Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Recommendations

Info

162 Els cingles de Sant Roc al paleolític Davant Pau i Cova de les Goges, representat per les puntes amb escotadura de retoc abrupte) (Fullola i Soler, 1994: 107-113). L’atribució solutriana de la Balma de la Xemeneia es fonamenta en la datació del nivell 2b en 18.950 ± 50 anys BP. El nivell 2b és el primer in situ del jaciment i apareix sota una seqüència d’enormes blocs calcaris caiguts de la cinglera, la qual cosa permet afirmar que la darrera ocupació a la Balma de la Xemeneia va tenir lloc fa uns 19.000 anys i pot estar relacionada amb el moment de màxim fred (pleniglacial) si tenim en compte la informació que ens proporcionen els jaciments de Serinyà d’aquest període: a la zona del Reclau també s’hi documenta aquesta impressionat caiguda de blocs que desconfigura el lloc d’hàbitat després de les ocupacions solutrianes motiu pel qual no hi ha presència de la tradició cultural següent (el magdelianà). Per altra banda, els instruments lítics recuperats són, de moment, escassos degut a la fase inicial de les excavacions, però, la datació en 18.950 ± 50 anys BP reforça la pertinença solutriana de tres peces amb retoc pla (entre les quals una punta) recuperades al nivell 1 en les campanyes de 2001 i de 2002 alhora que descarta que puguin pertànyer a períodes més recents (calcolític o neolític) perquè amb l’esmentada datació ara podem afirmar que no hi són presents (figura 5.17 ; Fullola i Soler, 2004: 107). I, també descontextualtizades, es van recuperar més de vint fragments i dos pectens sencers que potser es podran relacionar amb les estratègies de subsistència documentades a la cova del Reclau Viver i al Cau de les Goges (Canal i Carbonell, 1989). En definitiva, si tenint en compte que des del descobriment de l’Arbreda l’any 1972 no es localitzava un jaciment al voltant dels 20.000-18.000 anys BP (Solutrià), la datació de 18.950 ± 50 anys BP de la Balma de la Xemeneia és tota una novetat per a l’estudi del paleolític superior de Catalunya (quadre 16). Quadre 16 Jaciments paleolítics de Catalunya amb datacions radiomètriques entorn els 20.000 anys BP Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 17.320 ± 290 anys BP (solutrià mig) Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 17.720 ± 290 anys BP (solutrià sup) Balma de la Xemeneia (Amer, Girona) 18.950 ± 50 anys BP (Solutrià) Roc de la Melca (Sant Aniol de Finestres, La Garrotxa) 20.900 ± 400 anys BP (gravetià) Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 20.130 ± 290 anys BP (gravetià) Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès) 21.255 ± 350 anys BP (gravetià)
Perspectives científiques i socials 163 APORTACIÓ D’ORDRE REGIONAL: EL PALEOLÍTIC I LA COMARCA DE LA SELVA Situada al nord-est de la península Ibèrica, la comarca de La Selva és una zona d’accés i comunicació directe amb la resta d’Europa. Aquesta privilegiada posició geogràfica i l’abundància de recursos naturals han fet de La Selva un ecosistema habitat per l’home des de temps immemorials (figura 9.1). Les evidències d’ocupacions humanes a La Selva es remunten a inicis del plistocè mitjà (780.000 anys BP ) i han estat localitzades a tota la comarca. Entre els materials arqueològics recuperats, els atribuïts al període Axelià (500.000-120.000 anys BP) són els més significatius per confirmar l’antiguitat de l’establiment humà al territori, per bé que també hi són representats tots els períodes de la Història humana des que es va produir l’arribada dels homínids a la península Ibèrica (plistocè inferior final). Tot i que les primeres troballes van tenir lloc a finals del segle XIX (el Puig de les Ànimes, a Caldes de Malavella) i durant la primera meitat del segle XX (Cal Coix, a Maçanet de La Selva), no serà fins a principis dels anys 70 que, a partir dels treballs de recerca de Néstor Sanchiz, primer, i, més endavant, de l’Associació Arqueològica de Girona, es localitzaran nombroses evidències de l’ocupació humana durant el plistocè que situaran definitivament la comarca de la Selva com a objecte d’estudi per a l’arqueologia del plistocè (Canal i Carbonell, 1989; Garcia i Martinez, 2003). Des d’aleshores s’han documentat més de cinc-cents jaciments paleolítics a La Selva (figura 9.1). A excepció del Puig Marí (indústria lítica en context estratigràfic) i del Camp dels Ninots (en cas de confirmar-se que les abundants restes faunístiques que s’hi han registrat pertanyen al plistocè), tots aquests jaciments han estan localitzats en superfície, sense context estratigràfic i han estat evidenciats només a partir dels instruments de pedra (Campeny et al., 2004; Sala et al, 2002b). En conjunt, les estacions paleolítiques de La Selva formen el que es coneix com a ‘tecnocomplex’, és a dir, un conjunt nombrós de jaciments ubicats a l’aire lliure en un entorn natural específic (Gamble, 2002: 138-140). Aquesta concentració de materials arqueològics i de jaciments a l’aire lliure és probablement un fenomen únic a Europa: les eines dels antics habitants selvatans són uns documents excepcionals que caldria preservar per a futures generacions (Abad i Aulines, 2003). En aquest context, les intervencions arqueològiques dutes a terme des de l’any 2001 a la Balma de la Xemeneia (cingles de Sant Roc d’Amer) per part de l’Associació Arqueològica de Girona i de la Unviersitat de Tarragona han aportat noves dades per a la comprensió del fenomen paleolític a La Selva: fins avui, aquesta comarca havia proporcionat abundants
Page 1:
Albert Albert Aulines Els cingles d
Page 5:
SUMARI Síntesi 7 Agraïments 9 Int
Page 9 and 10:
AGRAÏMENTS La realització d’aqu
Page 11 and 12:
és que ens ha orientat en la neces
Page 13 and 14:
A l’entorn de les excavacions d
Page 15 and 16:
Reconec que en moltes ocasions vaig
Page 17 and 18:
INTRODUCCIÓ Naturalesa del treball
Page 19 and 20:
Tipus, motius, temàtica, justifica
Page 21 and 22:
Una qüestió personal Tipus, motiu
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Aportació científica Tipus, motiu
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Justificació de la investigació q
Page 31:
DOCUMENTACIÓ INVESTIGACIÓ ELABORA
Page 34 and 35:
34 Els cingles de Sant Roc al paleo
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Vessant patrimonial i social 52
Page 54 and 55:
Evolució prehistòrica dels cingle
Page 56 and 57:
Figura 4.1. Situació geogràfica d
Page 58 and 59:
La vall del Llémena Evolució preh
Page 60 and 61:
Sant Roc Evolució prehistòrica de
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
Els jaciments de Santa Elena I-XI E
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
Page 76 and 77:
Page 78 and 79:
Page 80 and 81:
Page 82 and 83:
Page 84 and 85:
Page 86 and 87:
PLANTEJAMENT INICIAL Evolució preh
Page 88 and 89:
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
Primera campanya d’excavacions (2
Page 96 and 97:
Segona campanya d’excavacions (20
Page 98 and 99:
Page 100 and 101:
Planimetria Evolució prehistòrica
Page 102 and 103:
EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES Evoluci
Page 104 and 105:
Evidències faunístiques 4 Evoluci
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
PRIMERES ANÀLISIS RADIOMÈTRICS Ev
Page 110 and 111:
Page 112 and 113: HIPÒTESI PALEOECOSOCIAL Evolució
Page 114 and 115: 114
Page 116 and 117: Perspectives científiques i social
Page 118 and 119: 118 Els cingles de Sant Roc al pale
Page 122 and 123: Perspectives científiques i social
Page 196 and 197: Balma de la Xemeneia Bibliografia 1
Page 206 and 207: Figura 10.6. Aquesta imatge reflect
Page 212 and 213:
212 Els cingles de Sant Roc al pale
Page 214 and 215:
Page 216 and 217:
Page 218 and 219:
Page 220 and 221:
Page 222 and 223:
Page 224 and 225:
Page 226 and 227:
Page 228 and 229:
Page 230 and 231:
Page 232 and 233:
Page 234 and 235:
Page 236 and 237:
Page 238 and 239:
Page 240 and 241:
Page 242 and 243:
Page 244 and 245:
Page 246 and 247:
Page 248:
show all

Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?