Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

172 Els cingles de Sant Roc al paleolític
Quadre 17:
Article d’opinió “Els fòssils plistocènics del Pla de l’Estany ” publicat per Joan Abad i
Albert Aulines al Diari de Girona (1-6-03) Pàg.48
A tall d'introducció, hem de parlar d'un fet transcendental en paleoantropologia que
va tenir lloc el 24 d'agost de 2001 a Geòrgia, una de les repúbliques socialistes més
pròsperes abans de la traumàtica desintegració de la Unió soviètica. A l'excepcional
jaciment de Dmanisi, emplaçat uns 80 quilòmetre al sud de la capital, Tbilisi, l'equip
d'arqueòleg que hi treballa des de 1991 va localitzar un crani d'1,75 milions d'anys, fauna
diversa i eines configurades segons el mode 1, arcaica tecnologia d'útils tallats sobre pedra
associada als primers representants del gènere Homo. Tenia un cervell diminut, molt
inferior al que s'atribuïa als primers homínids que, procedents de l'Àfrica, es van dispersar
per Euràsia. Fins la descoberta, sempre s'havia pensat en el sistema tècnic 2 associat a una
major corpulència i un cervell com ara el d'homo erectus, però l'aspecte simiesc del fòssil el
fa més pròxim a Homo habilis, un petit homínid de 2,4 milions d'anys, la qual cosa ha fet
miques el discurs de tots aquells que pensaven en una tardana ocupació d'Europa, a l'entorn
dels sis-cents mil anys.
En filogenètica humana cap dels equips actuals que hi treballen no han dit l'última
paraula. Ara per ara, doncs, en evolució humana -l'Aventura per excel·lència- tot és
possible.
La introducció a l'article l'hem fet per buscar un paral·lelisme faunístic amb un dels
jaciments paleontològics del Plistocè inferior més importants de la Península: Incarcal,
situat al paratge conegut com cal Taco, a Pedrinyà, dins el municipi de Crespià (Pla de
l'Estany, Girona). Al jaciment caucàsic s'hi localitzen restes òssies del cavall Equus
Stenonis i a Incarcal, també. Hi és l'elefant meridional, Archidiskodon meridionalis i el
rinoceró Stefanorhinus etruscus, així com un felí de dents de sabre, Homotherium latidens,
present també a Dmanisi en la varietat Homotherium crenatidens. No hi manquen hienes,
carronyaires per excel·lència.
En el cas de Dmanisi s'hi detecta la presència de Pachycrocuta perrieri, i en el cas
d'Incarcal Pachycrocuta brevirrostris. La fauna recuperada en ambdós llocs és, doncs,
semblant. Tot i això, hem de tenir present dues diferències: Dmanisi és un lloc
d'intervenció, o d'ocupació, d'homínids cronològicament situada a inicis del Plistocè (1,8-
0,7 milions d'anys). Per contra, Incarca és, ara per ara, només un jaciment paleontològic, on
la fauna recuperada és més moderna que la de Dmanisi (1,3-0,75 milions d'anys). Malgrat
les diferències, considerem que el triangle format entre Besalú, Maià de Montcal i el Portell
i tenint com a base el riu Fluvià, mereix un interès especial. Tard o d'hora, a la perifèria
d'aquesta antiga conca lacustre o en una de les nombroses dolines -o embuts càrstics- que
conserven en molt bon estat les restes fòssil dels grans i petits vertebrats del Plistocè
inferior, hi pot aparèixer indústria lítica dels primers pobladors de la Península, o, en el
millor dels casos, les restes òssies d'algun homínid, atrapat en un dels esmentats embuts,
seguint les passes dels grans predadors o els carronyaires, que provaven d'alimentar-se dels
animals que morien en aquests paranys naturals -unes letals arenes movedises- on els
predadors i les seves víctimes eren caçats i deglutits pel fangar.