Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Perspectives científiques i socials 187
Els jaciments catalans més representatius d’aquest període són l’Arbreda (nivell H), el
Recalu Viver (nivells A i B), Mollet i l’Abric Romaní (estrat 2). Al costat d’aquests, però,
s’han localitzat d’altres evidències aurinyacianes en jaciments superficials, no per això, menys
importants, a la zona de Llagostera (Can Crispins, La Brugera), de Caldes de Malavella (Puig
de les Ànimes) i del Pla de l’Estany (Llac I).
El període següent (el gravetià) és, probablement, el resultat de l’evolució de
l’aurinyacià perquè la seva àrea d’extensió és molt similar. Els jaciments més significatius del
gravetià a Catalunya són l’Arbreda (nivell G), el Reclau Viver (nivell C) , l’abric Romaní, el
Roc de la Melca, l’abric de Castell Sa Sala i alguns jaciments més localitzats a l’aire lliure.
El solutrià és el resultat de l’evolució tecnològica que té lloc a la península Ibèrica i a
França arran de la diversificació del gravetià quan aquest desapareix (al voltant dels 20.000
anys BP). Com hem comentat a la pàgina 161, els jaciments solturians a Catalunya són
escassos i només han estat localitzats a l’Arbreda, al Cau de les Goges, en els jaciments
superficials de la comarca de La Selva i, també, a la Balma de la Xemeneia.
El darrer període del paleolític superior és el magdelenia. La primera fase d’aquesta
nova cultura correspon a l’instant posterior de la fi del pleniglacial (al voltant dels 18.000
anys BP) i és poc coneguda al nostre país. De les fases posteriors (magadalenià mitjà i antic),
en canvi, sí en tenim més evidències arqueològiques, les quals han estat documentades als
jaciments de la Bora Gran d’en Carreras, de la cova del Parco i, recentment, de Montlleó
(quadres 23 i 24).
LA FI DEL PALEOLÍTIC
En aquest apartat ens limitarem a transcriure a Josep Maria Fullola i Narcís Soler en el
seu treball de síntesi sobre le paleolític superior de Catalunya publicat la primavera del 2004 a
la revista Fonaments:
“El magdalenià final representa també el final del paleolític superior. Amb l’holocè
entrem ja en l’epipaleolític. Les indústries lítiques van evolucionar en el sentit
d’augmentar el nombre de laminetes de dors i de raspadors, que seran, ara, de petites
dimensions, al mateix temps que disminueix el nombre de burins. Les laminetes de
dors ja eren molt abundants en el magdalenià mtijà i superior. Aquest procés es dóna
també en moltes zones pròximes, on el magdalenà es transforma en azilià o en
indústries del tipus epipaleolític microlaminar. L’expansió dels boscos va comportar
un canvi en la disponibilitat de recursos i una dificultat per a les relacions entre grups
humans. En la nova etapa, els grups epipaleolitics aprofitaran de forma més intensa
els recursos del seu territori, més petits i més aïllat que no el que acostumaven a
controlar els grans caçadors del plistocè”