Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Perspectives científiques i socials 185
L’Arbreda és l’únic jaciment català, però, que, en aquests moments, pot aportar noves
informacions sobre aquesta problemàtica d’ordre mundial. La contribució, en els propers
anys, d’aquest jaciment en el context de la paleoantropologia humana mundial pot ser de gran
transcendència si tenim en compte que, tal com es va publicar en les VI Jornades
d’Arqueologia de les comarques gironines, durant la campanya de 2000 es va localitzar una
dent humana atribuïble a Homo neanderthalensis. La potencialitat d’aquest jaciment encara
és, avui per avui, extraordinària. No hem d’oblidar que encara no s’han resolt dos dels seus
principals problemes. Primer: la potència estratigràfica, si tenim en compte que un estudi
realitzar l’any 1976 pel professor Kopper de la Universitat de Long Island va concloure que hi
ha, com a mínim, 5 metres de sediments intactes sota de l’anomenat sondeig Corominas
(nivell mosterià). Segon: encara no s’ha delimitat l’extensió horitzontal de la cavitat. En
definitva, tot aquest cojunt de dades ens fan ser optimistes a l’hora de creure que en els
propers anys l’Arbreda ocuparà, també, un lloc destacat en l’estudi de l’evolució biològica de
l’espècie humana.
L’HOME ANTÒMICAMENT MODERN
L’aparició dels humans anatòmicament moderns (Homo sapiens) a la península Ibèrica
té lloc a l’entorn dels 40.000 anys BP tal com ho indiquen les evidències localtizades als
jaciments més septentrionals de l’Arbreda i de la Cova del Castillo (Santander, estat
espanyol). A partir d’aquest moment, Homo sapiens anirà ocupant la resta del territori
peninsular: primer (fins als 30.000 anys BP) de forma parcial i compartint l’espai amb una
altre espècie humana (la neanderatal) i, després (a partir dels 30.000 anys BP) de forma total,
de tal manera que, des d’aleshores, és l’única espècie humana que hi habita.
A nivell cultural, l’arribada d’Homo sapiens a la península Ibèrica suposa l’inici d’un
nova etapa: el paleolític superior. Tal com hem explicat en el capítol 2 es poden diferenciar
quatre grans tradicions culturals dintre el paleolític superior: l’aurianyacià (40.000 – 28.000
anys BP); el gravetià (28.000 – 20.000 anys BP), el solutrià (19.000 – 16.000 anys BP) i el
magdelenià (16.000 – 10.000 anys BP).
Afirmar quina és la primera de les cultures del paleolític superior, però, és encara un
tema obert i polèmic: per alguns es tracta de l’aurinyacià i, per a uns altres, correspon al
chatelperronià. Més enllà d’aquest problemàtica, és evident que la introducció de la cultura
aurianyacià suposa un canvi important respecte les tradicions anteriors: aparició de la tècnica
de làmines de sílex de secció triangular o trapezoïdal, diversificació de l’utillatge, aparició de
la indústria en os i dels objectes d’ornamentació, la generalització de la importació de
matèries primeres i de l’ús del sílex al nord de Catalunya.