Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Vessant científica 37
teòric) a l’hora d’analitzar els objectes lítics: fins als anys 60, aquests estudis estaven influïts
per dues concepcions teòriques: la taxonomia (com a element bàsic de classificació) i la
perspectiva cultural (visió estàtica de les societats humanes); a partir dels 60 sorgeixen dues
grans corrents teòriques: un a Europa i l’altra al món anglosaxó. (Carbonell et al. 1992: 5-15).
La corrent europea, d’inspiració francesa i caracteritzada per l’empirisme, té tres grans
corrents: la tradició empírica (significa una major sistematització de la taxonomia en l’estudi
dels objectes); l’anàlisi estructural (se centra en els processos del coneixement arqueològic:
diàlectica de la història i concepció estructural dels objectes) i l’etnotecnologia (introdueix
una nova dimensió en els processos tècnics a nivell sincrònic i social). En els anys següents,
el desenvolupament de la recerca origina noves concepcions: la tipologia crítica i
empirocrítica (l’objectiu és integrar dades dins un esquema diacrònic des de la perspectiva
cultural); la tecnologia processual i experimental (estructura una nova dimensió de la tècnica
amb la introducció del concepte de cadena operativa) i els sistemes analítics (continuadors de
la tipologia estructural), una de les línies heterodoxes dels quals origina un nou sistema
d’anàlisi: el Sistema Lògic-Analític.
Al món anglosaxó els estudis lítics es basen en la tradició empírica (a partir de les
conclusions dels Leakey a Olduvai), fins que als anys 60 la irrupció de la Nova Arqueologia
introdueix nous aspectes metodològics (la quantificació, l’experimentació) i interpretatius
(funcional) que tenen per objecte integrar la tecnologia lítica en un context cultural.
EL SISTEMA LÒGIC-ANALÍTIC
Els autors d’aquest nou sistema d’anàlisi, concebut a principis de la dècada dels 80 del
segle passat, el presenten com “un cos teòric-metodològic destinat a l’obtenció, a partir del
registre lític, d’una informació que permeti la realització d’inferències sobre els comunitats
humanes del plistocè” i expliciten que “neix com a crítica als sistemes de classificació
empírics tradicionals i de l’aplicació de la dialèctica al coneixement de la dinàmica dels
processos d’adquisició de caràcters morfotècnics dels conjunts industrials” (Carbonell et al.,
1983: 10; Carbonell et al., 1992).
És un sistema d’anàlisi que té tres influències teòriques bàsiques: la tipologia analítica
de Gerges Laplacle (1972); l’arqueologia analítica de David Clarke (1984: 296) i la lògica
històrica d’Edwuard Thompson (1978); alhora que, al llarg del temps, experimenta tres
moments de redefinició metodològica: 1) fase embrionària (1972-1982); 2) fase de
consolidació (1983-1992); 3) introducció de nous elements (1992-2004).
La proposta teòrica del Sistema Lògic-Analític s’estructura en tres parts bàsiques: 1)
l’elaboració d’un esquema conceptual per l’estudi de la tecnologia lítica; 2) la hipòtesi de
canvi històric per substitució transferencial ; 3) la matriu morfogenètica (quadre 3).