Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Recommendations

Info

Perspectives científiques i socials 116 Figura 6.1. Mapa que reflecteix les evidències prehistòriques dels cingles de Sant Roc des de la descoberta del primer jaciment (Sant Elena I) a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat fins avui. La major part de les troballes pertanyen al paleolític inferior i mitjà i estan ben documentades en diferents punts de la superfície del pla dels cingles de Sant Roc (Sant Elena I- XII). Del paleolític superior i del bronze final només s’ha localitzat un jaciment per cada període: la Balma de la Xemeneia i el Cau Negre. Al llarg del pla, i enmig d’un bosc d’alzines, hi ha un gran quantitat (més de cinquanta a simple vista) de cistes: la millor concentració és molt a prop de l’ermita de Sant Roc. No se sap a quin període pertanyen exactament perquè mai han estat excavades formalment, tot i que sí han estat espoliades en moltes ocasions.
El paleolític inferior La base social 117 La presència d’aquest període al cingles de Sant Roc està ben documentat a partir dels jaciments superficals de Santa Elena I-XII, sobre els quals hem comentat en el capitol 5 que “podem proposar per a aquest complex de jaciments una datació corresponent al final del paleolític inferior en què s’utilitzà indubtablement una tècnica axeliana” (Canal i Carbonell, 1989: 279). La presència axeliana als cingles de Sant Roc està ben documentada, entre d’altres indicis, pel bifaç localitzat per Joan Abad al jaciment de Santa Elena I (figura 6.2). L’axelià és un terme sorgit a finals del segle XIX per designar el nou sistema tècnic que els homínids van començar a fabricar a l’Àfrica fa un milió i mig d’anys (plistocè inferior inicial) i a Europa un milió d’anys més tard (plistocè mitjà). Va ser creat per tal d’identificar i definir els materials que apareixien al jaciment de Saint-Achel (París), situat a les vores del riu Somme, els quals es caracteritzaven per la notable presència d’un instrument aleshores revolucionari i molt efectiu: el bifaç. Però, tot i ser definit a partir del registre arqueològic d’un jaciment europeu, els orígens de la cultura axeliana se situen a Àfrica: ara fa un milió i mig d’anys en diferents jaciments africans, especialment a Tanzània, es detecta la presència d’un nou sistema tècnic (axelià) que és ben diferent de l’existent fins aquell moment (mode 1 o cultura de còdols tallats). Tècnicament, l’axelià es caracteritza per la fabricació d’instruments molt especialitzats. El procés de fabricació consisteix en la selecció del còdol per ser transformat en un objecte configurat per mitjà d’una seqüència productiva tècnica, específica i planificada, de tal manera que s’obtingui un fil tallant en totes de les seves vores. El resultat són objectes molt funcionals, versàtils, els més importants dels quals són els pics, els bifaços i els fenedors. Els especialistes en tecnologia prehistòrica veuen en l’aparició de l’axelià els inicis de l’actual complexitat tècnica dels humans. A partir d’aquell moment res serà com abans: el procés de sofisticació en la tecnologia serà cada vegada més accentuat, sense aturador. A través del registre arqueològic s’observa la importància que va tenir pels homínids l’ús de la tecnologia axeliana. Després de la seva aparició es localitzen evidències d’aquesta tècnica a Àfrica, Europa i Àsia durant un ampli període cronològic que va des d’un milió i mig d’anys fins als dos-cents mil anys. Aquesta expansió territorial per tres continents i durant més d’un milió d’anys converteix l’Axelià en l’invent tècnic més important dissenyat fins avui pels humans i el que més ha perdurat. Encara queden, però, alguns aspectes per investigar sobre el fenomen de l’Axelià, com per exemple la seva tardana aparició i la generalització al continent europeu (ara fa uns cinccents mil anys), quasi un milió d’anys després que s’inventés a Àfrica. Una de les propostes més recents (1999) i innovadores per explicar aquest retard es formulada per l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Tarragona segons els quals els homínids menys adaptats
Page 1:
Albert Albert Aulines Els cingles d
Page 5:
SUMARI Síntesi 7 Agraïments 9 Int
Page 9 and 10:
AGRAÏMENTS La realització d’aqu
Page 11 and 12:
és que ens ha orientat en la neces
Page 13 and 14:
A l’entorn de les excavacions d
Page 15 and 16:
Reconec que en moltes ocasions vaig
Page 17 and 18:
INTRODUCCIÓ Naturalesa del treball
Page 19 and 20:
Tipus, motius, temàtica, justifica
Page 21 and 22:
Una qüestió personal Tipus, motiu
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Aportació científica Tipus, motiu
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Justificació de la investigació q
Page 31:
DOCUMENTACIÓ INVESTIGACIÓ ELABORA
Page 34 and 35:
34 Els cingles de Sant Roc al paleo
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Vessant patrimonial i social 52
Page 54 and 55:
Evolució prehistòrica dels cingle
Page 56 and 57:
Figura 4.1. Situació geogràfica d
Page 58 and 59:
La vall del Llémena Evolució preh
Page 60 and 61:
Sant Roc Evolució prehistòrica de
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
Page 66 and 67: Evolució prehistòrica dels cingle
Page 68 and 69: Els jaciments de Santa Elena I-XI E
Page 86 and 87: PLANTEJAMENT INICIAL Evolució preh
Page 94 and 95: Primera campanya d’excavacions (2
Page 96 and 97: Segona campanya d’excavacions (20
Page 100 and 101: Planimetria Evolució prehistòrica
Page 102 and 103: EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES Evoluci
Page 104 and 105: Evidències faunístiques 4 Evoluci
Page 108 and 109: PRIMERES ANÀLISIS RADIOMÈTRICS Ev
Page 112 and 113: HIPÒTESI PALEOECOSOCIAL Evolució
Page 114 and 115: 114
Page 118 and 119: 118 Els cingles de Sant Roc al pale
Page 122 and 123: Perspectives científiques i social
Page 166 and 167:
166 Els cingles de Sant Roc al pale
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
Page 172 and 173:
Page 174 and 175:
Page 176 and 177:
Page 178 and 179:
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Page 184 and 185:
Page 186 and 187:
Page 188 and 189:
Page 190 and 191:
Page 192 and 193:
Page 194 and 195:
Page 196 and 197:
Balma de la Xemeneia Bibliografia 1
Page 198 and 199:
Page 200 and 201:
Page 202 and 203:
Page 204 and 205:
Page 206 and 207:
Figura 10.6. Aquesta imatge reflect
Page 208 and 209:
Page 210 and 211:
Page 212 and 213:
Page 214 and 215:
Page 216 and 217:
Page 218 and 219:
Page 220 and 221:
Page 222 and 223:
Page 224 and 225:
Page 226 and 227:
Page 228 and 229:
Page 230 and 231:
Page 232 and 233:
Page 234 and 235:
Page 236 and 237:
Page 238 and 239:
Page 240 and 241:
Page 242 and 243:
Page 244 and 245:
Page 246 and 247:
Page 248:
show all

Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?