Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
136 <strong>Els</strong> <strong>cingles</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Roc</strong> <strong>al</strong> p<strong>al</strong>eolític<br />
Demostració <strong>de</strong> prehistòria a la plaça major d’Amer<br />
Al llarg <strong>de</strong> 2002, membres <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>Arqueològica</strong> <strong>de</strong> Girona vam posar en<br />
pràctica una proposta (i<strong>de</strong>ada per Joan Abad) <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostracions pràctiques <strong>de</strong> prehistòria molt<br />
peculiar: es tractava <strong>de</strong> reproduir com les comunitats prehistòriques esquarteraven un anim<strong>al</strong><br />
a partir d’eines <strong>de</strong> pedra fabrica<strong>de</strong>s prèviament. Posteriorment, la carn era sotmesa a un foc<br />
encès a partir <strong>de</strong> sistemes tradicion<strong>al</strong>s i, fin<strong>al</strong>ment, consumida en el marc d’un acte popular<br />
(una festa major, una fira).<br />
En les <strong>de</strong>mostracions no es sacrifica l’anim<strong>al</strong> públicament: <strong>de</strong> cap manera es pretenen<br />
ferir la sensibilitat <strong>de</strong> l’espectador, simplement es proce<strong>de</strong>ix a t<strong>al</strong>lar la carn per <strong>de</strong>mostrar <strong>al</strong><br />
públic assistent que les eines <strong>de</strong> pedra tenen el t<strong>al</strong>l molt viu i, efectivament, t<strong>al</strong>len.<br />
Mentre es re<strong>al</strong>itza la <strong>de</strong>mostració s’aprofita per explicar aspectes poc coneguts <strong>de</strong> la<br />
prehistòria gironina. Un exemple: poca gent sap que <strong>al</strong> Puig d’en <strong>Roc</strong>a (Fontajau, Girona) hi<br />
ha un <strong>de</strong>ls jaciments més vells d’Europa ; o que a la comarca <strong>de</strong> La Selva s’hi han loc<strong>al</strong>itzat<br />
més <strong>de</strong> tres-cents assentament <strong>de</strong> totes les èpoques <strong>de</strong> la prehistòria, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls perío<strong>de</strong> més<br />
antics fins <strong>al</strong> Neolític. I tants <strong>al</strong>tres llocs, com ara el Cau <strong>de</strong>l Duc a Torroella <strong>de</strong> Montgrí i els<br />
coneguts jaciments <strong>de</strong> Serinyà.<br />
Les <strong>de</strong>mostracions s’estructuren en tres parts (figura 8.1):<br />
1. Fabricació d’eines <strong>de</strong> pedra<br />
2. Obtenció <strong>de</strong> foc (per fricció i per percussió)<br />
3. Esquarterament d’un anim<strong>al</strong><br />
<strong>Els</strong> municipis <strong>de</strong> les comarques gironines on es van dur a terme aquesta proposta fins a<br />
principis <strong>de</strong> 2003 és la següent:<br />
1. Riu<strong>de</strong>llots, La Selva. (2.3.2002)<br />
2. Mas Serrat <strong>de</strong>l Pont <strong>de</strong> Tortellà, La Garrotxa. (5.5.2002)<br />
3. Escola d’Host<strong>al</strong>eria C<strong>al</strong>ella <strong>de</strong> la Costa, Maresme. (10.6.2002)<br />
4. Cam<strong>al</strong>lera, Alt Empordà. (10.11.2002)<br />
5. Amer, La Selva. (17.11.2002)<br />
6. <strong>Sant</strong>a Cristina d’Aro, La Selva. (24.11.2002)<br />
7. Escola Ofici<strong>al</strong> d’Host<strong>al</strong>eria <strong>de</strong> Girona, El Gironès. (4.12.2002)<br />
8. Mas Parés. <strong>Sant</strong> Martí Sapresa (3.02.2003)<br />
9. Can Barraca. <strong>Sant</strong> Gregori (16.02.2003)