Pla de Dosquers. Pensem que és una troballa històrica perquè es troba
aproximadament a un quilòmetre en línia recte d’Incarcal i mai, fins avui, havia
aparegut el mínim vestigi d’indústria arcaica pels voltants d’aquesta àrea que és tant rica
per a la ciència paleontològica del quaternari, però nul·la a nivell d’evidències
d’ocupacions paleolítiques.
4/3 Sortida de camp al curs baix del riu Ter. Hem observat els meandres del Ter des del
Congost (Sant Julià de Ramis) al llarg de la plana de l’Empordà. A Torroella de Fluvià,
un tall estratigrafic producte de la construcció de la via del tren posa de manifest les
constants anades i vingudes del nivell de mar durant el pliocè a la zona de l’Empordà.
La nostra recerca ha tingut els seus fruits al voltant de Sant Jordi Desvalls. Per una
banda, hem localitzat nuclis de quars de difícil atribució cultural i relacionats amb les
terrasses fluvials i, de l’altra, al costat de la carretera, just després del rètol municipal i a
l’esquerra on s’està construint un polígon, hem localitzat uns molins de mà quasi
sencers. Probablement pertanyent al neolític.
25/3 Sortida de camp al jaciment del Puig d’Esclats (Brunyola). El motiu de la visita no era
la recerca de més instruments en aquest jaciment arqueològic ja conegut i ben estudiat
sinó desconnectar d’un afer (Bianya) que últimament havia acaparat tota la nostra
atenció i que finalment, malgrat la claredat de la nostra proposta i per motius aliens a
la nostra voluntat, no s’ha pogut dur a terme. És un llàstima perquè el darrer mig any
pràcticament no havíem fet res més: reunions amunt i avall, redacció d’un projecte,
disseny d’una sala de difusió prehistòria,... en fi, tota un sèrie d’esforços que al final
han estat inútils. El xoc ha estat dur per nosaltres i, per aquesta raó, no reemprendrem
els treballs de camp fins al setembre d’aquest mateix any coincidint amb el fet que un