Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

198 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 26
Article d’opinió “Art rupestre a les comarques gironies?” publicat per Joan
Abad i Albert Aulines a la 440. La revista d’Olot, núm. 71
(abril), pàg. 42
A Santander, les coves d’Altamira, El Castillo, Las Chimeneas, La
Pasiega, El Cuco i moltes altres, són un clar exponent de l’Art Paleolític
peninsular. Cent-cinquanta quilòmetres a l’est de Burdeus, concretament a la
comarca de la Dordonya (sud-est de França), hi ha una gran concentració de
jaciments amb gravats i pintures, a les parets de les coves i els abrics, i una gran
quantitat d’art mobiliari descobert en les intervencions arqueològiques
(excavacions). A banda i banda de les ribes del riu Vezere, i des de finals del
segle XIX, la xifra de llocs on s’hi ha localitzat aquestes mostres d’art paleolític
no han parat d’augmentar. Noms mítics com ara Lascaux, La Mouthe o Bara-
Bahau, són de visita obligada per a totes aquestes persones interessades en
estudiar els orígens de l’art a Europa, datat en aquests jaciments entre els trenta i
els quinze mil anys abans d’ara, aproximadament. El centre neuràlgic del sector
es el petit poble de Les Eyzies, on els diletants o els erudits hi poden establir el
centre d’operacions. En un radi de poc més de trenta quilòmetres, essent la cova
de Lascaux la més allunyada, l’agenda de visites als jaciments serà tan atapeïda
que, si no s’organitzen bé, acabaren delirant: Cro-magnon, Font-de- Gaume, Le
Cap Blanc, La Ferrassie, La Madeleine, entre d’altres.
La majoria dels interessats en aquestes remotes mostres de les arts
simbòliques prehistòriques, mai no han entrat en una cova. Pensar que han de
penetrar a les entranyes de la terra els pot provocar sensacions difícils d’explicar,
encara que, la majoria d’elles, per poc que s’hi esforcin, afloraran
instantàniament, essent la claustrofòbia, probablement, la impressió més
impactant. Però és tan forta, encara, l’atracció que sentim els humans per les
cavernes que pocs podem resistir la temptació de no fer aquest insòlit recorregut
pels obscurs i humits corredors de les coves per anar a l’encontre de les
enigmàtiques pintures prehistòriques.
L’any 1996, i a iniciativa de la Comunitat Valenciana, les comunitats
autònomes d’Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Castella-La
Manxa van treballar conjuntament per posar en marxa un projecte molt
ambiciós: l’estudi i, tot seguit, la inclusió com a Patrimoni de la Humanitat de
tots els conjunts de pintures conegudes com “Art Rupestre de l’Arc
Mediterrani”.